Yagüe Blanco,
Juan
San Leonardo, Sòria 1892 - Burgos 1952
Militar castellà. Participà en la guerra d'Àfrica a partir del 1914, i en la repressió
de la revolució asturiana del 1934. De simpaties falangistes, intervingué en la guerra
civil de 1936-39, sobretot en la campanya d'Extremadura, i ocupà Barcelona al capdavant
de les tropes marroquines. Fou ministre de l'aire (1939-40).
Yamagata, Aritomo
Hagi 1838 - Odawara 1922
Polític i militar japonès. Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper
fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l'exèrcit, seguint el
model prussià (1872). Cap del govern en la guerra russo-japonesa, fou, més tard,
diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d'estat del 1905 al
1913. Fou nomenat comte (1884), marquès (1895) i finalment duc (1907).
Yamamoto, Isoroku
Nagaoka 1884 - illes Salomó 1943
Almirall japonès. Estudià a l'acadèmia naval de Yetajuna i combaté a Tsushima en la
guerra russojaponesa de 1904-05. Després fou agregat naval a l'ambaixada japonesa als EUA
(1925) i delegat del seu país a les conferències de Londres (1929 i 1934) sobre
armaments navals. Viceministre de la marina (1936) i comandant en cap de la flota (1939),
promogué l'aviació naval i es mostrà molt actiu en les preparacions bèl·liques.
Almirall en cap de la flota que dugué a terme l'atac a Pearl Harbor (1941), dirigí amb
èxit l'ofensiva japonesa al Pacífic. Morí en ésser abatut el seu avió pels
nord-americans.
Yamashita,
Tomoyuki
Kochi 1883 - Manila 1946
General japonès. Comandà les forces japoneses al N de la Xina (1938), dirigí la
campanya de Malàisia (1941-42) i completà després la conquesta de les Filipines.
Després del desembarcament dels nord-americans a Leyte (1944), s'encarregà de dirigir la
resistència, i es reté el 1945. Fou condemnat a mort pel tribunal militar, a causa dels
seus crims contra la població civil.
Yang Yong
Liuyang, Hunan 1906 - Pequín 1983
Líder militar xinès. Seguidor de Mao Zedong, participà en la Llarga Marxa (1934-35) en
un recorregut de 10 000 km des del sud de la Xina fins a un santuari del nord-est.
Relativament poques persones hi sobrevisqueren, tant per la duresa del camí com pels
continus atacs de l'exèrcit de Chiang Kai-shek. Després de la derrota del Japó a la
Segona Guerra Mundial, les tropes de Yang s'uniren amb l'exèrcit KMT i derrotaren Chiang
Kai-shek, i el 1949 s'establí definitivament la República Popular. Yang esdevingué
governador de la província de Guizhou. El 1959 fou nomenat comandant de la regió militar
de Pequín. El 1967, durant la revolució cultural, fou destituït dels seus càrrecs
juntament amb altres caps militars, però el 1973 se'l considerà apte per a comandar la
regió militar de Xinjiang. El 1979 encapçalà una delegació a la Gran Bretanya.
Ye Jianying
Meixian, Guangdong 1893 - Pequín 1986
Polític xinès. Veterà de la Llarga Marxa (1934-35) i de
la guerra sinojaponesa (1937-45). Fou ascendit a mariscal l'any 1955 i esdevingué
ministre de defensa (1975-78) i president del comitè permament de l'assemblea nacional
(1980-83), càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república.
Yoshida, Shigeni
Tòquio 1878 - Oiso 1967
Polític japonès. Ambaixador a Londres (1936-38), fou detingut el 1945 perquè mantenia
relacions secretes amb l'enemic per tal d'aconseguir la pau. President del partit liberal,
fou cap del govern (1946-47) i implantà la limitació del dret de vaga. Un altre cop
primer ministre (1948-54), signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al
règim d'ocupació. El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es
retirà de la política.
Yoshihito I del
Japó
Tòquio 1879 - 1926
Emperador del Japó (1912-26), conegut també amb el nom de Taisho Tenno. Coronat
en morir el seu pare Mutsuhito I del Japó, prengué el nom imperial de Taisho
('gran rectitud'). El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma
electoral (1918) i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels
aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial. Greument malalt, el 1921
deixà la regència al seu fill Showa Tenno.
Yoshinobu, Kreiki
Tòquio 1837 - 1913
Polític japonès, quinzè shogun Tokugawa i últim shogun del Japó
(1867-68). Amb l'ajut dels daimyo aconseguí la direcció política del país el
1862, i mirà de restablir l'autoritarisme del règim militar de govern (bakufu).
El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals (dàimio),
vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu (1867), i això el
forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shogunal. Es retirà
voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902.
Young, Arthur
Londres 1741 - 1820
Economista i agrònom britànic. Col·laborà activament en el procés de transformació
de l'agricultura britànica. El 1771 començà a publicar un "Farmer's
Calendar", i més tard una revista mensual, "Annals of Agriculture"
(1784-1809), d'una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles.
Fou nomenat secretari del ministeri d'agricultura, creat per W.Pitt (1793). Féu diversos
viatges d'informació agrària per Anglaterra, Gal·les, Irlanda, França, Catalunya i
Itàlia, i en publicà els resultats. La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de
juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a
"Annals of Agriculture" l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu
d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794),
en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).
Ypsilantis,
Aléxandros
Kíev 1792 - Viena 1828
Patriota grec. Fill de Constantinos Ypsilantis. Formà part de la guàrdia imperial russa,
i prengué part en la guerra contra Napoleó (1814). Comandà després (1820) el grup
Heteria (societat política sorgida amb vista a l'alliberament nacional grec), i amb un
petit exèrcit ocupà Iasi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians
romanesos. Davant la resposta negativa i l'animadversió antihel·lènica, empresonà i
féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu (1821). Derrotat pels turcs a Dragasani,
travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia
(1821-27).
Ypsilantis,
Dimítrios
Kíev 1793 - Nàuplia 1832
Patriota grec. Germà d'Aléxandros. Oficial del tsar en la guerra antinapoleònica
(1814), s'uní a la campanya antiturca del seu germà com a lloctinent al Peloponès
(1821). El 1822 fou elegit president de la primera assemblea legislativa de la Grècia
lliure. Comandà les tropes de la Grècia oriental (1828), i el 1832 formà part del
govern provisional.
Yrigoyen,
Hipólito
Luján, Buenos Aires 1852 - Buenos Aires 1933
Polític argentí. Dirigent de la Unión Cívica Radical,
fou president de la república (1916-22 i 1928-30). Impulsà una política conservadora,
tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior. En plena crisi econòmica, fou
derrocat pel general José F.Uriburu (1930).
Yuan Shikai
Xiangcheng, Henan 1859 - Pequín 1916
Polític xinès. D'una família de petits terratinents, fou
president imperial de Corea (1885-94) i jutge de Zhili (actual Hebei), amb funcions
militars. Unit als reformistes (1898), organitzà les primeres tropes regulars; però,
traint els reformistes i l'emperador Guangxu, assegurà el cop d'estat reaccionari
fomentat per l'emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret. Intel·ligent,
enèrgic i sense gaires escrúpols, s'apropià les idees dels liberals i les aplicà,
sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors. Creà un tribunal de
control administratiu i constitucional per a preparar la constitució (1907), instituí
consells provincials elegits (1908) i anuncià la convocació d'una assemblea nacional.
Després de la mort misteriosa dels emperadors (1908), el regent Chun, pare del príncep
Puyi, menor de tres anys, allunyà Yuan del poder, bé que, davant l'amplitud del moviment
republicà, el tornà a cridar (1911). Exigí la dimissió del regent i l'abdicació del
jove emperador (1912) i obligà els republicans del Guomindang a acceptar-lo com a
president de la república. Davant l'hostilitat parlamentària, n'expulsà els
republicans, anul·là el parlament (1914), restablí el règim imperial (1915) i es féu
proclamar president imperial. Afavorí els interessos del capital i fou reconegut pels
EUA; però, davant la insurrecció general i la secessió de les províncies del S, hagué
de dimitir (1916). Mort misteriosament, esclatà la guerra civil.
Pàgina principal
© BUXAWEB - 1998
- Julià Buxadera i Vilà
|
