Quaderns de queixes
Llistats de peticions o queixes elaborats pels estaments abans de la reunió dels Estats Generals el 1789. Aquests quaderns reflecteixen perfectament les apiracions de tots els grups socials, i, mentre que tots coincideixen en el descontentament respecte a la monarquia de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats difereixen radicalment en qüestions com ara la igualtat social o la dissolució del règim senyorial. Els cahiers de doléances reflecteixen clarament l'estat d'insatisfacció de la societat francesa.

Quàdruple Aliança
1. Nom donat a l'aliança entre les quatre potències: Àustria, Prússia, Rússia i la Gran Bretanya, signada el 1814 a Chaumont i ratificada el 1815 a Viena i a París.
2. Nom donat al tractat signat a Londres (22 d'abril de 1834) entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal per posar fi a les guerres civils de la Península Ibèrica i expulsar els pretendents absolutistes d'Espanya (Carles) i de Portugal (Miquel), i anihilar llurs partidaris. L'ajut material oficial anglo-francès fou inexistent, però el suport diplomàtic i l'arribada de voluntaris contribuïren a l'èxit de la causa liberal.

Qualitat de vida
Concepte pluridimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social. És complementari del concepte de nivell de vida, més basat en indicadors econòmics. S'ha introduït aquesta noció per poder avaluar les conseqüències no desitjades del desenvolupament econòmic.

Quanta cura
Encíclica de Pius IX (1864) escrita per acompanyar la publicació Syllabus.

Quantitativisme
En l'anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l'elaboració de relacions o postulats teòrics exactes. Defensat per A.Marshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l'elaboració de models econòmics. La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d'ambdós mètodes.

Quart estat
Nom amb què era conegut el proletariat a l'època de la Revolució Francesa. Els tres primers estats eren constituïts, segons l'ordre jeràrquic de l'antic règim, per la clerecia, la noblesa i la burgesia.

Quart Món
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogaaddictes, etc. A Catalunya el terme fou introduït per l'organització Justícia i Pau.

Quarta Internacional
Organització internacional de la classe obrera, fundada l'any 1938. La idea d'una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d'opositors de Stalin, però Trockij, que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d'aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional. Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l'URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de Moscou. La Quarta Internacional tingué un naixement difícil a causa de la repressió que sofrí, de l'escassetat d'efectius i de les nombroses escissions que l'afectaren. Tot i així, els moviments sorgits a tot Europa a partir de l'any 1968 li donaren una nova impulsió. Al començament dels anys vuitanta tenia una seixantena de seccions implantades, sobretot a Europa i Amèrica.

Quarta República Francesa
Període de la història de França que va del 21 d'octubre de 1945 fins al 4 d'octubre de 1958. Alliberada França de l'ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista V.Auriol fou elegit president. L'exclusió dels comunistes del govern (1947) i l'organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial. Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet. El procés de descolonització (la Indo-xina, Tunísia, el Marroc) culminà amb la crisi d'Algèria, que posà fi a la Quarta República: en produir-se el cop militar d'Algèria (13 de maig de 1958), el president Coty nomenà primer ministre De Gaulle, que controlà la situació i inicià una nova etapa: la Cinquena República Francesa.

Qüestió d'Alabama
Conflicte entre els EUA i la Gran Bretanya durant la guerra de Secessió nord-americana. En fou el motiu la construcció i la reparació, a la Gran Bretanya, de diversos vaixells de guerra per als confederats (Alabama, Florida, Shenandoah i d'altres), els quals destruïren vaixells mercants nordistes. En acabar la guerra, el govern nord-americà acusà el govern britànic de violar les normes de la neutralitat i li exigí una indemnització, que no volgué pagar. El 1871, pel tractat de Washington, la qüestió fou sotmesa a l'arbitratge d'un tribunal internacional reunit a Ginebra (1872), que condemnà la Gran Bretanya a pagar una forta indemnització (15 500 000 dòlars).

Qüestió de l'Extrem Orient
Nom donat al conjunt de problemes plantejats per la penetració econòmica, política i militar d'Europa i dels EUA als països de l'Extrem Orient (la Xina, el Japó i la Indo-xina). A mitjan s XIX el tancament d'Amèrica als productes europeus obligà Europa a cercar nous mercats a Àsia. Pel tractat de Nanquín (1842) la Gran Bretanya obtingué concessions comercials a la Xina, la qual cosa fou ocasió que hi penetressin després d'altres països europeus (França, Alemanya, Rússia). Aquesta penetració tingué com a conseqüència el repartiment territorial de la Indo-xina entre França i la Gran Bretanya i l'accés del Japó a gran potència (vencé la Xina en 1894-95 i Rússia en 1904-05). La guerra sino-japonesa portà a la desmembració de la Xina, fet que ocasionà la revolta dels bòxers (1900) i més tard la proclamació de la república (1911) i un període d'anarquia, que durà fins a la instauració del règim comunista (1949). Durant aquest període les potències capitalistes europees i nord-americana pugnaren per acaparar el mercat xinès, en competència amb el Japó.

Qüestió Romana
Nom donat al conjunt d'esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l'ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d'Itàlia (1870). Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana (1849). Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia, que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de Napoleó III de França. El problema s'agreujà amb la proclamació del regne d'Itàlia (1861). En retirar-se les tropes franceses i caure Napoleó III (1870), Roma fou presa pels italians. Tanmateix, cap papa no acceptà els fets fins el 1929, que foren signats els pactes del Laterà.

Qüestió social
Expressió amb què, en l'àmbit catòlic de la darreria del s XIX i primera meitat del s XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials -injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc- la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l'Església -que rebutjava aquest per principi- féu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes. Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà -autonomia de l'àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc-, l'esperit d'arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social (tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII), restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos.
El marxisme va desvetllar la consciència de l'existència d'un conjunt de problemes socials que afectaven especialment la classe treballadora, cada vegada més allunyada en benestar de la classe burgesa.

Quinta
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d'incorporar-se. A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l'assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes. Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d'homes útils eren plenes d'exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós. Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars. A l'estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb la implantació del servei militar obligatori (1912). Als Països Catalans, el decret del 1770 referent a la conscripció fou acollit amb una gran resistència. El Principat en fou eximit fins el 1773, però en intentar introduir-hi les quintes hi hagué incidents greus i una fugida en massa de joves a França per tal d'eludir-les. Hom tornà al sistema de voluntariat per a cobrir les places estipulades, que suposava el pagament de substituts o bé el d'una quantitat per cada plaça no ocupada. Les despeses d'aquests pagaments foren satisfetes pels col·legis professionals, els gremis i, més endavant, també per fàbriques, comerciants i, en part, per la Junta de Comerç de Barcelona. A la resta dels Països Catalans, encara que les quintes continuaven vigents, a la pràctica hom permeté també el sistema de substitucions. Les conscripcions dels anys de guerres exteriors provocaren sovint incidents, però, com els de València (setembre del 1801), en què l'actitud de revolta popular féu desistir el govern de Carles IV d'aplicar una lleva extraordinària. La impopularitat de les quintes es mantingué durant el s XIX i provocà el que han estat considerades les darreres bullangues de Barcelona, a l'estiu del 1845, que tingueren eco a la majoria de les poblacions catalanes, i durant les quals fou empresonat Josep Anselm Clavé a la Ciutadella de Barcelona. El govern hagué de tornar al sistema de substitució vigent fins aleshores, bé que els anys següents acabà imposant les quintes. La impopularitat d'aquestes féu que els moviments polítics revolucionaris incloguessin en llurs programes l'abolició de les lleves obligatòries, reivindicació que ni la Revolució de Setembre ni la República de 1873-74 pogueren satisfer i que ocasionà aldarulls i conflictes.
2. Conjunt de gent reclutada en un mateix any.

Quòrum
Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi són presos. Normalment el quòrum es fixa en la majoria absoluta (la meitat més un de la totalitat dels membres de l'assemblea), bé que en casos excepcionals hom pot establir un nombre més alt d'assistents (com els dos terços). L'existència d'aquest procediment evita que hom prengui acords al marge de la majoria. Per tal d'evitar que la manca de quòrum obstrueixi les votacions, hom estableix a vegades la validesa de les votacions en segona convocatòria al marge del quòrum.

Pàgina principal 

© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà