Wandervögel
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per
finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l'aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de
tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer. Fins el 1914 s'anaren formant
nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom
creà grups de cors i danses. Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres.
Prohibits pels nazis (1933), foren reinstaurats, amb menys força, el 1946.
WASP
Sigla que correspon a les inicials, en anglès, de blanc, anglosaxó i
protestant (White, Anglo-Saxon & Protestant), característiques considerades
l'essència del veritable americà.
Watergate
Escàndol polític que tingué lloc als EUA el 1972, quan el
partit demòcrata fou objecte d'espionatge per part del partit republicà, aleshores al
poder. El cas s'inicià a l'Hotel Watergate (Washington), del qual prové el nom de
l'escàndol, i on el partit demòcrata havia instal·lat les oficines en les eleccions
presidencials del 1972. En el procés d'investigació destacaren les denúncies de la
premsa (sobretot el "Washington Post") i la insistència de la justícia
federal. Finalment hi intervingué el Congrés i, davant el perill d'impeachment,
el president Nixon hagué de dimitir (1974).
Wehrmacht
En alemany, "potència de defensa". Nom
donat per Hitler, en el moment del rearmament alemany (1935), al conjunt de les forces
militars: de terra (Herr), de mar (Kriegsmarine) i de l'aire (Luftwaffe).
Amb aquest nom es van conèixer el conjunt de les forces armades alemanyes entre els anys
1935 i 1945.
Conjunt de les forces armades del III Reich, organitzades el 1935 sobre la
base del petit exèrcit de 100 000 soldats (Reichswehr) permès pel tractat de
Versalles. Els comandaments de l'exèrcit, la marina i l'aviació depenien del comandament
suprem (Oberkommando), estat major de Hitler, que n'era el cap suprem. La Wehrmacht
desaparegué el 1945 amb la desfeta nazi.
Weltpolitik
O política mundial. Política seguida per
l'emperador alemany Guillem II a partir de la caiguda de Bismarck (1890), més agressiva
que el sistema d'aliances establert per aquest. Si la política de Bismarck tingué com a
objectiu l'aïllament de França, en la Weltpolitik de Guillem II, la prioritat fou la
disputa de l'hegemonia mundial a la Gran Bretanya, centrant el principal objectiu en la
conquesta d'un Imperi colonial equiparable al poder demogràfic i econòmic d'Alemanya.
Whig
Als ss XVII-XIX, membre d'un partit polític britànic que, recollint
la tradició republicana i democratitzant dels puritans, sostenia la supremacia del poder
legislatiu per sobre de l'autoritat reial. El nom, que designava els rebels escocesos del
s XVII, els fou donat per llurs adversaris, els tories quan els whigs defensaven
(1678) l'exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d'Anglaterra.
Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del
1688 i del Bill of rights (1689). Defensors dels interessos de la burgesia
financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic
(Walpole), bé que amb William Pit el Vell s'imposà la tendència bel·licista, que
impulsà l'empresa colonial a l'Índia i l'Amèrica del Nord. Contribuïren a la
instauració i la consolidació de la dinastia dels Hannover, i a partir del 1714 ocuparen
el poder, durant tot el s XVIII, fora dels períodes de govern tory motivats
pels intents de recuperar la prerrogativa règia per part de Jordi III. Gràcies al
fracàs d'aquesta temptativa, els whigs pogueren consolidar els principis i les
tradicions del règim parlamentari britànic. Debilitats per la reacció davant la
Revolució Francesa, perderen el poder el 1807, però el recuperaren el 1832, i efectuaren
la primera gran reforma electoral britànica. A mitjan s XIX formaren el Liberal
Party.
Women's Lib
Moviment feminista nord-americà (feminisme). El nom
és una abreviació de Women's Liberation ('alliberament de les dones'). Participà de
l'esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu (de la segona meitat dels anys
seixanta a la segona dels anys setanta), de vegades amb posicions molt radicals. Tendia a
assimilar les seves reivindicacions amb les d'altres col·lectius que aquests anys es
revoltaren contra l'ordre establert (negres, hippies, etc) en el context de la
lluita pels drets civils als EUA. El moviment refusava els estereotips associats a la
feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la
dona a factors socials i culturals, i denunciava el caràcter masclista de les
institucions. Bé que el moviment podia considerar-se obsolet ja els anys vuitanta, el
Women's Lib ha influït en el feminisme posterior arreu del món. Representants
conspícues del moviment són Betty Friedan, Juliet Mitchell i Germaine Greer.
World Trade
Center (WTC)
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre
comercial, de negocis i d'esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973. Gestionat per
l'Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, se
situava al Lower Manhattan i era centrat per una plaça de 735 m2 envoltada de
diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats
Twin Towers ('torres bessones'), de 412 metres d'alçada i 110 pisos, projectats per
l'arquitecte M.Yamasaki i acabats el 1972 i el 1973. El 26 de febrer de 1993 una de les
torres fou objecte d'un atemptat amb bomba que, col·locada al soterrani, provocà sis
morts. L'11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions
que, segrestats per terroristes de l'organització Al-Qaida i desviats de la seva
trajectòria, col·lisionaren contra ambdós edificis amb pocs minuts de diferència.
L'impacte provocà l'esfondrament total dels dos gratacels i, posteriorment, de la
pràctica totalitat del complex. Les víctimes mortals foren unes 3 000.
WPA
Sigla de Works Progress Administration, acció
federal nord-americana (1935-43), dita també Federal Art Project, gestada a partir de
l'anterior empresa (Public Works of Art Project). S'encaminà a donar feina als artistes
plàstics durant els anys de la depressió. Bé que els camps d'acció foren diversos
—disseny, fotografia, didàctica de l'art— i que el pla englobà uns
quatre-mil artistes, el vessant més espectacular fou el de la pintura mural, que potencià la
tendència preexistent (American Scene Painting). La WPA es caracteritzà, però, per
l'eclecticisme, i donà suport tant a artistes figuratius com abstractes, així
com, en el
pla ideològic, tant a artistes d'un realisme social influït pel muralisme mexicà com a
artistes neutres. Entre els beneficiaris hi hagué Burgoyne Diller, Phillip
Evergood,
Stanton MacDonald-Wright i Grant Wood entre els que tenien càrrecs directius, i Ben
Shahan, Morris Graves, Jack Levine, Stuart Davis, Marsden Hartley, Arshile Gorky, Jackson
Pollock, Willem De Kooning, Mark Rothko, William Baziotes, Mark Tobey i Conrad
Marca-Relli. Revitalitzà l'art nord-americà de l'època, cohesionà tota una variada
generació d'artistes i portà l'art nou a l'abast del poble nord-americà.
Pàgina principal
© BUXAWEB - 1998
- Julià Buxadera i Vilàl
|
