BUXAWEB

PERSONATGES
D'HISTÒRIA
CONTEMPORÀNIA

X

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Vocabulari d'història
contemporània

Consulta per paraules
(Gran Diccionari de la
Llengua Catalana)

Tornar a Història

Activa la música

Luka

Xaudaró i Fàbregas, Ramon
Xavier de Borbó-Parma
Xianfeng
Xirau i Palau, Antoni
Xirinacs i Damians, Lluís Maria
Xuriguera, Eudald


Xaudaró i Fàbregas, Ramon
? - Barcelona 1837

Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d'exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d'une constitution politique ou principes fondamentaux d'un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868). De retorn a Barcelona, fou redactor d'"El Catalán" i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat (Terrades, Monturiol, Pi i Margall). L'any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d'aquell any, i el 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un cop de mà audaç d'una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l'exèrcit, i, sotmès a consell de guerra, fou afusellat dos dies després.

Xavier de Borbó-Parma
Camaiore, Lucca 1889 - Cuera, cantó dels Grisons 1977

Duc de Parma (1974-77). Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal. Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d'aquesta casa ducal. Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d'artilleria de l'exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l'emperador Carles I d'Àustria, i els aliats. Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família. El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia carlina espanyola, que era casat amb una germana de la seva mare, el nomenà regent de la Comunió Tradicionalista, per tal que en el termini més curt de temps nomenés la persona amb més drets a la corona espanyola. Durant la guerra civil espanyola, com a cap de la junta militar carlina, s'adherí a l'alzamiento nacional del 1936, i el 1937 manifestà la seva adhesió a Franco, però el 1945 signà un manifest demanant-li que es retirès. A la Segona Guerra Mundial organitzà a França un nucli de resistència antialemanya, i fou deportat a camps de concentració. El 1952 fou proclamat rei a Barcelona per un grup de partidaris seus. El 1972 delegà les seves funcions de la causa carlina en el seu fill gran, Carles Hug, en favor del qual renuncià el 1975 els seus pretesos drets a la corona espanyola.

Xianfeng
Pequín 1831 - 1861

Nom imperial de Yichu, setè emperador xinès de la dinastia manxú qing (1851-61). Durant el seu regnat tingué lloc la rebel·lió dels Taiping i la guerra anglofrancoxinesa que acabà el 1861. El succeí Tongzhi, fill de la concubina i emperadriu Cixi.

Xirau i Palau, Antoni
Figueres, Alt Empordà 1898 - Bagneux, Illa de França 1976

Polític i advocat, germà de Joaquim i de Josep. Primer director del diari "L'Opinió" i fundador de l'Esquerra Republicana. Participà en la redacció de l'Estatut de Núria. Diputat a les Corts de la República (1931), fou elegit després diputat al Parlament de Catalunya (1932), i ocupà successivament les conselleries de sanitat i assistència social, agricultura i economia. El 1933 fou un dels dirigents de l'escissió de l'Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de l'Esquerra Republicana i féu de professor. Publicà els reculls de poemes Safreu (1934) i El meu poble i altres poemes (1953).

Xirinacs i Damians, Lluís Maria
Barcelona 1932

Sacerdot i polític. Escolapi, fou ordenat de sacerdot el 1955. Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó (1972 i 1974-75). Després d'haver dut a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia —vagues de fam, permanència davant la presó Model de Barcelona—, que obtingueren un gran ressò popular, fou candidat al premi Nobel de la pau (1975) i promogué diverses iniciatives, com la Marxa de la Llibertat (1976). Senador independent per Barcelona (1977-78), s'aproximà a l'independentisme revolucionari i, el 1980, encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, després de la dissolució del qual ha restat al marge de l'activitat política. Ha recollit les seves experiències i les seves concepcions religioses en diversos llibres: Secularització i cristianisme (1969), Subjecte (1975), Diari de presó: L'espectacle obsessiu (1976), Entro en el gran buit (1976), Futur d'Església (1976), Vaga de fam per Catalunya (1977) i Constitució. Paquet d'esmenes (1978).

Xuriguera, Eudald
Principat de Catalunya segle XIX

Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor (1872). Dins l'obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants. El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista.


© BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà