BUXAWEB

VOCABULARI
D'HISTÒRIA
CONTEMPORÀNIA

X

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Personatges d'història
contemporània

Consulta per paraules
(Gran Diccionari de la
Llengua Catalana)

Tornar a Història

Activa la música

Blowin' In The Wind

Xa
Xara

Xarxa Cultural
Xenofòbia
Xiisme

Xintoisme
Xovinisme
Xunta de Galiza


Xa
Títol propi dels sobirans de Pèrsia. Significa 'rei', i prové de la denominació ostentada pels sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia. Sovint és ampliat amb sahinsah, que significa 'rei de reis'.

Xara
Nom donat a la llei canònica de l'islam. Fonamentada en la revelació continguda en l'Alcorà, en la sunna i els hadit i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà. En el seu sentit més tècnic, aquest terme s'aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l'islam (hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita). La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l'expansió musulmana fou complementada (mai derogada, amb excepció de la República de Turquia, que la substituí per un codi civil el 1926) per altres lleis, que constitueixen el qanun i que són de competència d'altres autoritats jurídiques i no del cadi. Modernament, hom ha anat adoptant lleis de tipus occidental, sobretot pel que fa a l'adequació del codi penal i la fixació d'imposts.

Xarxa Cultural
Entitat creada el 1977 per a promoure la cultura catalana. Es finançava mitjançant la venda per correspondència de productes culturals diversos (ceràmiques, llibres, discs, etc). Organitzava accions culturals com ara exposicions itinerants, cicles de conferències, concursos, excursions, viatges, cursos, etc. Convocava anualment el premi Xarxa Cultural d'assaig, concedit en ocasió de la Nit de Santa Llúcia, i el premi Èxit d'Or Català a cantautors i grups musicals catalans. Des del 1987 editava la revista mensual «Xarxa», amb articles d'opinió i catàlegs. Cessà les seves activitats el 1993.

Xenofòbia
Odi als estrangers.

Xiisme
Branca de l'Islam. Els xiïtes són seguidors d'Alí, gendre i nebot de Mahoma. Precisament el mot xiïta prové de Shi 'At 'Alí, "partidari d'Alí". A l'Iran és la religió oficial i majoritària (99% de la població). També té una forta presència a l'Iraq (60% de la població, especialment al sud-est del país).

Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l'islam en ésser desposseït 'Aliibn Abi Talib per Mu'awiyya I. Bé que de bon principi es presentà com un partit pro-àrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d'un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l'Iran, com a conseqüència del matrimoni de Husayn ibn 'Ali amb la filla del darrersobirà sassànida. Les diferències del xiisme respecte a l'ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l'imamat, segons la qual la direcció espiritual de la comunitat correspon exclusivament a 'Ali i als seus descendents. D'entre ells, un era elegit imam, considerat semidiví i dipositari dels coneixements secrets que havia rebut 'Ali del mateix profeta. Atès que fou perseguit pel poder temporal, el xiisme introduí la noció de passió i la valoració del sofriment com a mitjà de salvació, elements desconeguts en l'islam ortodox. Així mateix, els xiïtes discrepen de la versió oficial de l'Alcorà, que acusen d'haver suprimit diversos passatges relatius a 'Ali; creuen que l'única autoritat qualificada per a fixar la interpretació de la llei és la dels seus imams, rebutgen el consens establert secularment per la comunitat i, quant al culte, a diferència de l'islam sunnita, practiquen també el pelegrinatge a les tombes dels primers imams i a les d'altres màrtirs de la secta. Durantel califat abbàssida el xiisme es dividí en nombroses subsectes, entre les quals destaquen la imamita, la ismaïlita, la nussairita, la zaidita, etc, i ha inspirat, al llarg del temps, altres moviments religiosos, com l'assassí, el càrmata, el fatimita, el drus, el babisme i el bahaisme. Actualment els seus adeptes constitueixen el 9% del conjunt dels musulmans. El xiisme ha experimentat un fort reviscolament a l'Iran, on assolí el poder amb l'ayatollah Khomeynî (1979), i a d'altres països musulmans, on es mostra com més va més actiu.

Xintoisme
Religió japonesa tradicional, de caire animista i politeista, sense escriptures ni dogmes, però amb una rica litúrgia. Entre 1868 i 1945 es va organitzar com una religió d'estat, fonamentada en el culte a l'emperador. La majoria del poble japonès fa, indistintament, pràctiques xintoistes i budistes.

Religió nacional dels japonesos, que l'anomenen shinto ('el camí dels [kami] déus'), per oposició a butsudbo ('el camí de Buda'). Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d'una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyo, molt estès també fora del Japó i que disposa d'una organització eclesiàstica molt potent. Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums. La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat (tsumi), voluntari i involuntari. El contaminat o pecador recupera la puresa a través de ritus: el harae (exorcisme), el misogi (lustració amb aigua i sal), l'imi (mena de profilaxi del pecat consistent en una abstinència). Els temples (miya), de fusta, conserven l'arquitectura arcaisa. Els sacerdots (kannushi) tenen família i poden exercir una professió. Els documents més antics, el Kojiki ('Arxius de coses antigues') i el Nihongi ('Annals del Japó'), compilats al començament del s VIII per Hieda no Are a instàncies de l'emperador Temmu, tracten de la història mítica del Japó a partir de la data llegendària de la fundació de l'imperi (660 aC), on tenen un paper rellevant els kami o déus, així com els herois i déus Izanagi i Izanami, la deessa solar Amaterasu i el déu de la tempesta Susanovo. Els rituals foren aplegats en una col·lecció Engishiki vers el 927. Molt unit al sistema polític, el xintoisme ha legitimat el poder imperial (l'única dinastia descendeix d'Amaterasu a través de Jimmu Tenno) i ha inspirat el nacionalisme i el militarisme nipons. Secularitzat després del 1889, ha donat origen al kwodo ('el camí de l'emperador') o micadoisme, segons el qual el micado no és solament descendent dels déus, sinó que ell mateix és déu. Després de la desfeta del Japó (1945), un rescripte imperial (1946) negà la divinitat de l'emperador.

Xovinisme
Excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països. Aquesta actitud es relaciona amb la del francès Nicolas Chauvin, entusiasta de Napoleó i de les seves guerres.

Xunta de Galiza
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l'Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981. La seu és a Santiago de Compostel·la. Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament de Galícia (71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75), des de les primeres eleccions (20 d'octubre) ha estat gairebé sempre integrada per partits de centre-dreta d'àmbit estatal: en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l'aliancista Xerardo Fernández Albor com a president. De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular, que integrava sobretot membres d'AP. El 1987 les dissensions a l'interior d'AP donaren lloc a diverses defeccions que foren aprofitades pel PSOE per a fer caure el govern de Fernández Albor en una moció de censura. Després d'aquesta hom formà un govern de coalició integrat pel PSOE, Coalicion Galega (antics membres d'UCD) i el Partido Nacionalista Galego, i presidit pel socialista Fernando González Laxe. Posteriorment (1989, 1993 i 1997) el Partido Popular ha dominat íntegrament la Xunta, que ha presidit ininterrompudament Manuel Fraga Iribarne, el qual el 1989 n'eliminà el càrrec de vice-president.


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà