|
Pintura |
Pintura
1. Art de pintar.
2. La cosa pintada. La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana, paisatges,
de marines o retrats de persones determinades. Rep el nom de pintura de gènere
quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida
domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims; ha
estat conreada des de l'antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels
mestres holandesos i flamencs del s XVII, per J.A.Watteau, A.Renoir, etc. Rep el nom de pintura
d'història aquella que representa escenes del passat o també del present,
però en aquest cas és també anomenada pintura de crònica.
3. Taula, làmina, llenç, mur, en què és
pintada una cosa.
 Índex |
|
Sobre la pintura |
Miniaturista
Pintor de miniatures.
Pintar
Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície (d'una tela,
d'una taula, d'un mur).
Pintor -a
Persona que exerceix l'art de la pintura.
Pintor de paisatges
El qui pinta paisatges, també anomenat paisatgista.
Pintor de retrats
El qui pinta retrats, també anomenat retratista.
Primitiu -iva
1. Nom donat als pintors italians de la segona meitat del s XIV i de la primera del s XV
i, per extensió, a tots els pintors europeus de la fi de l'edat mitjana. El terme els fou
aplicat en tant que anteriors al Renaixement.
2. Dit dels pintors autodidactes de la fi del s XIX i començament del s XX, coneguts
també amb el nom de naïfs.
Vedutista
Pintor de paisatges urbans, normalment fidels a la realitat.
Índex |
|
Tècniques i procediments pictòrics |
Action
painting
Forma de l'expressionisme abstracte practicada
després del 1945 per l'escola de Nova York. Com a reacció contra l'esteticisme de París
i en contacte amb immigrats europeus, alguns pintors com Jackson Pollock expressen el
dinamisme de la vida primària pintant a partir d'esquitxos i regalims. El pressupòsit
bàsic és que l'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art. Aquesta
tècnica té molt de semblant amb el tachisme. L'èxit del moviment ha provocat,
com a reacció, dos moviments contraris: el pop-art i el hard edge.
Aerografia
1. Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf. Fou utilitzada inicialment
en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme.
2. Tècnica d'aplicació de les pintures amb pistola de pintar.
Aiguada
1. Color dissolt en aigua sola amb determinats ingredients com goma, mel, etc.
2. Pintura feta amb colors preparats a l'aiguada.
Aparellar
Donar les primeres capes dels recobriments de pintura anomenats aparell o emprimació,
directament damunt una tela o una taula. Antigament, hom feia una palicació manual
mitjançant la imprimadora o brotxa damunt les teles tensades en el seu propi bastidor; en
l'actualitat, hom ho fa industrialment, estenent una capa uniforme damunt una peça de
tela contínua.
Aquarel.la
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits
per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga. El suport és generalment el
paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda. La
intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i
el blanc del suport. La transparència dels colors, que és el que la diferencia de
l'aiguada, fa que les superposicions d'aquests amb una finalitat correctiva siguin
pràcticament impossibles; per tant, l'obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera
pinzellada ha d'ésser la definitiva.
Assentar
Posar qualsevol pasta pictòrica o color damunt un suport (superfície preparada per a
pintar) mitjançant un pinzell, una espàtula, un rodet, etc.
Avivar
Fer més viu, més brillant un color.
Bany
Pasta pictòrica líquida transparent que hom aplica, formant una capa fina, damunt la
pintura ja seca i treballada per tal d'obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin
d'aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís. El bany és preperat pel mateix
artista diluint un pigment o una matèria tintòria en yna gran quantitat de vehicle.
Calcinació
Operació consistent a escalfar a foc viu un pigment mineral contingut dins un recipient
metàl·lic o de terra cuita, per tal d'obtenir un to o color diferent de l'inicial.
Campir
Pintar amb color uniforme una superfície llisa que pot ésser el fons d'un quadre, un
sostre, una paret, etc.
Clarobscur
Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin un efecte harmoniós.
Dripping
Pintura de regalim. Goteig i esquitxada de color sobre una tela col.locada al
terra.
Empastar
Convertir (una substància pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre líquid.
Emprimació
Recobriment pictòric d'un alt contingut de càrregues i pigments amb què hom aplica la
primera capa sobre una superfície per tal d'assegurar una bona adherència del
recobriment definitiu.
Encàustica
Tècnica pictòrica consistent a treballar els colors amb cera blanca com a vehicle, en
fred o escalfant-la. Una gran part de la pintura clàssica grega fou feta amb aquesta
tècnica, amb taules de fusta com a suport. Els exemples més ben coneguts, però, són
els retrats funeraris de les mòmies d'època romana del Faium.
Escenografia
Art de pintar decoracions escèniques.
Esciografia
Art de reproduir els objectes en clarobscur. Hom la utilitza, sobretot, en el dibuix
arquitectònic.
Esfumat
Sfumato.
Esgrafiat
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una
eina d'acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot
ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret. Cal preparar
primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret
i tot seguit esgrafiar-lo amb l'estilet. L'esgrafiat és molt més sòlid que la pintura,
té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie. Hom el treballa a dues
tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en
resulta un art mixt entre la pintura i l'esgrafiat. L'esgrafiat té innombrables
aplicacions en art. Una nova tècnica d'esgrafiat, apareguda al s XX, és l'aerografia.
Estofar
1. Pintar al tremp damunt d'or brunyit formant relleu.
2. Raspar amb el garfi el color donat sobre l'or.
Fresc
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d'un
arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar
mentre aquesta es manté fresca. És la pintura mural per excel·lència a causa de les
bones característiques d'estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació;
dóna una qualitat mat molt agradable, paral·lelament a una intensitat cromàtica
brillant. Una variant d'aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent
mitjançant un planxament amb ferro calent; en aquest cas té el nom d'estucat. Cal
preparar la paret amb una sèrie d'arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer,
generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una
superfície blanca apta per a rebre el color; cal aplicar aquesta última capa
d'arrebossat al mateix moment de pintar, limitant-ne l'extensió superficial a una àrea
que sigui possible d'enllestir en una sola jornada, puix que, un cop el material ha perdut
la seva qualitat de fresc, ja no és apta per a retenir el color. Aquest peu forçat de la
tècnica obliga a fer coincidir cada final de jornada amb un límit d'àrea, o de contorns
lineals, per tal de dissimular les diverses represes del treball. Per a dur a terme una
obra amb aquesta tècnica cal tenir un cartó molt ben estudiat que hom va calcant o
estergint, a fragments, damunt les àrees a fer cada jornada. Els pigments emprats en el
fresc han d'ésser d'origen mineral, i no tots són apropiats per a resistir l'atac que la
preparació de calç els pot produir.
Frottage
Mètode consistent a obtenir una imatge en un paper col·locat sobre una superfície en
relleu fregant amb un llapis tou aquest paper. És utilitzat per a obtenir efectes de
textura en la pintura contemporània, especialment en l'abstracta. Pot ésser aplicat
sobre la tela a manera de collage.
Grattage
Procediment artístic que consisteix a estendre de manera arbitrària colors
sobre una taula per tal de, un cop secs, esgarrapar-los o raspar-los amb una fulla
d'afaitar per a obtenir-ne dibuixos i formes inesperades.
Guaix
Aiguada.
Llavar
Estendre capes de tinta xinesa, sépia, etc, desfeta en aigua, fent els clars i els
obscurs.
Makemono
Pintura a l'aquarel·la o a l'aiguada feta sobre un suport horitzontal de paper o de seda.
Hom en diu kakemono quan el suport és vertical. Ambdues formes són
característiques de la pintura japonesa, i foren adaptades al gravat, al dibuix i a la
pintura occidentals durant el període modernista.
Modelar
En pintura, representar amb exactitud el relleu (de les figures).
Modelatge
En relleu, pintura, dibuix, gravat o tota altra representació bidimensional, intent
d'aconseguir la sensació de volum mitjançant recursos lumínics, contrasts de color,
perspectiva, etc.
Neoimpressionisme
Tècnica de pintura que aplica els
principis cromàtics i lluminosos del divisionisme, el qual actua per
juxtaposició de colors, sense barrejar-los en el quadre.
Oleografia
Cromolitografia (sistema d'impressió litogràfica en tintes vàries) que imita la pintura
a l'oli.
Oli
Pintura a l'oli.
Ombra
Part d'una pintura, un dibuix o un gravat que l'artista, mitjançant la utilització de
colors foscs, enfosqueix més que les altres parts a fi de donar efectes de volum.
Ombrejar
Fer les ombres (d'una pintura).
Pintura a l'oli
Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a
pintar. Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps
—és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs
colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del s XIX. La
pintura a l'oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també,
no tan sovint, ho és també la fusta. La pintura a l'oli ha tingut una gran acceptació
per l'àmplia possibilitat de matisos i gradacions de color que permet i que no són
possibles en altres tècniques pictòriques. Pot permetre de fer l'esbós de la pintura a
base d'empastaments lleugers, donar els colors matisats amb empastaments més espessos i
donar les transparències de l'acabat a base d'empastaments lleugeríssims.
Pintura al pastel
Tècnica pictòrica consistent en l'aplicació del pastel damunt paper generalment
granulat, protegit amb una preparació de cola, pedra tosca i pols de marbre o vidre.
Pintura al tremp
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes
per una trempa i un pigment. Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada:
tremp d'ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc. La pintura al tremp de goma és
anomenada aiguada o guaix.
Pleinairisme
Pràctica de la pintura de plein air.
Policromar
Pintar de diferents colors.
Policromia
Art de completar amb colors les obres arquitectòniques o escultòriques. Pot ésser
decorativa, convencional o realista.
Sfumato
Procediment pictòric, introduït per Leonardo da Vinci, en què els colors passen
gradualment d'un to a un altre i les figures perden la línia del contorn per a aconseguir
la compenetració entre aquelles i l'atmosfera. Els seguidors de Leonardo da Vinci en
feren una actitud manierista on els efectes d'ombra eren d'una gran pesantor.
Sinòpia
Dibuix preparatori d'un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i
aquella. Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la
seva paret original; un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot
ésser també separada de la paret i col·locada sobre llenç nou. El nom ve del fet que
les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els
quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope (Turquia).
Les sinòpies tenen un gran interès per a l'estudi de l'estil i de la idea primera d'un
artista sense l'acurament de l'obra acabada.
Tenebrisme
Manera pictòrica que s'expressa mitjançant el llenguatge
dialèctic de llum i ombra, amb predomini d'aquesta darrera. Es diferencia del clarobscur
—també dialèctic— per l'elecció dels temes. Mentre que hom troba aquest ja al
s XVI en els manieristes, el tenebrisme va molt lligat al concepte contrareformista i
enllaça amb el primer naturalisme i amb el barroc de la segona meitat del s XVII. Hom pot
parlar del valencià Ribalta com un dels capdavanters, dins el corrent naturalista, i de
J.Valdés Leal, dins el barroc temàtic i formal. D'altres conceptes es confonen amb el
tenebrisme, com el caravaggisme.
Toc
1. Cop de pinzell, burí, etc, donat a una obra pictòrica, escultòrica, etc,
especialment per tal de millorar-la, perfer-la.
2. Manera de manejar un artista, un artífex, etc, el pinzell, el burí, etc.
Toc de llum
Toc de color més clar aplicat a una pintura.
Transparència
Pinzellada lleugera, generalment feta amb vernís, que permet de transparentar la textura
de la tela d'una pintura.
Índex |
|
Materials pictòrics |
Àcid
acrílic
Líquid corrosiu, d'olor acre, miscible amb aigua, alcohol i èter.
Additiu
Substància (cera, resina, etc) barrejada a les pastes pictòriques per tal de donar-los
característiques especials (per exemple, consistència).
Aglutinant
Substància que, barrejada amb els pigments, uneix les seves partícules. Es forma així
la pasta pictòrica que s'adhereix sobre el suport, sovint amb l'ajuda dels vehicles
diluents (aigua, aiguarràs, etc). En les pintures a la cola, els aglutinants més
utilitzats són el midó i els seus derivats, els derivats de la cel·lulosa (metilcel·lulosa,
hidroximetilcel·lulosa, etc), les coles animals i la caseïna.
Aigua de calç
Solució saturada d'hidròxid de calci. És un dels constituents del liniment oleocalcari.
Aiguada
Color dissolt en aigua sola amb determinats ingredients com goma, mel, etc.
Antipell
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als
d'assecat ràpid) a fi d'evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos
en llur superfície mentre romanen a l'interior dels pots durant l'emmagatzematge. Hom
utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els
productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d'absorbir oxigen sense
modificar llur volatilitat. Els antipell han d'alentir al màxim la velocitat d'assecatge.
Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot
diverses oximes, especialment l'oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l'oxima de la
ciclohexanona, per a tintes d'impremta.
Aparell
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d'aplicar una pintura, amb el
fi d'obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent. L'aparell
pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes
d'adherència, bé sobre una capa inicial d'emprimació destinada a assegurar una
bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió.
Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada
sovint per als metalls ferrosos. Si la superfície inicial del suport és ja prou regular
i llisa per a l'acabat que hom vol obtenir, l'aparell pot ésser suprimit i hom pot
pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d'assegurar
l'adherència o de corregir una excessiva porositat. Una solució intermèdia, sovint
emprada en el cas dels metalls, és utilitzar una emprimació-aparell, és a dir, un
producte que compleixi les dues comeses que generalment hom demana a productes diferents.
La natura i composició dels aparells varia amb la dels suports (guix, ciment, tela,
fusta, metall, etc) i amb la de la pintura a utilitzar. En general, són pastes espesses,
amb proporció elevada de pigments i càrregues i amb un lligant que pot ésser gras,
sintètic, nitrocel·lulòsic o a base de resines. La relació entre pigments i càrregues
i lligant pot ésser variada, tot i mantenir la consistència adequada, afegint
dissolvents en major o menor quantitat. L'aparell pot ésser aplicat a espàtula o a
brotxa, en una o diverses capes, i sovint és prou dur perquè sigui possible tosquejar-lo
(aparells per a carrosseries, objectes metàl·lics, etc). Sobre l'aparell hom pot aplicar
directament la pintura d'acabat o bé, primerament, una capa de fons. Els màstics i
massilles són aparells molt espessos, aplicables a espàtula, que serveixen per a
tapar les grans irregularitats de superfície; en general, són emprats després d'haver
aplicat un aparell ordinari. Els tapaporus són emprimacions-aparells destinats a
fusta que ha d'ésser envernissada.
Assecant
Emulsió d'oli, generalment de llinosa o essència de trementina, amb una sal metàl·lica
(plom, manganès, zinc, cobalt) que té la propietat d'accelerar l'oxidació o assecament
dels olis emprats en pintura.
Cendrada
Mescla de cendra i aiguacuit amb què es preparen les teles per a pintar-hi.
Cera
1. Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l'abdomen de les
abelles obreres amb la qual construeixen les bresques. Apareix en forma de petites escates
blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la
impregnen d'una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa mal·leable.
La cera és emprada per a la fabricació de ciris i espelmes, de llumins, de cosmètics,
de llustre de sabates, de preparats per a encerar mobles i parquets, com a aglutinant de
pintures, en emulsions al tremp, com a additiu de pintures a l'oli, en tintes
litogràfiques, en farmàcia, en segells, en activitats artístiques diverses, com flors i
fruites, medallons, exvots, figures de cera, en foneria artística, etc.
2. Lípid simple, èster d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que
hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera
vegetal) i del regne mineral (cera montana).
Cola de pintor
Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències,
tractats amb lleixiu d'hidròxid sòdic o amb clorus de manganès, zinc o calci. És
presentada en forma de pasta espessa gomosa, que, aclarida amb aigua, és utilitzada en
pintura industrial a la cola.
Color
Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol
matèria.
Esmalt
Pintura de base alquídica que conté generalment resines d'urea o de melanina, que li
confereixen una major blancor i duresa.
Goma
Qualsevol de les substàncies d'alt pes molecular que tenen la propietat d'inflar-se en
contacte amb l'aigua i de formar masses gelatinoses o solucions col·loïdals viscoses.
Laca
1. Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics,
principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines
acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils. La laca és aplicada a la pintura,
l'aquarel·la, els mobles i l'estampació de teixits.
2. Resina produïda pels insectes de la subfamília dels lacciferins, especialment el Laccifer
lacca, que hom troba formant colònies en arbres a l'Índia, Tailàndia, Myanmar i la
Indoxina. És emprada en la fabricació de vernissos, en el tractament de les pells, en la
decoració d'objectes d'art, etc.
Lligant
Aglutinant.
Oli de llinosa
Oli assecant que hom obté de la llinosa. Conté un alt percentatge d'àcid linoleic i és
fortament oxidable, amb resinificació. És molt emprat en pintures.
Pastel
Tipus de llapis fet amb colors mòlts i reduïts a
pasta amb goma aràbiga, talc i caolí.
Pigment
Substància colorant d'origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i
finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual
confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i
altres productes. Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de
l'element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són
obtinguts (com ara el blanc de plom i el groc de cadmi), o bé seguit d'un
nom de procedència (com el blau de Prússia i el groc de París) o del nom
del seu descobridor (com el blau de Thenard). Les propietats que ha de tenir un bon
pigment són: elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del
color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar. No
poden ésser considerats pigments els colorants, malgrat que, pel fet de conferir llur
color als grans insolubles d'un suport blanc polvoritzat, facin una funció semblant.
Ultra en la preparació de pintures i de tintes, els pigments són molt emprats, en
emprimacions anticorrosives, en coloració de plàstics i en decoració de ceràmica.
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en
una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les
matèries de càrrega que l'espesseixen, n'augmenten l'opacitat, etc) en una preparació
líquida a base d'un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents,
plastificants i assecants. Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les
pintures eren aigua, cola i guix (anomenada pintura a l'aigua o pintura a la
cola), o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat
metàl.lic soluble en l'oli (anomenada pintura a l'oli). Actualment són emprats
molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del
petroli o de l'hulla (com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters) i resines
naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d'obtenir pintures de
característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos, com ara estabilitat del
color, assecament ràpid, duresa o flexibilitat de la pel.lícula un cop seca,
resistència als agents corrosius, etc. Les pintures poden ésser classificades, segons
llur natura o composició, en grasses, cel.lulòsiques, sintètiques, bituminoses,
alcohòliques, a l'aigua, lluminoses, etc; segons la manera d'ésser aplicades, en
pintures per a brotxa, per a pistola, per a monyeca, per a immersió, etc; i, segons la
finalitat que hom en pretén obtenir, en pintures per a exteriors, per a interiors, per a
finestres, per a emprimació de fustes o de metalls, anticorrosives, etc. Les pintures
grasses són pintures a base d'olis assecants, amb resines o sense, amb aiguarràs o
extrets de petroli com a diluent, i amb sabons de plom, de cobalt o de manganès, que
acceleren l'oxidació de l'oli, com a assecants. Les pintures cel.lulòsiques són
pintures a base d'acetat de cel.lulosa o de nitrocel.lulosa i una resina natural o
sintètica, que augmenta la brillantor, l'adherència i la duresa de la pel.lícula, amb
acetat de butil o glicol com a dissolvent. Les pintures cel.lulòsiques s'assequen amb
molta rapidesa, raó per la qual hom les aplica amb pistola, i són emprades en les
carrosseries d'automòbil, bicicletes, etc. Les pintures sintètiques poden ésser
termoplàstiques o termoenduribles. Les pintures sintètiques termoplàstiques són
pintures a base de resines viníliques o acríliques dissoltes en acetat de butil o en
glicol, s'assequen ràpidament i formen pel.lícules brillants que no s'engrogueixen, i,
atès que són inodores i insípides, hom les empra per a pintar envasos de productes
alimentaris. Les pintures sintètiques termoenduribles són pintures a base de
fenoplasts, aminoplasts, silicones o resines alquídiques i formen una pel.lícula
brillant, flexible, adherent i resistent a la humitat. Segons la resina constituent, tenen
diferents característiques; així, les de fenoplasts, aminoplasts i silicones són
resistents als agents químics, especialment les de fenoplasts, que són molt resistents a
l'acció dels àcids i són emprades per a revestiments interiors de recipients i en
aïlladors elèctrics. Les pintures a base de resines alquídiques poden ésser
d'assecament lent o ràpid, segons la proporció d'oli assecant que continguin i solen
ésser aplicades, respectivament, amb brotxa o amb aerògraf. Les pintures de base
alquídica també són anomenades, en alguns casos, esmalts. Les pintures
bituminoses són pintures a base de betum o de brea, endurits amb una resina, i són
emprades com a antirovell i com a revestiments impermeables a la humitat. Les pintures
alcohòliques són pintures a base de resines sintètiques dissoltes en alcohols o en
hidrocarburs benzènics i són emprades en joguines, en embalatges metàl.lics, etc. Les pintures
a l'aigua són pintures a base d'aigua, coles espessidores, lletades de calç, guix,
etc, que formen una pel.lícula soluble en l'aigua i que, per tant, no és rentable.
Eventualment hom pot afegir-hi silicats alcalins, i aleshores la pel.lícula esdevé amb
el temps sílice insoluble, que té l'inconvenient de no poder ésser dissolta i, a més,
no admet el recobriment amb cap altra pintura. La pintura a l'aigua és anomenada també pintura
a la cola. Les pintures lluminoses poden ésser fluorescents, fosforecents o
reflectores. En les pintures fluorescents els pigments són fluorescents d'origen
natural que són excitats en incidir llum negra a la pel.lícula, mentre que les pintures
fosforescents contenen sulfurs luminescents i algun element capaç d'excitar-los i de
prolongar-ne la fosforescència, com ara el coure, el bismut i el manganès. Les pintures
reflectores contenen minúsculs trossos de vidre, en un vehicle transparent, els
quals, en incidir-hi la llum, actuen com a elements catadiòptrics i la reflecteixen.
Tinta
1. Preparació més o menys fluida, de diferents colors, que consisteix en una suspensió
de pigments minerals molt fins, tals com negre de fum, mini, groc de crom, blau de
Prússia, etc, o de laques derivades de l'anilina en olis vegetals o en vernissos
sintètics, hidrocarburs, alcohol o, fins i tot, aigua, que és emprada per a escriure,
per a dibuixar, per a imprimir o per a reproduir damunt de paper o d'altres suports texts
o dibuixos. L'ús de la tinta es remunta a l'edat antiga i hom pot afirmar que els xinesos
i els egipcis ja l'empraven l'any 2500 aC.
2. Substància sòlida que, deixatada o dissolta, serveix per a escriure, dibuixar o
imprimir.
Trempa
Barreja d'un aglutinant (cola, rovell d'ou, goma, plàstic, caseïna, etc) amb aigua, amb
fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes
pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc) o transparents (aquarel·la, tinta,
etc).
Vehicle
Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.
Índex |
| Instruments i eines pictòrics |
Aerògraf
Aparell que, per l'acció de l'aire comprimit, polvoritza i projecta líquids (tintes,
colors, matèries de recobriment, etc) o sòlids en pols, tals com colors. N'hi ha de
tipus i de mides molt diversos, segons l'aplicació a què són destinats. És emprat per
al retocament de fotografies, en decoració, en pintura (on és anomenat pistola de
pintar), en plastificació, etc.
Bastidor
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a
fixar les teles que hom ha de pintar o brodar. Antigament els llistons dels bastidors
emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d'evitar el fregament de la
tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el
cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial. Els bastidors són
denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles,
cola o claus, i mòbils quan disposen d'un sistema de falques. A partir de mitjan
s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els
noms figura, paisatge i marina, estandarditzen una gamma de mides que són
les d'ús corrent actualment.
Brotxa
Estri format per un manat de pèls, generalment cerres de porc, de cavall, etc, igualats
per les puntes i subjectats a l'entorn d'un nucli cilíndric —acabat en un
mànec— mitjançant una lligada que pot ésser de cordill (modernament de filferro),
o una anella metàl·lica; el nucli format pel mànec o per una peça suplementària de
diàmetre major, deixa un buit sense pèl al centre de la brotxa, espai que li treu pes i
facilita la bona distribució de color en pintar. Aquesta construcció diferencia la
brotxa del pinzell, encara que siguin de mides similars i que s'assemblin
externament.
Bufa
1. Recipient per a contenir colors a l'oli utilitzat a partir del Renaixement fins a
mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be
plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l'aire. Les bufes
primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color; cap al s XVIII hom
incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense
malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir. A causa dels inconvenients de
la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàl·lics
amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d'estany
flexible, usat encara actualment.
2. Sac espermàtic de be, xop d'aigua, que, posat com a funda d'un pinzell, serveix per a
allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l'oli quan encara és
tendra. És utilitzat exclusivament per a donar qualitat de finor a les carnacions de les
imatges policromades; aquesta manipulació és anomenada passar de bufa.
Carbó
Llapis amb mina de carbó, carbonet, etc, que serveix per a dibuixar i que es presta a una
gran varietat de tons i es pot esborrar fàcilment.
Cavallet
Suport en forma d'escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat
a col·locar-hi una pissarra, la tela que hom pinta, etc.
Espàtula
Instrument en forma de pala petita, prima, sovint
flexible, emprat per a emplastrar, mesclar, estendre, etc, substàncies semilíquides.
Llapis
1. Estri per a dibuixar i escriure, constituït per
una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual
hom talla en punta a fi de deixar descobert l'extrem de la mina. Actualment són emprats
també llapis automàtics, generalment metàl·lics, en els quals hom fa avançar
la mina fent girar un botó o pitjant un piu.
2. Petit tros de certs minerals suaus i greixosos al tacte, emprat per a dibuixar o
escriure.
Paleta
Làmina prima de fusta de forma generalment ovalada on
el pintor disposa els colors per a pintar, proveïda d'un forat per on passa el dit gros
de la mà esquerra per a sostenir-la.
Paletina
Pinzell ample i prim que serveix per a escampar pintura o envernissar.
Pinzell
Estri format per un feix de pèls o fibres vegetals o artificials fixat a l'extrem d'un
mànec mitjançant una virolla metàl·lica, aixafada de manera que garanteixi la fixació
dels pèls, etc. És emprat per a pintar o estendre altres productes, com vernissos,
coles, etc, i per a treure la pols de racons de peces, etc, difícilment accessibles. Hi
ha pinzells rodons, plans, de punta, etc.
Pistola de pintar
Aerògraf proveït d'un dipòsit per a la pintura o el vernís i d'un cilindre d'aire
comprimit o bé connectat a un compressor, emprat per a pintar superfícies metàl·liques
(especialment en la indústria de l'automòbil), envernissar fusta (especialment en
ebenisteria), etc.
Índex |
|
Suports de la pintura |
Base
d'adherència
Superfície tractada damunt la qual hom aplica posteriorment una pintura o un revestiment
metàl·lic.
Cartó
Cartó convenientment preparat per mitjà de la emprimació que hom utilitza com a
suport pictòric (especialment en tècniques a l'oli o pastel) en obres de mides
reduïdes.
Estuc
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d'arrebossat, a les
superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el
motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Fons
Camp d'un suport sobre el qual són pintats o dibuixats objectes, figures, etc.
Fusta
Matèria llenyosa de l'arbre. La
matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari.
Hom anomena fusta tova aquella que, com la d'avet o la de balsa, tenen poc
pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi
resinós, l'om, l'alzina, el faig, el roure i la noguera, i fusta semidura la
intermèdia, com la del pi comú i la del làrix.
Làmina
Il·lustració, gravat o policromia impreses a part el text del llibre.
Generalment, una cara del full resta en blanc i és de paper diferent. Hom pot relligar
les làmines juntament amb el text, enganxar-les en un full a part o adjuntar-les al volum
en un apèndix o carpeta. Gairebé sempre van numerades a part.
Llenç
Tela de lli o de cànem que hom solia teixir en el teler a mà.
Metall
Nom donat a un nombre d'elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes
de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió
i d'ebullició, llevat de l'argent viu, que és líquid. Tots aquests elements tenen en
comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques
metàl·liques, les quals representen un conjunt de propietats, com la
mal·leabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es
manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures (metalls purs) com en les
unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges.
Mur
Paret gruixuda que suporta el pes d'un edifici o que en limita verticalment l'interior.
Paper
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma
de làmines molt primes.
Paret
Obra de fàbrica relativament ampla i de gruixos diversos, alçada a plom fins a certa
alçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar les cares laterals
d'una casa, d'una cambra, etc, per a sostenir la coberta d'una construcció, etc.
Pedra
Tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d'una roca, o treta
artificialment d'una roca, emprada generalment com a material de construcció.
Pintura
Taula, làmina, llenç, mur, en què és pintada una cosa.
Quadre
1. Pintura, sobre tela o taula, enquadrada en un marc, destinada generalment a ésser
penjada a la paret.
2. Dibuix o gravat també emmarcat i amb la mateixa destinació.
Seda
Teixit fet amb fil de seda.
Taula
Pintura feta sobre un suport de fusta. Característica de la pintura de cavallet medieval,
fou substituïda per la tela, al s XVI, bé que alguns artistes continuen pintant damunt
fusta d'una manera esporàdica.
Tela
Llenç o quadre pintat, pintura sobre tela de color blanc bastida amb fustes.
Terra
Part sòlida de la superfície terrestre, considerada com a suport de les coses; sòl.
Vidre
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures
elevades, generalment transparent o translúcida.
Vori
Matèria que forma les dents dels vertebrats, dura, esmaltada i de color
blanquinós.
Índex |
|
Tipus de pintures |
Aiguada
Pintura feta amb colors preparats a l'aiguada.
Díptic
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Fauve
Nom donat a l'obra pictòrica on hom utilitza colors arbitraris
respecte a la realitat i tons forts, per tal d'expressar més un estat d'ànim que no pas
una fidelitat al model.
Fresc sec
Obra pictòrica mural feta amb la tècnica del tremp, aplicada damunt un lliscat ja sec.
Els tremps més correntment emprats són els d'ou, cola i caseïna. Aquest procediment és
de característiques visuals similars al fresc veritable, però és molt més simple de
fer i també molt menys estable.
Graffiti
En singular, graffito. Inscripció o dibuix sobre murs o altres suports
d'espais públics. Els seus motius responen a l'expressió política o ideològica,
l'exhibició de la personalitat d'un individu o d'un grup o a la intenció decorativa.
Gravat
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte. Pren
també el nom de prova i d'estampa. Hom distingeix diversos tipus de
gravats, segons els diferents tipus de planxa (la qual rep el mateix nom) amb què han
estat impresos. Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha
concebut l'obra i ha gravat la planxa, gravat d'interpretació si el gravador ha
pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de
reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic i no pas per la
mà de l'artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet
rebaixant la part corresponent als blancs de la imatge i respectant en relleu (sobre el
qual és posada la tinta per a l'estampació) la superfície que correspon a les línies i
les masses, gravat a la fusta, o xilografia, si hom ha gravat sobre planxa
de fusta i en relleu —pren el nom de gravat de fil (o a fibra) quan
la superfície de la planxa ha estat tallada segons la direcció de la fibra natural de la
fusta, i el de gravat a contra fibra (o a testa, o al boix) si
ha estat tallada perpendicularment a les fibres, el qual procediment permet un
característic treball amb burí i gúbia molt fi i minuciós—. A part el tipus de
gravat que hom anomena calcografia, n'hi ha també molts altres, que són anomenats
segons el tipus de procés o d'eines de què hom se serveix en l'execució de la planxa
(el nom de la qual és, doncs, també el mateix). Així, hom en diu gravat a la goma,
a la sal, al sofre, al sucre i al vernís tou, segons
que hom empri un d'aquests materials o un altre per a treballar la matriu; hom en diu,
així mateix, gravat al burí i gravat martellat, segons que hom
empri com a eina el burí o el martell; i hom en diu gravat al fum, a manera
de llapis, a manera negra i puntejat, segons que hom segueixi un
procés o un altre en l'execució de la planxa. Altres tipus destacables de gravat són l'aiguada,
l'aiguafort, l'aiguatinta, el linòleum i el punta seca.
Mig fresc
Pintura mural feta damunt un arrebossat de sorra i calç, al qual, un cop eixut, hom
aplica unes emblanquinades de calç com a preparació, emprant colors trempats mitjançant
lletada de calç o llet. Encara que aquest procediment difereix del fresc autèntic, té
unes característiques òptiques i d'estabilitat molt similars.
Miniatura
1. Tipus de retrat conreat principalment a partir del s XVI, en
especial per a medallons i per a decoració d'objectes; estilísticament està desvinculat
de la miniatura pròpia dels manuscrits i presenta, per contra, estretes relacions amb la
pintura. Les tècniques i els materials emprats foren variats (a l'oli damunt làmines
metàl·liques —estany, argent, coure—, damunt vori i a l'esmalt, etc).
L'aparició, al s XIX, de la fotografia marca la seva decadència.
2. Pintura de figures petites, ornaments, etc, feta sobre pergamí, vitel·la, etc, en els
manuscrits medievals, en els missals, etc.
Mural
Pintura o ceràmica realitzades sobre un mur o una paret. Pot fer-se segons diferents
tècniques: al fresc, a l'encàustic i al tremp.
Oli
Pintura a l'oli.
Pintura al pastel
Obra pictòrica feta amb aquesta tècnica. Hom l'anomena també simplement pastel.
Políptic
Retaule de pintura, escultura o orfebreria format per més de tres compartiments o
plafons, articulats de manera que es puguin tancar sobre el plafó central.
Reretaule
Retaule.
Retaule
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que
generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l'altar.
Retauló
Exvot consistent en una tauleta de fusta pintada. Solen representar la desgràcia o el fet
que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe. Són
elements de l'art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós.
Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics
(com el de Ripoll). Els més antics són del s XV i es conserven a la catedral de
Mallorca; dels segles següents se'n conserven arreu.
Tauleta
Cadascuna de les planxes de metall preciós, de vori, etc, decorades amb baixos relleus,
amb repussats, etc, o amb inscripcions, que formen part d'un díptic, d'un tríptic
o d'un políptic.
Tríptic
Composició pictòrica, escultòrica o d'orfebreria dividida en tres cossos, en la qual
els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que
resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Índex |
|
Temes i gèneres pictòrics |
Acadèmia
Estudi de nu fet al natural.
Al.legoria
Representació metafòrica d'idees abstractes a través de figures o temes plàstics. Les
composicions al·legòriques han estat molt freqüents en tota la història de l'art.
Ametlla mística
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes
celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol
donar un relleu especial. En l'art romànic, tant en la pintura com en l'escultura, el
trobem en representacions del Pantocràtor, de la Mare de Déu, i posteriorment d'àngels
i sants .
Arquitecturista
Que representa edificacions o d'altres motius arquitectònics.
Autoretrat
Retrat d'algú fet per ell mateix.
Bambotxada
Quadre, generalment de petites dimensions, que tracta d'un tema popular pintoresc o
grotesc, com les escenes de taverna, de banquets, de cabaret, les reunions de bevedors o
de fumadors, etc. Rep el nom del pintor holandès Pieter van Laer, dit
il Bamboccio.
Bodegó
Natura morta.
De casacón
Dit amb un cert matís despectiu, del gènere pictòric (pintura de casacón) del
s XIX centrat en la temàtica anecdòtica d'ambient setcentista.
Dèisi
Tema iconogràfic, d'origen bizantí, que representa un
grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i, al mig, el
Crist en majestat. Sovint forma part d'un conjunt representatiu del judici final.
Figura
Representació d'una forma mitjançant, especialment
la humana, el dibuix, la pintura, l'escultura.
Grup
Conjunt de figures o retrats en un quadre, una escultura, etc.
Icona
Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d'algun dels seus misteris, de la Mare
de Déu o dels sants. Objecte litúrgic (és venerada, encensada, portada processionalment
durant les celebracions), és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental.
L'art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia.
Ideomorfs
Signes que apareixen sovint en l'art prehistòric i el significat dels quals és
desconegut, encara que es creu que expressen idees concretes relacionades amb el món
magicoreligiós. Les seves varietats són: tectiformes, serpentiformes, puntiformes,
claviformes, etc.
Imatge
1. Aparença visible d'un objecte o una persona
imitats pel dibuix, el gravat, la pintura o l'escultura.
2. Representació de Jesucrit, la Mare de Déu o els sants.
La lliçó d'anatomia
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al s XVII. És una variant del retrat
col·lectiu holandès.
Màndorla
Ametlla mística.
Marina
Variant del gènere del paisatge, que representa una vista de la mar, desenvolupada en la
pintura occidental i oriental.
Matèric
Dit de la pintura en què ressalta l'ús de la matèria, en especial quan presenta
empastaments gruixuts o incorpora elements extrapictòrics com ara serradures, sorra,
argamassa, etc. Aquest caràcter matèric és un dels trets dominants en la pintura
informalista.
Miniatura
Tipus de retrat conreat principalment a partir del s XVI, en especial per a medallons i
per a decoració d'objectes; estilísticament està desvinculat de la miniatura pròpia
dels manuscrits i presenta, per contra, estretes relacions amb la pintura. Les tècniques
i els materials emprats foren variats (a l'oli damunt làmines metàl·liques
—estany, argent, coure—, damunt vori i a l'esmalt, etc). L'aparició, al s XIX,
de la fotografia marca la seva decadència.
Natura morta
Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole:
fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc. És tema molt important per a
diferents corrents pictòrics del s XX: cubisme, surrealisme, hiperrealisme.
Nu
Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
Paisatge
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé
com a fons o ambientació.
Paisatgisme
Gènere plàstic que té per tema el paisatge.
Pantocràtor
1. Sobrenom ('totpoderós', o, més exactament, 'que ho té o ho domina tot') donat a Zeus
i a d'altres divinitats gregues de l'època hel·lenística.
2. Epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe i aplicat també a les
representacions de Crist com a senyor de l'univers, típiques de l'art bizantí, on la
figura de Crist només en bust i en actitud de beneir apareix en els absis i en les
cúpules de les esglésies. El terme també és aplicat a les representacions anàlogues
de l'art romànic.
Pietat, la
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o
Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Plein air
Locució emprada per a expressar la pintura a l'aire lliure, utilitzada a partir de
l'impressionisme.
Pompier
Qualificatiu donat, en un principi despectivament, al pintor i a la pintura que al s XIX
francès seguia amb brillantor i opulència esquemes estètics romàntics
—historicistes i retòrics— havent triomfat ja el realisme. El nom venia de la
identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb
els cascs dels bombers (pompiers en francès). Posteriorment el mot s'aplicà d'una
manera indiscriminada a tot artista o obra d'art academitzant que perseguís més l'èxit
oficial que no la inserció en els corrents contemporanis.
Quadraturisme
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en
l'habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si
bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats
alhora als àmbits de l'escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet,
en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti. Obtingué una
difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d'Itàlia i després d'arreu
d'Europa, entre els ss XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies
murals d'interiors i perquè s'acordava al gust manierista i barroc de superar els límits
arquitectònics reals d'una forma il·lusionista i fantasiosa. Hom hi representava
bàsicament arquitectures (quadrature), directament inspirades en els mòduls
clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant
capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben
sovint pintats per altres artistes. L'aplicació dels principis de la perspectiva
elaborats i divulgats pels tractadistes hi era rigorosa, malgrat l'ús de procediments de
correcció òptica heterodoxos o poc científics com el punt de fuga múltiple o el d'un
punt de distància fictici més elevat. En resultaven escenografies d'un espai
perfectament versemblant, perquè era organitzat segons els mateixos criteris de l'espai
real i corresponia al concepte arquitectònic d'interiors comunicats amb l'exterior.
Retrat
Representació d'una persona mitjançant la pintura, la fotografia, l'escultura, etc.
Tetramorf
Motiu iconogràfic que representa el conjunt dels quatre
animals o vivents que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola
figuració. D'origen oriental, tingué una gran difusió en l'art bizantí i en el
romànic.
Trofeu
Ornament format per armes, escuts, llances, banderes,
disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de
decoració arquitectònica. Representa, en realitat, una continuació del trofeu militar
clàssic, i fou emprat àmpliament en la pintura i la decoració al fresc dels ss XVII i
XVIII i també durant el període neoclàssic.
Vanitas
Nom donat a les natures mortes, amb figures o sense, que reflecteixen, mitjançant un
simbolisme d'objectes, la dialèctica entre vida (diners, vestits, càrrecs, llibres) i
mort (rellotge, calavera, etc).
Índex |
|
Elements pictòrics |
Aurèola
Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. Pot ésser formada per raigs
de llum, per núvols o, simplement, per ornaments abstractes. Adopta diferents formes:
circular, oval, el·líptica, de punta d'ametlla (ametlla mística), etc.
Blanc
En els dibuixos monocroms, la pinzellada o traç fets amb un pigment blanc i que marca els
punts o les zones de màxima lluminositat de l'obra. Els blancs contribueixen a donar més
relleu.
Borrós
Dit de les obres pictòriques, els dibuixos, etc, poc concrets de contorns o de traços,
que donen com a resultat un efecte confús, que pot ésser fet intencionadament per
aconseguir un resultat determinat: atmosfera, llunyania, foscor, etc.
Capa
Cada un dels estrats que formen la realització d'un quadre. La capa de preparació
dóna un suport apte per a pintar; sobre les diverses capes de color, un cop
acabada l'obra, hom aplica una capa protectora, generalment una pel·lícula de
vernís.
Clarobscur
Distribució de les llums i de les ombres en un dibuix o una pintura.
Compondre
Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els
elements que formen una obra pictòrica, de manera que mantinguin un efecte d'equilibri,
bellesa i gràcia, dins la idea inicial concebuda per l'artista mateix.
Composició
Disposició de figures, colors o altres elements en una obra d'art.
Contrast
Oposició de dos o més elements d'una representació gràfica per tal de ressaltar-ne un.
Pot ésser de to, de color, de línia, de forma o de composició.
Esbós
Primera forma imperfecta d'una composició artística. En pintura i dibuix és un
intermedi entre el croquis i l'obra definitiva; en escultura és un modelat preparatori a
mida reduïda. L'esbós té l'espontaneïtat que hom no troba en l'obra enllestida,
especialment en l'art tradicional, en què els deixebles acabaven l'esbós del mestre.
Figura
Representació d'una forma mitjançant, especialment
la humana, el dibuix, la pintura, l'escultura.
Fris
Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
Imatge
Aparença visible d'un objecte o una persona imitats pel dibuix, el gravat, la pintura o
l'escultura.
Llum
En pintura, lluminositat.
Lluminositat
Atribut de la sensació visual segons el qual una
superfície determinada sembla emetre més o menys llum. Constitueix una de les
característiques de la sensació de color. Anomenada també brillantor, és
aproximadament el corresponent psicosensorial de la magnitud fotomètrica coneguda com a luminància.
Moviment
1. Animació, vivacitat, etc, d'una descripció literària, d'una obra d'art, d'una peça
teatral, etc.
2. Efecte de la combinació de les línies, de la llum
i de l'ombra.
Ordenació
Ritme de col·locació dels objectes i figures en una pintura.
Pla
Cadascuna de les superfícies imaginàries d'un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc,
determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix,
quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció),
i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt. En aquest sentit
hom parla de primer pla (el pla més pròxim a l'espectador), segon
pla o tercer pla, etc (els plans immediatament i successivament
posteriors), i darrer pla (el pla més llunyà, equivalent a la línia de
fons); aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat (com, per
exemple, a la frase ocupar el primer pla de l'actualitat). Hom en diu també terme.
Pla horitzontal
Superfície plana horitzontal que passa per la vista de l'espectador i talla
perpendicularment el pla vertical i alhora determina una recta, anomenada línia
de l'horitzó, que conté els anomenats punt principal i punt o punts
de fuga.
Pla vertical
Superfície vertical, i usualment plana, interposada entre l'ull, o centre de projecció o
de vista, i la figura o figures que hom vol representar o que són representades i que
reben d'ella llur projecció. Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o
fotografia.
Proporció
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d'un
conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la
música, amb l'objectiu de produir un efecte d'harmonia o bé el de cenyir-se a unes
normes teòriques o a unes convencions. La diversa consciència d'unes proporcions
matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l'art i el divers
coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la
història i de la geografia de l'art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de
la proporció.
Simetria
1. Correspondència de dimensions, forma i posició,
respecte a un punt, una línia o un pla, dels diferents elements d'un conjunt o de dos o
més conjunts entre ells.
2. Disposició d'elements que es corresponen amb perfecta analogia a la dreta i a
l'esquerra d'un eix. La simetria determina un rigorós equilibri en la composició i per
aquest motiu va tenir vigència com a norma en tots els temples i en infinites
manifestacions artístiques.
Volum
Aparença d'espai en una obra d'art pictòrica.
Índex |
|
El dibuix |
Carbó
Dibuix al carbó.
Cartó
Dibuix preparatori efectuat a la mateixa mida que l'obra definitiva quan cal executar una
pintura en ceràmica, tapisseria, vitrall i, especialment, al fresc.
Croquis
Dibuix d'execució ràpida i resumida, sense detalls, que pot ésser fet directament del
natural per copsar una situació, una escena o un paisatge, d'invenció personal per
materialitzar una idea, o bé, en dibuix tècnic, per fixar les cotes que permetran de
dibuixar ulteriorment el pla definitiu.
Dibuix
1. Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper—
mitjançant línies o taques, generalment d'un sol color. L'eina emprada per a fer el
dibuix sol donar el nom a la mena de realització (dibuix a la ploma, al carbó, etc). Per
a dibuixar és emprat material divers: hom empra una eina molt primària, l'estilet, en
dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc; el material més corrent és el que és
alhora l'eina i la pasta pictòrica: llapis (de grafit, de carbó o París, de sanguina,
de colors, etc), diverses barretes naturals o produïdes artificialment (grafit, punta
d'argent, punta d'or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la
cera, al guix), material que necessita una matèria colorant, generalment molt diluïda,
com és ara les tintes, aquarel·les, anilines, colors al plàstic, etc, retoladors de
feltre, bolígrafs, bastonets, plomes, tremps i pinzells. Com a material complementari per
a dibuixar o ajudar a dibuixar, que produeix qualitats diferents (tocs, ratlles, ombres,
etc), hom empra gomes d'esborrar, esfumins, draps i esponges. Els suports genuïns per a
dibuixar són els papers, blancs o acolorits i llisos o de superfícies rugoses.
Generalment presenten unes característiques superficials aptes per a aconseguir un efecte
determinat a base de la inclusió de pols de tosca, serradures, etc. Això no obstant,
qualsevol superfície és apta per a rebre un dibuix. Tot partint de materials de tècnica
seca (barrets) o aquosa (tintes), hom pot efectuar una obra o una altra segons la manera
de combinar els traços o les taques. Hi ha el dibuix al traç, quan la línia és
l'única que delimita les imatges, el dibuix plomejat, en què petits traços,
generalment encreuats, modelen la forma i li donen volum, i el dibuix tacat, en
què la sensació de volum i forma és atesa per mitjà de taques de diverses
configuracions i tons. El dibuix és una obra genuïna quan és una realització d'estudi
(estudis, croquis, cartons, apunts, etc) o bé una obra artística definitiva. Però
també pot constituir un primer pas en la realització d'altres tècniques artístiques
(pintura a l'oli, aquarel·la, tremp, etc); en aquest cas serveix de preparació i
enquadrament a l'obra definitiva.
2. En una pintura, un gravat, etc, delineació de les figures, ordenament general
(prescindint del color).
Dibuix artístic
Sistema de representació plàstica basat en la còpia d'obres d'art o en la reproducció
en perspectiva i ombrejat d'objectes o conjunts reals.
Dibuixar
Traçar els contorns de les figures d'una pintura, un dibuix, etc.
Línia
Traç d'un gruix petitíssim amb relació a la seva llargària, ratlla.
Sanguina
Dibuix fet amb aquest llapis.
Silueta
Dibuix al traç que sintetitza els trets essencials d'una persona o cosa.
Traç
Senyal que fa un llapis, una ploma, etc, sobre el paper en escriure, dibuixar, etc.
Índex |
|
La perspectiva |
Línia
d'horitzó
En geometria descriptiva, intersecció del pla de l'horitzó amb el quadre.
Línia de fuga
En perspectiva, conjunt dels punts de fuga de les rectes contingudes en un pla donat.
Línia de terra
En perspectiva, intersecció del pla de terra amb el quadre.
Perspectiva
Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una
superfície bidimensional de forma que, quan és mirada amb un sol ull, immòbil i fixat a
la distància justa, la imatge perspectiva coincideix amb la que en donaria la visió
directa. També hi són inclosos qualsevol mètodes o maneres de representar o suggerir la
profunditat espacial sobre el pla pictòric.
Perspectiva aèria
Perspectiva que s'ocupa de la representació de l'aire o l'atmosfera que envolta els
objectes o escenes i que segons les hores del dia, la intensitat de llum, la claredat de
l'atmosfera, etc, els donen l'ambientació.
Perspectiva axonomètrica
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d'ésser
representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d'un tríedre
trirectangle (plans coordenats) i projectar-los, després, sobre un quart pla (pla
del quadre) oblic als anteriors. El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions
dels cossos paral·lelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells
les mesures d'alçada, amplada i profunditat. Definit el pla del quadre, les projeccions
de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds,
sinó que tindran una magnitud menor. Això equival a dir que totes les línies de l'espai
paral·leles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció. La
relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d'una de les arestes i la seva
veritable magnitud és denominada coeficient de reducció. En realitzar una
perspectiva axonomètrica, hom pot escollir l'orientació del pla del quadre de manera que
talli el tríedre de coordenades segons un triangle equilàter, isòsceles o escalè, cosa
que donarà lloc a tres sistemes axonomètrics diferents, anomenats, respectivament, perspectiva
isomètrica, perspectiva dimètrica i perspectiva trimètrica.
Perspectiva cavallera
Projecció cilíndrica obliqua d'un cos sobre el pla de projecció (pla del quadre). En
aquest cas el pla del quadre és el mateix pla coordenat OXZ, i per això les rectes
paral·leles als eixos OZ i OX es projecten en llur veritable magnitud. L'eix Y és
projectat en el quadre amb una direcció dependent de la que tinguin les projectants, i
sofreix, per tant, la reducció. Per a les representacions en aquest sistema, caldrà
conèixer la reducció de l'eix Y i el valor de l'angle XOY o YOZ, que oscil·larà entre
0º i 360º; aquesta relació serà constant per a totes les línies paral·leles a l'eix
Y. L'angle que forma l'eix Y amb l'eix X podria ésser elegit indistintament, però
evitant els valors angulars de 0, 90, 180 i 270 graus, car donaria lloc al fet que dues de
les tres direccions es projectessin sobre una mateixa recta.
Perspectiva central
O perspectiva polar. Sistema de representació les línies projectants del qual
passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol. Variants
d'aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la
llum; el centre d'aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una
distància finita dels cossos que il·lumina, i en aquest cas els raigs són divergents (llum
artificial), o infinita, i aleshores els raigs són paral·lels (llum solar).
Perspectiva cònica
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l'ull de l'observador.
Per al traçat d'aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l'ull procedent
de qualsevol punt d'un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual.
Els principals elements per al seu traçat són la posició de l'ull o punt de vista,
de la qual depèn l'efecte de la perspectiva; l'horitzó o la línia horitzontal
traçada en el pla del quadre, a l'alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la
mateixa posició que la perspectiva de l'horitzó natural; el pla geometral, que
és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l'observador i
els objectes que han d'ésser representats; la línia de terra, que és la
intersecció del pla geometral amb el pla del quadre; la circumferència de distància,
que és formada per tots els raigs visuals en llur intersecció amb el pla del quadre,
sobre la qual i coincidint amb el diàmetre horitzontal és situat l'horitzó, i el seu
centre és l'anomenat punt principal, que és el punt vers on es dirigeixen totes
les horitzontals de l'espai perpendiculars al pla del quadre; els punts de distància,
situats sobre l'horitzó, a dreta i esquerra del punt principal, vers els quals es
dirigeixen o dels quals fugen totes les horitzontals de l'espai situades a 45 graus del
pla del quadre; l'eix principal, que és la perpendicular a l'horitzó que passa
pel punt principal; els punts de fuga, que són els punts de concurs de les
horitzontals de l'espai, i els punts mètrics, emprats per a passar les mesures
reals a llurs equivalències en perspectiva. Una perspectiva cònica és anomenada paral·lela
si les línies horitzontals de l'objecte a representar es troben les unes paral·leles al
pla del quadre i les altres perpendiculars. Una perspectiva cònica és anomenada obliqua
quan aquestes línies es presenten obliquament respecte al pla del quadre.
Prespectiva en projecció torta
O projecció torta. Perspectiva que representa les banyes i orelles d'un
animal de cara, amb el cap de perfil (art rupestre).
Perspectiva frontal
Perspectiva que representa les banyes i orelles d'un animal de la manera que són
vistos en la realitat per l'espectador (art rupestre).
Perspectiva lineal
Perspectiva que representa els objectes en qualsevol dels sistemes perspectius, utilitzant
com a mitjà d'expressió solament la línia. La perspectiva lineal, en cenyir-se al
contorn dels objectes, dóna una imatge precisa, i per això és la més utilitzada per a
traçats geomètrics, plànols i dibuixos tècnics. Té, però, l'inconvenient de no
utilitzar el clar-obscur ni el color, per la qual cosa sol resultar freda i rígida.
Punt de fuga
1. En les representacions perspectives, punt de convergència, en la línia anomenada de
l'horitzó, de les rectes o sistemes de rectes paral·leles horitzontals que incideixen en
el quadre o pla de projecció. Les orientacions d'aquesta incidència poden ésser
infinites, i infinits poden ésser, per tant, els punts de fuga.
2. Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies
paral·leles.
Índex |
|
El color |
Acromatisme
Decoloració que resulta de la barreja dels colors primaris i llurs complementaris en
quantitats iguals.
Atonal
Que no segueix les lleis de la tonalitat.
Bituminós
Aplicat al quadre pintat amb tons que tenen l'aparença del betum.
Brillant
Dit d'una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per
contrast de tons o de color.
Calent
Dit dels tons de color inclosos en l'espectre electromagnètic visible entre la longitud
d'ona de 5 000 Å (verd groguenc) i 7 500 Å (vermell fosc). Una gamma de colors o un
quadre són calents quan hi ha un predomini de colors i matisos grocs, taronges, marrons o
vermells.
Càlid
Calent.
Capa
Cada una de les aplicacions de color que hom dóna d'una sola vegada damunt qualsevol
superfície. Hom l'anomena també mà. La capa aïllant neutralitza un
defecte, color viu, humitat, etc, d'un material per tal d'aplicar una nova capa. La capa
cobrent conté un pigment que no deixa transparentar les subjacents.
Carnació
Color que imita les carns de les figures humanes en les representacions pictòriques o les
talles policromades.
Color
Cadascuna de les variants del color.
Color primari
Cadascun dels colors presos com a patró i dels quals hom pot obtenir-ne qualsevol altre
per mescla additiva en les proporcions adients.
Coloració
Conjunt cromàtic que presenten les coses. Referida a una obra d'art, la coloració és
una part del colorit i és composta per tres colors relacionats i dirigits per unes normes
estètiques que regulen llur quantitat.
Colorisme
En pintura, tendència a sobrevalorar el color per damunt del dibuix.
Colorit
Combinació de colors en una pintura i l'art de combinar-los. Hom parla de colorits d'una,
dues o tres coloracions, indicant així la major o menor riquesa cromàtica. El colorit
d'un retaule. El colorit de Gauguin. Un pintor més hàbil en el colorit que en el dibuix.
Colors calents
Colors que van del groc al vermell passant pel taronja.
Colors complementaris
Colors la mescla additiva dels quals, en les proporcions adequades, dóna com a resultat
el blanc. Són complementaris dos punts del diagrama de cromatisme que són als extrems
oposats d'una recta que passi pel punt acromàtic.
Colors freds
Colors que van des del verd, passant pels blaus, fins al violat.
Emborratxar
Pintar de colors forts i vius.
Encarnar
Donar, pintant, el color de la carn.
Fauve
Nom donat a l'obra pictòrica on hom utilitza colors arbitraris
respecte a la realitat i tons forts, per tal d'expressar més un estat d'ànim que no pas
una fidelitat al model.
Fred
Dit dels tons de color que van del verd, passant pels blaus, fins al violat.
Grisalla
Pintura executada només amb diverses tonalitats de gris, imitant sovint l'efecte del baix
relleu en pedra. És típica dels reversos dels políptics de la baixa edat mitjana i era
emprada també sovint en èpoques posteriors en decoració mural.
Marengo
Dit del color gris fosc. És anomenat així en record de la batalla de Marengo.
Monocromia
D'un sol color.
Policromar
Pintar de diferents colors.
Policromia
De diversos colors.
Siena
Color que varia entre l'ocre fosc i el terrós obscur. El seu nom deriva de l'escola
sienesa, ja que era un color molt usat per aquesta escola.
To
1. Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd,
groc, etc. És una de les característiques de la sensació de color i és aproximadament
el corresponent psicosensorial de la magnitud colorimètrica coneguda com a longitud
d'ona dominant.
2. Grau d'intensitat, de vivesa, d'un color.
Tonalitat
Relació de tons en una pintura.
Viu
Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre.
Índex |
|
Efectes pictòrics |
Acordar
Disposar harmoniosament (els colors, els tons d'una pintura), per tal de no produir
efectes antiestètics.
Canviant
En representacions pictòriques de roba o vestits, efecte produït
pintant els tons foscs amb el color complementari del to clar; hom obté així unes gammes
cromàtiques riques en varietat.
Clarobscur
1. Art de distribuir les llums i les ombres de manera que produeixin
un efecte harmoniós.
2. Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el
joc de llum i ombra. És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu.
Clivellar
Provocar artificialment un clivellat per tal que faci la impressió
d'objecte antic.
Clivellat
Dit de la superfície d'un quadre, retaule, porcellana i, en general, de qualsevol
superfície pintada, que és trencada en forma d'una xarxa o reticle de clivelles que fan
dibuixos característics amb configuracions que depenen de causes físiques, químiques o
mecàniques.
Contraposició
En una representació pictòrica, oposició de tons de color per tal d'aconseguir una
diferenciació entre les figures, els plans o altres elements compositius. Fou molt usada
en la pintura dels ss XVII i XVIII.
Degradar
Disminuir gradualment en una pintura o fotografia (la llum, les
ombres, els colors) per tal de produir determinats efectes estètics.
Despuntar
Marcar les puntes d'un dibuix ornamental amb uns tocs clars de perfil
precís.
Destacar
Fer ressaltar, fer més aparent (alguna part d'una pintura).
Drapejat
Representació pictòrica de les vestimentes o de qualsevol altra
tela.
Efecte de llum
En una pintura, impressió de l'acció de la llum, que contrasta i es
combina amb les altres tintes de la pintura.
Esbatiment
Ombra d'un objecte que, en pintura, és projectada sobre el pla en
què reposa o sobre objectes propers.
Il.lusionisme
Trompe-l'oeil.
Luminisme
Manera de pintar la llum i els seus efectes, de manera que siguin una part
destacada de l'obra.
Marbre artificial
Imitació del marbre feta amb pintura o amb pedra artificial. La
pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes
necessitats determinades d'aquell interior, sia d'acústica (com, per exemple, l'Òpera de
Versalles), sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom
imita el marbre mitjançant la pintura; aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII.
Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a
decoració interior com per a la construcció d'escales.
Ombra
Part d'una pintura, un dibuix o un gravat que l'artista, mitjançant la utilització de
colors foscs, enfosqueix més que les altres parts a fi de donar efectes de volum.
Ombrejar
Fer les ombres (d'una pintura).
Relleu
En un dibuix, pintura, etc, la suggestió del relleu, el joc d'ombres que dóna la
impressió de regruix.
Retallar
En una pintura, senyalar ben bé els contorns (d'una figura).
Tenebrisme
Manera pictòrica que s'expressa mitjançant el llenguatge dialèctic
de llum i ombra, amb predomini d'aquesta darrera. Es diferencia del clarobscur
—també dialèctic— per l'elecció dels temes.
Toc
Cop de pinzell, burí, etc, donat a una obra pictòrica,
escultòrica, etc, especialment per tal de millorar-la, perfer-la.
Trompe-l'oeil
Recurs habitualment emprat en pintures de caire decorativista
consistent a forçar l'efectisme pictòric fins a l'extrem de simular l'aparença real o
corpòria de les coses, sovint amb la intenció de fer l'efecte que ressalten.
Índex |
|
Altres conceptes |
Calc
Reproducció d'un dibuix, un gravat, un quadre, etc, que hom obté calcant.
Capritx
En pintura i gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i
convencions ordinàries.
Colorisme
En pintura, tendència a sobrevalorar el color per damunt del dibuix.
Esbós
Primera forma imperfecta d'una composició artística. En
pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l'obra definitiva; en escultura és
un modelat preparatori a mida reduïda. L'esbós té l'espontaneïtat que hom no troba en
l'obra enllestida, especialment en l'art tradicional, en què els deixebles acabaven
l'esbós del mestre.
Luminisme
Manera de pintar la llum i els seus efectes, de manera que siguin una part
destacada de l'obra.
Pàtina
1. To terrós i opac, o coloració suau, que amb el temps
prenen les pintures o les superfícies d'objectes de metall, de vori, de pedra, etc.
2. Pel·lícula verdosa formada generalment per sulfuració en la superfície del bronze
exposat a l'acció de la llum i dels agents atmosfèrics.
Petròglif
Gravat o dibuix sobre una pedra (còdol, llosa, etc),
aplicat sobretot als d'època prehistòrica. Apareixen sobretot a partir del mesolític
(com els còdols pintats de Mas d'Azil), durant el neolític i les edats dels metalls,
com, per exemple, en lloses de monuments megalítics.
Pinacologia
Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la
importància de l'empremta de les eines (pinzell, brotxa, espàtula) i llur recorregut.
Anàlogament a la grafologia en l'escriptura, la pinacologia pot arribar a personalitzar
les obres d'atribució dubtosa, perquè permet de descobrir la manera constant del treball
de cada artista.
Pintoresc
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura,
l'estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s
XVIII. En arquitectura implica qualitat d'harmonia amb l'ambient natural i ruptura amb els
esquemes simètrics.
Rupestre
Fet sobre la roca, especialment les pintures i els gravats en roca fets pels
pobles prehistòrics.
Tapís
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i
paisatges, emprat generalment en l'adornament de les parets de les habitacions, la
fabricació del qual constitueix l'art de la tapisseria. L'ordit sol ésser de
material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo. La trama, de llana, seda, or
o plata, de molt diversos colors, cobreix l'ordit i forma el dibuix. Els tapissos fets a
mà són fabricats en els telers d'alt lliç (tipus Gobelins), procediment més
costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç (tipus
Aubusson), procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa.
Tela
En plural, teles, designa de manera genèrica la representació de teixits en
pintura.
Tres quarts
Posició d'una figura, intermèdia entre el perfil i la posició de cara, molt
difícil de representar correctament en pintura.
Índex |
|
