Xaudaró i
Fàbregas, Ramon
? - Barcelona 1837
Polític i revolucionari. Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué
d'exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832
publicà en francès, a Llemotges, les Bases d'une constitution politique ou principes
fondamentaux d'un systhème républicain (reeditat a Barcelona, en castellà, el
1868). De retorn a Barcelona, fou redactor d'"El Catalán" i es relacionà amb
els primers nuclis republicans del Principat (Terrades, Monturiol, Pi i Margall). L'any
1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella
del gener d'aquell any, i el 4 de maig de 1837, en plena reacció moderada, encapçalà un
cop de mà audaç d'una part de la milícia nacional, que reeixí a apoderar-se del centre
de Barcelona, la diputació i la casa de la ciutat inclosos, amb finalitats no gaire
clares; els insurrectes, però, foren ràpidament vençuts per l'exèrcit, i, sotmès a
consell de guerra, fou afusellat dos dies després.
Xavier de
Borbó-Parma
Camaiore, Lucca 1889 - Cuera, cantó dels Grisons 1977
Duc de Parma (1974-77). Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia
de Portugal. Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d'aquesta casa ducal.
Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d'artilleria de l'exèrcit belga, i
participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat,
l'emperador Carles I d'Àustria, i els aliats. Pretengué durant un quant temps el tron de
França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva
família. El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia
carlina espanyola, que era casat amb una germana de la seva mare, el nomenà regent de la
Comunió Tradicionalista, per tal que en el termini més curt de temps nomenés la persona
amb més drets a la corona espanyola. Durant la guerra civil espanyola, com a cap de la
junta militar carlina, s'adherí a l'alzamiento nacional del 1936, i el 1937
manifestà la seva adhesió a Franco, però el 1945 signà un manifest demanant-li que es
retirès. A la Segona Guerra Mundial organitzà a França un nucli de resistència
antialemanya, i fou deportat a camps de concentració. El 1952 fou proclamat rei a
Barcelona per un grup de partidaris seus. El 1972 delegà les seves funcions de la causa
carlina en el seu fill gran, Carles Hug, en favor del qual renuncià el 1975 els seus
pretesos drets a la corona espanyola.
Xianfeng
Pequín 1831 - 1861
Nom imperial de Yichu, setè emperador xinès de la dinastia manxú qing (1851-61). Durant
el seu regnat tingué lloc la rebel·lió dels Taiping i la guerra
anglofrancoxinesa que acabà el 1861. El succeí Tongzhi, fill de la concubina i
emperadriu Cixi.
Xirau i Palau,
Antoni
Figueres, Alt Empordà 1898 - Bagneux, Illa de França 1976
Polític i advocat, germà de Joaquim i de Josep. Primer director del diari
"L'Opinió" i fundador de l'Esquerra Republicana. Participà en la redacció de
l'Estatut de Núria. Diputat a les Corts de la República (1931), fou elegit després
diputat al Parlament de Catalunya (1932), i ocupà successivament les conselleries de
sanitat i assistència social, agricultura i economia. El 1933 fou un dels dirigents de
l'escissió de l'Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra.
S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de
l'Esquerra Republicana i féu de professor. Publicà els reculls de poemes Safreu (1934)
i El meu poble i altres poemes (1953).
Xirinacs i
Damians, Lluís Maria
Barcelona 1932
Sacerdot i polític. Escolapi, fou ordenat de sacerdot el 1955. Manifestà aviat el seu
desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i
assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó (1972
i 1974-75). Després d'haver dut a terme diverses accions pacífiques de protesta en
demanda d'amnistia —vagues de fam, permanència davant la presó Model de
Barcelona—, que obtingueren un gran ressò popular, fou candidat al premi Nobel de la
pau (1975) i promogué diverses iniciatives, com la Marxa de la Llibertat (1976). Senador
independent per Barcelona (1977-78), s'aproximà a l'independentisme revolucionari
i, el
1980, encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya pel Bloc d'Esquerra
d'Alliberament Nacional, després de la dissolució del qual ha restat al marge de
l'activitat política. Ha recollit les seves experiències i les seves concepcions
religioses en diversos llibres: Secularització i cristianisme (1969), Subjecte (1975),
Diari de presó: L'espectacle obsessiu (1976), Entro en el gran buit (1976),
Futur d'Església (1976), Vaga de fam per Catalunya (1977) i Constitució.
Paquet d'esmenes (1978).
Xuriguera, Eudald
Principat de Catalunya segle XIX
Dirigent obrer. Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de
la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres
Classes de Vapor (1872). Dins l'obrerisme barceloní, se situava en el sector
sindicalista reformista més moderat i partidari de la col·laboració amb els fabricants.
El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista.
Pàgina principal
© BUXAWEB - 1998
- Julià Buxadera i Vilà
|
