BUXAWEB

PERSONATGES
D'HISTÒRIA
CONTEMPORÀNIA

Q

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Vocabulari d'història
contemporània

Consulta per paraules
(Gran Diccionari de la
Llengua Catalana)

Tornar a Història

Activa la música

Luka

Queipo de Llano y Ruiz, José María
Queipo de Llano y Sierra, Gonzalo
Quemades, Salvador
Quesada, Vicente Genaro de
Quesnay, François
Quezón y Molina, Manuel Luis

Quiroga, María de los Dolores
Quisling, Vidkun


Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva, José María
Oviedo 1786 - París 1843

Polític castellà. Setè comte de Toreno i gran d'Espanya (1838). Participà en l'alçament asturià contra els francesos (1808) i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis. Liberal, s'hagué d'exiliar (1814-20). Presidí les corts extraordinàries de 1820-22. Exiliat novament (1822-23), en 1834-35 fou ministre d'hisenda. Cap del govern (1835), donà a Mendizábal la cartera d'hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d'aquell any. El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador. És autor d'una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España (1835-37).

Queipo de Llano y Sierra, Gonzalo
Tordesillas 1875 - Sevilla 1951

Militar castellà. Oficial de cavalleria, féu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc. Ja general, s'enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat tres mesos. Rebel·lat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s'exilià fins a l'abril del 1931. Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora. Inspector dels carrabiners, s'aixecà contra el govern el 1936 i s'apoderà de Sevilla, des d'on féu una sèrie d'emissions radiofòniques que foren molt conegudes. Després del 1939, discrepà del general Franco i morí marginat.

Quemades, Salvador
Barcelona ? ?

Anarcosindicalista. Secretari del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918. Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920. Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i "ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou. Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l'apoliticisme i evolucionà cap al republicanisme d'esquerra. Malgrat això, el 1930 prologà Ideas sobre sindicalismo y anarquismo, de Joan Peiró, i el 1932 traduí les Cartas de P.J.Proudhon.

Quesada, Vicente Genaro de
l'Havana 1782 - Hortaleza, Castella la Vella 1836

Militar castellà. Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista. Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal (1820-23) i manà l'exèrcit reialista a Navarra. Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord. Quan s'esdevingué el motí de La Granja (1836) fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d'amotinats.

Quesnay, François
Mérey, Île-de-France 1694 - Versalles 1774

Economista francès, cap de la fisiocràcia. Metge de professió, estudià també botànica, química, matemàtiques i filosofia. A 22 anys començà a exercir la cirurgia i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV. L'any 1744 esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i s'instal·là a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour. Tenia ja més de seixanta anys quan conreà l'economia. El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours. El primer i aquest darrer, juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles, formant un grup compacte, conegut pel nom de les économistes, que utilitzà fins la premsa per a la divulgació de les seves idees. A la mort del rei, Quesnay caigué en desgràcia i morí el mateix any. Escriptor prolífic, a part els seus tractats de medicina i biologia, té vint-i-tres edicions d'obres d'economia política o filosofia social. Redactà alguns articles per a l'Encyclopédie. El seu treball més important és el Tableau économique (1758), obra basada en la història del pensament econòmic on introduí per primera vegada la idea de circulació, de la qual féu diferents versions.

Quezón y Molina, Manuel Luis
Baler, Tayabas 1878 - Saranac Lake 1944

Polític filipí. Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana (1898-1903). Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l'autonomia. President del Commonwealth filipino-americà (1935), s'esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l'administració i l'exèrcit. Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA.

Quiroga, María de los Dolores Rafaela
Pinar de San Clemente, Castella la Nova 1811 - Guadalajara 1891

Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio. Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid. Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora (1836) i desterrada a Talavera de la Reina. Consellera, més tard, d'Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d'enderrocar Narváez. Fugí a França (1868) i tornà amb la Restauració.

Quisling, Vidkun
Fyresdal, Telemark 1887 - Oslo 1945

Polític i militar noruec. Agregat militar a Moscou (1927-29) i ministre de defensa (1931-33), fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista. Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys (1940) col·laborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l'únic permès al país. Cap de govern (1942), en finir la guerra fou jutjat i executat. El seu cognom esdevingué sinònim de col·laboracionista.


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà