Història

TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

O


Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

INTRODUCCIÓ

La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l'economia.
És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Els antecedents els trobem en la protoindustrialització, període previ en què es donen les condicions que permeteran l'inici del procés d'industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, gran mobilitat de capitals, etc.

Aquest conjunt de canvis, que a la Gran Bretanya els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l'Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acaben amb les societats agràries i imposen les societats industrials, caracteritzades per la modernització de l'agricultura (revolució agrària), els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica, urbanització) i el naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals, l'aplicació de les màquines als transports i a les comunicacions, l'acumulació de capitals, l'organització de xarxes financeres, l'obtenció de beneficis i els contractes laborals patrons-treballadors.

La revolució industrial és un fenomen encara vigent, lligat a les innovacions tècnico-científiques. Actualment les societats més desenvolupades es troben en la quarta fase de la revolució industrial. I ja es parla de l'arribada d'una cinquena fase.

Activa la música

Sultan Of Swing

Temes relacionats

L'Antic Règim
Les teories socialistes
El moviment obrer
La Segona Revolució Industrial

Economia i societat en el segle XIX

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

VOCABULARI
Guió conceptual. 1. La Revolució Industrial.
- El capitalisme.
- L'economia de mercat.
2. La revolució demogràfica.
3. La revolució agrària.
- L'agricultura tradicional.
- Les enclosures.
- L'agricultura moderna.
4. La revolució tecnològica.
5. La revolució comercial.

6. La revolució dels transports.
7. Les transformacions de la indústria.
- La indústria tradicional.
- La indústria moderna.
- La indústria tèxtil.
- Les màquines del sector tèxtil.
- Els nous centres de producció.
- La indústria iderúrgica i la mineria.
- Obtenció de carbó i ferro.
8. El liberalisme econòmic.
9. La societat industrial.
- Els nous grups socials.
Amb la Revolució Industrial es deixen enrere els entrebancs de l'Antic Règim per al creixement econòmic. Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució Industrial
Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d'una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Take-off
En anglès, "arrencada", "envol", "enlairament". Expressió utilitzada en economia per designar el moment de l'arrencada econòmica, quan s'han pogut superar les trabes que impedien el desenvolupament.

El capitalisme quedarà consolidat com a sistema econòmic. Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.
Capitalisme industrial
Sistema econòmic basat en l'acumulació de capitals a través de la indústria i el comerç.
Capital
Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període.
Beneficis

Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Acumulació capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista. La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic (o les innovacions, com diu Joseph A. Schumpeter). Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions. Aquesta demanda d'innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l'acumulació de capitals. Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l'acumulació. L'origen de l'acumulació rau en la producció de plus-vàlua (beneficis, interessos, rendes, etc). Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat per ampliar la producció mitjançant millores tecnològiques. Tot allò que contribueix a augmentar la plus-vàlua afavoreix l'acumulació, però no tota la plus vàlua és acumulada, perquè hi ha una part dedicada al fons de consum personal.

Banc
Institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Els bancs són societats finaceres, algunes de les quals s'especialitzen en guardar els diners de particulars (bancs de dipòsit) o en concedir crèdits a llarg termini (bancs de negocis).
Emissió de diner

Creació i posada en circulació de diner per part de l'estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d'emissió, generalment només un.
Societat Anònima
Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.
Amb ell triomfa l'economia de mercat. Economia de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes.

Llei de l'oferta i la demanda

Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Crisi de sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda).
Crisi de subconsum

Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s'ofereixen en el mercat.
La Revolució Industrial presenta un conjunt de revolucions.
A partir de la segona meitat del segle XVIII hi ha un augment important de la població, especialment a les ciutats.
Revolució demogràfica
Procés a través del qual es passa del cicle demogràfic antic, caracteritzat per l'estancament de la població, a un nou règim demogràfic caracteritzat pel creixement constant de la població. Aquest fenomen comença al segle XVIII i va comportar un fort augment de la població i una urbanització creixent. El concepte fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial.
Cicle demogràfic modern
Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d'unes elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de l'alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.
Èxode rural

Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí, no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població rural perdé l'equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament. La despoblació del camp dóna lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un augment de la renda per càpita que pot neutralitzar l'atracció urbana, però generalment succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.
Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.
Eixample
Conjunt de cases i carrers nous amb què s'eixampla una població. Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d'urbanització. Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats.
El camp també va conèixer notables canvis. Revolució agrària
Procés a través del qual l'agricultura tradicional, d'autoconsum, amb escassa productivitat i ús de tècniques de conreu endarrerides, esdevé una agricultura capitalista, orientada al mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica i a una sèrie de canvis jurídics que permeteren eliminar el feudalisme del camp i assegurar la màxima explotació dels camps.
Agricultura moderna
Agricultura capitalista, orientada al mercat.
Deixant enrere els vells sistemes de conreu. Rotació de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).

Guaret
Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.

Agricultura extensiva
Tipus d'agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic més pel baix cost d'explotació que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny; sovint utilitza la pràctica del guaret i és aplicada a conreus que necessiten poca mà d'obra i que admeten un grau elevat de mecanització.

Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local.
El gran canvi jurídic va venir amb la possibilitat de tancar els camps. Enclosures
Mot anglès que vol dir "tancament, clos, tancat" i es refereix a les tanques que els propietaris col.locaven al voltant dels seus camps per garantir-ne la privacitat. A Anglaterra les enclosures acts ("lleis de tancats") van permetre tancar els camps als vells i nous propietaris per a que poguessin explotar-les. El procés de tancament començà a partir del segle XVI i afectà les terres de conreu (fins llavors explotades amb el sistema d'openfields -camps oberts-), els boscos i els prats comunals. D'aquesta manera, es consolidà la propietat privada en detriment dels pagesos pobres que es vegeren desproveïts dels usos tradicionals (pastura de ramats, recollida de llenya per a l'hivern, etc.) que feien de les terres ara privatitzades.
Cosa que va permetre de desenvolupar una nova agricultura. Excedent
Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure. A l'època industrial l'excedent és la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per obtenir-lo.
Monocultiu
Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un país determinat.

Rotació de conreus

Tècnica de conreu basada en l'alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.
Sistema Norfolk
Sistema aplicat primerament en el comtat de Norfolk (Anglaterra) que consisteix en l'abandonament de la rotació triennal i la substitució del guaret pel conreu de llegums i de cultius herbacis. Aquest nou sistema significava un augment de la producció, perquè augmentava 1/3 la superfície conreada. A més, els nous conreus herbacis van permetre disposar d'aliments per als ramats durant tot l'any, amb la qual cosa la ramaderia va experimentar un increment molt important. Aquest augment va permetre, al seu torn, utilitzar adobs d'origen animal, que reconstruïen la riquesa nutritiva del sòl i en milloraven la productivitat.

Agricultura intensiva
Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus. És un tipus d'agricultura que exigeix elevats capitals.
Apareixen noves tècniques i noves fonts d'energia.
Parlem d'una autèntica revolució tecnològica.
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments. La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d'ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l'enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l'ajuda de les ciències derivada de l'esmentada Revolució Industrial.
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció. La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l'ús generalitzat d'artefactes mecànics que aconseguien d'estalviar mà d'obra, ja fos actuant com a complement de l'activitat productora de l'home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d'un bé determinat. El maquinisme s'inicià juntament amb la revolució industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s XIX que sorgí com a característica definidora d'una època, amb la generalització de l'ús de les màquines de vapor.
Màquina

Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes.
Màquina de vapor
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a substància de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.
També una revolució comercial. Revolució comercial
Procés a través del qual s'amplia l'àmbit comercial. Per a poder vendre la producció en massa que caracteritza l'agricultura i la indústria modernes, va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat molt més ampli i homogeni. Fou la resposta a la necessitat creixent de trobar nous canals de distribució dels productes. La recerca de consumidors-compradors, va obligar a obrir mercats nous, tant a l'interior del país (articulació del mercat nacional) com a l'exterior (comerç internacional o mundial).  La revolució comercial fou possible gràcies a la millora i l'augment dels mitjans de transport (revolució dels transports), entre d'altres factors.
Mercat
Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que es dóna amb altres Estats.
Mercat articulat
Àmbit d'abast ampli (habitualment estatal) on es duen a terme intercanvis regulars i on els preus de les mercaderies tendeixen a equiparar-se. El mercat articulat requereix la presència d'una demanda sòlida i regular, d'una divisió regional del treball que garanteixi la producció i comercialització d'excedents i d'uns mitjans de comunicació adequats.
Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi, per la qual cosa s'oposa a qualsevol discriminació contra les importacions de productes estrangers o a qualsevol obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvisme afavoreix la lliure circulació de productes entre països. Discrepa de l'existència d'aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. Es contraposa a proteccionisme.
Proteccionisme
Doctrina econòmica que preconitza la defensa de la producció d'un estat, protegint els seus productes de la competència estrangera, normalment mitjançant l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Política comercial que consisteix a defensar de la competència estrangera els productes d'un país mitjançant l'aplicació d'aranzels (impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la sortida de matèries primeres. Es contraposa a lliurecanvisme.
I una revolució dels transports. Revolució dels transports
Procés en què es millora el sistema de transport. Experimentat des de la segona meitat del segle XIX , amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor, va permetre una millor, més ràpida, més segura i més barata, circulació de passatgers i de mercaderies.

Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles. En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les instal·lacions annexes.
Locomotora de vapor
Locomotora  accionada per una màquina de vapor alternativa. El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom, situat a la part superior de la caldera.
Vaixell de vapor
Vaixell propulsat per l'energia del vapor d'aigua.
Els vells sistemes de manufactures... Artesania
Producció o obra menestral, feta a mà. Des de l'Edat Mitjana estava organitzada en torn els gremis.
Indústria domèstica
Sistema econòmic mixte en què una família pagesa alterna les feines del camp amb l'elaboració de productes manufacturats (generalment, fil o teixits) a casa, que venien després a la ciutat.
Domestic system / Treball a domicili
Forma de producció industrial que combina camp i ciutat, que consistia a donar feina a domicili a les famílies pageses. Un artesà o un comerciant de la ciutat encarregava una feina a una família pagesa subministrant-li la primera matèria i les eines necessàries; passat un temps recollia la mercaderia, la pagava al preu convingut i s'encarregava de comerciar-la pel seu compte als mercats urbans. Aquest sistema fou creat per escapar del control dels gremis i va permetre augmentar la producció i abaratir els preus, donant un fort impuls al comerç de l'època. Es desenvolupà paral.lelament a l'augment de la demanda que va originar el comerç colonial dels segles XVI i XVII i s'aplicà sobretot al sector tèxtil i especialment a Anglaterra i Flandes i no tant a l'Europa continental, on els gremis eren més poderosos i les estructures senyorials més rígides. També s'anomena putting out system.
Manufactura
La manufactura és una forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra).
...deixen pas a noves formes de producció industrial.
Neix la indústria moderna, caracteritzada pels canvis tecnològics (mecanització) i econòmics (sistema fabril).
Indústria
Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.

Indústria moderna
Indústria capitalista, orientada al mercat. Es caracteritza per la progressiva modernització tècnica i un nou sistema de treball (sistema fabril).
Mecanització

Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció, que suposa una reconversió en l'aplicació de la força de treball, de manera que sigui més productiva.
Sistema fabril
Nou sistema de treball, que substitueix el sistema artesanal en els tallers, consistent en la concentració de treballadors i màquines en un únic espai, la fàbrica.
Durant la primera meitat del segle XIX, es modernitza la indústria tèxtil cotonera. Indústria lleugera / Indústria de béns de consum
Indústria que proporciona béns per al consum directe. Es localitza prop dels centres de consum. La indústria tèxtil n'és un exemple.
Indústria tèxtil

Nom donat genèricament al conjunt d'indústries lleugeres directament relacionades amb l'obtenció de fils i amb llur tissatge. Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests. Com a factors de localització de la indústria tèxtil han predominat, més que no pas les matèries primeres, l'existència d'un mercat consumidor, l'estat de la tècnica, les disponibilitats de mà d'obra i de fonts d'energia i també una tradició industrial.
Indianes
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Amb noves màquines, tant en la filatura com en el tissatge. Filatura
Conjunt d'operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Tissatge

Operació de teixir, teixidura.
Fus
Aparell o màquina (fus mecànic) que serveix per fer fil.
Spining-jenny
Primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Fou inventada cap el 1764 per Hargreaves.
Water frame
Filadora de cotó inventada el 1768 per Arkwright, que, com que funcionava amb energia hidràulica, es movia contínuament.
La water frame no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament.
Mule-jenny
Filadora inventada el 1779 per Crompton, que de seguida va funcionar amb vapor. Fou la primera filadora que va utilitzar l'energia del vapor.
Aquesta nova màquina de filar cotó combinava elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Teler
Aparell o màquina (teler mecànic) que serveix per teixir.

Jacquard
Màquina inventada el 1801 per Jacquard que, acoblada a un teler, permetia l'evolució independent de cadascun dels fils d'ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.

Llançadora
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
Llançadora de volant
Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que tenien taules. Fou inventada el 1733 per Kay, que l'aplicà al teler manual.
Teler mecànic
Teler que funciona per mitjans mecànics.
El 1784 Cartwright inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial. Substituí els antics telers manuals.
I amb nous centres de producció. Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir d'elements més simples.

Vapor
Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor.
Colònia industrial
Conjunt d'instal.lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Històricament les colònies industrials estaven situades al costat del curs d'un riu, per a obtenir energia hidràulica.

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d'aprofitar en llur origen les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua per a moure la maquinària tèxtil.
A la segona neitat del segle XIX es modernitza  la siderúrgica, lligada a la mineria. Indústria pesada
Indústria que mou quantitats enormes de matèries primeres i energia i exigeix grans instal.lacions. Es localitza a prop dels centres de producció o de les terminals dels ports. Les indústries pesades poden ser de dos tipus: indústries bàsiques (o de base) i indústries de béns d'equip (o d'equipament).
Indústria bàsica
Indústria que realitza una primera transformació de les matèries primeres. La siderúrgia n'és un exemple.
Indústria de béns d'equip
Indústria transforma els productes de les indústries bàsiques en maquinària, eines i altres estris necessaris per a les altres indústries.
Metal.lúrgia

Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l'obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Siderúrgia
Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l'extracció del ferro i l'elaboració de tots els seus derivats. És comú de definir com a indústria siderúrgica la que integra tot el procés que va des del tractament de primeres matèries, previ a l'entrada en el forn, fins a l'obtenció del producte siderúrgic, l'acer, inclosos els estadis de producció intermedis, i també la fabricació d'acers amb aliatges i els acers anomenats especials.
Mineria
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l'explotació de les mines.
L'obtenció de carbó, ferro i acer, amb nous sistemes de producció, fou bàsic per a la nova indústria. Alt forn
Forn de cup, d'uns 30 m d'alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l'extracció del ferro. El desenvolupament de l'alt forn ha anat estretament lligat a la producció del coc, únic tipus de carbó que, per la seva puresa i la seva resistència mecànica, podia permetre d'atènyer altures de més d'1 m, que era el límit del forn baix.
Carbó de coc

Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d'altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització. És un material coherent, d'estructura cel·lular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables. La seva densitat real oscil·la entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra. El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg. La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destil·lació. És emprat principalment com a combustible d'alt forn, com a reductor en altres processos metal·lúrgics i com a combustible domèstic. El coc metal·lúrgic ha de posseir un alt contingut de carboni, i, si és destinat a alts forns, ha de tenir, a més, resistència a la compressió per tal de suportar la càrrega, propietats que són obtingudes en la coquització, a alta temperatura (més de 900°C). Els cocs obtinguts a baixa temperatura, com el que prové de la fabricació del gas d'enllumenat (amb volàtils de l'ordre del 16%), són emprats solament com a combustibles domèstics.
Acer
Fonamentalment, mescla de ferro i d'una petita quantitat de carboni. El ferro pur per si sol (ferrita) ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques; amb l'addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat. El percentatge de carboni que caracteritza l'acer és comprès entre el 0,05 i l'1,70%. La propietat principal de l'acer és el fet que els seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat: el tremp, que consisteix en un refredament intens després d'un escalfament per sobre del color roig. En llenguatge corrent, el ferro i l'acer es confonen quan aquest és de baix contingut en carboni.
Pudelació
Procediment metal·lúrgic d'obtenció de ferro industrial o d'acer de baix contingut de carboni. Inventat el 1784 per l'anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys. Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d'escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l'escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig.
Laminatge
Operació de laminar un material. En el cas de la siderúrgia, el laminatge anà lligat a la pudelació.
Forn d'injecció d'aire calent
Forn en el que s'injectava aire calent convertia el ferro en acer, un material dur i flexible, ideal per a construir tot tipus de màquines i eines. Fou inventat el 1829 per Neilson.

Convertidor
Nom genèric dels diferents aparells emprats en el tractament del ferro i del coure en estat líquid per mitjà de l'oxidació dels elements indesitjables (procediment de Bessemer, procediment LD, procediment Kaldo).
Convertidor Bessemer / Procediment de Bessemer
Mètode de fabricació d'acer per l'oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d'aire. El convertidor té forma de bóta amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l'aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d'escòria. La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció. Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro (carboni, sofre, fòsfor, etc), i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l'addició controlada d'aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada. Aquest procediment, que dóna un acer de bona qualitat i a baix preu, fou molt emprat durant la segona meitat del s XIX, i, bé que ha cedit importància al procediment de Siemens-Martin, continua essent emprat a gran escala. Des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial el procediment ha tingut una nova revifalla a causa de la introducció del procediment LD.
Procediment de Siemens-Martin
També Procediment de Martin-Siemens. Mètode d'obtenció d'acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens. En aquest procediment l'escòria que es forma entre el bany metàl·lic i l'atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d'oxigen. Hom pot obtenir diferents tipus d'acer a partir de fosa de ferro i de ferralla. En funció de les impureses que hom pretén d'eliminar durant l'operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici (procediment àcid), per a l'eliminació del manganès, de l'oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia (procediment bàsic), el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació. Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de descarburació del 0,02% de carboni; a més, permet de treballar únicament amb càrrega de fosa, sense ferralla, o bé amb una barreja de fosa i de mineral de ferro. L'ús de desoxidants especials a la fi de l'operació fa possible l'eliminació total dels gasos dissolts (acers calmats).
Tots aquests canvis obeïen a una nova manera de pensar, una nova doctrina econòmica. Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible. Creu que el mercat és el regulador natural de l'activitat econòmica i que s'ha de deixar lliure amb el mínim d'intervenció per part dels poders públics.
Teoria econòmica que constitueix la base ideològica del capitalisme sorgit de la Revolució Industrial. Fou Adam Smith qui va formular els seus principis doctrinaris. El liberalisme econòmic considera que per tal d'estimular el creixement i el progrés econòmic cal que es donin les condicions següents: la supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat per invertir, la lliure evolució dels preus segons el mercat i la llei de l'oferta i la demanda, la llibertat d'ocupació i de contractació, i la intervenció mínima de l'Estat en matèria econòmica, que només s'ha de reservar el paper de garant dels principis de llibertat econòmica, d'igualtat, de propietat i de seguretat.
Escola clàssica

Grup d'autors que formen l'eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l'obra d'Adam Smith La riquesa de les nacions. Amb Adam Smith són autors principals d'aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo. També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s'anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball. Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics (i aquest ordre serà el sistema clàssic): veuen la necessitat d'un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen; empren el mètode deductiu i arriben a graus d'abstracció considerables, bé que fan referència a fets històrics per tal de reforçar llurs arguments. Separen ciència i política, però no s'abstenen de fer recomanacions pràctiques, en les quals no sempre coincideixen. Llur sociologia es basava en l'utilitarisme: creien que els individus, moguts per instints egoistes i cercant llur profit, reeixirien en l'obtenció d'allò que constitueix l'interès de la comunitat.
Escola de Manchester

Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d'un grup d'homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55. Damunt la base de l'experiència comercial, de l'ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d'expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Llei de bronze del salari

Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre. Si es troben per sobre d'aquest nivell, l'oferta de treball augmentarà, per raó de la disminució de la mortalitat infantil i de l'increment de la taxa de natalitat; si s'hi troben per sota, l'augment de la mortalitat i la restricció dels naixements provocarà la disminució de l'oferta de treball. Ambdós casos tendeixen a fer coincidir el salari amb el nivell de subsistència. Marx atacà aquesta teoria en afirmar que el salari era una una categoria històricament condicionada i que, per tant, variava d'acord amb les circumstàncies socials, malgrat que el mínim fos constituït per la quantitat necessària per a sobreviure el treballador i assegurar la seva reproducció.
Malthusianisme
O maltusianisme. Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus. Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l'escassetat econòmica: els factors que augmenten el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el coeficient de natalitat (el "vici" —terme que inclou la contracepció— i l'autocontenció moral). Des d'un punt de vista polític i econòmic, la influència del maltusianisme, que penetrà les teories econòmiques clàssiques, fou important: frenà l'optimisme econòmic de la primeria del s XIX i justificà, durant prop d'un segle, el sistema lliurecanvista, una política de salaris fonamentada en el cost de la satisfacció de les necessitats més estrictes i l'oposició als intents de reforma social i econòmica.
Les transformacions econòmiques comportaren grans canvis socials. La societat agrària estamental va deixar pas a la nova societat urbana industrial. Societat estamental
Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (l'Estat pla), bé com a governants, magistrats, grans propietaris o bé monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.
Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.
Societat classista
Societat dividida en classes. Es tracta del model típic de la societat burgesa capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funció de la seva propietat o el seu capital. Així, els nous grups socials venen definits per la propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes-riques fins a les classes més baixes-pobres.
Malgrat que totes les classes socials tenen teòricament una condició jurídica igual, segueix existint la desigualtat econòmica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats.
Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
En la que es destaquen dues grans classes socials: la burgesia i el proletariat. Burgesia
En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
La burgesia es formà al si de la societat feudal com un nou tipus de grup social que, abandonant tota dependència directa de la terra, s'emancipà de l'estructura feudal i fonamentà la seva existència en l'intercanvi de béns que ell no havia produït. Als ss XVI i XVII l'augment de població, el comerç colonial, amb la considerable afluència d'or, l'aparició de la distribució capitalista del treball al camp per part dels mercaders i la puja general dels preus augmentà el poder econòmic de la burgesia comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al s XVIII la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l'antic règim, ocupar el poder polític (1789) i, tot formulant el concepte de nació, crear l'estat liberal burgès. Per al seu accés al poder comptà amb les classes proletàries i pageses, però consolidà el seu ascens sobre la repressió d'aquestes classes, a les quals, a més, negà sovint la participació en la gestió política (sufragi censatari). La burgesia creà i imposà nous conceptes morals, polítics, jurídics i culturals (individualisme, llibertat de consciència, tolerància de cultes, llibertat d'expressió, igualtat civil i fiscal, el concepte de ciutadà i de sobirania nacional, inviolabilitat de la propietat privada, etc), i al llarg del s XIX anà concretant les formes de lluita política democràtica pròpia de la burgesia industrial a través de la creació dels partits i la lluita parlamentària. La burgesia al poder, en una primera etapa lluità a favor del liberalisme en matèria econòmica. Amb l'aparició de la Revolució Industrial, esdevinguda a Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansió de la industrialització al continent, aparegué la burgesia industrial, amb la qual, a través ja de mesures proteccionistes, es consolidà la unificació del mercat nacional, que a Alemanya i a Itàlia havia de tenir un caràcter polític de lluita d'independència i d'unificació nacional. Amb la burgesia industrial aparegué el concepte modern de burgesia, antagònica del proletariat. La seva història es confon aleshores amb la del capitalisme.

Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l'artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital.

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

PERSONATGES
Inventors. Arkwright, Richard (1732-1792)
Industrial i tècnic anglès. Instal·là una petita fàbrica de filats (1751) a Cromford. El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament. Instal·là (1771), amb algunes màquines mogudes per aigua (d'ací el nom de water frame de les màquines d'Arkwright), una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d'una gran empresa. Encoratjat pels èxits, instal·là encara més tallers a Belper Birkacre (Lancashire) i a Manchester; el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers. El 1775 obtingué una nova patent que representava la mecanització de totes les operacions complementàries del filat. Una conseqüència d'aquest fet fou la paralització dels petits tallers manuals i la consegüent reacció: el 1779 fou destruïda la seva fàbrica de Birkacre. Hagué de defensar les seves patents en tres judicis i en el darrer (1785) hom conclogué que la water frame havia estat inventada per Thomas Hayes (o Highs) el 1767. Les seves patents foren declarades de domini públic, però Arkwright dominava ja completament la indústria del filat a Anglaterra.

Bessemer, Henry
(1813-1898)
Enginyer metal·lúrgic anglès. Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls i el 1855 descobrí un procediment per a l'obtenció de l'acer a partir de la fosa. El 1879 fou nomenat membre de la Royal Society.

Cartwright, Edmund (1743-1823)
Inventor anglès. Eclesiàstic. El 1784 inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana. S'establí com a fabricant, però féu fallida. El parlament britànic el subvencionà (1809). Inventà també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles.
Crompton, Samuel
(1753-1827)
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí (1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.

Hargreaves, James (1720-1778)
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny, primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort.

Jacquard, Joseph Marie (1752-1834)
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare. El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública.

Mac Adam, John Loudon (1756-1836)
Enginyer escocès. Féu assaigs sobre diversos tipus d'empedrat de carreteres i inventà el sistema macadam, amb pedra capolada. El 1815 fou nomenat administrador general de les carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de carreteres.

Martin, Pierre (1824-1915)
Enginyer francès. Perfeccionà el forn de reverber de Siemens --amb escalfament previ de combustible i de l'aire dins els recuperadors de calor-- i indicà un procediment per a obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla. Siemens, Wilhelm von (1823-1883)
Enginyer i industrial alemany. Germà de Werner von Siemens, s'establí a Londres, on fundà una filial de l'empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic. Juntament amb un altre germà, Friedrich von Siemens (1826-1904), inventà el conegut forn de recuperació per a fusió de l'acer i del vidre, i aquest darrer fundà diverses manufactures per a explotar el procediment.

Stephenson, George (1781-1848)
Enginyer i inventor anglès. Mecànic d'ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges. El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor. El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro. El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell. Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre "The Rocket", construïda amb la col·laboració del seu fill Robert Stephenson (1803-1859). Ambdós contribuïren a l'expansió del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa.

Watt, James (1736-1819)
Enginyer, mecànic i inventor escocès. Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow. Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat (1765); poc després (1769) patentà el seu invent. El 1775 es posà a fabricar la seva màquina. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu. Ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu nom. Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna. Concebé també un mètode per a determinar el pes específic dels fluids, descobrí la composició de l'aigua i proposà el vapor com a forma d'energia per a la propulsió terrestre i marítima.
Economistes liberals. Malthus, Thomas Robert (1766-1834)
Economista i demògraf anglès. Fou pastor anglicà. És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society (1798). Hom ha interpretat aquesta teoria (fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica) com una reacció davant el liberalisme del seu pare -amic de David Hume i deixeble de Rousseau-, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari William Godwin. Fonamentalment empirista, Malthus és considerat un dels fundadors de l'escola clàssica, juntament amb Adam Smith i David Ricardo. Hom li retreu, però, una manca de precisió i de justificació lògica de les seves premisses, així com una manca de rigor científic en la manipulació de les dades estadístiques. A part la seva influència durant el s XIX en cercles polítics socialment reaccionaris, influí també sobre el pensament econòmic dels lliurecanvistes i influí Darwin en la formulació de la teoria de la "selecció natural". Curiosament, però, a Principles of Political Economy Considered with a View to their Practical Application (1820), atacà el concepte de l'estalvi, afirmà que, d'una manera ideal, calia mantenir un equilibri entre la capacitat de producció i el desig de consum i propugnà programes d'obres públiques per tal de reduir els efectes de les depressions; en aquest sentit, certs economistes consideren Malthus com un precursor de J.M.Keynes.

Mill, John Stuart (1806-1873)
Filòsof positivista anglès. Combinà l'empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l'idealisme hegelià. Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns. Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l'absolutisme. A System of Logic fa un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals; segons ell són producte de l'únic procés lògic vàlid, la inducció, de la qual estudia detingudament els mètodes experimentals que suposa. En els Principles of Political Economy (1848) propugna un individualisme liberal que no deixa d'acollir algunes exigències socialistes, alhora que es connecta amb una moral utilitarista que cerca el progrés de la humanitat. Defensor entusiasta de la llibertat en tots els camps, la reivindica àdhuc per a les dones.

Quesnay, François
(1694-1774)
Economista francès, cap de la fisiocràcia. Metge de professió, estudià també botànica, química, matemàtiques i filosofia. A 22 anys començà a exercir la cirurgia i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV. L'any 1744 esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i s'instal·là a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour. Tenia ja més de seixanta anys quan conreà l'economia. El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours. El primer i aquest darrer, juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles, formant un grup compacte, conegut pel nom de les économistes, que utilitzà fins la premsa per a la divulgació de les seves idees. A la mort del rei, Quesnay caigué en desgràcia i morí el mateix any. Escriptor prolífic, a part els seus tractats de medicina i biologia, té vint-i-tres edicions d'obres d'economia política o filosofia social. Redactà alguns articles per a l'Encyclopédie. El seu treball més important és el Tableau économique (1758), obra basada en la història del pensament econòmic on introduí per primera vegada la idea de circulació, de la qual féu diferents versions.

Ricardo, David (1772-1823)
Economista anglès, cap de l'escola anomenada ricardiana i un dels principals economistes de tota la història del pensament econòmic. La lectura de la Wealth of Nations d'Adam Smith el portà a l'estudi de la ciència econòmica. Interessat en els problemes econòmics de l'Anglaterra del seu temps i dotat d'un excel·lent sentit teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant l'opinió pública. Al seu voltant, s'hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De Quincey. El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock, on plantejà el nucli inicial de la seva teoria. Considerant una explotació agrícola com a tipus de l'activitat econòmica (a efectes analítics) i atès que en aquest cas el factor i el producte són el mateix bé, seria possible de calcular el tipus de benefici amb independència del valor. Aquest tipus seria el que regiria en tota l'economia i dependria de la quantitat de treball necessària per a obtenir els béns de subsistència per als treballadors a la terra marginal, és a dir, la que no produeix renda. La teoria de la renda de la terra que fa servir Ricardo és la mateixa de Malthus i West, segons la qual les terres d'un país són conreades començant per les de millor qualitat. Cada vegada que entren en el conreu terres de qualitat inferior, augmenta el preu dels productes, puix que és necessària una més gran quantitat de treball per a obtenir la mateixa quantitat de producte; aleshores, creixen les rendes de totes les terres de superior qualitat, mentre que el producte de la terra marginal s'exhaureix entre salaris i beneficis. La teoria del valor de Ricardo és una explicitació de la teoria confusa de Smith. Els productes tenen valor en funció de la quantitat de treball que ha estat necessari per a la seva obtenció. Aquest principi, però, és modificat per factors com les diferents proporcions entre capital fix i circulant o les diferents durades del període de producció. L'augment del treball necessari porta com a conseqüència la disminució de la part del producte que correspon al benefici (fent abstracció d'altres elements, com ara l'augment de la productivitat o el progrés tecnològic). La seva obra més important és Principles of Political Economy and Taxation (1817).
Say, Jean-Baptiste (1767-1832)
Economista francès. Difongué les idees de Smith al continent europeu. Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d'économie politique (1803), que tingué cinc edicions. Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial. El 1816 explicà un curs d'economia política a l'Ateneu i l'any 1819 li crearen un curs d'economia industrial al Conservatori d'Arts i Oficis. Publicà el seu Cours d'économie politique, en 6 volums, entre el 1828 i el 1829. L'any següent fou nomenat professor d'economia política al Collège de France. És remarcable la seva estructuració de l'economia de Smith. Defineix l'economia política com una simple exposició de la forma com es creen, es distribueixen i es consumeixen les riqueses. L'empresari, el paper del qual destaca, compra els serveis productius (terra, treball i capital) i distribueix entre ells el valor dels productes, que ja no depèn solament del treball, ans també de la utilitat. És famosa la seva "llei dels mercats".

Smith, Adam (1723-1790)
Economista escocès. Significa el punt de partida de l'escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic. Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l'influí molt. El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral. Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa. Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 (Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms). Contribuí a donar-lo a conèixer la publicació, el 1759, de la Theory of Moral Sentiments. L'any 1764 acceptà la tutoria del jove duc de Buccleugh; deixà la universitat i viatjà durant dos anys per Europa, fet que li permeté de conèixer els fisiòcrates. Durant tot aquest temps, i especialment quan tornà a Escòcia, continuà treballant sobre la Inquiry Into the Nature and Causes of the Wealth of Nations, apareguda el 1776. L'any següent fou nomenat comissionat de duanes a Escòcia i, el 1787, rector de la universitat de Glasgow. La Wealth of Nations no és un tractat sistemàtic, però té el mèrit d'haver reunit en una síntesi original un gran nombre d'elements preexistents en el pensament econòmic anterior a la seva publicació, proporcionant una doctrina molt mesurada i que gaudí d'un excel·lent acolliment i demostrà una positiva fecunditat. L'obra es compon de cinc llibres. El primer comença parlant de la divisió del treball i continua amb els problemes del valor i el preu. Smith no estableix amb claredat cap teoria del valor, sinó que examina les diverses parts del preu de les mercaderies, és a dir, els salaris, els beneficis i la renda de la terra. El preu es forma en el mercat, que tendeix a un equilibri automàtic, a llarg termini, entre demanda i oferta. És el que vol il·lustrar la imatge de la "mà invisible". El segon llibre estudia la natura i el procés d'acumulació del capital. La finalitat d'aquest és conservar i augmentar l'estoc de béns que serveixen per al consum immediat de la població. El treball anual d'un país és el fons que li proporciona aquells béns, i Smith distingeix un treball productiu, que dóna lloc a mercaderies físiques, i un treball improductiu, que no té aquesta característica. El llibre tercer, de contingut històric, tracta del desenvolupament de l'agricultura europea des de la caiguda de l'imperi Romà. El llibre quart és dedicat a la crítica dels sistemes d'economia política anteriors, és a dir, el mercantilisme i la fisiocràcia; Smith es declara partidari de l'eliminació de les restriccions al comerç exterior. El darrer llibre és un tractat d'hisenda pública, històric i teòric.
Torrens, Robert
(1780 - 1864)
Economista, militar i polític irlandès. Pertanyent a l'escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius (1815), precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents. Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel (1844) es mostrà partidari de la regulació automàtica de l'emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàl·liques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris.

Young, Arthur (1741-1820)
Economista i agrònom britànic. Col·laborà activament en el procés de transformació de l'agricultura britànica. El 1771 començà a publicar un "Farmer's Calendar", i més tard una revista mensual, "Annals of Agriculture" (1784-1809), d'una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles. Fou nomenat secretari del ministeri d'agricultura, creat per W.Pitt (1793). Féu diversos viatges d'informació agrària per Anglaterra, Gal·les, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats. La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a "Annals of Agriculture" l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794), en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).
Altres personatges. Boulton, Matthew (1728-1809)
Industrial i enginyer anglès. El 1769 adquirí els drets sobre la màquina de Watt, amb qui en patentà diversos perfeccionaments. Construí diferents tipus de bombes, màquines per a moldre gra, una premsa per a encunyar moneda, etc.
Jenner, Edward (1749-1823)
Metge anglès, deixeble de Hunter. Preocupat per la verola, posà en pràctica l'antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox (malaltia de les vaques). Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l'origen de la vacunació, que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses (Pasteur, Koch, Ferran, etc). Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner al seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae (1798).

Peel, Robert (1788-1850)
Polític britànic. Diputat tory a 21 anys, secretari d'afers irlandesos el 1812 i secretari de l'interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana. Oposat a la política tory, formà, damunt la base d'uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu govern (1841-46) traçà l'esquema de l'actuació dels conservadors durant l'era victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act (1844), conegut també amb el seu nom, la seva política de fermesa i de conciliació intermitents envers Irlanda i el Chartism i l'abolició, contra l'opinió majoritària del propi partit, de les Corn Laws (1846).
Townshend, Charles
(1674-1738)
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs. Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30). L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap').

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

CRONOLOGIA
1732 Ús del carbó de coc per a la fosa de ferro (Darby).
1733 Primer teler amb llançadora volant de John Kay.
1738 Primers tempteigs de construcció d'una filosa mecànica (Wyatt).
1748 Màquina de cardar filat (Paul).
1763 Invenció de la jenny (màquina filadora de cotó) per Hargreaves
1764-67 Màquina filadora spinning-jenny (120 fils alhora) de James Hargreaves.
1765-79 Primera gran onada d'enclosures.
1765 Primera màquina de vapor de Watt.
1767 Reynols construeix el primer carril de ferro colat proveït d'una pestanya per al transport del carbó en vagonetes.
1768 Màquina filadora water frame (moguda amb energia hidràulica) de Richard Arkwright.
1769-82 Màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769.
1776 Publicació d'Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, d'Adam Smith.
1779 Màquina de filar mule-jenny de Samuel Crompton.
1783 Sistema de pudelació i laminatge del ferro (Cort).
1785 Primer teler mogut a vapor d'Edmund Cartwright.
1786 Protestes dels treballadors tèxtils britànics contra les màquines.
1790 Filosa automàtica, de Kelly.
1790-1819 Segona gran onada d'enclosures.
1795 Premsa hidràulica, per a diferents usos (Bramoh).
1796 Descobriment de la vacuna de la verola per Edward Jenner.
1798 Thomas Malthus publica el seu Assaig sobre el principi de la població.
1799 Prohibició de l'associacionisme sindical a la Gran Bretanya.
1801-06 Màquina Jacquard.
1803 Teler de ferro automàtic, de Horroks.
1812 Primeres revoltes ludistes (destrucció de les màquines considerades responsables de la manca de treball).
1825 Primer tren de mercaderies (Stockton-Darlington).
1829 Primera locomotora de Stephenson.
Forn d'injecció d'aire calent per obtenir acer, de Neilson.
1830 Primera línia de ferrocarril de passatgers (Liverpool-Manchester).
1835 Comença l'expansió de la revolució industrial al continent europeu.
1855 Procediment per obtenir acer de Bessemer (Convertidor Bessemer).
1856-66 Procediment de Siemens-Martin per obtenir acer.

Take-off de la industrialització

Gran Bretanya

1783-1802

França

1760-1790 (no seguits)

Bèlgica

1833-1860

Estats Units

1843-1860

Alemanya

1850-1873

Japó

1878-1900

Rússia

1890-1914

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

BIBLIOGRAFIA

OBRES ESPECÍFIQUES

  • ASHTON, T.S. La revolución industrial. Fondo de Cultura Económica. Madrid, 1979.
  • CASTRONOVO, V. La Revolución Industrial. Nova Terra. Barcelona, 1975.
  • DEANE, Ph. La primera Revolución Industrial. Península. Barcelona, 1972.
  • FÖHLEN, C. La Revolución Industrial. Vicens Vives. Barcelona, 1984.
  • HOBSBAWM, E.J. En torno a los orígenes de la Revolución Industrial. Siglo XXI. Madrid, 1983.
  • KEMP, T. La revolución industrial en la Europa del siglo XIX. Fontanella. Barcelona, 1974. / Orbis. Barcelona, 1985./ Martínez Roca. Barcelona, 1987.
  • MORI, G. La Revolución Industrial. Crítica. Barcelona, 1983.
  • OBRES GENERALS

  • BERG, M. La era de las manufacturas (1700-1820). Crítica. Barcelona, 1987.
  • CIPOLLA, C.M. Historia económica de Europa. Vol.3: La Revolución Industrial. Vol 4: El nacimiento de las sociedades industriales. Ariel. Barcelona, 1983.
  • DERRY,T.E. i WILLIAMS, T.I. Historia de la tecnología. Siglo XXI. Madrid, 1977.
  • HOBSBAWM, E.J. Las revoluciones burguesas. Labor, Barcelona, 1981.
  • HOBSBAWM, E.J. La era del capitalismo (2 volums). Labor. Barcelona, 1977.
  • LANDES, D.S. Progreso tecnológico y Revolución Industrial. Tecnos. Madrid, 1979.
  • PALMADE, G. La época de la burguesía. Siglo XXI. Madrid, 1985.
  • POLLARD, S. La conquista pacífica. La industrialización de Europa, 1760-1970. Universidad de Zaragoza. Saragossa, 1991.
  • WRIGLEY, E.A. Historia y Población. Crítica. Barcelona, 1985.
  • MATERIALS DIDÀCTICS

  • Catàleg de l'exposició "Catalunya la fàbrica d'Espanya".
  • DD.AA. Les colònies industrials. Materials Didàctics. Raimà. Moià, 1990.
  • ESCUDERO, A. La Revolución Industrial. Biblioteca Básica de Historia. Anaya. Madrid, 1990.
  • GUTIÉRREZ BENITO, E. La revolución industrial, 1750-1850. Col.Historia del Mundo Contemporáneo. Akal. Madrid, 1984.
  • HERNANDO, A. James Watt. La Revolució Industrial. Biblioteca de la Classe, núm. 41. Graó. Barcelona, 1989.
  • OBRES COMPLEMENTÀRIES

  • DICKENS, Ch. Temps difícils. Edicions 62. Barcelona, 1992.
  • MANN, T. Els Buddenbrook: la decadència d'una família. Edicions 62. Barcelona, 1994.
  • SMITH, A. La riqueza de las naciones. Alianza Editorial. Madrid, 1996.
  • ZOLA, E. Germinal. Proa. Barcelona, 1994.

  • Introducció

    Vocabulari

    Personatges

    Cronologia

    Bibliografia

    Filmografia

    Inici

    Tornar a Temes

    FILMOGRAFIA
  • David Copperfield. George Cukor, 1935.
  • Cadenas rotas. David Lean, 1946.
  • Cimarrón. Anthony Mann, 1960.
  • América. Elia Kazan, 1963.
  • Queimada. Gillo Pontecorvo, 1969.
  • Germinal. Gérard Depardieu, 1993.

  • Inici

    Tornar a Temes

    Tornar a Història


    © BUXAWEB - 1998 - Julià Buxadera i Vilà