BUXAWEB

VOCABULARI
D'HISTÒRIA
CONTEMPORÀNIA

Z

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Personatges d'història
contemporània

Consulta per paraules
(Gran Diccionari de la
Llengua Catalana)

Tornar a Història

Activa la música

Blowin' In The Wind

Zaibatsu
Zaikai
Zemstvo
Zentrum
Zollverein
Zona
Zona de lliure comerç
Zona Econòmica Especial
Zona Econòmica Europea (ZEE)

Zona euro
Zona franca
Zona monetària
Zuau


Zaibatsu
Forma específica que al Japó tingueren les societats financeres que controlaren una gran part de les empreses i els negocis a partir de l'últim terç del s XIX. Pertanyents a l'oligarquia més tradicional, eren estretament vinculats a l'estat, que els havia cedit directament el control de gairebé la totalitat de l'activitat econòmica. El seu poder econòmic real ha estat afectat, igualment com en les societats occidentals paral·leles (els trusts), per la legislació, favorable o no favorable a la fusió d'empreses. El moment més crític fou l'any 1945, en què molts d'ells foren dissolts; però es tornaren a afermar a partir del 1958. Els més importants són el Mitsui Mitsubishi, Yasuda, Kawasaki, Nissan i Toshiba, entre d'altres.

Zaikai
Modernes empreses multinacionals, consolidades al voltant d'importants grups financers, que han caracteritzat el creixement econòmic japonès a partir dels anys cinquanta.

Zemstvo
Divisió territorial i institució d'autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864. Els zemstvos tenien com a objectiu la solució dels problemes locals: eren de la seva competència qüestions d'"utilitat i necessitat", com ara el manteniment de les vies de comunicació i les mesures de millora de l'agricultura, el comerç i la indústria. Amb una finalitat descentralitzadora, fracassaren com a experiència reformista i es convertiren en una institució burocràtica més que pesava sobre els camperols. Els anys noranta adquiriren més importància, i incidiren en l'escolarització, la sanitat i l'agronomia. Foren eliminats el 1917.

Zentrum
Partit catòlic alemany fundat per Ludwig Windhorst per a defensar els drets dels catòlics dins el nou imperi alemany (1871). S'oposà a la política de la Kulturkampf, bé que després del 1880 s'alià amb Bismarck contra els socialistes. Entre el 1894 i el 1906 s'alineà amb els conservadors per sostenir Bülow i Hohenlohe, la qual cosa féu que els catòlics adquirissin nombrosos avantatges. El 1921 el cap del partit, Matthias Erzberger, fou assassinat en demanar pau sense annexions. Sota la República de Weimar fou el partit clau, i governà amb els socialdemòcrates. Sostingué Hitler en les eleccions del 5 de març de 1933 i afavorí l'expulsió dels diputats comunistes, però fou dissolt el 5 de juliol del mateix any.

Zollverein
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l'any 1818, a la qual s'afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l'any 1888) i que preparà la unitat política d'Alemanya. Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l'hegemonia d'aquest regne sobre Alemanya. El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l'Europa continental. El gran propagandista d'aquesta unitat duanera fou l'economista Friedrich List.

Zona
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses. La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l'ús prioritari o exclusiu que hom els dóna (ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l'hospitalari, el portuari, etc) i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base (com és ara la petita indústria o la gran indústria) o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon (com l'eixample intensiu, l'eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí extensiva, etc). Les zones residencials més típiques han estat el nucli antic (que reuneix les àrees urbanes que resten de la ciutat històrica), l'eixample (que recull les àrees d'extensió de la ciutat iniciada al s XIX), la zona residencial urbana o aïllada (que defineix les àrees de nova creació, amb blocs aïllats i construccions en illa oberta) i la ciutat jardí (que comprèn les zones de construcció de xalets i cases unifamiliars aïllades). La crítica a la divisió de la ciutat en parts estàtiques i la pèrdua de confiança en la planificació funcionalista han renovat la idea de zona. Actualment hom tendeix a definir una zona no solament pels usos i les densitats permesos, sinó també pel procés de canvi que hom hi vol endegar. Així, els noms que prenen les zones en una ciutat consolidada són zona de conservació, on cal evitar l'enderroc i la desaparició d'una àrea d'un gran valor urbanístic, zona de substitució de l'edificació, on hom vol afavorir el canvi de l'edificació vella, mantenint, però, l'estructura general, zona de renovació, on hom vol que la nova construcció redefineixi el conjunt urbà, i zona de rehabilitació, on es vol millorar l'hàbitat i els serveis i les infrastructures de la zona. Hom anomena zona verda l'espai determinat pels plans d'urbanisme exclòs de l'aprofitament urbanístic i de l'edificació i especialment protegit.

Zona de lliure comerç
Acord d'integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells. Constitueix un model d'integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera. Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC.

Zona Econòmica Especial
Cadascuna de les regions de la Xina on s'experimenta l'aplicació de sistemes d'economia de mercat i de propietat privada i es permet la inversió estrangera, creades a partir del 1982 dins el procés de reforma de l'economia xinesa. La zona de Xangai en fou la primera i la que ha assolit un major desenvolupament. Aquestes zones són les que concentren el fort creixement de l'economia xinesa.

Zona Econòmica Europea (ZEE)
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l'EFTA. En són excloses les mercaderies importades d'estats tercers. Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l'extensió progressiva de l'acquis communautaire. Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer: els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia. La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials. És així mateix una fórmula de trànsit cap a una nova ampliació de la Comunitat Europea.
Entrà en funcionament l'1 de gener de 1993. Des de llavors, tres països que en aquell moment pertanyien a l'EFTA han ingressat a la Unió Europea (Àustria, Suècia i Finlàndia).

Zona euro
Conjunt d'estats europeus que han decidit d'adoptar l'euro com a unitat monetària.

Zona franca
Territori restringit que generalment disposa d'instal·lacions portuàries i que és considerat, des del punt de vista duaner, com a territori estranger, encara que depengui de l'estat on és situat a tots els altres efectes, i en el qual hom no autoritza la residència, però sí operacions comercials i instal·lacions industrials.

Zona monetària
Zona formada per un conjunt de països que adopten una relació estable entre llurs monedes i una de considerada com a forta, la qual és utilitzada com a mitjà de pagament habitual entre ells. Entre d'altres, hi ha la zona de la lliura, del dòlar, del franc, etc.

Zuau
Soldat d'un cos d'infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l'imperi Otomà. Inicialment fou un cos mixt d'indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades (tiradors), i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original. Es distingiren a les guerres d'Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia. Foren imitats per altres exèrcits occidentals.


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà