Història

TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

LA REVOLUCIÓ AMERICANA (1775-1783)

O


Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

INTRODUCCIÓ

La revolució americana enceta el cicle revolucionari burgès.

Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli i van constituir el primer exemple de govern liberal basat sobre les idees d'igualtat i de llibertat.

L'aplicació pràctica dels principis del liberalisme polític explica l'impacte que va tenir la revolució americana a la resta del món. L'exemple americà va inspirar la lluita revolucionària de la burgesia a Europa. La revolució francesa, el model clàssic de revolució liberal burgesa, en serà el primer exponent.

Activa la música

Himne dels Estats Units d'Amèrica (EUA)

Temes relacionats

L'Antic Règim
La Restauració i les revolucions burgeses
Els nacionalismes
  Dossier didàctic Secundària

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

VOCABULARI
Guió conceptual.
1. La Revolució Americana.
2. Els orígens de la independència de les colònies britàniques.
3. La declaració de la independència.
4. La guerra d'independència.
5. El naixement dels Estats Units d'Amèrica.
La Revolució Americana inaugura el cicle revolucionari burgès. Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Revolucions liberal-burgeses
Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració. La seva acció consistí a desmantellar les estructures de l'Antic Règim (monarquia absoluta, sistema feudal, societat estamental) i a implantar un nou règim caracteritzat per la monarquia constitucional (o república), el sistema capitalista i la societat classista.
El cicle revolucionari burgès comença amb la revolució americana (1776-1783) i la revolució francesa (1789-1799) i es tanca el 1848.
Revolució Americana
Procés revolucionari resultat de la independència dels Estats Units d'Amèrica. El nou país s'organitzà com un estat liberal. Fou una revolució liberal tant pels principis proclamats a la Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776), a les constitucions de cadascun dels tretze nous estats (1775-80) i a la constitució federal (17 de setembre de 1787), com per les aplicacions pràctiques de tals principis.
Il.Lustració

Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l'hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant. Continuació crítica superadora del barroc (de Descartes a Galileu o Newton), el moviment, originat a la Gran Bretanya, s'estengué bàsicament a França -on tenia arrels pròpies, i s'esbatanà en la seva forma més plena, l'enciclopedisme- i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intel·lectuals i mitjançant societats científico-literàries (des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques), la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions. Es proposava d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un instrument més per a adquirir que no pas per a posseir (sapere aude, libido sciendi). Amb ella hom lluita, tolerantment i a través del llibertinatge intel·lectual antimetafísic (freethinkers) i moral anticonformista (curiosité i uneasiness que porta al desfogament de la passió), sense ambicions totalitzadores en el terreny de la teoria, per a assolir la felicitat general. Aquesta, considerada com a natural, individual i necessitada de càlcul, és progressivament conceptualitzada en els diversos terrenys: utilitat i plaer en el de l'ètica, interès en el de la psicologia, profit en el de l'economia. Aquesta felicitat general s'oposa a la teoria del bé comú, pròpia del feudalisme, com, a la darreria de la Il·lustració, s'oposà a la teoria de la comunitat de béns. Tot això es concretà en els diferents àmbits. La superstició, les formes de religiositat tradicionals i basades en la revelació foren combatudes des de posicions deistes o atees; anàlisi i inducció foren els procediments emprats per a conciliar el positiu i el racional a través de formes sensualistes i empiristes; la relativització dels principis conduí, així, en unió de l'organicisme i de la dinàmica, a plantejaments pre-dialèctics, al refús de la transcendència i al materialisme; el conjunt, unit a un extraordinari interès per les ciències físico-químiques i biològico-naturals, originà alhora un gran progrés en el terreny tècnic i un vitalisme pre-evolucionista. La teoria política, des del jusnaturalisme, creà el principi del sobirà subordinat a la nació, de manera que el súbdit passà a ésser ciutadà; i això, unit a la doctrina del contracte social, portà a plantejaments republicans i anticolonialistes. El pensament econòmic, sorgit del mercantilisme, dugué a la fisiocràcia, el liberalisme i determinats pre-socialismes.
Les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica protestaven pel pagament d'impostos sense contraprestació, pel monopoli comercial de la metròpoli i per la manca de representativitat en el Parlament britànic. Tretze Colònies
Nom donat a aquelles colònies britàniques de l'Amèrica del Nord que es declararen independents (1776) i formaren el nucli originari dels Estats Units (1787-90). Foren, al S, Georgia, Carolina del Nord i Carolina del Sud, Virgínia i Maryland; al centre, Delaware, Pennsilvània, Nova Jersey i Nova York; i al N, Connecticut, Rhode Island, Massachusetts i New Hampshire.
Colònia
A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència. Segons el grau de dominació i segons llurs característiques trobem diferents tipus de colònies: d'explotació, de poblament, protectorat, etc.
Metròpoli
Nom que rep l'Estat colonitzador respecte a les seves colònies.
Stamp Act
Llei britànica (1765) que dictava un impost a les colònies americanes, obligant-les a utilitzar paper timbrat en els actes jurídics i comercials.
Les colònies no acceptaren un impost votat en un parlament on no tenien representació i, reunides en el congrés de Virgínia, declararen el boicot als productes britànics i aconseguiren l’abrogació de la llei. Aquest conflicte és un dels orígens del moviment d’independència.
Boston Tea Party / Motí del Te
Nom amb el qual és coneguda l’acció de protesta que tingué lloc el 16 de desembre de 1773 per part de comerciants nord-americans contra l’administració colonial.
Consistí en el refús de desembarcar al port de Boston un carregament de te de l’East India Company, mercaderia gravada amb una taxa especial. Encara que la Corona i el Parlament britànics el 1767 havien refusat les Townshend Acts sobre altres béns, el te en fou l’excepció. El grup de comerciants, organitzats amb el nom de Fills de la Llibertat i liderats per Samuel Adams, ocuparen el vaixell disfressats d’indis i, després d’unes hores de pugna, llençaren per la borda les bales de te. La revolta del Tea Party és considerada el punt d’inici de la rebel·lió de les tretze colònies nord-americanes que donà lloc a la Revolució Americana i, finalment, a la independència i la fundació dels Estats Units d'Amèrica.
El Boston Tea Party ha estat recuperat posteriorment com a símbol de revolta i d’alliberament per moviments diversos, alguns dels quals fora dels Estats Units, entre els quals el liderat per Mohandas Karamchand Gandhi en la lluita per la independència de l’Índia. Als Estats Units, el Tea Party ha estat adoptat sobretot per moviments conservadors o liberals radicals oposats a l’augment de la pressió fiscal i de la despesa públca.
Les colònies americanes van anar preparant la independència, que van aconseguir després d'una guerra.

Independència
Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc, no sotmesos a l’autoritat d’altres.
Congrés Continental
Nom amb el qual són coneguts cadascun dels congressos de delegats de les colònies estat de l'Amèrica del Nord celebrats entre el 1774 i el 1789.
Correntment, hom designba amb aquest nom solament els dos primers congressois, celbrats a la ciutat de Filadèlfia els anys 1774 i 1775 (congressos de Filadèlfia).
Congressos de Filadèlfia
Assemblees del primer congrés continental nord-americà celebrades a Filadèlfia durant la guerra de la independència. Els més importants foren el del setembre del 1774 (inici de la revolta i declaració dels drets del contribuent), el del maig del 1775 (organització de l'exèrcit i democratització de les institucions), el del juny-juliol del 1776 (declaració de la independència) i el del maig-setembre del 1787 (assemblea dels delegats dels estats de la Unió, llevat de Rhode Island, que redactaren la constitució federal nord-americana).
Declaració d'Independència dels EUA
Document adoptat el 4 de juliol de 1776 pel qual els delegats de tretze colònies angleses d'Amèrica proclamaren llur voluntat de constituir-se en els Estats Units d'Amèrica. Fou el primer cop que una nació reclamava la igualtat de drets dels homes com a base constitutiva d'un estat. Aquest fet tingué una forta influència en els ambients revolucionaris europeus i d'Amèrica del Sud.

La Guerra d'Independència va acabar amb la victòria de l'Exèrcit Continental. 
Les colònies, ara ja estats, van formar un nou país.

Guerra de la Independència Nord-Americana
Guerra que tingué lloc entre 1775 i 1781, quan les tretze colònies britàniques de l'Amèrica del Nord lluitaren contra la metròpoli, sota el comandament del general Washington (futur primer president de la república).
Exèrcit Continental
L'Exèrcit Continental nord-americà fou un exèrcit que es formà al començament de la Guerra d'Independència dels Estats Units per les colònies que es convertirien en els Estats Units d'Amèrica. Fou establert per una resolució del Congrés Continental el 14 de juny de 1775 amb la missió de coordinar els esforços militars de les Tretze Colònies en llur lluita contra el govern de la Gran Bretanya. L'Exèrcit Continental operava en conjunció amb les milícies locals i les altres tropes sota el control dels estats individuals. El general George Washington en fou el comandant en cap durant tota la guerra. La major part de l'Exèrcit Continental fou dissolt el 1784 després de la signatura del Tractat de París amb el qual finalitzà oficialment la guerra. Les unitats restants possiblement formaren el nucli d'allò que esdevindria l'Exèrcit dels Estats Units.
Rànger
Voluntari del cos de cavalleria durant la guerra de la independència americana.
Batalla de Saratoga
Va ser un dels enfrontaments més importants lliurats durant el transcurs de la Guerra d'Independència dels Estats Units. El seu desenllaç, en gran mesura, va contribuir a decidir el resultat final de la contesa a favor de l'exèrcit continental.
Aquesta batalla va tenir lloc entre el 19 de setembre i el 7 d'octubre de l'any 1777 a Saratoga, una regió entre Boston i la zona dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord, a prop del riu Hudson.
Capitulació de Yorktown

Fet ocorregut el 19 d'octubre de 1781, que suposà el desenllaç del blocatge de l'exèrcit britànic de Cornwallis per part de les tropes franco­nordamericanes a les ordres de Washington, La Fayette i Rochambeau, capitulació que significà la fi de la guerra d'independència nord-americana.
Tractat de Versalles
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana. Confirmà la pau anglo­nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l'anglohispano-francesa del 20 de gener de 1783. La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris. Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l'intent de recuperar Gibraltar. En conjunt, l'hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l'abast.

El nou país, els Estats Units d'Amèrica, s'organitzaren com una república federal.

República
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
La idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa.
Federalisme
Corrent del pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes (foedera) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats. Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació.
Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Constitució federal dels EUA
Constitució federal aprovada el 17 de setembre de 1787, actualment vigent, que contempla la sobirania popular, república, separació de poders, responsabilitat dels governants, bicameralisme, llibertat religiosa, política i de premsa, igualtat natural dels homes, drets dels estats confederats, etc.


Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

PERSONATGES
Els tres primers presidents dels Estats Units d'Amèrica.

Washington, George (1732-1799)
Militar i polític nord-americà. Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra franco-britànica (1756-63). Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit independentista (1775), que hagué d'organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència. Delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia (1787), intervingué decisivament en l'aprovació de la constitució i fou elegit primer president de la Unió. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes). Féu un paper de moderador entre els federalistes de Hamilton i els republicans de Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya (1795). En acabar el seu segon mandat es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Davant el perill d'una guerra amb el Directori francès, fou nomenat general en cap de l'exèrcit nord-americà (1798).
Adams, John (1735-1826)
Estadista nord-americà. L'any 1755 es graduà en Dret a Harvard. Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d'aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765. S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia. Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d'independència i s'esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana. Dugué a terme missions diplomàtiques a França (1778, 1780) i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya (1783). Fou el primer ambaixador nord-americà a la Gran Bretanya (1785). El partit federalista el conduí a la vice-presidència (1789-93 i 1793-96) i, després d'haver vençut l'oposició dels demòcrata-republicans, a la presidència (1797-1801). L'actitud intransigent d'Adet, agent del directori francès, provocà una guerra encoberta a la qual posà fi el tractat del 1800 amb Bonaparte. La seva actitud aristocratitzant, manifestada en la promulgació de la Alien Act (contra els estrangers) i de la Sedition Act, qualificades ambdues d'anticonstitucionals pels demòcrates, i per les mesures que hagué de prendre per tal d'imposar-les (repressió d'insurreccions, moderació de la llibertat de premsa, etc) el feren impopular, talment que el 1800 fou elegit el demòcrata Jefferson, i ell es retirà a les seves terres de Massachusetts. Publicà entre altres obres, Defence of the Constitution of the United States (1787).
Jefferson, Thomas (1743-1826)
Polític nord-americà, tercer president dels EUA. Fill d'un propietari rural, estudià advocacia (1767) i redactà la Declaració d'Independència (4 de juliol de 1776). Aviat fou el cap indiscutible del partit republicà. Per diferències sorgides amb els federalistes partidaris del centralisme, el 1793 dimití el càrrec de secretari d'estat per als afers estrangers (ho era des del 1790). Vice-president (1796), el 1801 succeí Adams com a president. Fundà la universitat de Virgínia i l'escola militar de West Point. A més de polític, Jefferson fou un dels arquitectes més actius del seu temps, introductor de l'estil Jove República, que, en coincidència amb el neoclàssic europeu, renovà el vell estil colonial anglès. Fou reelegit l'any 1805. 

Altres personatges destacats de la independència dels Estats Units.

Jordi III d'Anglaterra (1738-1820)
Rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda, elector de Hannover (1760-1820) i rei de Hannover (Jordi III; 1814-20). Fill del príncep de Gal·les, Frederic Lluís (mort el 1751), succeí el seu avi, Jordi II. Bandejà el grup whig, que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory, fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre. Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes (1783), arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics (1803). Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental (1788), el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV.
Franklin, Benjamin (1706-1790)
Físic i polític nord-americà. L’any 1726 s’establí a Filadèlfia i fundà una impremta, un diari i el Poor Richard’s Almanack (1732-57). El 1736 fou elegit secretari de l’assemblea de Pennsilvània. Investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàl·liques, enuncià el principi de la conservació de l’electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps. Estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene, investigà el corrent del Golf i inventà les ulleres bifocals i l’estufa que duu el seu nom. El 1753 fou nomenat director general de correus i en reorganitzà el servei, i el 1757 fou enviat a Londres per defensar els interessos de les colònies revoltades. En tornar a Filadèlfia (1775) fou nomenat diputat per Pennsilvània en el segon congrés continental. El 1776 redactà, amb Jefferson i John Adams, la declaració d’independència dels EUA. Negocià el tractat d’amistat amb França (1778) i amb Espanya (1779). El 13 de setembre de 1783 signà la pau de Versalles, en la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència nord-americana. El 1785, de nou als EUA, presidí el consell executiu de Filadèlfia, i participà en la convenció de Filadèlfia (1787). Escriví nombrosos assaigs i una autobiografia, Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin (1817-19).
Adams, Samuel (1722-1803)
Polític nord-americà, un dels promotors de la independència de les tretze colònies. Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear "comitès de correspondència" a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes. Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts.
Hamilton, Alexander (1757-1804)
Polític i economista. Independentista, als EUA féu costat a George Washington i a la constitució del 1787. Fou secretari del tresor (1790-95), sostingué idees federalistes enfront de Jefferson i es mostrà partidari de la industrialització. EscrivíThe Federalist (1789), First Report on the Public Credit (1790), Report on a National Bank (1790) i Report on Manufactures (1791).

Alguns protagonistes de la guerra d'independència nord-americana.

Arnold, Benedict (1741-1801)
General nord-americà (1776). Es distingí a la guerra de la independència dels EUA (1775-83). Participà en el setge de Quebec (1775), en les batalles de Ridyefield i de Saratoga (1777). Fou nomenat comandant de Filadèlfia (1778-79) i, poc temps després, de l'arsenal de West Point, que reté als britànics (1780). En desertar, fugí a Gran Bretanya (1781).
Clinton, Henry (1738-1795)
General britànic. Participà en la guerra de la independència dels EUA, com a comandant en cap, del 1778 al 1781. Derrotà els nord-americans a Long Island (1776) i prengué Charleston (1780). Després fou governador de Gibraltar.
Cornwallis, marquès de (1738-1805)
Nom pel qual fou més conegut el general britànic Charles Mann. Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank (1777) però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes. El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sahib, el qual vencé a Seringapatam. En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació.
Ferragut i Mesquida, Jordi Antoni Magí (1755-1817)
Militar i mariner. Entrà a la marina, on es graduà. Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l'exèrcit rus. El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d'un petit vaixell que feia viatges de l'Havana a Veracruz. Participà en la guerra d'independència dels EUA; nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d'una galera, la defensa de Savannah. Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l'exèrcit de terra, a l'estat major del general Francis Marion. Participà en les batalles de Wilmington i Cowpens, en la qual es digué que salvà la vida a Washington i Beaufort Bridge; en mèrit a la seva tasca militar fou ascendit a comandant d'artilleria. En acabar la guerra, el 1783, s'establí a Tennessee a Knoxville i Third Creek; en recompensa als seus serveis, rebé 340 acres de terra a Grass Valley. El 1812 tornà a participar en la guerra contra Anglaterra, amb els seus fills William i David. David Glasgow Farragut (1801-1870) fou cap de l'esquadra nordista en la Guerra de Secessió (victòries de Nova Orleans i de Mobile) i primer almirall dels Estats Units.
Gage, Thomas (1718/19-1787)
General britànic, conegut pels seus molts anys de servei a Amèrica del Nord, incloent-hi la seva funció com comandant militar en els primers dies de la Revolució Americana. Nascut en una família aristocràtica a Anglaterra, va servir a l'exèrcit, on va participar en la Guerra Franco-Índia servint al costat del seu futur adversari George Washington a la batalla de Monongahela, el 1755. Després de la caiguda de Montreal el 1760, va ser-ne nomenat governador militar. Durant aquest temps no es va distingir militarment, però va mostrar-se com un administrador competent. De 1763 a 1775 va servir com a comandant en cap de les forces britàniques a Amèrica del Nord, supervisant la resposta britànica a la rebel·lió de Pontiac de 1763. El 1774 va ser nomenat també governador militar de la Província de la Badia de Massachusetts, amb instruccions per implementar les Lleis intolerables, castigant Massachusetts pel Boston Tea Party. El seu intent per prendre els arsenals militars de les milícies patriotes l'abril de 1775 van provocar les Batalles de Lexington i Concord, iniciant la Guerra d'Independència. Després de la victòria pírrica a la Batalla de Bunker Hill el juny de 1775, va ser substituït pel general William Howe l'octubre del mateix any i retornà a la Gran Bretanya.
Howe, William (1729-1814)
Cinquè vescomte Howe. Oficial de l'exèrcit britànic i comandant en cap de les forces britàniques durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va unir-se a l'exèrcit britànic el 1746 i participà en la guerra de Successió Austríaca i la guerra dels Set Anys. El 1775 va ser enviat a Amèrica del Nord. Va liderar l'exèrcit britànic a la batalla de Bunker Hill. El setembre d'aquell any va prendre el control de les forces britàniques, aleshores sota el comandament del general Thomas Gage. Els èxits més notables sota el seu comandament foren la captura de la ciutat de Nova York i de Filadèlfia. Malgrat això, la derrota del general John Burgoyne a la batalla de Saratoga va ser decisiva per a l'entrada de França a la guerra. Howe va renunciar al comandament en cap l'any 1778. Amb la mort del seu germà Richard, el 1799 va heretar el vescomtat de Howe. Es va casar però no tingué descendència, de manera que el vescomtat s'extingí a la seva mort, l'any 1814.
La Fayette, marquès de (1757-1834)
Militar i polític. De nom Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier, marquès de La Fayette. Amic de Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l'Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l'Assemblea Constituent. Comandant de la guàrdia nacional de París (1789), fou el cap d'un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren. "L'heroi d'ambdós mons", finalment, s'enfrontà amb el poble en l'afusellament del Camp de Mart (17 de juliol de 1791), cosa que li féu perdre definitivament la popularitat, posada ja en entredit per les denúncies de Marat. Afavorí la guerra, i després de la jornada del 20 de juny de 1792 abandonà el front per presentar-se davant l'Assemblea; però, sense prou ajut, hagué de tornar-se'n; finalment es passà a l'enemic (agost). Tornà a França el 1800, però es mantingué aïllat durant l'Imperi. A l'època de la Restauració fou un dels caps visibles del liberalisme (diputat en 1818-22 i en 1827-30; membre dels grups carbonaris) i intervingué en les accions que portaren a la revolució del 1830: nomenat cap de la guàrdia nacional, afavorí l'entronització de Lluís Felip, però hagué de renunciar el seu càrrec i es retirà a una oposició discreta.
North, Frederick (1732-1792)
Polític anglès. Comte de Guilford. Canceller de l'exchequer (1767), líder del Tory Party a la Cambra dels Comuns (1767-70) i primer ministre (1770-82), fou responsable de les mesures que desencadenaren la guerra de la independència de les colònies de l'Amèrica del Nord. Formà part del govern (abril-desembre del 1783) i fou un dels caps de l'oposició a Pitt.
Pulaski, Kazimierz (1748-1779)
General polonès. Organitzador de la confederació de Bar, es distingí en la defensa de Berdicev (1768) i Czestochowa (1770-71) contra els russos. Acusat falsament d'intentar raptar i assassinar Estanislau II, després de la invasió austríaca i prussiana (1772) s'exilià a París, i després (1776) als EUA, on combaté al costat de Washington en la guerra de la independència. Morí a la batalla de Savannah i és considerat als EUA heroi nacional.
Rochambeau, Jean Baptiste (1725-1807)
Mariscal francès, comte de Rochambeau. En el marc de la guerra dels Set Anys es distingí en la conquesta de Menorca (1756), que era llavors possessió anglesa. Participà en les lluites per la independència dels EUA (Yorktown, 1781). Governador de Picardia, fou detingut durant el Terror.
Sullivan, John (1740-1795)
Militar i polític nord-americà. Després del setge de Boston (1775), envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l'obligà a retirar-se'n (1775). Presoner a Long Island (1776), fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington (1776-77). Desféu els iroquesos a Newtown (Nova York) i incendià llurs poblats. Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA (1788).


Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

CRONOLOGIA
1765 Nous impostos a les colònies americanes. Reunió de delegats de les colònies a Nova York.
1774 Primer Congrés Continental de Filadèlfia.
1775 Comença la guerra de les colònies americanes contra Anglaterra (18 abril).
1776 Declaració d'Independència dels Estats Units (4 juliol).
1781 Capitulació de Yorktown (19 octubre): fi de la guerra d'Independència.
1783 Els anglesos es rendeixen als americans. Pau de Versalles: els anglesos reconeixen la independència dels Estats Units (3 setembre).
1787 Constitució federal dels Estats Units (17 setembre).

Introducció

Vocabulari

Personatges

Cronologia

Bibliografia

Filmografia

Inici

Tornar a Temes

BIBLIOGRAFIA

OBRES GENERALS

  • GODECHOT, J. Las revoluciones (1770-1799). Labor. Barcelona, 1991.
  • HOBSBAWM, E.J. Las revoluciones burguesas. Labor, Barcelona, 1981.

  • Introducció

    Vocabulari

    Personatges

    Cronologia

    Bibliografia

    Filmografia

    Inici

    Tornar a Temes

    FILMOGRAFIA
  • El patriota. Roland Emmerich, 2000.

  • Inici

    Tornar a Temes

    Tornar a Història


    © 1998 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà