BUXAWEB

PERSONATGES
D'HISTÒRIA
CONTEMPORÀNIA

Y

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Vocabulari d'història
contemporània

Consulta per paraules
(Gran Diccionari de la
Llengua Catalana)

Tornar a Història

Activa la música

Luka

Yagüe Blanco, Juan
Yamagata, Aritomo

Yamamoto, Isoroku
Yamashita, Tomoyuki
Yang Yong
Ye Jianying
Yoshida, Shigeni
Yoshihito I del Japó
Yoshinobu, Kreiki
Young, Arthur
Ypsilantis, Aléxandros
Ypsilantis, Dimítrios
Yrigoyen, Hipólito
Yuan Shikai


Yagüe Blanco, Juan
San Leonardo, Sòria 1892 - Burgos 1952

Militar castellà. Participà en la guerra d'Àfrica a partir del 1914, i en la repressió de la revolució asturiana del 1934. De simpaties falangistes, intervingué en la guerra civil de 1936-39, sobretot en la campanya d'Extremadura, i ocupà Barcelona al capdavant de les tropes marroquines. Fou ministre de l'aire (1939-40).

Yamagata, Aritomo
Hagi 1838 - Odawara 1922

Polític i militar japonès. Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l'exèrcit, seguint el model prussià (1872). Cap del govern en la guerra russo-japonesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d'estat del 1905 al 1913. Fou nomenat comte (1884), marquès (1895) i finalment duc (1907).

Yamamoto, Isoroku
Nagaoka 1884 - illes Salomó 1943

Almirall japonès. Estudià a l'acadèmia naval de Yetajuna i combaté a Tsushima en la guerra russojaponesa de 1904-05. Després fou agregat naval a l'ambaixada japonesa als EUA (1925) i delegat del seu país a les conferències de Londres (1929 i 1934) sobre armaments navals. Viceministre de la marina (1936) i comandant en cap de la flota (1939), promogué l'aviació naval i es mostrà molt actiu en les preparacions bèl·liques. Almirall en cap de la flota que dugué a terme l'atac a Pearl Harbor (1941), dirigí amb èxit l'ofensiva japonesa al Pacífic. Morí en ésser abatut el seu avió pels nord-americans.

Yamashita, Tomoyuki
Kochi 1883 - Manila 1946

General japonès. Comandà les forces japoneses al N de la Xina (1938), dirigí la campanya de Malàisia (1941-42) i completà després la conquesta de les Filipines. Després del desembarcament dels nord-americans a Leyte (1944), s'encarregà de dirigir la resistència, i es reté el 1945. Fou condemnat a mort pel tribunal militar, a causa dels seus crims contra la població civil.

Yang Yong
Liuyang, Hunan 1906 - Pequín 1983

Líder militar xinès. Seguidor de Mao Zedong, participà en la Llarga Marxa (1934-35) en un recorregut de 10 000 km des del sud de la Xina fins a un santuari del nord-est. Relativament poques persones hi sobrevisqueren, tant per la duresa del camí com pels continus atacs de l'exèrcit de Chiang Kai-shek. Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, les tropes de Yang s'uniren amb l'exèrcit KMT i derrotaren Chiang Kai-shek, i el 1949 s'establí definitivament la República Popular. Yang esdevingué governador de la província de Guizhou. El 1959 fou nomenat comandant de la regió militar de Pequín. El 1967, durant la revolució cultural, fou destituït dels seus càrrecs juntament amb altres caps militars, però el 1973 se'l considerà apte per a comandar la regió militar de Xinjiang. El 1979 encapçalà una delegació a la Gran Bretanya.

Ye Jianying
Meixian, Guangdong 1893 - Pequín 1986

Polític xinès. Veterà de la Llarga Marxa (1934-35) i de la guerra sinojaponesa (1937-45). Fou ascendit a mariscal l'any 1955 i esdevingué ministre de defensa (1975-78) i president del comitè permament de l'assemblea nacional (1980-83), càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república.

Yoshida, Shigeni
Tòquio 1878 - Oiso 1967

Polític japonès. Ambaixador a Londres (1936-38), fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l'enemic per tal d'aconseguir la pau. President del partit liberal, fou cap del govern (1946-47) i implantà la limitació del dret de vaga. Un altre cop primer ministre (1948-54), signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d'ocupació. El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política.

Yoshihito I del Japó
Tòquio 1879 - 1926

Emperador del Japó (1912-26), conegut també amb el nom de Taisho Tenno. Coronat en morir el seu pare Mutsuhito I del Japó, prengué el nom imperial de Taisho ('gran rectitud'). El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma electoral (1918) i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial. Greument malalt, el 1921 deixà la regència al seu fill Showa Tenno.

Yoshinobu, Kreiki
Tòquio 1837 - 1913

Polític japonès, quinzè shogun Tokugawa i últim shogun del Japó (1867-68). Amb l'ajut dels daimyo aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l'autoritarisme del règim militar de govern (bakufu). El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals (dàimio), vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu (1867), i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shogunal. Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902.

Young, Arthur
Londres 1741 - 1820

Economista i agrònom britànic. Col·laborà activament en el procés de transformació de l'agricultura britànica. El 1771 començà a publicar un "Farmer's Calendar", i més tard una revista mensual, "Annals of Agriculture" (1784-1809), d'una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles. Fou nomenat secretari del ministeri d'agricultura, creat per W.Pitt (1793). Féu diversos viatges d'informació agrària per Anglaterra, Gal·les, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats. La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a "Annals of Agriculture" l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794), en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).

Ypsilantis, Aléxandros
Kíev 1792 - Viena 1828

Patriota grec. Fill de Constantinos Ypsilantis. Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó (1814). Comandà després (1820) el grup Heteria (societat política sorgida amb vista a l'alliberament nacional grec), i amb un petit exèrcit ocupà Iasi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos. Davant la resposta negativa i l'animadversió antihel·lènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu (1821). Derrotat pels turcs a Dragasani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia (1821-27).

Ypsilantis, Dimítrios
Kíev 1793 - Nàuplia 1832

Patriota grec. Germà d'Aléxandros. Oficial del tsar en la guerra antinapoleònica (1814), s'uní a la campanya antiturca del seu germà com a lloctinent al Peloponès (1821). El 1822 fou elegit president de la primera assemblea legislativa de la Grècia lliure. Comandà les tropes de la Grècia oriental (1828), i el 1832 formà part del govern provisional.

Yrigoyen, Hipólito
Luján, Buenos Aires 1852 - Buenos Aires 1933

Polític argentí. Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república (1916-22 i 1928-30). Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior. En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José F.Uriburu (1930).

Yuan Shikai
Xiangcheng, Henan 1859 - Pequín 1916

Polític xinès. D'una família de petits terratinents, fou president imperial de Corea (1885-94) i jutge de Zhili (actual Hebei), amb funcions militars. Unit als reformistes (1898), organitzà les primeres tropes regulars; però, traint els reformistes i l'emperador Guangxu, assegurà el cop d'estat reaccionari fomentat per l'emperadriu Cixi, de la qual esdevingué el braç dret. Intel·ligent, enèrgic i sense gaires escrúpols, s'apropià les idees dels liberals i les aplicà, sense ells, tot i la resistència dels clans manxús conservadors. Creà un tribunal de control administratiu i constitucional per a preparar la constitució (1907), instituí consells provincials elegits (1908) i anuncià la convocació d'una assemblea nacional. Després de la mort misteriosa dels emperadors (1908), el regent Chun, pare del príncep Puyi, menor de tres anys, allunyà Yuan del poder, bé que, davant l'amplitud del moviment republicà, el tornà a cridar (1911). Exigí la dimissió del regent i l'abdicació del jove emperador (1912) i obligà els republicans del Guomindang a acceptar-lo com a president de la república. Davant l'hostilitat parlamentària, n'expulsà els republicans, anul·là el parlament (1914), restablí el règim imperial (1915) i es féu proclamar president imperial. Afavorí els interessos del capital i fou reconegut pels EUA; però, davant la insurrecció general i la secessió de les províncies del S, hagué de dimitir (1916). Mort misteriosament, esclatà la guerra civil.


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà