|
Història
|
|
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
INTRODUCCIÓ
La Revolució Industrial és el
conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la
producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l'economia.
És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que
s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Els antecedents els trobem en la protoindustrialització, període previ en què es donen
les condicions que permeteran l'inici del procés d'industrialització: mercat supralocal,
iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, gran mobilitat de capitals, etc.
Aquest conjunt de canvis, que a la Gran Bretanya
els podem situar entre 1750 i 1850, fan possible la desaparició de l'Antic Règim
econòmic i la implantació del capitalisme industrial.
Aquestes transformacions acaben amb les societats agràries i imposen les societats
industrials, caracteritzades per la modernització de l'agricultura (revolució agrària),
els canvis demogràfics i socials (revolució demogràfica, urbanització) i el naixement
del capitalisme industrial com a sistema econòmic, que suposa una indústria basada en el
maquinisme i les fàbriques, que substitueixen a poc a poc els petits tallers artesanals,
l'aplicació de les màquines als transports i a les comunicacions, l'acumulació de
capitals, l'organització de xarxes financeres, l'obtenció de beneficis i els contractes
laborals patrons-treballadors.
La revolució industrial és un fenomen encara
vigent, lligat a les innovacions tècnico-científiques. Actualment les societats més
desenvolupades es troben en la quarta fase de la revolució industrial. I ja es parla de
l'arribada d'una cinquena fase. |
|
| Temes relacionats |
L'Antic Règim
Les teories socialistes
El moviment obrer
La Segona Revolució Industrial
Economia i societat en el segle XIX |
| |
Dossier
didàctic Secundària |
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
VOCABULARI
|
Guió
conceptual. |
|
|
Amb la Revolució Industrial es deixen enrere els
entrebancs de l'Antic Règim per al creixement econòmic. |
Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i
socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució Industrial
Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic
Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en
la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la
desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base
feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat
d'una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població,
l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i
siderúrgica. Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització
del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La
Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer
trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el
règim polític dels estats. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i
s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Take-off
En anglès, "arrencada", "envol", "enlairament".
Expressió utilitzada en economia per designar el moment de l'arrencada econòmica, quan
s'han pogut superar les trabes que impedien el desenvolupament.
 |
|
El capitalisme quedarà consolidat com a sistema
econòmic. |
Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la
propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.
Capitalisme industrial
Sistema econòmic basat en l'acumulació de capitals a través de la
indústria i el comerç.
Capital
Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors-
que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de
període en període.
Beneficis
Diferència entre els ingressos resultants de les
vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Acumulació capitalista
Procés de transformació d'una part de la plus-vàlua en capital, que constitueix la
força motriu del desenvolupament capitalista. La competència entre les empreses en el
mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic (o les innovacions,
com diu Joseph A. Schumpeter). Per tant, la tècnica del procés de producció està
sotmesa a constants transformacions. Aquesta demanda d'innovacions que constitueix una
veritable necessitat social, exigeix l'acumulació de capitals. Tot capitalista es troba
sotmès a una pressió envers l'acumulació. L'origen de l'acumulació rau en la
producció de plus-vàlua (beneficis, interessos, rendes, etc). Una part —generalment
la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat per ampliar la
producció mitjançant millores tecnològiques. Tot allò que contribueix a augmentar la
plus-vàlua afavoreix l'acumulació, però no tota la plus vàlua és acumulada, perquè
hi ha una part dedicada al fons de consum personal.
Banc
Institució econòmica que pren fons a
préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar
fons a qui desitgi un préstec.
Els bancs són societats finaceres, algunes de les quals
s'especialitzen en guardar els diners de particulars (bancs de dipòsit) o en
concedir crèdits a llarg termini (bancs de negocis).
Emissió de diner
Creació i posada en circulació de diner per part de
l'estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als
bancs d'emissió, generalment només un.
Societat Anònima
Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil
en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden
ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les
primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.
|
|
Amb ell triomfa l'economia de mercat. |
Economia
de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És
pròpia dels estats capitalistes.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la
demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera
l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la
doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Crisi de sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen
la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda).
Crisi de subconsum
Desajust en la circulació econòmica motivat per una
insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s'ofereixen en el
mercat.
|
La Revolució Industrial presenta un conjunt de
revolucions.
A partir de la segona meitat del segle XVIII hi ha un augment important de la població,
especialment a les ciutats. |
Revolució
demogràfica
Procés a través del qual es passa del cicle demogràfic antic, caracteritzat per
l'estancament de la població, a un nou règim demogràfic caracteritzat pel creixement
constant de la població. Aquest fenomen comença al segle XVIII i va comportar un fort
augment de la població i una urbanització creixent. El concepte fa referència als
profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés
anomenat Revolució Industrial.
Cicle demogràfic modern
Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població
presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d'unes
elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de
l'alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.
Èxode rural
Abandó del camp per una part de la població o per la
totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil
l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions
episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial produí
un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp.
L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà,
absorbí, no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població
rural perdé l'equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament. La
despoblació del camp dóna lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un
augment de la renda per càpita que pot neutralitzar l'atracció urbana, però generalment
succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els
més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica
l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països
industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la
llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.
Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les
ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara
que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels
elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada
amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població
urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el
circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari
a posicions marginals.
Eixample
Conjunt de cases i carrers nous amb què s'eixampla
una població. Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte
d'urbanització. Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria
i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari
llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats.
|
|
El camp també va conèixer notables
canvis. |
Revolució
agrària
Procés a través del qual l'agricultura tradicional, d'autoconsum, amb escassa
productivitat i ús de tècniques de conreu endarrerides, esdevé una agricultura
capitalista, orientada al mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica i a
una sèrie de canvis jurídics que permeteren eliminar el feudalisme del camp i assegurar
la màxima explotació dels camps.
Agricultura moderna
Agricultura capitalista, orientada al mercat.
|
|
Deixant enrere els vells sistemes de
conreu. |
Rotació
de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa
terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret
per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).
Guaret
Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la
reposar.
Agricultura extensiva
Tipus d'agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic més pel baix
cost d'explotació que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i
de grans extensions de terreny; sovint utilitza la pràctica del guaret i és
aplicada a conreus que necessiten poca mà d'obra i que admeten un grau elevat de
mecanització.
Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar
la població local.
|
|
El gran canvi jurídic va venir amb la possibilitat de tancar els
camps. |
Enclosures
Mot anglès que vol dir "tancament, clos, tancat" i es refereix
a les tanques que els propietaris col.locaven al voltant dels seus camps per garantir-ne
la privacitat. A Anglaterra les enclosures acts ("lleis de tancats")
van permetre tancar els camps als vells i nous propietaris per a que poguessin
explotar-les. El procés de tancament començà a partir del segle XVI i afectà les
terres de conreu (fins llavors explotades amb el sistema d'openfields -camps
oberts-), els boscos i els prats comunals. D'aquesta manera, es consolidà la propietat
privada en detriment dels pagesos pobres que es vegeren desproveïts dels usos
tradicionals (pastura de ramats, recollida de llenya per a l'hivern, etc.) que feien de
les terres ara privatitzades.
|
|
Cosa que va permetre de desenvolupar una nova agricultura. |
Excedent
Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per
sobreviure. A l'època industrial l'excedent és la part del producte social que
sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per obtenir-lo.
Monocultiu
Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un
país determinat.
Rotació de conreus
Tècnica de conreu basada en l'alternança
ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment
i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un
lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.
Sistema Norfolk
Sistema aplicat primerament en el comtat de Norfolk (Anglaterra) que
consisteix en l'abandonament de la rotació triennal i la substitució del guaret pel
conreu de llegums i de cultius herbacis. Aquest nou sistema significava un augment de la
producció, perquè augmentava 1/3 la superfície conreada. A més, els nous conreus
herbacis van permetre disposar d'aliments per als ramats durant tot l'any, amb la qual
cosa la ramaderia va experimentar un increment molt important. Aquest augment va permetre,
al seu torn, utilitzar adobs d'origen animal, que reconstruïen la riquesa nutritiva del
sòl i en milloraven la productivitat.
Agricultura intensiva
Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma
continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus. És un tipus d'agricultura
que exigeix elevats capitals.
|
Apareixen noves tècniques i noves fonts d'energia.
Parlem d'una autèntica revolució tecnològica. |
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal
manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la
crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i
investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments.
La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d'ençà la Revolució Industrial,
i utilitza els mètodes de la ciència i els de l'enginyeria, en contrast amb el conjunt
de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la
sistematització racional amb l'ajuda de les ciències derivada de l'esmentada Revolució
Industrial.
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el
procés de producció. La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de
les formes de producció de béns, puix que introduí l'ús generalitzat d'artefactes
mecànics que aconseguien d'estalviar mà d'obra, ja fos actuant com a complement de
l'activitat productora de l'home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes
fases molt concretes de la fabricació d'un bé determinat. El maquinisme s'inicià
juntament amb la revolució industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a
element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries
bàsiques, no fou fins al s XIX que sorgí com a característica definidora d'una
època, amb la generalització de l'ús de les màquines de vapor.
Màquina
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos,
rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un
altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir
certs efectes.
Màquina de vapor
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua
com a substància de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en
energia mecànica.
|
|
També una revolució comercial. |
Revolució
comercial
Procés a través del qual s'amplia l'àmbit comercial. Per a poder vendre
la producció en massa que caracteritza l'agricultura i la indústria modernes, va caldre
ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat
molt més ampli i homogeni. Fou la resposta a la necessitat creixent de trobar nous canals
de distribució dels productes. La recerca de consumidors-compradors, va obligar a obrir
mercats nous, tant a l'interior del país (articulació del mercat nacional) com a
l'exterior (comerç internacional o mundial). La revolució comercial fou possible
gràcies a la millora i l'augment dels mitjans de transport (revolució dels transports),
entre d'altres factors.
Mercat
Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o
nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que
es dóna amb altres Estats.
Mercat articulat
Àmbit d'abast ampli (habitualment estatal) on es duen a terme intercanvis
regulars i on els preus de les mercaderies tendeixen a equiparar-se. El mercat articulat
requereix la presència d'una demanda sòlida i regular, d'una divisió regional del
treball que garanteixi la producció i comercialització d'excedents i d'uns mitjans de
comunicació adequats.
Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les
seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia
vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va
afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de
bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre
una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar
l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi, per la qual cosa s'oposa a
qualsevol discriminació contra les importacions de productes estrangers o a qualsevol
obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvisme afavoreix la
lliure circulació de productes entre països. Discrepa de l'existència d'aranzels, drets
duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que
fa a les importacions com a les exportacions. Es contraposa a proteccionisme.
Proteccionisme
Doctrina econòmica que preconitza la defensa de la producció d'un estat,
protegint els seus productes de la competència estrangera, normalment mitjançant
l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Política comercial que
consisteix a defensar de la competència estrangera els productes d'un país mitjançant
l'aplicació d'aranzels (impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la
sortida de matèries primeres. Es contraposa a lliurecanvisme.
|
|
I una revolució dels transports. |
Revolució
dels transports
Procés en què es millora el sistema de transport. Experimentat des de la
segona meitat del segle XIX , amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor, va
permetre una millor, més ràpida, més segura i més barata, circulació de passatgers i
de mercaderies.
Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els
vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies,
constituïdes per dues peces d'acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les
rodes, amb pestanya, dels vehicles. En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el
conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les instal·lacions
annexes.
Locomotora de vapor
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa. El generador de
vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom, situat a la part
superior de la caldera.
Vaixell de vapor
Vaixell propulsat per l'energia del vapor d'aigua.
|
|
Els vells sistemes de manufactures... |
Artesania
Producció o obra menestral, feta a mà. Des de l'Edat Mitjana estava
organitzada en torn els gremis.
Indústria domèstica
Sistema econòmic mixte en què una família pagesa alterna les feines del
camp amb l'elaboració de productes manufacturats (generalment, fil o teixits) a casa, que
venien després a la ciutat.
Domestic system / Treball a domicili
Forma de producció industrial que combina camp i ciutat, que consistia a donar
feina a domicili a les famílies pageses. Un artesà o un comerciant de la ciutat
encarregava una feina a una família pagesa subministrant-li la primera matèria i les
eines necessàries; passat un temps recollia la mercaderia, la pagava al preu convingut i
s'encarregava de comerciar-la pel seu compte als mercats urbans. Aquest sistema fou creat
per escapar del control dels gremis i va permetre augmentar la producció i abaratir els
preus, donant un fort impuls al comerç de l'època. Es desenvolupà paral.lelament a
l'augment de la demanda que va originar el comerç colonial dels segles XVI i XVII i
s'aplicà sobretot al sector tèxtil i especialment a Anglaterra i Flandes i no tant a
l'Europa continental, on els gremis eren més poderosos i les estructures senyorials més
rígides. També s'anomena putting out system.
Manufactura
La manufactura és una forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era
un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa
artesanalment productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls
als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció
intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans
dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats,
impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra).
|
...deixen pas a noves formes de producció industrial.
Neix la indústria moderna, caracteritzada pels
canvis tecnològics (mecanització) i econòmics (sistema fabril). |
Indústria
Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de
les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns
manufacturats.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva
tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors
industrial i de serveis.
Indústria moderna
Indústria capitalista, orientada al mercat. Es caracteritza per la progressiva
modernització tècnica i un nou sistema de treball (sistema fabril).
Mecanització
Utilització generalitzada de maquinària en el
procés de producció, que suposa una reconversió en l'aplicació de la força de
treball, de manera que sigui més productiva.
Sistema fabril
Nou sistema de treball, que substitueix el sistema artesanal en els
tallers, consistent en la concentració de treballadors i màquines en un únic espai, la
fàbrica.
|
|
Durant la primera meitat del segle XIX, es modernitza la
indústria tèxtil cotonera. |
Indústria
lleugera / Indústria de béns de consum
Indústria que proporciona béns per al consum directe. Es localitza prop
dels centres de consum. La indústria tèxtil n'és un exemple.
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d'indústries
lleugeres directament relacionades amb l'obtenció de fils i amb llur
tissatge. Inclou les indústries dels filats,
dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests. Com a factors de
localització de la indústria tèxtil han predominat, més que no pas les matèries
primeres, l'existència d'un mercat consumidor, l'estat de la tècnica, les
disponibilitats de mà d'obra i de fonts d'energia i també una tradició industrial.
Indianes
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres
vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
|
|
Amb noves màquines, tant en la filatura com en el
tissatge. |
Filatura
Conjunt d'operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a
fil.
Tissatge
Operació de teixir, teixidura.
Fus
Aparell o màquina (fus mecànic) que serveix per fer fil.
Spining-jenny
Primera màquina filadora, feta anar
manualment, que podia filar diversos fils alhora.
Fou inventada cap el 1764 per Hargreaves.
Water frame
Filadora de cotó inventada el 1768 per Arkwright, que, com que funcionava
amb energia hidràulica, es movia contínuament. La water frame no reproduïa les operacions manuals, sinó que el
procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament.
Mule-jenny
Filadora inventada el 1779 per Crompton, que de seguida va funcionar amb
vapor. Fou la primera filadora que va utilitzar l'energia del vapor. Aquesta nova màquina de filar cotó combinava elements de
la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un
fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter
híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Teler
Aparell o màquina (teler mecànic) que serveix per teixir.
Jacquard
Màquina inventada el 1801 per Jacquard que, acoblada a un teler, permetia l'evolució
independent de cadascun dels fils d'ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans
i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Llançadora
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material
sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de
ferro, que hom empra per a teixir.
Llançadora de volant
Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que
tenien taules. Fou inventada el 1733 per Kay, que l'aplicà al teler manual.
Teler mecànic
Teler que funciona per mitjans mecànics. El 1784 Cartwright inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala
industrial. Substituí els antics telers manuals.
|
|
I amb nous centres de producció. |
Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la
transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir
d'elements més simples.
Vapor
Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb
màquina de vapor.
Colònia industrial
Conjunt d'instal.lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases
per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Històricament les colònies industrials estaven situades al costat del curs d'un riu, per
a obtenir energia hidràulica.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona
meitat del s XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d'aprofitar en
llur origen les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua per a moure la maquinària
tèxtil.
|
|
A la segona neitat del segle XIX es modernitza
la siderúrgica, lligada a la mineria.
|
Indústria
pesada
Indústria que mou quantitats enormes de matèries primeres i energia i
exigeix grans instal.lacions. Es localitza a prop dels centres de producció o de les
terminals dels ports. Les indústries pesades poden ser de dos tipus: indústries
bàsiques (o de base) i indústries de béns d'equip (o d'equipament).
Indústria bàsica
Indústria que realitza una primera transformació de les matèries primeres. La
siderúrgia n'és un exemple.
Indústria de béns d'equip
Indústria transforma els productes de les indústries bàsiques en
maquinària, eines i altres estris necessaris per a les altres indústries.
Metal.lúrgia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els
procediments per a l'obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una
utilització racional.
Siderúrgia
Conjunt de tècniques i de procediments que permeten
l'extracció del ferro i l'elaboració de tots els seus derivats. És comú de
definir com a indústria siderúrgica la que integra tot el procés que va des del
tractament de primeres matèries, previ a l'entrada en el forn, fins a l'obtenció del
producte siderúrgic, l'acer, inclosos els estadis de producció intermedis, i
també la fabricació d'acers amb aliatges i els acers anomenats
especials.
Mineria
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i
l'explotació de les mines.
|
|
L'obtenció de carbó, ferro i acer, amb nous sistemes de
producció, fou bàsic per a la nova indústria.
|
Alt
forn
Forn de cup, d'uns 30 m d'alçària, format per dues
seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge),
unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l'extracció del
ferro. El desenvolupament de l'alt forn ha anat
estretament lligat a la producció del coc, únic tipus de carbó que, per la seva puresa
i la seva resistència mecànica, podia permetre d'atènyer altures de més d'1 m, que era
el límit del forn baix.
Carbó de coc
Residu de la destil·lació seca dels carbons
bituminosos, o d'altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització.
És un material coherent, d'estructura cel·lular, de color fosc que va del negre pur al
gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables. La seva densitat real oscil·la
entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a
la del carbó de pedra. El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg. La
composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de
destil·lació. És emprat principalment com a combustible d'alt forn, com a reductor en
altres processos metal·lúrgics i com a combustible domèstic. El coc metal·lúrgic ha
de posseir un alt contingut de carboni, i, si és destinat a alts forns, ha de tenir, a
més, resistència a la compressió per tal de suportar la càrrega, propietats que són
obtingudes en la coquització, a alta temperatura (més de 900°C). Els cocs obtinguts a
baixa temperatura, com el que prové de la fabricació del gas d'enllumenat (amb volàtils
de l'ordre del 16%), són emprats solament com a combustibles domèstics.
Acer
Fonamentalment, mescla de ferro i d'una petita
quantitat de carboni. El ferro pur per si sol (ferrita) ofereix poca resistència i duresa
i sofreix deformacions plàstiques; amb l'addició de carboni augmenten les seves aptituds
de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat. El
percentatge de carboni que caracteritza l'acer és comprès entre el 0,05 i l'1,70%. La
propietat principal de l'acer és el fet que els seves qualitats de resistència, per una
composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic
adequat: el tremp, que consisteix en un refredament intens després d'un
escalfament per sobre del color roig. En llenguatge corrent, el ferro i l'acer es confonen
quan aquest és de baix contingut en carboni.
Pudelació
Procediment metal·lúrgic d'obtenció de ferro
industrial o d'acer de baix contingut de carboni. Inventat el 1784 per l'anglès Cort,
anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys. Consisteix a agitar manualment
en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada
quantitat d'escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són
acumulades en l'escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles,
per martelleig.
Laminatge
Operació de laminar un material. En el cas de la
siderúrgia, el laminatge anà lligat a la pudelació.
Forn d'injecció d'aire calent
Forn en el que s'injectava aire calent convertia el ferro en acer, un
material dur i flexible, ideal per a construir tot tipus de màquines i eines. Fou
inventat el 1829 per Neilson.
Convertidor
Nom genèric dels diferents aparells emprats en el tractament del ferro i del coure en
estat líquid per mitjà de l'oxidació dels elements indesitjables (procediment de Bessemer,
procediment LD, procediment Kaldo).
Convertidor Bessemer / Procediment de Bessemer
Mètode de fabricació d'acer per l'oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer
o de Bessemer), mitjançant un corrent d'aire. El convertidor té forma de
bóta amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l'aire a
pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que
són eliminades en forma de gasos o d'escòria. La calor despresa en la combustió manté
el metall fos i permet de prosseguir la reacció. Aquesta oxidació elimina els
constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro (carboni, sofre, fòsfor, etc), i
és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l'addició controlada d'aliatges mares dels
elements necessaris, hom porta a la composició desitjada. Aquest procediment, que dóna
un acer de bona qualitat i a baix preu, fou molt emprat durant la segona meitat del
s XIX, i, bé que ha cedit importància al procediment de Siemens-Martin, continua
essent emprat a gran escala. Des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial el procediment
ha tingut una nova revifalla a causa de la introducció del procediment LD.
Procediment de Siemens-Martin
També Procediment de Martin-Siemens. Mètode d'obtenció d'acer descobert
simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens. En aquest
procediment l'escòria que es forma entre el bany metàl·lic i l'atmosfera oxidant del
forn fa de vehicle portador d'oxigen. Hom pot obtenir diferents tipus d'acer a partir de
fosa de ferro i de ferralla. En funció de les impureses que hom pretén d'eliminar durant
l'operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici (procediment àcid), per a
l'eliminació del manganès, de l'oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia
(procediment bàsic), el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació. Amb
aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de descarburació del 0,02% de
carboni; a més, permet de treballar únicament amb càrrega de fosa, sense ferralla, o
bé amb una barreja de fosa i de mineral de ferro. L'ús de desoxidants especials a la fi
de l'operació fa possible l'eliminació total dels gasos dissolts (acers calmats).
|
|
Tots aquests canvis obeïen a una nova manera de pensar,
una nova doctrina econòmica. |
Liberalisme
econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de
tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost
possible. Creu que el mercat és el regulador natural de l'activitat econòmica i que s'ha
de deixar lliure amb el mínim d'intervenció per part dels poders públics.
Teoria econòmica que constitueix la base ideològica del capitalisme
sorgit de la Revolució Industrial. Fou Adam Smith qui va formular els seus
principis doctrinaris. El liberalisme econòmic considera que per tal d'estimular el
creixement i el progrés econòmic cal que es donin les condicions següents: la
supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat per invertir, la lliure
evolució dels preus segons el mercat i la llei de l'oferta i la demanda, la
llibertat d'ocupació i de contractació, i la intervenció mínima de l'Estat en matèria
econòmica, que només s'ha de reservar el paper de garant dels principis de llibertat
econòmica, d'igualtat, de propietat i de seguretat.
Escola clàssica
Grup d'autors que formen l'eix del pensament clàssic
en economia, des de la publicació, el 1776, de l'obra d'Adam Smith La riquesa de les
nacions. Amb Adam Smith són autors principals d'aquesta escola Thomas Robert Malthus
i David Ricardo. També cal considerar clàssic
Karl Marx, car ell mateix s'anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les
conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball.
Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics (i aquest ordre
serà el sistema clàssic): veuen la necessitat d'un principi unificador dels fenòmens
econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen; empren el
mètode deductiu i arriben a graus d'abstracció considerables, bé que fan referència a
fets històrics per tal de reforçar llurs arguments. Separen ciència i política, però
no s'abstenen de fer recomanacions pràctiques, en les quals no sempre coincideixen. Llur
sociologia es basava en l'utilitarisme: creien que els individus, moguts per instints
egoistes i cercant llur profit, reeixirien en l'obtenció d'allò que constitueix
l'interès de la comunitat.
Escola de Manchester
Escola de pensament econòmic, polític i social,
lligada a les activitats d'un grup d'homes de negocis de Manchester, encapçalat per
Cobden i Bright, durant els anys 1840-55. Damunt la base de l'experiència comercial, de
l'ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides
de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una
garantia d'expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el
descontentament social.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la
demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera
l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la
doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Llei de bronze del salari
Teoria referent al salari en una economia capitalista,
formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que
el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la
manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en
general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles
Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que
recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen
a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per
sota o per sobre. Si es troben per sobre d'aquest nivell, l'oferta de treball augmentarà,
per raó de la disminució de la mortalitat infantil i de l'increment de la taxa de
natalitat; si s'hi troben per sota, l'augment de la mortalitat i la restricció dels
naixements provocarà la disminució de l'oferta de treball. Ambdós casos tendeixen a fer
coincidir el salari amb el nivell de subsistència. Marx atacà aquesta teoria en afirmar
que el salari era una una categoria històricament condicionada i que, per tant, variava
d'acord amb les circumstàncies socials, malgrat que el mínim fos constituït per la
quantitat necessària per a sobreviure el treballador i assegurar la seva
reproducció.
Malthusianisme
O maltusianisme. Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de
la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus. Segons aquesta,
el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a
créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat
per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de
població que condemni la humanitat a l'escassetat econòmica: els factors que augmenten
el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el
coeficient de natalitat (el "vici" —terme que inclou la contracepció—
i l'autocontenció moral). Des d'un punt de vista polític i econòmic, la influència del
maltusianisme, que penetrà les teories econòmiques clàssiques, fou important: frenà
l'optimisme econòmic de la primeria del s XIX i justificà, durant prop d'un segle, el
sistema lliurecanvista, una política de salaris fonamentada en el cost de la satisfacció
de les necessitats més estrictes i l'oposició als intents de reforma social i
econòmica.
|
|
Les transformacions econòmiques comportaren grans canvis
socials. La societat agrària estamental va deixar pas a la nova societat urbana
industrial. |
Societat
estamental
Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on
una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria
de la població (l'Estat pla), bé com a governants, magistrats, grans propietaris o bé
monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.
Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran
desigualtat social i legal entre els individus.
Societat classista
Societat dividida en classes. Es tracta del model típic de la societat burgesa
capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funció de la
seva propietat o el seu capital. Així, els nous grups socials venen definits per la
propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories
socials, des de les classes altes-riques fins a les classes més baixes-pobres.
Malgrat que totes les classes socials tenen teòricament una condició jurídica
igual, segueix existint la desigualtat econòmica i, per tant, la desigualtat
d'oportunitats.
Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de
propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
|
|
En la que es destaquen dues grans classes socials: la burgesia
i el proletariat. |
Burgesia
En el sistema capitalista de divisió
del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava
desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del
qual són posseïdors del capital industrial i financer.
La burgesia es formà al si de la societat feudal com un nou tipus de grup social que,
abandonant tota dependència directa de la terra, s'emancipà de l'estructura feudal i
fonamentà la seva existència en l'intercanvi de béns que ell no havia produït. Als ss
XVI i XVII l'augment de població, el comerç colonial, amb la considerable afluència
d'or, l'aparició de la distribució capitalista del treball al camp per part dels
mercaders i la puja general dels preus augmentà el poder econòmic de la burgesia
comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al s
XVIII la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l'antic règim, ocupar el poder
polític (1789) i, tot formulant el concepte de nació, crear l'estat liberal burgès. Per
al seu accés al poder comptà amb les classes proletàries i pageses, però consolidà el
seu ascens sobre la repressió d'aquestes classes, a les quals, a més, negà sovint la
participació en la gestió política (sufragi censatari). La burgesia creà i imposà
nous conceptes morals, polítics, jurídics i culturals (individualisme, llibertat de
consciència, tolerància de cultes, llibertat d'expressió, igualtat civil i fiscal, el
concepte de ciutadà i de sobirania nacional, inviolabilitat de la propietat privada,
etc), i al llarg del s XIX anà concretant les formes de lluita política democràtica
pròpia de la burgesia industrial a través de la creació dels partits i la lluita
parlamentària. La burgesia al poder, en una primera etapa lluità a favor del liberalisme
en matèria econòmica. Amb l'aparició de la Revolució Industrial, esdevinguda a
Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansió de la industrialització al continent,
aparegué la burgesia industrial, amb la qual, a través ja de mesures proteccionistes, es
consolidà la unificació del mercat nacional, que a Alemanya i a Itàlia havia de tenir
un caràcter polític de lluita d'independència i d'unificació nacional. Amb la burgesia
industrial aparegué el concepte modern de burgesia, antagònica del proletariat. La seva
història es confon aleshores amb la del capitalisme.
Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels
camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari. Fruit del
sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució
Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de
camperols, comportà la davallada de l'artesanat per mitjà de la separació dels obrers
de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus
membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del
capital.
|
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
PERSONATGES
Llistat de personatges.
|
1. Inventors.
2.
Economistes liberals.
3.
Altres personatges. |
|
Inventors. |
Arkwright,
Richard (1732-1792)
Industrial i tècnic anglès. Instal·là una petita fàbrica de filats (1751) a
Cromford. El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que
operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del
filat era concebut per a ésser fet mecànicament. Instal·là (1771), amb algunes
màquines mogudes per aigua (d'ací el nom de water frame de les màquines
d'Arkwright), una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d'una gran empresa.
Encoratjat pels èxits, instal·là encara més tallers a Belper Birkacre (Lancashire) i a
Manchester; el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers. El 1775 obtingué una nova patent
que representava la mecanització de totes les operacions complementàries del filat. Una
conseqüència d'aquest fet fou la paralització dels petits tallers manuals i la
consegüent reacció: el 1779 fou destruïda la seva fàbrica de Birkacre. Hagué de
defensar les seves patents en tres judicis i en el darrer (1785) hom conclogué que la water
frame havia estat inventada per Thomas Hayes (o Highs) el 1767. Les seves patents
foren declarades de domini públic, però Arkwright dominava ja completament la indústria
del filat a Anglaterra.
Bessemer, Henry (1813-1898)
Enginyer metal·lúrgic anglès. Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls
i el 1855 descobrí un procediment per a l'obtenció de l'acer a partir de la fosa. El
1879 fou nomenat membre de la Royal Society.
Enginyer metal·lúrgic anglès. Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls
i el 1855 descobrí un procediment per a l'obtenció de l'acer a partir de la fosa. El
1879 fou nomenat membre de la Royal Society.
Cartwright, Edmund (1743-1823)
Inventor anglès. Eclesiàstic. El 1784 inventà el primer teler mecànic
utilitzable a escala industrial, i el 1789, una màquina de cardar llana. S'establí com a
fabricant, però féu fallida. El parlament britànic el subvencionà (1809). Inventà
també una màquina de fer cordes, i diversos estris agrícoles.
Crompton, Samuel (1753-1827)
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí
(1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de
Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per
a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de
Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Teixidor i mecànic anglès. Després de més de cinc anys de temptatives, construí
(1779) una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de
Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per
a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de
Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Hargreaves, James (1720-1778)
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny,
primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els
anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant
una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una
petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort.
Inventor anglès. Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny,
primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Els
anys següents construí algunes jennys, que foren destruïdes l'any 1768 durant
una vaga de filadors. Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on instal·là una
petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort.
Jacquard, Joseph Marie (1752-1834)
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare.
El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava
la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres
més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de
Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública.
Inventor francès. Fill d'un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare.
El 1801 inventà una màquina rudimentària (la màquina jacquard) que simplificava
la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l'obtenció de mostres
més grans; el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de
Jacques de Vaucanson, fou declarada d'utilitat pública.
Mac Adam, John Loudon (1756-1836)
Enginyer escocès. Féu assaigs sobre diversos tipus d'empedrat de carreteres i inventà
el sistema macadam, amb pedra capolada. El 1815 fou nomenat administrador general de les
carreteres del comtat de Bristol, i el 1827, director general de
carreteres.
Martin, Pierre (1824-1915)
Enginyer francès. Perfeccionà el forn de reverber de Siemens --amb escalfament previ de
combustible i de l'aire dins els recuperadors de calor-- i indicà un procediment per a
obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla.
Siemens, Wilhelm von
(1823-1883)
Enginyer i industrial alemany. Germà de Werner von Siemens, s'establí a Londres, on
fundà una filial de l'empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic. Juntament amb un
altre germà, Friedrich von Siemens (1826-1904), inventà el conegut forn de
recuperació per a fusió de l'acer i del vidre, i aquest darrer fundà diverses
manufactures per a explotar el procediment.
Stephenson, George (1781-1848)
Enginyer i inventor anglès. Mecànic d'ofici, es dedicà inicialment a la reparació de
rellotges. El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i
començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor. El 1814 n'efectuà les
primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro. El 1825 fou
inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora
construïda per ell. Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores,
fins a arribar a la cèlebre "The Rocket", construïda amb la col·laboració
del seu fill Robert Stephenson (1803-1859).
Ambdós contribuïren a l'expansió del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa.
Watt, James (1736-1819)
Enginyer, mecànic i inventor escocès. Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow.
Amb motiu de la reparació d'una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de
perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat
(1765); poc després (1769) patentà el seu invent. El 1775 es posà a fabricar la seva
màquina. Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu.
Ideà també l'èmbol de doble efecte (1785) i el famós regulador de boles que duu el seu
nom. Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de
la màquina de vapor moderna. Concebé també un mètode per a determinar el pes
específic dels fluids, descobrí la composició de l'aigua i proposà el vapor com a
forma d'energia per a la propulsió terrestre i marítima.
|
|
Economistes
liberals. |
Malthus,
Thomas Robert (1766-1834)
Economista i demògraf anglès. Fou pastor anglicà. És conegut
primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada,
anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future
Improvement of Society (1798). Hom ha interpretat aquesta teoria (fonamentada en la
seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els
recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica) com una reacció
davant el liberalisme del seu pare -amic de David Hume i deixeble de Rousseau-, les
doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari William Godwin.
Fonamentalment empirista, Malthus és considerat un dels fundadors de l'escola clàssica,
juntament amb Adam Smith i David Ricardo. Hom li retreu, però, una manca de precisió i
de justificació lògica de les seves premisses, així com una manca de rigor científic
en la manipulació de les dades estadístiques. A part la seva influència durant el s XIX
en cercles polítics socialment reaccionaris, influí també sobre el pensament econòmic
dels lliurecanvistes i influí Darwin en la formulació de la teoria de la "selecció
natural". Curiosament, però, a Principles of Political Economy Considered with a
View to their Practical Application (1820), atacà el concepte de l'estalvi, afirmà
que, d'una manera ideal, calia mantenir un equilibri entre la capacitat de producció i el
desig de consum i propugnà programes d'obres públiques per tal de reduir els efectes de
les depressions; en aquest sentit, certs economistes consideren Malthus com un precursor
de J.M.Keynes.
Mill, John Stuart (1806-1873)
Filòsof positivista anglès. Combinà l'empirisme insular amb la sociologia de
Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l'idealisme hegelià. Format en bona
mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre
de la Cambra dels Comuns. Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l'absolutisme. A
System of Logic fa un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les
lleis universals; segons ell són producte de l'únic procés lògic vàlid, la inducció,
de la qual estudia detingudament els mètodes experimentals que suposa. En els Principles
of Political Economy (1848) propugna un individualisme liberal que no deixa d'acollir
algunes exigències socialistes, alhora que es connecta amb una moral utilitarista que
cerca el progrés de la humanitat. Defensor entusiasta de la llibertat en tots els camps,
la reivindica àdhuc per a les dones.
Quesnay, François (1694-1774)
Economista francès, cap de la fisiocràcia. Metge de professió, estudià també
botànica, química, matemàtiques i filosofia. A 22 anys començà a exercir la cirurgia
i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV. L'any 1744
esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i
s'instal·là a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour. Tenia ja més de
seixanta anys quan conreà l'economia. El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le
Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours. El primer i aquest darrer,
juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles, formant un grup compacte,
conegut pel nom de les économistes, que utilitzà fins la premsa per a la
divulgació de les seves idees. A la mort del rei, Quesnay caigué en desgràcia i morí
el mateix any. Escriptor prolífic, a part els seus tractats de medicina i biologia, té
vint-i-tres edicions d'obres d'economia política o filosofia social. Redactà alguns
articles per a l'Encyclopédie. El seu treball més important és el Tableau
économique (1758), obra basada en la història del pensament econòmic on introduí
per primera vegada la idea de circulació, de la qual féu diferents versions.
Economista francès, cap de la fisiocràcia. Metge de professió, estudià també
botànica, química, matemàtiques i filosofia. A 22 anys començà a exercir la cirurgia
i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV. L'any 1744
esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i
s'instal·là a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour. Tenia ja més de
seixanta anys quan conreà l'economia. El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le
Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours. El primer i aquest darrer,
juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles, formant un grup compacte,
conegut pel nom de les économistes, que utilitzà fins la premsa per a la
divulgació de les seves idees. A la mort del rei, Quesnay caigué en desgràcia i morí
el mateix any. Escriptor prolífic, a part els seus tractats de medicina i biologia, té
vint-i-tres edicions d'obres d'economia política o filosofia social. Redactà alguns
articles per a l'Encyclopédie. El seu treball més important és el Tableau
économique (1758), obra basada en la història del pensament econòmic on introduí
per primera vegada la idea de circulació, de la qual féu diferents
versions.
Ricardo, David (1772-1823)
Economista anglès, cap de l'escola anomenada ricardiana i un dels
principals economistes de tota la història del pensament econòmic. La lectura de la Wealth
of Nations d'Adam Smith el portà a l'estudi de la ciència econòmica. Interessat en
els problemes econòmics de l'Anglaterra del seu temps i dotat d'un excel·lent sentit
teòric, assolí un notable prestigi entre els economistes, al Parlament i davant
l'opinió pública. Al seu voltant, s'hi trobaren James Mill, McCulloch, West i De
Quincey. El 1815 publicà Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits
of Stock, on plantejà el nucli inicial de la seva teoria. Considerant una explotació
agrícola com a tipus de l'activitat econòmica (a efectes analítics) i atès que en
aquest cas el factor i el producte són el mateix bé, seria possible de calcular el tipus
de benefici amb independència del valor. Aquest tipus seria el que regiria en tota
l'economia i dependria de la quantitat de treball necessària per a obtenir els béns de
subsistència per als treballadors a la terra marginal, és a dir, la que no produeix
renda. La teoria de la renda de la terra que fa servir Ricardo és la mateixa de Malthus i
West, segons la qual les terres d'un país són conreades començant per les de millor
qualitat. Cada vegada que entren en el conreu terres de qualitat inferior, augmenta el
preu dels productes, puix que és necessària una més gran quantitat de treball per a
obtenir la mateixa quantitat de producte; aleshores, creixen les rendes de totes les
terres de superior qualitat, mentre que el producte de la terra marginal s'exhaureix entre
salaris i beneficis. La teoria del valor de Ricardo és una explicitació de la teoria
confusa de Smith. Els productes tenen valor en funció de la quantitat de treball que ha
estat necessari per a la seva obtenció. Aquest principi, però, és modificat per factors
com les diferents proporcions entre capital fix i circulant o les diferents durades del
període de producció. L'augment del treball necessari porta com a conseqüència la
disminució de la part del producte que correspon al benefici (fent abstracció d'altres
elements, com ara l'augment de la productivitat o el progrés tecnològic). La seva obra
més important és Principles of Political Economy and Taxation (1817).
Say, Jean-Baptiste (1767-1832)
Economista francès. Difongué les idees de Smith al continent europeu. Després de la
lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d'économie politique
(1803), que tingué cinc edicions. Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona
edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure
una experiència empresarial. El 1816 explicà un curs d'economia política a l'Ateneu i
l'any 1819 li crearen un curs d'economia industrial al Conservatori d'Arts i Oficis.
Publicà el seu Cours d'économie politique, en 6 volums, entre el 1828 i el 1829.
L'any següent fou nomenat professor d'economia política al Collège de France. És
remarcable la seva estructuració de l'economia de Smith. Defineix l'economia política
com una simple exposició de la forma com es creen, es distribueixen i es consumeixen les
riqueses. L'empresari, el paper del qual destaca, compra els serveis productius (terra,
treball i capital) i distribueix entre ells el valor dels productes, que ja no depèn
solament del treball, ans també de la utilitat. És famosa la seva "llei dels
mercats".
Smith, Adam (1723-1790)
Economista escocès. Significa el punt de partida de l'escola clàssica
i un dels més importants de la història del pensament econòmic. Entre els seus mestres,
al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l'influí molt. El 1751 ocupà la
càtedra de lògica de la universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral.
Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a
elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa. Han estat editats els
apunts de les seves explicacions del 1763 (Lectures on Justice, Police, Revenue and
Arms). Contribuí a donar-lo a conèixer la publicació, el 1759, de la Theory of
Moral Sentiments. L'any 1764 acceptà la tutoria del jove duc de Buccleugh; deixà la
universitat i viatjà durant dos anys per Europa, fet que li permeté de conèixer els
fisiòcrates. Durant tot aquest temps, i especialment quan tornà a Escòcia, continuà
treballant sobre la Inquiry Into the Nature and Causes of the Wealth of Nations,
apareguda el 1776. L'any següent fou nomenat comissionat de duanes a Escòcia i, el 1787,
rector de la universitat de Glasgow. La Wealth of Nations no és un tractat
sistemàtic, però té el mèrit d'haver reunit en una síntesi original un gran nombre
d'elements preexistents en el pensament econòmic anterior a la seva publicació,
proporcionant una doctrina molt mesurada i que gaudí d'un excel·lent acolliment i
demostrà una positiva fecunditat. L'obra es compon de cinc llibres. El primer comença
parlant de la divisió del treball i continua amb els problemes del valor i el preu. Smith
no estableix amb claredat cap teoria del valor, sinó que examina les diverses parts del
preu de les mercaderies, és a dir, els salaris, els beneficis i la renda de la terra. El
preu es forma en el mercat, que tendeix a un equilibri automàtic, a llarg termini, entre
demanda i oferta. És el que vol il·lustrar la imatge de la "mà invisible". El
segon llibre estudia la natura i el procés d'acumulació del capital. La finalitat
d'aquest és conservar i augmentar l'estoc de béns que serveixen per al consum immediat
de la població. El treball anual d'un país és el fons que li proporciona aquells béns,
i Smith distingeix un treball productiu, que dóna lloc a mercaderies físiques, i un
treball improductiu, que no té aquesta característica. El llibre tercer, de contingut
històric, tracta del desenvolupament de l'agricultura europea des de la caiguda de
l'imperi Romà. El llibre quart és dedicat a la crítica dels sistemes d'economia
política anteriors, és a dir, el mercantilisme i la fisiocràcia; Smith es declara
partidari de l'eliminació de les restriccions al comerç exterior. El darrer llibre és
un tractat d'hisenda pública, històric i teòric.
Torrens, Robert (1780 - 1864)
Economista, militar i polític irlandès. Pertanyent a l'escola clàssica, elaborà una
doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius (1815), precedent
immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels
rendiments marginals decreixents. Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel (1844)
es mostrà partidari de la regulació automàtica de l'emissió de bitllets i abonà el
principi de les contrapartides metàl·liques, que recollí la llei, segons la qual hom
exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris.
Young, Arthur (1741-1820)
Economista i agrònom britànic. Col·laborà activament en el procés de transformació
de l'agricultura britànica. El 1771 començà a publicar un "Farmer's
Calendar", i més tard una revista mensual, "Annals of Agriculture"
(1784-1809), d'una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles.
Fou nomenat secretari del ministeri d'agricultura, creat per W.Pitt (1793). Féu diversos
viatges d'informació agrària per Anglaterra, Gal·les, Irlanda, França, Catalunya i
Itàlia, i en publicà els resultats. La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de
juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a
"Annals of Agriculture" l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu
d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794),
en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).
Economista i agrònom britànic. Col·laborà activament en el procés de transformació
de l'agricultura britànica. El 1771 començà a publicar un "Farmer's
Calendar", i més tard una revista mensual, "Annals of Agriculture"
(1784-1809), d'una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles.
Fou nomenat secretari del ministeri d'agricultura, creat per W.Pitt (1793). Féu diversos
viatges d'informació agrària per Anglaterra, Gal·les, Irlanda, França, Catalunya i
Itàlia, i en publicà els resultats. La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de
juliol del 1787, és d'un interès documental notable; fou publicat per primera vegada a
"Annals of Agriculture" l'any 1787 (Tour in Catalonia), i hom en féu
d'altres edicions en anglès (Travels during the years 1787, 1788 and 1789, 1794),
en francès (1860 i 1931) i en català: Viatge a Catalunya (1787) (1970).
|
|
Altres
personatges. |
Boulton,
Matthew (1728-1809)
Industrial i enginyer anglès. El 1769 adquirí els
drets sobre la màquina de Watt, amb qui en patentà diversos perfeccionaments. Construí
diferents tipus de bombes, màquines per a moldre gra, una premsa per a encunyar moneda,
etc.
Jenner, Edward (1749-1823)
Metge anglès, deixeble de Hunter. Preocupat per la verola, posà en pràctica l'antic
sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox (malaltia
de les vaques). Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones
contagiades de verola i fou l'origen de la vacunació, que ha estat emprada amb
èxit contra moltes altres malalties infeccioses (Pasteur, Koch, Ferran, etc). Els
resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner al seu llibre Inquiry
into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae (1798).
Peel, Robert (1788-1850)
Polític britànic. Diputat tory a 21 anys, secretari d'afers
irlandesos el 1812 i secretari de l'interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà,
per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana.
Oposat a la política tory, formà, damunt la base d'uns principis de reforma
moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841. El seu
govern (1841-46) traçà l'esquema de l'actuació dels conservadors durant l'era
victoriana: modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al
poder en un context de canvis socials profunds. Cal subratllar el seu Bank Charter Act
(1844), conegut també amb el seu nom, la seva política de fermesa i de conciliació
intermitents envers Irlanda i el Chartism i l'abolició, contra l'opinió majoritària del
propi partit, de les Corn Laws (1846).
Townshend, Charles
(1674-1738)
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs.
Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30).
L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on
aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització
d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap').
Polític i agrònom anglès. Vescomte de Townshend. Cunyat de Walpole, formà part dels whigs.
Fou ambaixador a les Províncies Unides (1709-11) i ministre d'afers estrangers (1721-30).
L'any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on
aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització
d'adobs, tancament de camps o supressió del guaret. Fou anomenat lord Turnip ('nap').
|
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
CRONOLOGIA
| 1732 |
Ús del carbó de coc per a la
fosa de ferro (Darby). |
| 1733 |
Primer teler amb llançadora
volant de John Kay. |
| 1738 |
Primers tempteigs de
construcció d'una filosa mecànica (Wyatt). |
| 1748 |
Màquina de cardar filat
(Paul). |
| 1763 |
Invenció de la jenny
(màquina filadora de cotó) per Hargreaves |
| 1764-67 |
Màquina filadora spinning-jenny
(120 fils alhora) de James Hargreaves. |
| 1765-79 |
Primera gran onada d'enclosures. |
| 1765 |
Primera màquina de vapor de
Watt. |
| 1767 |
Reynols construeix el primer
carril de ferro colat proveït d'una pestanya per al transport del carbó en vagonetes. |
| 1768 |
Màquina filadora water
frame (moguda amb energia hidràulica) de Richard Arkwright. |
| 1769-82 |
Màquina de vapor de James
Watt, patentada el 1769. |
| 1776 |
Publicació d'Investigació
sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, d'Adam Smith. |
| 1779 |
Màquina de filar mule-jenny
de Samuel Crompton. |
| 1783 |
Sistema de pudelació i
laminatge del ferro (Cort). |
| 1785 |
Primer teler mogut a vapor
d'Edmund Cartwright. |
| 1786 |
Protestes dels treballadors
tèxtils britànics contra les màquines. |
| 1790 |
Filosa automàtica, de Kelly. |
| 1790-1819 |
Segona gran onada d'enclosures. |
| 1795 |
Premsa hidràulica, per a
diferents usos (Bramoh). |
| 1796 |
Descobriment de la vacuna de
la verola per Edward Jenner. |
| 1798 |
Thomas Malthus publica el seu Assaig
sobre el principi de la població. |
| 1799 |
Prohibició de
l'associacionisme sindical a la Gran Bretanya. |
| 1801-06 |
Màquina Jacquard. |
| 1803 |
Teler de ferro automàtic, de
Horroks. |
| 1812 |
Primeres revoltes ludistes
(destrucció de les màquines considerades responsables de la manca de treball). |
| 1825 |
Primer tren de mercaderies
(Stockton-Darlington). |
| 1829 |
Primera locomotora de
Stephenson.
Forn d'injecció d'aire calent per obtenir acer, de Neilson. |
| 1830 |
Primera línia de ferrocarril
de passatgers (Liverpool-Manchester). |
| 1835 |
Comença l'expansió de la
revolució industrial al continent europeu. |
| 1855 |
Procediment per obtenir acer
de Bessemer (Convertidor Bessemer). |
| 1856-66 |
Procediment de Siemens-Martin
per obtenir acer. |
Take-off
de la industrialització
Gran Bretanya |
1783-1802 |
França |
1760-1790
(no seguits) |
Bèlgica |
1833-1860 |
Estats Units |
1843-1860 |
Alemanya |
1850-1873 |
Japó |
1878-1900 |
Rússia |
1890-1914 |
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
BIBLIOGRAFIA OBRES ESPECÍFIQUES
ASHTON, T.S. La revolución industrial. Fondo de
Cultura Económica. Madrid, 1979.
CASTRONOVO, V. La Revolución Industrial. Nova
Terra. Barcelona, 1975.
DEANE, Ph. La primera Revolución Industrial.
Península. Barcelona, 1972.
FÖHLEN, C. La Revolución Industrial. Vicens
Vives. Barcelona, 1984.
HOBSBAWM, E.J. En torno a los orígenes de la
Revolución Industrial. Siglo XXI. Madrid, 1983.
KEMP, T. La revolución industrial en la Europa del
siglo XIX. Fontanella. Barcelona, 1974. / Orbis. Barcelona, 1985./ Martínez Roca.
Barcelona, 1987.
MORI, G. La Revolución Industrial. Crítica.
Barcelona, 1983.
OBRES GENERALS
BERG, M. La era de las manufacturas (1700-1820).
Crítica. Barcelona, 1987.
CIPOLLA, C.M. Historia económica de Europa. Vol.3: La
Revolución Industrial. Vol 4: El nacimiento de las sociedades industriales.
Ariel. Barcelona, 1983.
DERRY,T.E. i WILLIAMS, T.I. Historia de la tecnología.
Siglo XXI. Madrid, 1977.
HOBSBAWM, E.J. Las revoluciones burguesas. Labor,
Barcelona, 1981.
HOBSBAWM, E.J. La era del capitalismo (2 volums).
Labor. Barcelona, 1977.
LANDES, D.S. Progreso tecnológico y Revolución
Industrial. Tecnos. Madrid, 1979.
PALMADE, G. La época de la burguesía. Siglo XXI.
Madrid, 1985.
POLLARD, S. La conquista pacífica. La
industrialización de Europa, 1760-1970. Universidad de Zaragoza. Saragossa, 1991.
WRIGLEY, E.A. Historia y Población. Crítica.
Barcelona, 1985.
MATERIALS DIDÀCTICS
Catàleg de l'exposició "Catalunya la fàbrica
d'Espanya".
DD.AA. Les colònies industrials. Materials
Didàctics. Raimà. Moià, 1990.
ESCUDERO, A. La Revolución Industrial. Biblioteca
Básica de Historia. Anaya. Madrid, 1990.
GUTIÉRREZ BENITO, E. La revolución industrial,
1750-1850. Col.Historia del Mundo Contemporáneo. Akal. Madrid, 1984.
HERNANDO, A. James Watt. La Revolució Industrial.
Biblioteca de la Classe, núm. 41. Graó. Barcelona, 1989.
OBRES COMPLEMENTÀRIES
DICKENS, Ch. Temps difícils. Edicions 62.
Barcelona, 1992.
MANN, T. Els Buddenbrook: la decadència d'una família.
Edicions 62. Barcelona, 1994.
SMITH, A. La riqueza de las naciones. Alianza
Editorial. Madrid, 1996.
ZOLA, E. Germinal. Proa. Barcelona, 1994.
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Filmografia
Inici
Tornar
a Temes |
FILMOGRAFIA
David Copperfield. George Cukor, 1935.
Cadenas rotas. David Lean, 1946.
Cimarrón. Anthony Mann, 1960.
América. Elia Kazan, 1963.
Queimada. Gillo Pontecorvo, 1969.
Germinal. Gérard Depardieu, 1993.
|
|
Inici
Tornar
a Temes
Tornar
a Història |
© 1998 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà
|