LA UNIÓ EUROPEA

Història

TEMES D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

LA UNIÓ EUROPEA

INTRODUCCIÓ

La Unió Europea és el resultat d'un procés de cooperació entre països d'Europa, amb l'objectiu de compartir un espai econòmic i polític comú.

El procés d'integració s'ha anat construint en diverses etapes.
El primer pas es va donar l'any 1951, quan sis països d'Europa (República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg) van constituir (pel Tractat de París) la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) per potenciar els intercanvis comercials del carbó i de l'acer. Naixia l'Europa dels Sis, l'embrió de la Comunitat Europea.

Més endavant, l'any 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, els Sis van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb l'objectiu d'establir una Unió Duanera, que permetés la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis (això és, un Mercat Comú, tal com es va anomenar també la CEE) i al mateix temps es va concretar la coordinació de polítiques comunes en diversos àmbits econòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç i transports). Pel mateix Tractat es va constituir l'EURATOM (Comunitat Europea d'Energia Atòmica).

Un nou pas important va ser l'any 1965, quan pel Tractat de Brussel.les les tres Comunitats Europees (CECA, CEE i EURATOM) es van fusionar, compartint els òrgans de govern.
L'èxit de la CEE va fer que, a poc a poc, anés creixent, ampliant-se amb l'adhesió d'altres països. L'any 1973, el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca s'incorporaren a les Comunitats Europees. Naixia l'Europa dels Nou.
L'any 1979 entrava en vigor el Sistema Monetari Europeu: l'ecu passava a ser la moneda única de compte.
Més tard, l'any 1981, era Grècia el que s'incorporava a la CEE, constituint-se des d'aleshores l'Europa dels Deu.

Un nou pas cap a la formació del mercat comú europeu va ser el Tractat de Schengen (1985, ampliat el 1990), pel qual s'establia la lliure circulació de persones i béns pels territoris de la Comunitat.
L'any 1986, la Comunitat Europea s'ampliava a dotze membres (l'Europa dels Dotze), amb la integració d'Espanya i Portugal.
L'Acta Única Europea del 1986 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social perquè fos possible un desenvolupament equilibrat de tots els Estats membres. Era un pas més cap a la integració comercial.

L'any 1992 se signava a Maastricht el Tractat de la Unió Europea, continuació del Tractat de Roma. El Tractat de Maastricht comprenia quatre àmbits de realitzacions: la Unió Econòmica i Monetària (UEM), la Unió Política, la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i la Cooperació Judicial.
L'1 de gener de 1993 naixia la Unió Europea (UE), que engolia les Comunitats Europees vigents fins aleshores.
L'any 1995 la Unió Europea passava a tenir 15 membres, amb la incorporació del territori de l'antiga República Democràtica d'Alemanya (unificada amb la RFA), Suècia, Finlàndia i Àustria. Naixia l'Europa dels Quinze.
El Tractat de Maastricht ha estat revisat i ampliat amb altres dos tractats, el d'Amsterdam (1997) i el de Niça (2001).

Actualment, la UE s'ha consolidat com el primer bloc comercial del món i com un dels dos organismes que, juntament amb l'ONU, pot contrarestar l'hegemonia dels Estats Units en el nou ordre mundial.
L'organisme europeu, dotat de les seves pròpies institucions (Consell Europeu, Comissió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Defensor del Poble), ha aconseguit crear una veritable unió econòmica i monetària (amb una moneda única, l'euro, vigent des del 1999 i en circulació des del 2002) i va camí d'aconseguir la unió política, l'últim pas per a concretar una completa Unió Europea en tots els àmbits.

L'any 2004 la UE s'ha engrandit amb la incorporació de 10 estats més: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta.
Resten a l'espera, per a una propera incorporació, Romania, Bulgària i Turquia.

Temes relacionats

La guerra freda i la política de blocs

Dossier didàctic Secundària

VOCABULARI

Guió conceptual.

1. Introducció: el moviment europeista.
2. Història de la Unió Europea.
- Els tractats de la Unió Europea.
- Els precedents.
- El primer pas cap a la integració europea: la CECA.
- El Tractat de Roma: la CEE i l'Euratom.
- L'alternativa a la CEE: l'EFTA.
- El Tractat de Brussel.les: la fusió de les Comunitats Europees.
- El Tractat de Schengen i l'Acta Única Europea (AUE).
- El Tractat de Maastricht: la Unió Europea.
- Els àmbits de realitzacions del Tractat de Maastricht.
- La revisió del Tractat de Maastricht: Tractats d'Amsterdam i de Niça.

3. Les institucions de la Unió Europea.
- Consell Europeu i Comissió Europea.
- Parlament Europeu.
- Tribunal de Justícia i Tribunal de Comptes.
- Comitès de la Unió Europea.
- Organismes bancaris.
- Agències de la Unió Europea.
- Altres organismes de la Unió Europea.
- Figures institucionals.
4. La política comunitària de la UE.
- Els antecedents de la unió monetària.
- El Sistema Monetari Europeu (SME).
- Les polítiques comunes de la UE.
- La política d'ajuts.
- Els fons d'ajut de la Unió Europea.
- La Zona Econòmica Europea (ZEE).
- Política exterior de la Unió Europea.
5. Símbols de la Unió Europea.
6. Estats membres de la Unió Europea.

La idea d'una Europa unida.

Moviment europeista
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, a l'Europa Occidental el moviment europeista inicià una tasca d'integració progressiva del continent per tal de fer front a les exigències de la mundialització, mantenir Europa en una posició influent i desfer-se de dependències externes: el 1951 hom instaurà l'anomenat Mercat Comú i la CECA i, el 1957, la CEE i l'Euratom pels "sis", que el 1973 s'amplià als "nou", el 1981 amb Grècia als deu i el 1986 amb Portugal i Espanya als dotze. Per tal de resoldre els problemes comunitaris (diversitats estructurals, interessos nacionalistes, desequilibris entre els membres, etc), la nova organització establí una fórmula de negociacions en forma de reunions periòdiques dels caps d'estat, el Consell Europeu, la primera de les quals tingué lloc el 1974. Aquest organisme posà en marxa el procés d'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal amb la celebració de les primeres eleccions el 1979, any que també es creà el Sistema Monetari Europeu i una unitat monetària europea (l'ECU), mecanisme de canvi i d'intervenció i amb possibilitats de crèdit per tal de crear un veritable fons monetari europeu.
Europeisme
Corrent ideològic del s XX que propugna la unificació política del continent europeu. Fins al s XX no aparegueren projectes concrets d'unificar el continent per mètodes lliures i democràtics. En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand. La mort d'aquest darrer (1932) i l'ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d'Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a l'Haia pel maig del 1948; poc després (1949) hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu. Fruit del Moviment Europeu han estat el Consell d'Europa (1949), la universitat d'Europa (1949), etc, i també la cooperació científica, que ha donat lloc a organismes com l'EURATOM, el CERN o l'ESA. Els tractats de Roma del 1957 assenyalaren una de les fites cabdals vers la integració europea perquè crearen les bases de les Comunitats Europees, les quals, en constituir el 1992 la Unió Europea, donaren un pas addicional en la integració econòmica i política d'Europa, reforçada especialment amb un nombre creixent de membres de l'Europa occidental (de la qual des del 1995, tan sols Suïssa, Noruega i Islàndia, a banda de diversos estats molt petits, no formaven part). D'altra banda, la majoria d'estats europeus sorgits de l'antic bloc socialista a partir del 1991 han demanat el seu ingrés a la UE. El 1979 fou establert un Parlament Europeu d'elecció directa que, tot i la limitació inicial de les seves atribucions, a la llarga ha de constituir-se en cambra legislativa europea.

El procés de creació de la Unió Europea.
La integració de la Unió Europea és duta a terme a partir de l'aprovació de successius tractats entre els estats membres.

Tractat
Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular. Pel que fa a les matèries, hom parla de tractats de pau, com, per exemple, el de Westfàlia, l'any 1648, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919, etc; de tractats econòmics i comercials, com és ara el Zollverein o unió duanera alemanya, l'acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya (1936) per tal d'evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), del 1947. El tractat religiós, establert entre el Vaticà i altres estats, és anomenat concordat. Hi ha també tractats polítics, com ara el tractat de París del 1815, conegut amb el nom de Santa Aliança, i els tractats colonials de la darreria del s XIX; cal afegir-hi els tractats d'extradició de delinqüents i criminals comuns (dels quals resten normalment exclosos els polítics). Hi ha encara tractats tècnics, com, per exemple, el de Barcelona contra la contaminació de la Mediterrània (1976). Quant a procediment, tant pel sistema d'entrada en vigor com pel sistema establert per la seva denúncia, existeixen tractats simplificats (gentlemen's agreements, intercanvis de notes, etc) i tractats solemnes (amb negació, conclusió, signament i ratificació). Quant al nombre de països signants, hom parla de tractats bilaterals (entre dos estats) i de tractats col·lectius (entre tres estats o més). Dintre aquesta última classificació figuren els tractats constitutius de les organitzacions internacionals, com, per exemple, el tractat de Versalles de l'any 1919 creant la Societat de Nacions, la Carta de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) creant l'Organització de les Nacions Unides, la conferència de Bretton Woods del 1944 creant el Fons Monetari Internacional, el tractat de Roma del 1957 creant la Comunitat Econòmica Europea, i els acords internacionals sobre productes bàsics. Per evitar la proliferació de tractats secrets d'altres èpoques (per exemple, els d'Espanya i França de San Ildefonso del 1801 i de Fontainebleau del 1807), la carta de l'ONU —seguint l'exemple del Pacte de la Societat de Nacions— estableix que tot tractat concertat per països membres ha d'ésser enregistrat a la secretaria de l'ONU perquè aquesta el publiqui.
Tractats de la Unió Europea
La integració de la Unió Europea és duta a terme a partir de l'aprovació de successius tractats entre els estats membres. A través d'aquests han estat creades les organitzacions i institucions de l'organització comunitària, de les quals hom ha anat ampliant les competències i atribucions en la presa de decisions. Dins d'aquestes directrius generals, els termes dels tractats són susceptibles d'ésser modificats per tal de dotar-los d'un nivell de concreció més elevat per tractats ulteriors a mesura que avança el procés d'integració. Els nous membres de la UE han d'acceptar l'anomenat acquis comunitari, expressió que designa el cos jurídic i normatiu comú a tots els estats membres.
Els tractats més destacats en la història de la integració europea són els següents: Tractat constitutiu de la CECA (Tractat de París, 1951), Tractat constitutiu de la CEE i l'EURATOM (Tractat de Roma, 1957), Tractat de fusió de les Comunitats Europees (Tractat de Brussel.les, 1965), Tractat de lliure circulació (Tractat de Shengen, 1985, ampliat el 1990), Tractat de reforma del Tractat de Roma (Acta Única Europea, 1986), Tractat constitutiu de la Unió Europea (Tractat de Maastricht, 1992), Primer tractat de revisió del Tractat de Maasitricht (Tractat d'Amsterdam, 1997) i Segon tractat de revisió del Tractat de Maastricht (Tractat de Niça, 2001).
Acquis communautaire
Expressió francesa que vol dir 'possessió comunitària', donada al conjunt de normes, jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d'obligat compliment per governs, empreses, associacions i persones. És el patrimoni de la Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers. L'adhesió d'algun estat a la Comunitat n'implica l'acceptació incondicional, tot i que poden establir-se modalitats d'assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada estat (segons un període transitori).

Història de la Unió Europea.
Davant la polarització política i la dependència econòmica de la postguerra, els països d'Europa Occidental van establir polítiques d'integració.
La primera iniciativa en aquest sentit va ser l'OECE, organisme per coordinar l'ajut del Pla Marshall.
Juntament amb l'OECE van haver-hi altres iniciatives.

Pla Marshall
Nom amb què és conegut l'European Recovery Program (ERP), programa nord-americà d'ajuda econòmica a Europa, aprovat el 2 d'abril de 1948, segons una idea de George Marshall. Fonamentat en la temença de solucions polítiques oposades als principis democràtics liberals, la seva finalitat era de finançar la reconstrucció de les economies dels estats de l'Europa occidental mitjançant préstecs i cessions per valor de 12 000 milions de dòlars en un terme de quatre anys. Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris —la Gran Bretanya, la RF d'Alemanya, Itàlia i França— experimentà un creixement d'un 15 a un 20%. L'estat espanyol en restà exclòs.
Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE)
Organisme creat el 1948 a París per administrar el Pla Marshall. Compost inicialment per Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, la Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i Turquia, el 1949 s'hi incorporà la República Federal d'Alemanya, i el 1959 l'estat espanyol. Promotor de la liberalització i la integració regional de mercats, la creació de la CEE i l'EFTA en determinaren la transformació, el 1961, en l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organisme econòmic internacional format pels 24 països més desenvolupats del món capitalista (tots els de l'Europa Occidental, els EUA, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó). La Comissió Europea generalment pren part en els treballs de l'organització. Posteriorment s'hi afegiren Mèxic, la República de Corea, la República Txeca (1995), Hongria i Polònia (1996). Creada per la Convenció de París el 1960, és successora de l'antiga Organització Europea de Cooperació Econòmica. Tracta d'estimular els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza i impulsa estudis i suggereix polítiques econòmiques als estats membres. Edita moltes publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre l'economia de cadascun dels estats membres, els estudis conjunturals i diverses recopilacions estadístiques. El seu òrgan superior és un consell integrat per un representant de cada estat membre, amb rang d'ambaixador. Té diversos òrgans autònoms, entre els quals l'Agència d'Energia Nuclear de l'OCDE i l'Agència Internacional de l'Energia. La seu és a París.
Al llarg de la seva trajectòria, l'organització ha ampliat els seus contactes amb estats tercers, i ha destacat tant per l'elaboració de programes d'integració econòmica en països de l'Europa central i de l'est (1989) com per la col·laboració amb els països asiàtics. Els enllaços amb l'Amèrica Llatina es feren a través de l'Argentina, el Brasil i Xile. L'any 1998 es creà el centre de cooperació amb països tercers a partir del desenvolupament de dos tipus de programes, l'un de polítiques públiques (comerç, inversions, fiscalitat, medi ambient, etc) i l'altre de regió i territori. L'organització també col·laborà estretament amb els països en via de desenvolupament a través del Development Assistance Committee i del Development Centre, que fa recerca sobre temes socials i econòmics en països en desenvolupament, i el Club de Sahel, un fòrum de reflexió i consultoria entre els països de la regió del Sahel de l'Àfrica occidental i les agències dels estats membres. L'OCDE ha establert enllaços formals amb el Consell d'Europa i la seva assemblea parlamentària. Té també relacions oficials amb l'Organització Internacional del Treball, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i altres agències de les Nacions Unides. L'organització edita regularment la revista "Observer" i prop de 500 publicacions més amb caràcter anual, generalment en llengua anglesa i francesa. L'any 1995 s'hi adheriren Mèxic, la República de Corea i la República Txeca, i l'any següent, Hongria i Polònia.
Tractat de Brussel.les
Acord d'aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys. El 1954, amb l'adhesió d'Itàlia i l'Alemanya Federal, el pacte serví de base a l'articulació de la Unió Europea Occidental.
Unió Europea Occidental (UEO)
O Unió d'Europa Occidental. Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d'octubre de 1954 per la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg. Coordina la defensa dels estats membres en estreta col·laboració amb l'OTAN. Els seus òrgans principals són el consell de ministres (d'afers estrangers i de defensa) i l'assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres. Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d'Europa. Espanya i Portugal s'hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992. En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia (1992), Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia (1994), Eslovènia (1996), la República Txeca, Hongria i Polònia (1999). Tenen l'estatut d'observador Dinamarca, Irlanda (1992), Suécia, Àustria i Finlàndia (1995).
Benelux
Unió econòmica formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. El 1996 tenia uns 26 043 000 habitants en un territori de 67 052 km². Els seus antecedents són la Unió Econòmica Bèlgico-Luxemburguesa, encara vigent, i les convencions d'Oslo (1930) i d'Ouchy (1932), projectes no realitzats per pressions de les grans potències d'Europa. Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs d'aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la convenció del Benelux, signada a l'Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l'1 de gener de 1948. La Unió fou realitzada en quatre etapes (abolició dels aranzels interiors i creació d'un aranzel exterior comú, supressió de les quotes i dels controls de canvi, anivellament de les polítiques financeres i fiscals, i circulació lliure de capitals), que culminaren el 3 de febrer de 1958 en la signatura del tractat d'unió econòmica, en vigor des de l'1 de novembre de 1960. La Unió té la seu a Brussel·les, i és formada pel comitè de ministres, el consell consultiu interparlamentari, el consell de la unió econòmica i el secretariat general. Els tres estats del Benelux són membres fundadors de les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea). En molts aspectes el Benelux ha estat el laboratori de la UE, per tal com les mesures de liberalització dels tres estats que el formen han estat posteriorment incorporades en el desenvolupament d'aquesta organització, molt especialment des de l'aprovació del tractat de Maastricht (1993). Tot i algunes dificultats, com pot ser un cert grau de descoordinació en la política econòmica, la unió ha possibilitat un augment sensible del comerç per mitjà d'una certa especialització de cada estat.
Consell d'Europa
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic. Aquesta finalitat és acomplerta per l'examen de qüestions d'interès comú, per la conclusió d'acords i per la recerca d'una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals. En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l'OTAN. Els membres fundadors foren Bèlgica, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega i Suècia. Posteriorment s'hi afegiren Grècia i Turquia (1949), Islàndia (1950), la RF d'Alemanya el 1951 (el 1990 inclogué també l'antiga República Democràtica Alemanya), Àustria (1956), Xipre (1961), Suïssa (1963), Malta (1965), Portugal (1976), Espanya (1977) i Liechtenstein (1978). Amb l'ensorrament de l'URSS i l'adopció de la democràcia parlamentària com a sistema de govern, els estats de l'antiga Europa socialista (i els que sorgiren de nou) ingressaren a l'organització: Hongria (1990), Polònia (1991), Bulgària (1992), Estònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, la República Txeca i Romania (1993), Letònia, Albània, Moldàvia, Macedònia i Ucraïna (1995), Rússia i Croàcia (1996), Geòrgia (1999), Armènia i l'Azerbaidjan (2001) i Bòsnia i Hercegovina (2002). Andorra hi ingressà el 1994. Amb l'ensorrament de l'URSS i l'adopció de la democràcia parlamentària com a sistema de govern, els estats de l'antiga Europa socialista (i els que sorgiren de nou) ingressaren a l'organització: Hongria (1990), Polònia (1991), Bulgària (1992), Estònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, la República Txeca i Romania (1993), Letònia, Albània, Moldàvia, Macedònia i Ucraïna (1995) i Rússia (1996). Croàcia també hi fou admesa (1996), però sota una sèrie de condicions. Andorra hi ingressà el 1994. La instància de decisió del Consell d'Europa és el comitè de ministres —format pels ministres d'afers estrangers—, que tracta de l'estat de la cooperació i l'actualitat política. L'11 de novembre de 1996 Croàcia ingressà en el consell com a membre número 40 de l'organisme, i el 1999 entrà a formar-hi part Geòrgia. El 3 de novembre de 1998 se celebrà a Estrasburg la sessió inaugural del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home del Consell d'Europa. El tribunal és format per quaranta jutges, un per a cada país membre del consell, amb caràcter permanent. Al començament del novembre del 2000, el president de la República Federal de Iugoslàvia, Vojislav Kostunica, entregà la carta de petició d'adhesió al Consell d'Europa al secretari general de l'organització, Walter Schwimmer. Iugoslàvia demanà igualment l'estatut d'invitat especial davant l'Assemblea Parlamentària. El comitè de ministres del Consell d'Europa respongué positivament a la petició el dia 22 de novembre de 2000. Al gener del 2001 ingressaren en el Consell d'Europa Armènia i l'Azerbaidjan.
Declaració d'Amsterdam
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d'Europa el 1975. Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l'afirmació clara de la necessitat de l'extensió del concepte de "patrimoni arquitectònic" o "monument" al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general.

El primer pas cap a la integració europea va ser la constitució de la CECA (1951).
Naixia l'"Europa dels Sis".

Declaració Schuman
Declaració feta el 9 de maig de 1950 per Robert Schuman, aleshores ministre d'Afers Exteriors francès, en la que va proposar que França i Alemanya, i els altres països europeus que ho desitgessin, posessin en comú els seus recursos de carbó i acer. La iniciativa va servir per a constituir la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) l'any següent. La iniciativa de Schuman pretenia crear una Europa organitzada, requisit indispensable per al manteniment de relacions pacífiques. La "Declaració Schuman", es considera el germen de la creació del que actualment és la Unió Europea. El 9 de maig, dia d'Europa, commemora la diada en què es va fer aquesta declaració.
Tractat de París
Tractat signat el 1951 que creà formalment la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). La seva finalitat era la creació d'un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre Alemanya i França. Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, l'entrada en vigor dels tractats de Roma (1958) i de Maastricht (1993), d'abast molt més ampli, l'han convertit en accessori.
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)
Organització econòmica internacional fundada a París el 1951 per acord dels governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Posteriorment n'han format part tots els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del 1993 en la Unió Europea.
El Regne Unit s'abstingué de signar el text institucional. Aquest començà a vigir el 1952, amb una durada de 50 anys. El seu objecte era la integració econòmica en el sector del carbó i de l'acer (supressió d'obstacles duaners, regularització de la producció, increment productiu de les explotacions i ajut a les regions i als treballadors afectats per les reestructuracions), amb vista a una reconciliació entre França i Alemanya, i a preparar la unió política entre els estats de l'organització. Els òrgans de govern eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat que el 1967 fou unificada amb les comissions executives de la CEE i l'EURATOM. La seu era a Luxemburg. El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d'associació. Les funcions de la CECA s'anaren diluint dins de la Unió Europea fins que el 2002 desaparegué definitivament.

L'èxit econòmic de la CECA va portar la idea de crear un mercat comú europeu.
Pel Tractat de Roma (1957) s'acordava crear la CEE i l'EURATOM.

Tractat de Roma
Acord signat a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica, França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la República Federal d'Alemanya que creà la Comunitat Econòmica Europea. L'aprovació de nous tractats comunitaris (creació de les institucions comunes de la CEE, CECA i EURATOM els anys 1965 i 1970), l'admissió de nous estats membres a la CEE i el desig de potenciar la integració política i econòmica del continent menaren a la redacció d'un text nou —conegut amb el nom d'Acta Única Europea—, que fou aprovat pel Consell Europeu l'any 1985 i signat per tots els estats de les Comunitats Europees entre el 1986 i el 1987.
Tractat signat el 1957 i en vigor des del 1958, que creà la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i l'EURATOM, a més d'incloure el tractat de París. Establí els instruments per a la creació d'un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l'eliminació progressiva d'aranzels entre els estats membres i la fixació d'uns aranzels comuns per a països tercers, l'establiment d'una política agrària comuna (PAC), l'entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d'un marc per a l'actuació de les empreses dins d'un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i situacions de manera que no perjudiquin la lliure competència, i l'establiment d'una política econòmica coordinada entre els estats membres per tal de mantenir un equilibri en els indicadors econòmics bàsics (balança de pagaments, taxes de canvi, estabilitat dels preus, etc). D'altra banda, per tal de contribuir al finançament del desenvolupament dels estats i les regions menys desenvolupats o deprimits, promogué la fundació del Banc Europeu d'Inversions. També contenia referències a estats i territoris tercers, institucions i política social.
Comunitat Econòmica Europea (CEE)
Organització internacional fundada el 1957 pel tractat de Roma amb l'objectiu de crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió Europea. En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l'EURATOM, el seu objectiu prioritari era la creació d'un mercat únic entre els estats membres, per la qual cosa es fixà una sèrie d'objectius: tarifes externes comunes (unió duanera), elaboració d'una política conjunta per a l'agricultura i per al moviment de mà d'obra i els transports, fundació d'institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d'una unitat de compte europea (ECU) el 1979. Com la CECA i l'EURATOM, la CEE disposava d'òrgans propis de govern (Consell i Comissió) fins el 1965, unificats en el tractat de Brussel·les, pel qual hom creà les Comunitats Europees (CE), en vigor des del 1967. La integració progressiva d'aquests organismes i l'assoliment dels seus objectius culminà el 1992 en el tractat de Maastricht, origen de la Unió Europea, la qual donà l'impuls definitiu a la unificació econòmica i representà l'inici de la unió política, judicial i de seguretat comuna. El 1973 hi ingressaren la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca, el 1981 s'hi afegí Grècia i el 1986 Espanya i Portugal. Grenlàndia, territori dependent de Dinamarca, decidí de retirar-se'n el 1982. El 1990 s'hi integrà l'Alemanya reunificada.
Comunitat Europea d'Energia Atòmica (EURATOM)
Organització creada pel tractat de Roma (1957), amb seu a Brussel·les i en vigor des del 1959, amb l'objectiu d'establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el desenvolupament de les indústries d'aplicacions pacífiques de l'energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió Europea. Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d'òrgans propis de govern (Consell de Ministres i Comissió). Cada estat membre en controla els programes, les produccions i les inversions, i l'organització monopolitza la utilització de matèries fissionables.
Mercat Comú
Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.
Unió Duanera
Acord d'integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius. Són exemples d'unions duaneres el Pacto Andino (constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela), la Comunitat del Carib (CARICOM), la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental (CEAO), que substituí la Union Douanière des États de l'Afrique de l'Ouest i l'Union Douanière de l'Afrique Central.

No tots els països van veure bé la CEE i alguns van crear una alternativa, l'EFTA.

EFTA
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal. Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia (1961) i Islàndia (1970). Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d'una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s'assolí el 1966. Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers. La seva gestió fou confiada a un consell de ministres. Malgrat l'obstacle que representa l'heterogeneïtat dels seus membres i l'entrada al Mercat Comú de la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca (1973), el volum d'intercanvis s'ha reactivat. A partir de l'1 de gener de 1984 el lliure comerç dels productes industrials és total pels països del Mercat Comú i els de l'EFTA.
El 1973, Gran Bretanya i Dinamarca, membres de l'EFTA, accediren al Mercat Comú europeu, i Portugal ho féu el 1986. Islàndia n'és membre des del 1970, i Finlàndia en fou de ple dret el 1985. El 1989 Àustria sol·licità l'ingrés a la CE i Suècia ho féu el juliol del 1991. Així, doncs, els països actualment membres de l'EFTA són: Finlàndia, Islàndia, Liechtenstein (des del maig del 1991), Noruega, Àustria, Suècia i Suïssa. L'any 1992 acordà amb la CEE la creació de la Zona Econòmica Europea.
Zona de lliure comerç
Acord d'integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells. Constitueix un model d'integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera. Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC.

Amb el Tractat de Brussel.les (1965) es dóna un nou pas cap a la integració europea en unificar els òrgans de govern de la CECA, la CEE i l'EURATOM.
L'èxit de la CEE va fer que, a poc a poc, anés creixent, ampliant-se amb l'adhesió d'altres països.

Tractat de Brussel.les
Tractat signat el 1965 i en vigor des del 1967, que instituïa una sola Comissió i un sol Consell de Ministres per a totes les Comunitats Europees.
Comunitats Europees
Unió de les tres organitzacions -Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i Comunitat Europea d'Energia Atòmica- creades per alguns estats de l'Europa occidental per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent. El 8 d'abril del 1965 els membres fundadors (Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d'Alemanya i els Països Baixos) signaren a Brusel·les el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions. L'acord entrà en vigor l'1 de juliol de 1967. El 1973 s'hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya. Formen l'estructura comunitària el Parlament Europeu, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, el Consell de Ministres (des del 1994 anomenat oficialment Consell de la Unió Europea), que representa directament els estats membres, i la Comissió, que vetlla pel compliment dels tractats i és responsable executiu de les Comunitats, a més del Consell Europeu, que reuneix els caps d'estat o de govern dels països membres. Amb l'entrada en vigor (1993) del tractat de Maastricht, pel qual s'augmentaven els poders d'aquests organismes i la integració dels estats membres, fou creada la Unió Europea, continuació de fet de les Comunitats Europees.

L'eliminació progressiva d'aranzels i la lliure circulació de persones i béns es va consolidar en el Tractat de Schengen (1985 i 1990) i en l'Acta Única Europea (AUE) (1986).
A partir de l'AUE, Europa ha avançat en la integració comercial fins a esdevenir la primera potència comercial del món.

Tractat de Schengen
Nom que rep el conjunt dels convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea. El primer d'aquests acords fou signat a Schengen (Luxemburg) el 14 de juny de 1985 per la República Federal d'Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. El 1990 tingué lloc una ampliació del tractat relativa a qüestions de seguretat i de coordinació policíaca entre els estats signants, així com a la immigració de tercers països. Als membres originals s'han adherit Itàlia (1990) —que no s'hi incorporà plenament fins el 1998— Espanya, Portugal (1991), Grècia (1992) i Àustria (1995). Després de l'entrada en vigor del tractat (1 de juliol de 1995), s'hi adheriren Dinamarca, Suècia i Finlàndia (1996), i Noruega i Islàndia obtingueren l'estatut d'estats associats. Tot i ser membres de la UE, la Gran Bretanya i Irlanda se n'han mantingut al marge.
Acta Única Europea (AUE)
Acord de reforma del tractat de Roma signat el 1986 pels estats membres de les Comunitats Europees. El document establia una base jurídica per a la creació d'un gran mercat interior que garantís la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals previst per a ésser completat el 1992. L'acord entrà en vigor pel novembre del 1993. El tractat ampliava també els poders dels òrgans de govern, per tal com la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols, com fins aleshores, per unanimitat, i, a més, el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l'adopció definitiva de resolucions. Així mateix, hom reglamentà el funcionament i les atribucions del Consell Europeu, i impulsà el desenvolupament de la política de recerca i de medi ambient i l'harmonització de la política exterior dels estats membres.
Bloc comercial
Associació de països per eliminar rivalitats i regular la circulació de mercaderies entre ells. Els blocs comercials tenen en comú la proximitat espacial (per facilitar els intercanvis i la integració), la unió duanera (per suprimir els incovenients de les duanes), la redistribució industrial (les indústries tendeixen a repartir-se per tots els països membres per aprofitar els avantatges que aquests ofereixen), un front comú (quan augmenta el volum del mercat en un bloc, aquest té una posició més forta per negociar amb la resta de blocs) i la complementarietat i unió d'esforços (la unió és avantatjosa tant per als països productors de béns com per als que produeixen el mateix tipus de béns, perquè tots tenen un mateix objectiu).
Actualment els principals blocs comercials són la UE (Unió Eurtopea), l'ALENA (Acord de Lliure Intercanvi Nord-americà), MERCOSUR (Mercat Comú d'Amèrica del Sud), la Comunitat Andina, el MCCA (Mercat Comú Centre-americà), l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), l'ANZCERTA (Acord Austràlia-Nova Zelanda) i l'UMA (Unió del Magrib Àrab).
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives i d'altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l'existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris.
Lliure canvi
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d'equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l'àmbit interior com en l'internacional. En un sentit històrico-doctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d'arrel liberal, basades en els postulats de l'escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada.

Amb el Tractat de Maastricht (1992) es revisa i s'amplia el Tractat de Roma i queda constituïda la Unió Europea (UE).

Cimera de Maastricht
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s'aprovà el tractat de la Unió europea (o de Maastricht). La part relativa a la Unió Econòmica i Monetària s'inscriu en el tractat de Roma; la relativa a la Unió política, és mancada d'una base jurídica nova i encara no ha estat programada. Aquesta afecta nombroses qüestions: política exterior i de defensa (Unió de l'Europa Occidental); facultats relatives al Parlament i a la Comissió; foment de la cohesió (fons); cooperació judicial i policial (acords de Schengen); i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència. El tractat implica, abans l'entrada en vigor, el 1933, la reforma de les constitucions dels diferents estats.
Tractat de Maastricht
Document fundacional de la Unió Europea, dit també tractat de la Unió Europea. Fou signat al febrer del 1992 i entrà en vigor al novembre del 1993. Concebut com la continuació del tractat de Roma, i comparable a aquest en importància, comprenia quatre àmbits de realitzacions (anomenats 'pilars'): Unió Econòmica i Monetària (UEM), Unió Política, Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i Cooperació Judicial.
El tractat ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu celebrada a la ciutat de Maastricht pel desembre del 1991. Continuació del tractat de Roma, comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes (Unió Europea Occidental), en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària. L'entrada en vigor del tractat (octubre del 1993), que donà lloc a a la Unió Europea (UE), experimentà un retard important per la forta oposició en diversos estats. El 1997 fou signat el Tractat d'Amsterdam, que ratificava el de Maastricht i possibilitava l'adhesió de nous membres i entrà en vigor el 1999, desprès de ser aprovat pels estats membres de la UE.
Els acords de la cimera de Maastricht entraren en vigor l'1 de novembre de 1993, deu mesos després de la data prevista. Les dificultats per a complir els acords subscrits a Maastricht i la incapacitat de fixar els termes d'actuació comunitària en l'àmbit de la Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) desembocaren en la Conferència Intergovernamental (CIG) de reforma del tractat, que començà a Torí al març del 1996, en què els 15 països membres de la Unió Europea revisaren alguns aspectes i es comprometeren a establir la unió política que ajudés a consolidar la Unió Econòmica i Monetària. Grècia fou el primer país de la UE que quedà definitivament exclòs de la Unió Econòmica i Monetària. La revisió del tractat de Maastricht portà, a l'octubre del 1997, a la signatura del tractat d'Amsterdam que ha de permetre l'ampliació de la UE cap als països de l'est d'Europa, si bé aquest nou tractat, que ha de ser ratificat pels parlaments dels estats membres de la UE, no va tancar la reforma institucional (la principal, fixar el nombre de comissaris europeus) que ha de fer possible l'ampliació. El tractat d'Amsterdam ha va entrar en vigor al final del 1998, i al gener del 1999 ho va fer la moneda única, l'euro.
Unió Europea (UE)
Organització suprastatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic. Bé que el nom 'Unió Europea' com a denominació oficial de l'organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l'estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s'iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial a partir d'un nucli d'estats europeus que s'associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d'altres estats europeus. Al mateix temps, l'organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d'un futur poder polític europeu suprastatal i independent. L'any 2000, la Unió Europea incloïa 15 estats membres (França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Itàlia, Espanya, Portugal, Irlanda, Grècia, Suècia, Finlàndia i Àustria). Amb una superfície de 3 236 510 km² i una població de 376 380 000 h (1998), constitueix una de les zones desenvolupades del món, amb una renda per habitant de 22 940 $ (1997).
La política de la UE estigué marcada per l'entrada en vigor el 1999 del tractat d'Amsterdam i de la zona euro. El nou tractat pretenia adaptar la unió a les seves principals problemàtiques: els mecanismes d'ampliació, el replantejament de la presa de decisions i la política exterior comuna. Pel que fa als mecanismes institucionals i la presa de decisions, s'estengué la majoria qualificada i la iniciativa de la Comissió, així com el paper de la presidència, però quedà sense resoldre la qüestió de la ponderació de vots en el consell de la UE. La relació institucional entre el parlament i la comissió continuà caracteritzant-se pel paper limitat del primer, tot i que el 1999 provocà la dimissió en ple de la comissió, encapçalada per Jacques Santer, per acusacions de corrupció i mala gestió. La nova Comissió Europea, dirigida per Romano Prodi, tingué com a objectiu l'elaboració d'un projecte de reforma de la institució que es concretà en el Document d'Estratègia de Reforma (2000). Pel que fa a la PESC, el tractat d'Amsterdam procurà explicitar una estratègia comuna i adoptà la majoria qualificada en la presa de decisions, i també creà el càrrec de l'alt representant de la PESC, que ocupà Javier Solana (1999). El tractat també aprofundí la col·laboració policíaca i judicial, i buscà una forma d'incorporació del tractat de Scheengen. L'1 de gener de 1999 també entrà en vigor l'euro a tots els països que la comissió havia autoritzat l'any 1995, és a dir, tots els estats membres excepte Grècia, que fou exclosa pel fet de no complir els criteris de convergència, i Dinamarca, Suècia i la Gran Bretanya, que rebutjaren l'entrada per iniciativa pròpia. La creació de la zona euro anà acompanyada de la del Banc Central Europeu, màxima autoritat monetària de la Unió Econòmica, a la qual quedaren subordinats els estats membres. Al desembre del 2000 se celebrà el Consell Europeu de la Unió Europea a Niça, amb l'objectiu prioritari de prendre decisions sobre la qüestió de l'ampliació. Els caps d'estat i de govern dels 15 països arribaren a un acord per a reformar les institucions comunitàries i permetre l'ampliació a 27 membres. Es consagrà en el tractat de Niça el sistema conegut com a cooperacions reforçades, perquè un grup de països pogués avançar amb més rapidesa que els altres en temàtiques d'integració europea. Es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d'ús general de presa de decisions a la comissió, i es reduïren a una curta llista els assumptes en els quals es podia mantenir el vet: l'ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals. El segon tema que es discutí fou la dimensió de la Comissió. Els països petits defensaren que cada estat tingués un comissari en l'executiu europeu. Com a alternativa, s'analitzà també la possibilitat de fixar un nombre màxim de comissaris i d'establir un torn rotatori igualitari. La tercera gran qüestió que es discutí fou el repartiment de vots en el consell de ministres, tema en el qual s'aconseguí una reponderació de vots que afavorí el pes demogràfic d'Alemanya. La nova ponderació entrarà en funcionament a partir de l'any 2005. És previst que l'any 2004 se celebri la propera conferència per a delimitar de forma més precisa les competències entre la UE i els estats membres, conforme al principi de subsidiarietat. També és previst abordar l'estatut de la Carta dels Drets Fonamentals, el paper dels parlaments nacionals i la simplificació dels tractats. Al juny del 2001 s'obrí una crisi motivada pel rebuig d'Irlanda, en referèndum, als acords del tractat de Niça. Tot i això, a la cimera de Göteborg, al juny del 2001, es reafirmà el caràcter irreversible del procés d'ampliació. També afegí la dimensió mediambiental al procés de construcció europea; constatà, en matèria de política exterior, la necessitat de cooperar amb els Estats Units tot i el desacord amb relació al protocol de Kyoto, i nomenà un representant permanent a Macedònia.
La Unió Europea és el resultat de l'articulació de tres organitzacions preexistents (CECA, CEE i EURATOM), les quals el 1993 restaren integrades (bé que no dissoltes) al seu interior. L'entrada de nous membres a la Unió Europea comporta automàticament l'ingrés a aquestes organitzacions.

El Tractat de Maastricht comprenia quatre àmbits de realitzacions (anomenats 'pilars'): Unió Econòmica i Monetària (UEM), Unió Política, Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i Cooperació Judicial.

Tractat d'Unió Econòmica i Monetària
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Política formen la Unió Europea. La Unió Econòmica i Monetària (UEM) significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l'adopció d'una moneda única: l'ecu. Per aconseguir aquest grau d'unió, s'han de reunir prèviament un seguit de condicions. És necessari, d'una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat siguin compatibles entre si i, d'altra banda, que s'aconsegueixi un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques pressupostàries nacionals. A fi d'assolir l'establiment de la UEM, l'informe Delors del 12 d'abril de 1989 preveu una realització progressiva en tres etapes. La primera etapa consisteix en l'assoliment del Mercat Interior Europeu i la reducció de les disparitats existents entre els estats membres mitjançant programes de consolidació pressupostària i polítiques estructurals i regionals més eficaços. En l'àmbit monetari, la primera fase significa la supressió de tots els obstacles a la integració financera i la intensificació de la cooperació i de la coordinació de les polítiques comunitàries. La segona etapa comença amb l'entrada en vigor del nou tractat, prevista per a l'1 de gener de 1994. Consisteix en una segona fase de transició i d'aprenentatge per assolir la presa de decisions a escala comunitària en la tercera fase. Els estats conserven el poder de decisió, i alhora es creen els principals òrgans de l'estructura de base de la UEM, que comportaria la revisió de les estructures existents i la creació d'institucions noves. El reforçament de la coordinació de les polítiques econòmiques i monetàries s'aconsegueix per mitjà de l'establiment a escala comunitària de les grans línies directrius en aquests àmbits. En aquesta segona etapa els estats membres haurien de considerar les seves polítiques econòmiques com a qüestions d'interès comú i coordinar-les en el si del Consell amb la finalitat d'assolir els objectius de la UEM. El Consell adopta per majoria qualificada una recomanació recollint les grans orientacions per a les polítiques econòmiques dels estats membres i de la Comunitat. A l'inici de la segona etapa s'ha de crear l'Institut Monetari Europeu (IME) que tindrà personalitat jurídica i que serà dirigit i gestionat pels Governadors dels Bancs Centrals dels Estats membres. L'IME tindrà com a funció el reforçament de la cooperació entre els bancs centrals dels estats membres, la promoció de la coordinació de les polítiques monetàries; la supervisió del funcionament dels Sistema Monetari Europeu (SME). La tercera etapa o etapa final representarà l'atribució a les institucions comunitàries de totes les competències monetàries i econòmiques. En aquesta tercera fase i abans del 31 de desembre de 1996, la Comissió i l'IME han de presentar un informe al Consell sobre els progressos que hagin realitzat els estats membres en el compliment de les seves respectives obligacions amb relació a la realització de la UEM. S'exigirà un alt grau d'estabilitat dels preus, una situació financera estatal sostenible, el respecte durant almenys els dos últims anys dels marges de fluctuació del SME i l'estabilitat dels tipus d'interès a llarg termini. Sobre la base de l'esmentat informe, el Consell avaluarà quins estats membres compleixen les condicions necessàries per a l'adopció d'una moneda única. El Consell Europeu decidirà la data de començament de la tercera etapa i els estats que podran participar-hi. La resta d'estats seran considerats com "Estats subjectes a excepció" i podran incorporar-se a la tercera etapa quan compleixin les condicions ja esmentades. En la tercera etapa es crearà el Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). El SEBC estarà format pel BCE i pels bancs centrals dels estats membres i serà governat pels òrgans rectors del BCE. La seva funció principal consistirà en la definició de la política monetària de la Comunitat. El BCE estarà format per una Comissió executiva nomenada pels Governs dels estats membres entre persones amb reconegut prestigi i experiència professional en l'àrea monetària i bancària. Des del moment de la creació del BEC, l'IME deixarà d'existir. En la data inicial de la tercera etapa, el Consell adoptarà per unanimitat els tipus de conversió de les respectives monedes dels estats membres. Aquests tipus seran fixos i irrevocables. El Consell adoptarà les mesures necessàries per a la introducció de l'ecu com a moneda única.
Segons el calendari acordat pel Consell d'Europa, aquest procés culminarà l'1 de gener de 1999, data en la qual els països de la Unió Europea que hagin mostrat un grau de convergència adient i que estiguin disposats a participar en el projecte s'incorporaran a la Unió Econòmica i Monetària concebuda com una àrea d'estabilitat monetària amb una moneda única: l'euro, que començarà a ésser operativa ja l'any 1999 i que es convertirà en l'única unitat monetària d'aquesta zona a partir del 2002, any en què substituirà definitivament les monedes estatals. La introducció de la moneda única i la posada en marxa d'aquest nou espai significa un pas endavant en el procés d'unitat europea, ja que comporta, a més d'una política monetària única, una política canviària única, un sol Banc Central a nivell europeu i una molt més estreta concertació de les restants polítiques macroeconòmiques.
La tercera fase de la UEM, que entrà en vigor l'1 de gener de 1999, incorporà 11 països: Espanya, Bèlgica, Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia. Tots compliren amb els criteris de convergència establerts en una anterior fase de la Unió. Aquests estats adoptaren l'euro com a divisa, i a partir de l'any 2002, juntament amb Grècia, l'incorporaran com a moneda de carrer. La UEM suma prop de 300 milions d'habitants, davant els 270 milions dels Estats Units, i es converteix així en la primera economia mundial. La nova àrea significa al voltant del 15% del producte interior brut mundial, davant del 20% dels EUA. La diferència bàsica entre les dues àrees rau en el pes dels bancs i les borses. Mentre que a la zona euro els finançadors habituals són els bancs, als Estats Units els mercats de renda variable i fixa canalitzen el gros del finançament i l'estalvi. També el sector públic és més important a la UEM, amb el 49% del PIB, davant el 35% dels Estats Units. Segons tots els estudis, els beneficis de l'euro tendeixen a concentrar-se cap al final del procés, mentre que els costs són al principi. Els beneficis de l'estabilitat de preus seran per als agents econòmics amb més possiblitats de protegir-se contra l'erosió de la inflació, mentre que de la supressió dels costs de transacció i cobertura de riscs per l'existència d'una sola moneda en treuen especial profit els usuaris de serveis financers.
Unió Econòmica i Monetària (UEM)
Tenia com a objectiu la total llibertat de circulació de les persones, els béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació de les paritats entre les monedes dels aleshores dotze estats membres i l'adopció d'una moneda única. Aquests tres àmbits eren considerats com les tres fases successives de realització de la UEM. La primera fase (de l'1 de juliol de 1990 al 31 de desembre de 1993) consistí en l'assoliment del Mercat Interior Europeu i l'anivellament entre els estats membres mitjançant programes de consolidació pressupostària i polítiques estructurals i regionals més eficaces. La segona fase (de l'1 de gener de 1994 al 31 de desembre de 1998) començà amb l'entrada en vigor del nou tractat, i representà l'adaptació als mecanismes de presa de decisions propis de la tercera fase. El Consell Europeu emprengué la coordinació de les polítiques econòmiques dels estats. Fou creat un Institut Monetari Europeu (IME) amb personalitat jurídica, el qual, dirigit i gestionat pels governadors dels bancs centrals dels estats membres, tenia com a finalitat el reforçament de la cooperació entre aquests bancs, la promoció de la coordinació de les polítiques monetàries i la supervisió del funcionament del Sistema Monetari Europeu (SME). La tercera fase (des de l'1 de gener de 1999) comportà la transfèrencia a les institucions comunitàries de totes les competències monetàries i econòmiques i la unificació de la moneda: en una data en principi no més enllà del 1996 (que en la pràctica no fou fins el 1998), la Comissió i l'IME havien de presentar un informe al Consell Europeu sobre els progressos en l'acompliment dels anomenats criteris de convergència per tal d'accedir a la moneda única. Els estats que no acomplissin aquests criteris s'hi incorporarien tan bon punt els anessin assolint. També en la tercera etapa era prevista la creació del Banc Central Europeu (BCE). L'entrada en funcionament del BCE comportà la fi de l'IME i de la seva unitat de compte, l'ecu.
Tractat d'Unió Política
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea. El tractat d'Unió Política reforça els lligams dels dotze membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat. Aquesta nova dimensió que assoleix la Comunitat justifica també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d'intervenció, en el respecte del nou principi de la subsidiarietat, com també la declaració d'una ciutadania europea que s'afegeix a les ciutadanies nacionals. El tractat d'Unió Política engloba diferents aspectes: la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l'ampliació de competències, els mecanismes de l'Europa social, la justícia i els afers interiors i la legitimitat democràtica. Pel que respecta a la política exterior i de seguretat comuna la Unió té com a objectiu refermar la seva identitat a l'escena internacional, i fixa un terme per a la definició d'una política comuna de defensa. S'estableixen dues vies d'actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint posicions comunes, i la realització progressiva d'accions conjuntes en els camps en què els estats membres tinguin interessos comuns importants. Es contempla també per a més endavant la formulació d'una política de defensa comuna que posteriorment podria conduir a una defensa comuna. El tractat disposa que la Unió Europea Occidental forma part integrant del desenvolupament de la Unió Europea i ha d'elaborar i executar les decisions i les accions de la Unió que tinguin implicacions en el camp de la defensa. Pel que fa a la ciutadania europea, el nou tractat en consagra una veritable creació, que s'articula al voltant d'un conjunt de drets i de deures que van més enllà de la simple llibertat de circulació de les persones que exerceixen una activitat econòmica; tot ciutadà de la Unió resident en un estat membre del qual no és súbdit té el dret de vot i d'elegibilitat en les eleccions europees en aquest estat. En la perspectiva del "gran mercat" interior i per a assegurar un desenvolupament equilibrat de les polítiques comunes, el tractat amplia selectivament les competències comunitàries, tot respectant un principi essencial per a l'equilibri institucional de la nova Unió: el de la subsidiarietat. El tractat completa les disposicions existents en els camps de la dimensió social, la cohesió econòmica i social, la recerca i el desenvolupament, i el medi ambient. La política de cohesió econòmica i social mira de reduir la separació entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i frenar l'endarreriment de les regions menys afavorides, entre les quals es comprenen les zones rurals. El tractat contempla la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic mitjançant la posada en execució del marc programàtic a través de programes específics. Quant a protecció del medi ambient, assenyala que les exigències en aquesta matèria han d'integrar-se en la definició i en la realització de les altres polítiques de la Comunitat. En els nous camps d'acció previstos en aquest capítol hi ha la política industrial per a la Comunitat, els objectius de la qual són accelerar l'adaptació als canvis estructurals, assegurar un medi ambient favorable a la iniciativa i al desenvolupament d'empreses del conjunt de la Comunitat, encoratjar la cooperació entre les empreses i afavorir una millor explotació del potencial industrial, de les polítiques d'innovació, de recerca i de desenvolupament tecnològic. L'objectiu del desenvolupament de les grans xarxes transeuropees és assegurar la interconnexió i la interoperativitat de les xarxes nacionals, com també l'accés a aquestes xarxes. En el capítol cultural, la Unió contribueix a l'expansió de la cultura dels estats membres, des del respecte a la seva diversitat nacional i fent evident l'heretatge cultural comú. La política social ha estat refusada per la Gran Bretanya, però no obstant això els altres onze estats es comprometen a desenvolupar la Carta Social aprovada el 1989. Els aspectes més importants com el salari mínim, el dret de vaga, el dret sindical i el lock-out hauran d'ésser decidits per unanimitat dels onze. Es contempla la creació de sindicats europeus i patronals europees. Pel que fa a justícia i afers interns el tractat preveu una cooperació reforçada dels dotze en matèria judicial, policial i duanera per tal d'assegurar la realització dels objectius de la Unió. Maastricht ha estat l'ocasió de fer un nou pas en la direcció del reconeixement d'un poder legislatiu efectiu del Parlament Europeu, amb la instauració del procediment de codecisió, el qual dóna al Parlament el poder de decidir, conjuntament amb el Consell, reglaments, directrius, decisions o recomanacions, en règim d'igualtat, encara que es concedeix al Parlament el dret de vet en algunes matèries com el mercat interior, cultura i justícia. El tractat és innovador pel que fa a la representació de les regions. Preveu la creació d'un comitè de les regions de caràcter consultiu, compost pels representants de les col·lectivitats regionals i locals, que serà tingut en compte pel Consell o per la Comissió Europea en els camps que els afectin.
Unió Política
Dins d'aquest àmbit, el tractat de Maastricht tenia en compte diferents aspectes: en l'acció de govern més habitual, formulà el principi de subsidiarietat, pel qual, llevat dels àmbits d'expressa competència exclusiva dels òrgans de la UE, la presa de decisions havia d'efectuar-se en el nivell més proper al ciutadà, i, inversament, calia que les intervencions dels òrgans de la UE en els nivells competencials inferiors fossin justificats. Pel que fa a la ciutadania europea, l'articulava al voltant d'un conjunt de drets i de deures que, a més de garantir la lliure circulació de les persones que exercissin una activitat econòmica, donava a qualsevol ciutadà de la Unió resident en un estat membre del qual no fos súbdit el dret de vot i d'elegibilitat en les eleccions europees en aquest estat. Amb la política de cohesió econòmica i social intentà reduir la separació entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i frenar l'endarreriment de les menys afavorides, entre les quals hi ha les zones rurals. D'altra banda, el refús de la Gran Bretanya a adherir-se a la política social, amb provisions sobre temes com ara el salari mínim, el dret de vaga, el dret sindical i el locaut, i la previsió de creació de sindicats de treballadors i patronals europeus, féu que aquest capítol restés en segon pla. Quant a les pròpies institucions, el tractat representà un nou pas en el reconeixement d'un poder legislatiu efectiu del Parlament Europeu, amb la instauració del procediment de codecisió, conjuntament amb el Consell, en determinades àrees, i hom concedí al Parlament el dret de vet en algunes matèries com el mercat interior, cultura i justícia. Finalment, el tractat de Maastricht acordà la creació d'un Comitè de les Regions de caràcter consultiu, compost per representants d'entitats substatals.
Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
El tractat de Maastricht plantejava la construcció d'una identitat comuna en l'escena internacional i fixava un terme per a la definició d'una política comuna de defensa a partir de dues vies d'actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint posicions comunes i la realització progressiva d'accions conjuntes en els camps en què els estats membres tinguessin interessos comuns importants. Fou postergada la formulació d'una política de defensa i d'unes forces comunes; el tractat tan sols disposava que la Unió d'Europa Occidental formés part integrant del desenvolupament de la Unió Europea com a organització a la qual eren encomanades les tasques de defensa.
Pilar institucional del tractat de la Unió Europea que treballa en l'establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres. El tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea— una estructura fonamentada en tres pilars: les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i la cooperació en els àmbits de la justícia i d'interior. La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d'una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió. El tractat d'Amsterdam, que entrà en vigor l'any 1999, reformà el tractat de Maastricht i sumà dues innovacions en matèria de Política Exterior i de Seguretat Comuna. En primer lloc, instituí un alt representant per a la PESC com a veu comuna d'Europa, encarregat de promoure els treballs i de ser-ne el garant per a la seva continuïtat. El primer alt representant fou Javier Solana, fins aleshores secretari general de l'OTAN, elegit durant el Consell Europeu de Colònia el 4 de juny de 1999. En segon lloc, el tractat aportà una Unitat de Planificació de la Política d'Alerta Ràpida (UPPAR), estructura que té per objectiu reforçar la coherència de l'acció exterior de la Unió, la qual ha de tenir un paper determinant en la fixació de les seves prioritats estratègiques. Es posà en pràctica per primera vegada durant la tardor del 1999. La PESC es regeix per unanimitat exceptuant les qüestions de procediment (majoria simple) i les decisions d'acció i posició comunes i l'establiment de les estratègies comunes (majoria qualificada). A partir del tractat d'Amsterdam, les institucions i els òrgans de la PESC comuns als altres dos pilars de la Unió Europea són: el Consell Europeu, que defineix els principis i les orientacions generals de la PESC i estableix les estratègies comunes creades en el tractat; el Consell, que és la instància decisòria en la definició de la PESC i de la seva posada en pràctica sota la base de les orientacions generals del Consell Europeu; la Comissió, que malgrat no tenir el monopoli d'iniciativa el comparteix amb els estats membres; la Presidència, que bàsicament té la funció de representació davant de països tercers i de les organitzacions internacionals, i alhora s'encarrega de posar en pràctica les decisions de la PESC, i finalment el Secretariat General del Consell, que assisteix la Presidència en la conducta i el seguiment del treball. Pel que fa a institucions i òrgans específics, inclou: el comitè polític, que contribueix a la definició de les polítiques d'acord amb les intencions del consell; els corresponsals europeus, caps de servei de la PESC dels quinze estats membres; els grups de treball, que reuneixen els experts en qüestions sectorials o territorials, i els consellers PESC, formats per consellers de les representacions permanents i encarregats de la preparació de les decisions de la PESC segons criteris jurídics i pressupostaris i l'establiment de la xarxa COREU, que permet la difusió d'informació exclusivament sobre la PESC entre les diferents capitals.
Cooperació Judicial
La cooperació en matèria judicial es plantejà com una prioritat en la mesura que el mercat únic europeu i la lliure circulació dels ciutadans en els límits de la UE feien ineludible una adequació del marc jurídic dels estats membres a la nova situació.

El Tractat de Maastricht ha estat revisat i actualitzat pels tractats d'Amsterdam (1997) i de Niça (2001).

Tractat d'Amsterdam
Tractat signat pels països membres de la UE el 1997, que entrà en vigor al maig del 1999. Fou concebut com una revisió i actualització del tractat de Maastricht. Incideix especialment en l'aspecte polític, judicial i d'actuació exterior que respongui a l'evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d'asil i l'accés de nous membres. Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d'ocupació. El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l'accés del ciutadà a la informació generada per les institucions europees i el compromís de transparència d'aquestes institucions són altres aspectes també recollits en el document final. Quant a la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna), les reformes més rellevants afectaren el seu finançament, l'explicitació d'una estratègia comuna, l'adopció de la majoria qualificada en la presa de decisions, la creació del càrrec d'Alt Representant de la PESC i la planificació d'estratègies d'operacions pacificadores i d'ajut humanitari. El tractat d'Amsterdam reforçà els aspectes referits a les institucions de la Unió, en particular els mecanismes de codecisió: la ponderació dels vots en el Consell de la UE (qüestió finalment no resolta) i l'extensió del mecanisme de la majoria qualificada, i també la iniciativa de la Comissió i el paper de la presidència. En l'àmbit judicial hom procedí a una definició més clara dels drets fonamentals sobre els quals s'assenta la Unió Europea, els procediments a partir dels quals la UE pot dictaminar que un dels seus membres ha infringit algun d'aquests drets fonamentals i l'eventual suspensió de les sancions, i també de les atribucions del Tribunal Europeu de Justícia. A més, el tractat d'Amsterdam també establí mecanismes per a la incorporació als tractats de Schengen.
Tractat de Niça
Segon tractat de revisió i actualització del Tractat de Maastricht, signat el febrer de 2001. Entre els temes abordats destacà el de les reformes institucionals: es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d'ús general de presa de decisions a la comissió, i es reduïren els assumptes amb dret a vet: l'ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals. També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i en la qual es proposaren solucions de compromís (nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc.). Hom reponderà també els vots al consell de ministres, mesura que tingué més en compte el pes demogràfic d'Alemanya i que és previst que entri en vigor el 2005. De manera semblant, fou reformat el sistema de repartiment de vots al Parlament Europeu per al 2004. D'altra banda, el tractat aprovà el sistema conegut com a cooperacions reforçades, per a què un grup de països pogués avançar amb més rapidesa que els altres en temàtiques d'integració europea, i hom elaborà un estatut de la Carta dels Drets Fonamentals, el paper dels parlaments nacionals i la simplificació dels tractats.

Institucions de la Unió Europea.

Institució
Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica. Així, hom considera institucions la família, l'organització religiosa, el govern, l'organització econòmica, les universitats, els hospitals, etc.
Institucions de la Unió Europea
La Unió Europea consta de diverses institucions creades a partir dels principis que regeixen els estats democràtics, pluralistes i de dret, les quals legislen, aproven i executen les directrius acordades. Llevat del Parlament, en totes aquestes institucions els governs dels estats membres hi tenen un pes decisiu. Les principals d'aquestes institucions són les següents: Comissió Europea, Consell de la Unió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Banc Central Europeu, Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions, Banc Europeu d'Inversions i Defensor del Poble europeu.
La Unió Europea es basa en un sistema institucional únic en el món. Els Estats membres accepten delegar una part de la seva sobirania en institucions independents que representen alhora els interessos comunitaris, els nacionals i els dels ciutadans. La Comissió defensa tradicionalment els interessos comunitaris, tots els Governs nacionals estan representats en el Consell de la Unió i els ciutadans de la Unión elegeixen al Parlament Europeu directament. Així, dret i democràcia constitueixen els fonaments de la Unió Europea. A aquest "triangle institucional" s'afegeixen altres dues institucions: El Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes, així com altres cinc òrgans i tretze Agències especialitzades creades expressament per a complir les tasques específiques de caràcter eminentment tècnic, científic o de gestió.
Legislació comuna
Conjunt de lleis comunes per mitjà de les quals es governen els Estats membres del mercat comú europeu.

Òrgans executius.

Consell Europeu
Consell que aplega els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió Europea. Té per objectiu adoptar gradualment posicions comunes en matèries comunitàries i de coordinar les accions diplomàtiques en totes les àrees d'afers internacionals que afectin els interessos de la Unió Europea. El Consell inicià les seves reunions a París el 1961, però la cimera no s'arribà a institucionalitzar fins a la setena reunió, a París, l'any 1974. La seva existència com a institució fou oficialitzada el 1987, amb motiu de la signatura de l'Acta Única Europea. Les cimeres, que se celebren com a mínim dues vegades l'any, tenen lloc generalment a la capital de l'estat membre que presideix el Consell de Ministres de la Unió Europea, o a Brussel·les.
Òrgan que reuneix, almenys dos cops l'any, els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió Europea en una Conferència Intergovernamental (CIG). Hom hi acorda les directrius bàsiques de l'organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d'interior. Fins el 1974, que s'institucionalitzà, funcionà d'una manera informal. La seva existència fou reconeguda en l'Acta Única Europea (1987).
Consell de Ministres
Nom amb què s'anomenà l'organisme representant dels estats membres de la Unió Europea fins el 1994, que passà a anomenar-se Consell de la Unió Europea.
Consell de la Unió Europea
Organisme amb seu a Brussel·les que representa directament els estats membres. Creat el 1965 i anomenat fins el 1994 Consell de Ministres, és el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea. Els seus integrants (un per estat) són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió. El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la Presidència de la Unió Europea, exercida rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres. Les resolucions poden prendre's per unanimitat, majoria qualificada o majoria simple, i els vots de cada país són ponderats segons una escala que a grans trets reflecteix la seva importància demogràfica: Luxemburg, 2; Dinamarca, Finlàndia i Irlanda, 3; Àustria i Suècia, 4; Bèlgica, Grècia, els Països Baixos i Portugal, 5; Espanya, 8, i Alemanya, França, la Gran Bretanya i Itàlia, 10. Del 1997 (tractat d'Amsterdam) al 1999 el secretari general del Consell de la Unió Europea actuà com a Alt Representant de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna).
Comissió Europea
Institució creada el 1965 pel tractat de Brussel·les que vetlla per l'aplicació dels tractats i les directrius dins del marc establert pel Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, i que pot formular propostes a aquests organismes. Amb seu a Brussel·les, des del 1996 consta de 20 comissaris, d'entre els quals hi ha un president i dos vicepresidents designats per a un període de cinc anys pels governs dels estats membres i ratificats pel Parlament Europeu. Tots els estats membres han de ser representats a la Comissió per dos comissaris (França, Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) o bé per un. Els presidents de la Comissió han estat, successivament, l'alemany W.Hallstein (1965-67), el belga J.Rey (1967-70), l'italià F.M.Malfatti (1970-72), el neerlandès S.Mansholt (1972-73), el francès F.X.Ortoli (1973-77), el britànic R.Jenkins (1977-81), el luxemburguès G.Thorn (1981-85), el francès J.Delors (l'únic que ha repetit mandat: 1985-95) i el luxemburguès J.Santer (1995-99). Des del 1999 n'és el president l'italià R.Prodi.
Organisme de la Unió Europea creat el 1967 encarregat de vetllar per l'acompliment dels tractats. És un òrgan independent, bé que controlat pel Consell de Ministres, i amb algunes atribucions executives, especialment pel que fa al pressupost. Té la facultat de plantejar iniciatives al Consell de Ministres i desenvolupar projectes i exercir el poder decisori que li atorgui el Consell. És formada per un president i sis vicepresidents adscrits als àmbits d'economia i finances, cooperació i desenvolupament, indústria i tecnologia de la informació, afers econòmics estrangers, política de personal i administració, i recerca i desenvolupament. Hi ha un nombre variable de comissaris en matèries diverses. Els membres de la comissió són nomenats pels governs de cadascun dels estats membres de la Unió, cada dos anys en el cas del president i els vicepresidents, i cada quatre anys per a la resta de membres, renovables. No hi pot haver més de dos membres de cada estat. Des del 1981 n'han estat presidents Gaston Thorn (1981-84), Jacques Delors (1985-94), Jacques Santer (1994-99) i Romano Prodi (des del 1999).

Òrgan legislatiu.

Parlament Europeu
Assemblea que supervisa la tasca dels òrgans executius (Consell de la Unió Europea i Comissió Europea) de la Unió Europea. Fou creat el 1951 com una assemblea amb els seus membres designats pels governs dels estats membres. Amb seu a Estrasburg, des del 1996 és format per 626 escons en una proporció per a cada estat repartida de la manera següent: 99 per a Alemanya; 87 per a França, la Gran Bretanya i Itàlia; 64 per a Espanya; 31 per als Països Baixos; 25 per a Bèlgica, Portugal i Grècia; 22 per a Suècia, 21 per a Àustria; 16 per a Dinamarca i Finlàndia; 15 per a Irlanda i 6 per a Luxemburg. Els diputats són escollits de forma directa pels ciutadans dels estats membres. El 1979 se celebraren les primeres eleccions europees, que tenen lloc cada sis anys. Les funcions del Parlament Europeu són bàsicament consultives i de control de la tasca legislativa, bé que hom preveu dotar-la progressivament de més poders. Altres competències al seu abast són el nomenament del Defensor del Poble Europeu, el dret d'interpel·lació davant la Comissió Europea i la moció de censura en contra, l'elaboració del dictamen de conformitat respecte als acords d'adhesió i d'associació, etc.
Assemblea legislativa de la Unió Europea que supervisa la tasca dels òrgans executius de les Comunitats Europees (Consell de Ministres, des de 1994 Consell de la Unió Europea, i Comissió Europea). Elegit de forma directa pels ciutadans dels estats membres, passà de 434 a 518 escons del 1979 al 1984, i a 567 des del gener del 1994. D'aquests, 99 corresponen a Alemanya; França, la Gran Bretanya i Itàlia n'ocupen cadascun 87; Espanya 64; els Països Baixos 31; Bèlgica, Portugal i Grècia 25 escons cadascun; Dinamarca 16; Irlanda 15; i Luxemburg 6. Les primeres eleccions tingueren lloc el 1979. Les convocatòries posteriors se celebraren el 1984, el 1987 (a Espanya i Portugal), el 1989 i el 1994. En la legislatura iniciada aquest darrer any, els escons de la Cambra es repartiren en els deu grups següents: Grup Socialista 198; Partit Popular Europeu (democratacristians) 157; Grup Liberal, Democràtic i Reformista 43; Esquerra Unitària Europea 28; Força Europa (coalició de dretes italiana) 27; Aliança Democràtica Europea (gaullistes) 26; Els Verds 23; Aliança Radical Europea 19; Europa de les Nacions (nacionalistes) 19; No Inscrits 27.
El 1996, i després de l'ingrés de Suècia, Àustria i Finlàndia, passà a tenir 626 escons, repartits de la manera següent: Grup Socialista 216; Partit Popular Europeu (democratacristians) 173; Unió per Europa 56; Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes 52; Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica 33; Els Verds 27; Coalició Radical Europea 20, Europa de les Nacions 18, i altres 31. Al juliol del 1994 fou nomenat president el socialdemòcrata alemany Klaus Hänsch. Dos anys després, Hänsch cedí el lloc de president a José María Gil-Robles, del Grup Popular Europeu (PPE).
El 14 de gener de 1997, el diputat espanyol José María Gil-Robles fou elegit nou president del Parlament Europeu, substituint en el càrrec el socialista alemany Klaus Hänsch, d'acord amb el pacte d'alternativa existent entre els grups socialista i popular de la cambra. Després de les eleccions del 13 de juny de 1999, el Partit Popular Europeu (PPE) esdevingué el grup majoritari, amb 210 escons, per davant del PSE (185), els liberals (48) i els Verds (38). L'abstenció fou superior al 50%, amb taxes de participació molt baixes a la Gran Bretanya (24%) i els Països Baixos (30%). Un mes més tard se celebrà a Estrasburg la primera sessió de la nova legislatura del Parlament Europeu, que estrenà una nova seu amb el nom de la sociòloga francesa Louise Weiss. Nicole Fontaine, diputada per la Unió per la Democràcia Francesa, fou elegida presidenta de la cambra durant la sessió inaugural. Entre els 14 membres de la nova vicepresidència hi hagué els catalans Aleix Vidal-Quadras (PP) i Joan Colom (PSOE). El 17 de maig de 2000 els diputats del Parlament Europeu de CiU, el PNB i el BNG tancaren un acord per crear un intergrup amb els diputats nacionalistes flamencs, gal·lesos i escocesos sota els principis de la declaració de Barcelona. L'organisme fou presidit pel gallec Camilo Nogueira (BNG) i tingué 12 diputats de tres grups parlamentaris (Liberal, Verds-Aliança Lliure d'Europa i Popular). En la celebració de la cimera de Niça, al desembre del 2000, s'acordà que el nombre d'escons pujaria de 626 a 732 quan la Unió Europea s'ampliés, amb la qual cosa se superà el sostre de 700 que els 15 havien acordat en el tractat d'Amsterdam. El futur Parlament Europeu tindrà 99 diputats alemanys, 27 més que el Regne Unit, França i Itàlia. Espanya i Polònia en tindran 50. Els 15 feren valer el nombre d'escons en el Parlament per compensar les disparitats en els vots en els consells de ministres.

Òrgans jurídics.

Tribunal de Justícia Europeu
Òrgan jurídic suprem de la Unió Europea. Fundat el 1951 pel tractat de París i amb seu a Luxemburg, té dues funcions principals: controla que les polítiques dels governs dels estats membres i les de les institucions siguin coherents amb les resolucions dels tractats, i estableix la validesa de les interpretacions que els tribunals dels estats membres fan de la legislació comuna. És format per quinze jutges (un per estat membre) assistits per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys. Hi està subordinat el Tribunal Europeu de Primera Instància, creat el 1989.
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. Creat el 1951, la seva missió consisteix en l'aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l'exercici del control judicial d'aquesta. Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la comissió europea. És format (des del 1996) per quinze jutges (un per cada estat membre) assistits per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys. El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn. Els jutges escullen entre ells el president.
Tribunal de comptes
Tribunal amb caràcter fiscal i polític, encarregat de la fiscalització de l'economia de les entitats estatals, de jutjar i condemnar els qui tenen cura dels comptes de l'estat i de vigilar i d'inspeccionar els expedients administratius de reintegraments i cancel·lacions de finances.
Tribunal de Comptes Europeu
Òrgan jurídic de control financer creat el 1977. Examina la totalitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea i dels organismes que en depenen, la seva legalitat, regularitat i correcta gestió. La seu és a Luxemburg. Subordinat a la Comissió, al Consell de Ministres, al Parlament i al Tribunal de Justícia, és compost per dotze membres, elegits per sis anys pel Consell Europeu, els quals exerceixen les seves funcions amb absoluta independència.
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea. Creada el 5 d'abril de 1977 per decisió dels representants dels governs dels estats membres,. entrà en funcionamnet el 25 d'octubre del mateix any. La seva seu és a Luxemburg. És compost per dotze membres, elegits per sis anys pel consell, els quals han d'exercir les seves funcions amb absoluta independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no. Aquest tribunal examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Unió Europea, i també els de qualsevol organisme creat per aquesta. Així mateix, estudia la legalitat i la regularitat d'aquests ingressos i despeses i garanteix una correcta gestió financera.

Comitès de la Unió Europea.

Comitè Econòmic i Social
Organisme de caràcter consultiu creat el 1957 i adscrit a la CEE que representa col·lectius diversos de l'àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d'associacions diverses (agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc). El nombre de representants és de 222, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys. Pot ésser consultat pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea. El Comitè pot formular propostes i ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental.
Comitè de les Regions
Organisme de caràcter consultiu creat pel tractat de Maastricht (1992), que representa entitats d'àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l'àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies (länder, comunitats autònomes, regions, etc). El nombre i les condicions de designació dels membres són els mateixos que els del Comitè Econòmic i Social. Pot emetre dictàmens per pròpia iniciativa quan estiguin en joc interessos regionals específics. La representació dels estats membres és encara una qüestió pendent.
Òrgan de la Unió Europea de caràcter consultiu creat pel tractat de Maastricht el 1992 amb el nom de Comitè de les Regions d'Europa. El 1994 hom li donà el nom actual. El 1996 era format per 222 membres, representants de les col·lectivitats regionals i locals dels estats de la UE, que varien de 6 a 24 segons els estats, nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys. La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d'organismes regionals o locals: Jacques Blanc, president del Llenguadoc-Rosselló (1994-96), l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (1996-98), i, des del 1998 el ministre per a afers europeus del land del Rin del Nord-Westfàlia Alfred Denmayer. El Comitè pot ésser consultat pel Consell o per la Comissió en matèries d'educació, cultura, salut pública, xarxes transeuropees i cohesió econòmica i social i pot emetre un dictamen quan consideri que hom compromet interessos regionals específics.
Consell de les Regions d'Europa
Organisme internacional constituït a Lovaina el 1985 a instàncies del Consell d'Europa, amb la finalitat de reunir totes les regions europees amb característiques pròpies i diferenciadores i de potenciar llur intervenció davant de les institucions europees, essencialment quan a l'establiment de programes de desenvolupament.

Organismes bancaris.

Banc Central Europeu (BCE)
Màxima autoritat monetària de la Unió Europea, amb funcions de banc central, fundat al juny del 1998 i operatiu des de l'u de gener de 1999. Amb seu a Frankfurt, hi són subordinats els bancs centrals dels estats membres, integrats en el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), governat pels òrgans rectors del BCE, la Comissió Executiva nomenada pels governs dels estats membres i un Consell de Govern. El SEBC té com a funcions principals regular els diners en circulació, supervisar les operacions de canvi, controlar les reserves de divises dels estats membres i supervisar el funcionament dels sistemes de pagament. El seu primer president, elegit pels estats membres de la UE, fou l'holandès Willem Duisenberg. L'entrada en vigor del BCE, simultani a la de la moneda única, comportà la fi de l'Institut Monetari Europeu (IME), anterior autoritat monetària provisional de la UE.
O Banca Central Europea. Institució de la Unió Europea amb seu a Frankfurt, vigent a partir de l'1 de gener de 1999, que exerceix les funcions de banc central per als estats membres d'aquesta organització. La seva creació culmina el procés d'unió política i monetària de la Unió Europea iniciat el 1990. Aquest procés es dividí, d'acord amb l'anomenat Informe Delors, en tres fases, la primera de les quals consistí en l'eliminació de les restriccions de moviments de capitals entre els estats membres de l'aleshores Comunitat Econòmica Europea i l'establiment del Comitè de Governadors de Bancs Centrals per a coordinar les polítiques monetàries. En el tractat de Maastricht hom establí les directrius del Sistema Europeu de Bancs Centrals. La creació el 1994 de l'Institut Monetari Europeu (IME) marcà l'inici de la segona fase de la unió monetària, amb la desaparició del Comitè de Governadors, les funcions del qual eren traspassades i reforçades per l'IME. El 2 de maig de 1998 la Comissió Europea féu públics els estats que complien els requisists per a accedir a la moneda única l'1 de gener de 1999. El 25 de maig de 1998 els estats membres de la UE nomenaren el primer president —l'holandès Willem Duisenberg—, el vicepresident i els quatre membres del comitè executiu del Banc Central Europeu. Amb l'entrada en vigor del Banc Central Europeu i la consegüent dissolució de l'IME, hom dóna per començada la tercera i última etapa de la unió política i monetària.
L'1 de gener de 1999, al mateix temps que l'euro, entrà en funcionament el Banc Central Europeu, nascut de la tercera fase del tractat d'Unió Econòmica i Monetària. La institució forma part del Sistema Europeu de Banques Centrals (SEBC), el qual, integrat per les banques dels estats membres de la Unió Europea, n'assumí la sobirania monetària. L'entitat és la màxima responsable de la política monetària a la zona euro de la UE i ja ha portat a terme actuacions sobre els tipus d'interès, que nasqueren al 3% al començament de la tercera fase de la UEM. Formaren part inicialment d'aquesta fase Bèlgica, Alemanya, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia. Tots ells compliren uns requisits d'incorporació anomenats criteris de convergència, corroborats el 1998. El BCE, institució central i de govern del SEBC, té la seu central a Frankfurt. Tant l'un com l'altre es crearen immediatament després de decidir-se la posada en marxa de la tercera fase de la UEM, l'1 de juny de 1998. Aquesta decisió comportà la liquidació de l'Institut Monetari Europeu (IME), que tenia anteriorment les funcions que passaren a desenvolupar el BCE i el SEBC. Tres òrgans rectors del BCE regeixen el SEBC: el comitè executiu, el consell de govern i el consell general. El comitè executiu és l'òrgan gestor quotidià. El consell de govern adopta les decisions perquè el SEBC dugui a terme les seves funcions, com ara el disseny i la formulació de la política monetària. El consell general és l'únic òrgan del qual formen part els països inicialment exclosos de la UEM, i és constituït pel president i el vicepresident del BCE a més dels governadors de les banques centrals de tots els països de la Unió Europea. Les seves funcions són transitòries, ja que s'ocupa de tot allò necessari per tal que els països temporalment exclosos de la UEM puguin, en el moment oportú, entrar a formar-ne part. El BCE és presidit per l'holandès Wim Duisenberg, que abans ocupà el mateix lloc a l'IME.
Sistema Europeu de Banques Centrals (SEBC)
Conjunt format per la Banca Central Europea i les dels estats membres, que actuarà a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària (1977 o 1999). Tindrà les funcions de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del sistema de pagaments.
Amb l'entrada en funcionament de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària, tant el SEBC com el Banc Central Europeu assumiren les seves funcions de política monetària. L'objectiu fonamental del sistema és mantenir l'estabilitat dels preus.
Banc Europeu d'Inversions (BEI)
Institució de dret públic autònom, creada el 1958 pel Tractat de Roma, amb l'objectiu de finançar les polítiques de desenvolupament, cohesió i integració europees. Des del 1999 depèn del Banc Central Europeu. Incideix , entre d'altres, sobre les regions menys afavorides, la millora de les infraestructures, la protecció del medi ambient i la qualitat de vida, el foment de la indústria i el suport a la petita i mitjana empresa. Fora de la UE, finança les polítiques de cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a un centenar de països.
Institució de dret públic autònom, creada el 1958, d'acord amb el tractat de Roma. Té la seu a Luxemburg i és constituït pels estats de la Unió Europea. La seva tasca, dirigida a fomentar el desenvolupament, la cohesió i la integració, incideix sobre la reactivació de les regions deprimides o menys afavorides, la millora de les infrastructures, la protecció del medi ambient i la qualitat de vida, l'augment de la competitivitat industrial, el suport a les activitats de les petites i mitjanes empreses i l'ampliació i modernització en els sectors de la medicina i l'educació. Fora de la UE, el 1997 el BEI finançava les polítiques de cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a 120 països.
Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD)
Institució internacional amb seu a Londres, creada el 1991, per a promoure la transició cap al lliure mercat, orientar les economies i fomentar la iniciativa empresarial privada als antics estats comunistes d'Europa i als estats independents del Commonwealth. La seva ajuda té com a contrapartida el compromís dels estats beneficiaris a aplicar els principis de la democràcia pluralista. Les seves inversions són destinades a promoure l'activitat del sector privat, enfortir les institucions financeres i els seus sistemes jurídics. El 1998 la seva acció es repartia entre 26 estats. Intenta d'introduir en els països ex-comunistes la reforma econòmica finançant infrastructures i atorgant crèdits i participacions de capitals. En són accionistes els estats de la Comunitat Europea, uns altres 11 estats europeus, 9 de no europeus i 8 de beneficiaris.

Agències de la Unió Europea.

Agències de la Unió Europea
Una agència comunitària és un organisme de Dret públic europeu, distint de les Institucions Comunitàries (Consell, Parlament, Comissió, etc.) i que posseeix una personalitat jurídica pròpia. Les agències comunitàries es creen mitjançant un acte comunitari de Dret derivat amb la finalitat d'ocupar una tasca específica de naturalesa tècnica, científica o de gestió que s'especifica en el corresponent acte fundacional.
Hi ha actualment quinze organismes que responen a aquesta definició d'agència comunitària, si bé les paraules emprades per a designar a aquests organismes són diverses (Centre, Fundació, Agència, Oficina, Observatori) i poden donar lloc a certa confusió, sobretot tenint en compte que altres organismes que utilitzen aquestes mateixes denominacions no són agències segons aquesta definició.
En l'actualitat hi ha 15 agències de la UE: Cedefop (Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional), EUROFOUND (Fundació Europea per a la Millora de les Consicions de Vida i de Treball), AEMA (Agència Europea de Medi Ambient), ETF (Fundació Europea de Formació), OEDT (Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies), EMEA (Agència Europea per a l'Avaluació dels Medicaments), OAMI (Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (Marques, Dibuixos i Models)), EU-OSHA (Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball), OCVV (Oficina Comunitària de Varietats Vegetals), CdT (Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió Europea), EUMC (Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia), EAR (Agència Europea de Reconstrucció), EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària), AESM (Agència Europea de Seguretat Marítima) i AESA (Agència Europea de Seguretat Aèria).

Altres organismes de la Unió Europea.

Institut Monetari Europeu (IME)
Organisme de la Comunitat Europea que actuarà en l'àmbit monetari a la segona fase (1994-1997 o 1999) de la unió econòmica i monetària europea. Els seus objectius són: reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries dels estats membres; supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària (el qual desapareixerà); i facilitar l'ús i el desenvolupament de l'ecu. L'òrgan de govern serà format pels governadors de les banques centrals. Serà substituït per la Banca Central Europea.
Té la seu a Frankfurt. Les seves funcions són l'enfortiment de la cooperació entre els bancs centrals europeus, la coordinació de les polítiques monetàries d'aquests països, la vigilància del funcionament del Sistema Monetari Europeu i el seguiment de l'estabilitat de les entitats i els mercats financers. Però a més d'aquestes funcions en té dues més de molt importants: és l'organisme encarregat dels treballs preparatoris per a l'adopció de la moneda europea, l'euro, així com d'avaluar el grau de compliment dels criteris de convergència pels països que aspiren a ingressar en la Unió Econòmica i Monetària. Això fa que es tracti d'una institució clau en el procés d'integració europea. Al final del 1998 hauria de deixar d'existir per integrar-se en la Banca Central Europea.
Desaparegué coincidint amb la posada en marxa del Banc Central Europeu i del Sistema Europeu de Banques Centrals, l'1 de juny de 1998. Aquestes limitacions temporals es relacionen amb les funcions que li foren atribuïdes pel tractat de la Unió Europea i, en especial, pel mateix estatut de l'IME.
Eurostat
Oficina Estadística de les Comunitat Europea, creada el 1958, amb seu a Luxembrug, que té com a objectiu el subministrament d'estadístiques estatals i la coordinació de les estadístiques comunitàries. Ha realitzat nomenclatures uniformes (NUTS, comptes econòmics, mercaderies, etc) i estadístiques específiques (input-output, recerca i desenvolupament, despeses públiques, etc). Els resultats són publicats periòdicament sobre diversos suports. Aquesta oficina té a càrrec seu la publicació regular de les estadístiques econòmiques de la Unió Europea, incloent-hi els comptes nacionals dels països membres.
Europol
Cos policíac europeu que opera dins dels límits de la Unió Europea, en coordinació amb les organitzacions policíaques dels estats membres. Els seus objectius principals són combatre el terrorisme i el crim organitzat, particularment el narcotràfic, les xarxes d'immigració clandestina, el tràfic clandestí de substàncies radioactives i la falsificació i el blanqueig de diners. Amb seu a l'Haia, fou creada el 1995 i entrà en funcionament el 1998.

Figures institucionals.

Comissari europeu
Membre de la Comissió Europea encarregat d'elaborar les diferents polítiques comunitàries. Hi ha un total de vint comissaris, dels quals dos corresponen a França, Alemanya, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya, i un a cadascun de la resta dels estats membres.
Defensor del Poble Europeu / Ombudsman
Figura de l'ordenament juridicoadministratiu suec, encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern. Els ciutadans es poden adreçar a l'ombudsman perquè els defensi en el seu nom. Aquesta figura es creà, en el seu sentit modern, l'any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països amb govern democràtics amb diferents noms: síndic de greuges a Catalunya, defensor del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a Portugal i defensore civico a Itàlia.
Figura jurídica que vetlla per preservar els drets i les llibertats dels ciutadans europeus, les queixes dels quals recull i vehicula, enfront de les institucions europees, llevat del Tribunal de Justícia. És designat pel Parlament Europeu per la durada d'una legislatura. Fou creat pel tractat de Maastricht (1992). El primer a ocupar (1995) aquest càrrec fou el finlandès Jacob Söderman.
Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
Càrrec creat el 1997 pel tractat d'Amsterdam amb les funcions de representar la UE en negociacions amb països tercers i d'assessorar i col·laborar amb la Presidència de la UE en la presa de decisions en matèria de política exterior i de seguretat. Aquest càrrec l'ocupà el secretari general del Consell de la Unió Europea fins el 1999, que hom designà un alt funcionari expressament dedicat a aquestes funcions. El primer fou l'espanyol Javier Solana.

Política comunitària de la Unió Europea.

Política econòmica
Acció pública exercida sobre l'economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l'agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats. D'altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s'adreça a racionalitzar, amb l'estudi i l'anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l'evolució i la realitat econòmiques. Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles. En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l'acció; des d'aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc. Un altre criteri per a diferenciar la política econòmica és el referent a la profunditat del seu abast, especialment de la seva instrumentació. Pot arribar a anar al fons de l'organització econòmica social, per exemple, amb l'anomenat canvi de sistema; o es pot tractar d'un canvi d'estructures, per exemple el marc fiscal o el del comerç exterior, dins el mateix sistema. Si les dues anteriors solen ésser anomenades amb l'etiqueta genèrica de "polítiques econòmiques qualitatives", se sol dir que la resta és quantitativa predominantment conjuntural o a curt terme. Tanmateix un altre enfocament un xic distint parla de política econòmica a mig termini (3-4 anys) i a llarg termini (5 i més anys). Hom també pot parlar de la planificació —indicativa o imperativa— com la política econòmica global per confrontació amb la parcial (un aspecte, objectiu, sector, etc). Però la natura institucional de la instrumentació dóna lloc a la classificació més correcta del contingut de les polítiques econòmiques: monetària, financera, fiscal, de comerç exterior, de controls directes, etc. Això de banda, l'objectiu central que polaritza l'acció econòmica pot donar-li, també, nom: política d'estabilitat, sobretot contra la inflació i la recessió; d'equilibri exterior; política de creixement, tendent a maximitzar l'augment del producte nacional a mitjà i llarg termini; política de plena ocupació, etc. Al marge d'aquestes tipologies generals, cal subratllar que l'acció de política econòmica s'ha d'entendre com una part de la política general de la qual és una fracció molt important. Així, les decisions de política econòmica presenten tots els trets de les decisions polítiques i tenen relació amb l'assignació de recursos i mitjans escassos per a assolir uns objectius en principi il·limitats. El procés de la seva elaboració implica els poders legislatiu, executiu i també l'administració, la burocràcia i els tècnics. L'àmbit central de la decisió en política econòmica és el de la "nació estat". Ara bé: hom hi pot superposar un àmbit polític internacional que planteja restriccions i elabora decisions en certs aspectes, per exemple la Comunitat Econòmica Europea. D'altra banda, dins els estats, hi cap un cert grau de descentralització del poder en política econòmica que posa a les mans d'unitats regionals o locals, perifèriques o descentralitzades: decisions fiscals o de despesa pública, de desenvolupament regional, etc. En el cas de l'estat espanyol aquesta descentralització, que era mínima, ha tingut un considerable avanç arran de l'establiment de les regions autònomes. El mecanisme segons el qual l'administració obté els recursos necessaris per a la seva actuació (política fiscal) i la forma en què aquests recursos són aplicats no constitueixen pas un aspecte aïllat de la política econòmica, sinó que estan estretament relacionats amb la política monetària i amb la de creixement, a part la distributiva. En termes d'estris es poden agrupar en tres aspectes: per la banda dels ingressos corrents hi ha tots els mecanismes tributaris, llur disseny global i llur aplicació efectiva. És bàsic el tipus de repartiment que es faci de les càrregues públiques i el seu canvi. Al costat del patró d'ingressos, hi ha el de les despeses: llur repartiment entre necessitats col·lectives (oferta de béns públics), entre inversió i consum públic, llur distribució regional, etc; són especialment rellevants les transferències del sector públic al sector personal, especialment per mitjà de les assegurances socials, car són una peça bàsica de la política redistributiva. L'últim aspecte és el de les eventuals operacions financeres, que poden anar des de l'endeutament amb el banc central fins als emprèstits exteriors, passant pel deute públic interior. En termes d'objectius hom accepta generalment la següent polarització en tres eixos: la producció-finançament de béns o serveis públics, mesurable a través del pes de la despesa pública dins el PNB, que és considerada necessàriament creixent àdhuc dins les economies mixtes capitalistes; la distribució de la renda; la política conjuntural, o d'estabilitat, també bàsica. En relació amb els objectius de plena ocupació, estabilitat de preus, expansió de la producció, equilibri de balança de pagaments, com a principals, és bàsica la manipulació dels estris referits.
Convergència econòmica europea
Procés d'apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d'Europa. Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic (inferior al 3% del PIB; relació entre deute públic i PIB inferior al 60%), la inflació (en relació als tres estats millors, diferencial d'1,5%), la taxa d'interès del deute públic a cinc anys (diferencial de 2%) i les taxes de canvi (dins la banda estreta del sistema monetari europeu). Els tres primers criteris són referits a l'any anterior al pas a la tercera fase; el quart, als dos anys anteriors. Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre.
Els criteris de convergència tenen un cert nivell de flexibilitat, de manera que tot i no complir estrictament alguna de les condicions es pot acceptar l'ingrés del país en qüestió si mostra una tendència positiva. Aquests criteris no s'han de considerar només com una condició conjuntural per a accedir a la Unió Europea, ja que tenen una vocació de permanència materialitzada en l'anomenat pacte d'estabilitat, que preveu que els països apliquin polítiques que permetin el compliment continuat d'aquestes condicions un cop formin part de la Unió Econòmica i Monetària.
Els criteris de convergència foren l'element fonamental per a decidir, la primavera del 1998, els països que passarien a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) a partir de l'1 de gener de 1999. El compliment dels criteris permeté la integració d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Irlanda, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Àustria i Finlàndia. Aquests onze països, que configuren la UEM, adoptaren l'euro com a moneda única, a més de constituir una economia de grans dimensions, amb prop de 300 milions de persones, davant els 270 milions dels Estats Units, i al voltant del 15% del PIB mundial.
Pacte d'Estabilitat i Creixement
Pacte econòmic amb l'objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l'1 de gener de 1999. L'acord tingué l'origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995. Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997. En l'acord s'establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del tractat de Maastricht. La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de mantenir a curt termini un dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut i, a mitjà i llarg termini, d'arribar a prop de l'equilibri o, fins i tot, al superàvit. L'etapa de bonança econòmica viscuda durant la darrera part dels anys noranta portà la majoria dels estats a accelerar aquesta política i encaminar-se, abans del previst, cap a estratègies pressupostàries de dèficit zero.
Agenda 2000
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l'ampliació de la Unió Europea. El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d'establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l'objectiu d'adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l'ampliació de la UE. Els aspectes fonamentals de l'agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l'augment de l'eficàcia dels fons estructurals i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE. La reforma de la política agrària comuna se centra en la substitució de les mesures de suport als preus per ajuts directes per tal de compensar la reducció de preus com a conseqüència de polítiques destinades a millorar-ne la competitivitat. Aquest procés va acompanyat d'una política rural global i coherent. Els objectius de la reforma són estimular la competitivitat europea del sector, integrar més els aspectes mediambientals, garantir els ingressos equitatius als agricultors, simplificar la legislació i descentralitzar-ne l'aplicació. Els segments més implicats en aquest procés són el bestiar boví, els productes lactis, el tabac, l'oli d'oliva i el vi, i també els conreus herbacis, com ara els cereals. Pel que fa als fons estructurals FEDER, FSE (Fons Social Europeu) i FEOGA, que foren instruments amb ple rendiment a partir de la crisi econòmica del 1973, any en què es manifestaren les fortes divergències entre les regions europees, la reforma es caracteritza per la seva concentració temàtica i geogràfica, així com per una tendència a la simplificació i a la descentralització de la gestió. Aquestes modificacions redueixen els objectius dels fons estructurals, que abans eren set, fins a tres. El primer objectiu pretén promoure el desenvolupament i l'ajust estructural de les regions menys desenvolupades (on la mitjana del PIB per habitant és inferior al 75% de la mitjana de la UE). El segon és destinat a afavorir la reconversió econòmica i social de regions amb dificultats estructurals, com ara les zones rurals en declivi, les àrees en crisi dependents de la pesca o les zones urbanes amb dificultats. El tercer inclou les mesures que pretenen estimular l'ocupació, un capítol introduït pel tractat d'Amsterdam. El fons de cohesió es manté lligat a projectes de medi ambient i d'infraestructures del transport. Els fons estructurals i el de cohesió tenen una dotació global de 213 000 milions d'euros entre el 2000 i el 2006. Quant a l'ampliació, tenint en compte que comportarà problemes per a la cohesió econòmica i social, ateses les grans diferències de desenvolupament entre les regions dels països candidats a l'adhesió i les dels quinze membres de la UE, l'Agenda preveu uns instruments financers específics. De fet, la incorporació de nous membres provoca reticències per part dels països més beneficiaris d'ajuts comunitaris. Les eines dissenyades per a donar suport a l'etapa prèvia a l'adhesió afectaran els sectors de medi ambient i dels transports, d'una banda, i l'agricultura, de l'altra. Un cop incorporats a la UE, aquests ajuts seran substituïts pels fons estructurals i de cohesió, en funció de la situació de cadascun dels estats implicats.
Economia d'escala
Disminució del cost de producció d'un producte obtingut gràcies a un augment de les dimensions de l'empresa.
Les economies d'escala permeten abaratir els costos unitaris d'un producte a partir de l'augment de la quantitat total que se'n produeix.
Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Impost indirecte, de tipus multifàsic sobre les vendes, amb caràcter no acumulatiu sobre el consum, i que grava el valor afegit en cadascuna de les fases del procés productiu. Es calcula aplicant el tipus impositiu corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra (valor afegit en la fase productiva), de manera que és un impost neutral que, en la darrera transacció, recau totalment sobre el consumidor final. Fou adoptat el 1986 per l'estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) i és d'aplicació general en tots els estats d'aquesta organització. L'IVA comunitari representa l'eix de la imposició indirecta de l'actual Unió Europea.
És pagat per les empreses i els professionals d'acord amb el valor que aquests confereixen a cada estadi de la producció o de la distribució. Incideix sobre les transaccions, prestacions de serveis i en les importacions. L'entrada en vigor de l'IVA eliminà o unificà un gran nombre d'imposts especials sobre el consum.

Els antecedents de la unió monetària.

Acord de pagaments
Acord entre estats sobre les condicions de pagament dels intercanvis fets entre ells (Unió Europea de Pagaments; Acord Monetari Europeu).
Unió Europea de Pagaments (UEP)
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l'OECE, per facilitar les relacions comercials entre ells. La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l'escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions. Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l'espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris. El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l'Acord Monetari Europeu (1958).
Acord Monetari Europeu
Acord subscrit el 1955 pels països membres de la Unió Europea de Pagaments per tal d'assegurar una transició entre el sistema d'aquesta i el retorn de la convertibilitat. En vigor des del 1958, fou substituït el 1972 pels acords de Basilea.
Acords de Basilea
Acords monetaris signats el 24 d'abril de 1972 en l'àmbit de la CEE. Establien la serp monetària europea: basada en l'encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d'intervenir la banca d'emissió del país respectiu. Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l'interior del "túnel" (2,25% en relació al dòlar). Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d'una decisió de flotament convinguda davant el dòlar. Les dificultats d'alguns països (Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França) a respectar aquest acord afebliren la vida de la serp, que fou reemplaçada el març del 1979 pel sistema monetari europeu (SME).

El Sistema Monetari Europeu (SME).
Per tal de crear un mercat únic europeu, va entrar en vigor (1979) el Sistema Monetari Europeu (SME).

Sistema Monetari Europeu (SME)
Conjunt de normes legals i institucions mitjançant les quals es regulen les relacions entre les monedes dels països que formen part de la Unió Europea a excepció de Grècia. Nasqué formalment el 12 de març de 1979 amb la fixació de paritats monetàries de cada moneda respecte a totes les altres que formen el sistema, amb un màxim de fluctuació entre elles del 2,25%, i amb la creació d'una unitat de compte monetària, l'ecu. La pesseta hi ingressà l'any 1989. L'SME ha ajudat a mantenir l'estabilitat canviària a Europa durant un llarg període de temps, si bé patí una forta crisi en 1992-93, quan els bancs centrals europeus no pogueren equilibrar la pèrdua de confiança dels mercats financers, cosa que desembocà en uns forts ajustaments de les paritats —la pesseta es devaluà un 25% respecte del marc— i provocà una ampliació de la banda de fluctuació fins el 15%. A partir del 1999 l'SME s'ha de convertir en un sistema de canvis fixos i inamovibles per permetre l'entrada en funcionament de la moneda única.
Amb l'entrada en funcionament de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària l'1 de gener de 1999, es passà a un sistema de canvis irrevocables entre les divises que passaren a integrar-se en aquesta fase i l'euro, la nova moneda única.
ECU
Unitat monetària de compte de la Comunitat Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999. Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres. En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat. Hom l'utilitzà sobretot com a referència en l'establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d'intervenció o de crèdit. El 1989 s'hi incorporà la pesseta. Cessà d'existir amb l'entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel tractat de Maastricht (1993), al temps que entrava en vigor la moneda única europea.
Euro
Unitat monetària única de la Unió Europea. Hom adoptà el nom en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el tractat de Maastricht, tingué lloc l'1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes (amb un periode de coexistència amb les monedes estatals) fou prevista per al 2002. Per tal d'amortir els efectes negatius derivats d'unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns 'criteris de convergència' que establien uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d'interès i estabilitat monetària, comuns a tots els estats membres i acomplerts, segons declarà el 1998 la Comissió Europea, per onze dels quinze estats. Mentre que Grècia n'incomplia alguns, i hagué d'elaborar un nou calendari d'ingrés, Dinamarca, la Gran Bretanya i Suècia decidiren de posposar la seva incorporació a la moneda única. L'entrada en vigor de l'euro comportà la desaparició del terme genèric ECU.
L'1 de gener de 1999 l'euro passà a ésser la moneda oficial dels estats de la Unió Europea. La moneda única entrà en un procés constant de pèrdua de valor respecte del dòlar durant bona part del 1999 i el 2000. Aquesta depreciació la situà per sota de la unitat i amb una cotització molt per sota dels 90 centaus de dòlar per euro. La constant caiguda provocà tipus de canvi mai vists, com el de més de 200 pessetes per dòlar. Al final del 2000, però, l'euro inicià una lenta recuperació.
L'1 de gener de 2002 es va posar en circulació l'euro, la moneda única de 12 dels 15 països de la Unió Europea. Fins al 28 de febrer, l'euro va conviure amb les monedes nacionals.
Zona euro
Conjunt d'estats europeus que han decidit d'adoptar l'euro com a unitat monetària.

Polítiques comunes de la Unió Europea.

Polítiques comunes
Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Unió Europea a favor del desenvolupament de determinats àmbits econòmics o socials.
Política Comercial Comuna
Té per objectius la fixació d'un mateix aranzel exterior per als productes de tercers països, la reglamentació dels règims d'importació/exportació i el tractament preferencial als productes de determinats països en vies de desenvolupament.
Política Agrària Comuna (PAC)
El seu àmbit és l'agricultura, la ramaderia i la pesca i té per objectius garantir el nivell de vida dels treballadors del sector primari, finançar plans de reestructuració i millorar la productivitat.
Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l'organització del mercat interior europeu en llurs productes. Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà (1985), la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives.
Des del seu endegament a partir del 1962, la PAC ha estat bàsicament una política de preus que garantia als agricultors de la Unió Europea la compra de la totalitat de la seva collita a un preu determinat amb una periodicitat anual, normalment superior al del mercat internacional, que es combina amb uns aranzels elevats als productes procedents de la resta del món. Aquesta política s'articula a través del Fons Europeu de Garantia Agrícola, que en el conjunt de la dècada dels vuitanta absorbí un 75% del pressupost de la Unió Europea. L'elevat cost d'aquest mecanisme i la generació d'excedents en molts productes agrícoles fa que, a partir del 1992, es porti a terme un procés de reforma que tendeixi a reduir la importància dels preus garantits, posant quotes per països als productes excedentaris, subvencionant l'abandonament del seu conreu i substituint progressivament les compres de productes pels ajuts directes als agricultors.
Les despeses de la PAC suposen al voltant del 45% del pressupost comunitari. Després de la reforma del 1992, que reduí els preus agrícoles garantits i es compensà amb la concessió de primes als factors de producció, el 1999 es programà una altra modificació. Aquesta vegada, els canvis anaren dirigits a afrontar l'ampliació de la Unió Europea durant el període 2000-06. Sobre la base de les orientacions marcades per la Comissió Europea en l'anomenada Agenda 2000, es proposà augmentar les reformes fixades el 1992 i fer una especial incidència en la seguretat dels productes alimentaris, la consecució dels objectius mediambientals i la promoció d'una agricultura sostenible. Al mateix temps, es buscà millorar la competitivitat dels productes agrícoles comunitaris, simplificar la legislació en aquest camp i millorar-ne la seva aplicació, així com reforçar la posició de la Unió Europea en les negociacions a l'Organització Mundial de Comerç, en l'anomenada ronda del Mil·lenni, l'inici de la qual fou a Seattle al final del 1999. Segons les línies mestres de la reforma, la competitivitat s'hauria de garantir abaixant els preus i compensant-ho amb ajuts directes perquè no es reduís la renda. La reforma pretén estabilitzar la despesa agrària, però mantenint un augment mitjà de la renda del 4,5%. Amb aquestes finalitats s'introduïren modificacions en l'organització comuna del mercat vitivinícola, dels cultius herbacis, de la carn de bestiar boví i de la llet. La reducció prevista dels preus d'intervenció es compensà amb un increment dels ajuts als agricultors i la instauració d'una veritable política integrada de desenvolupament rural, amb l'objectiu d'esdevenir un segon pilar de la PAC. Un exemple n'és el Pla de Desenvolupament Rural, que començà a implantar-se al període 2000-06 a Catalunya.
Política Pesquera Comuna (PPC)
S'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb Estats que es troben fora de la UE. També impulsa projectes de modernització, investigació i formació professional en el sector pesquer.
Política Social Comunitària
Té per objectius la prohibició de tota discriminació per motius de nacionalitat, sexe, etc, la promoció de la plena ocupació, l'atenció a grups marginats (joves, dones, aturats, etc) i l'aproximació de la legislació social i laboral dels països membres.
Política Industrial Comunitària
Té per objectius la supressió de traves tècniques als intercanvis, l'obertura progressiva de l'accés a les obres públiques d'un Estat a empreses de tots els Estats de la Unió, el suport a empreses competitives, el foment d'indústries amb tecnologia avançada i l'increment de la cooperació entre les indústries comunitàries.
Política Comuna de Transports
Té per objectius la millora del rendiment del sector dels transports i l'aplicació de mesures per impedir que els preus dels transports es converteixin en factors que distorsionin la lliure competència.
Política Comunitària de la Competència
Té per objectius l'apilicació de disposicions legals comunes a tots els països per protegir la lliure circulació de mercaderies, capitals i treballadors, la limitació d'ajudes estatals, la fi de monopolis, etc.
Política de Defensa dels Consumidors
Té per objectius l'aproximació de la legislació de tots els països membres sobre les condicions que han de complir els productes, la defensa dels consumidors davant d'incompliments i abusos, la publicitat, les condicions de venda i crèdit, etc.
Política Regional Comunitària
Té per objectiu el finançament de plans que millorin les condicions de les regions menys desenvolupades.
Política de Medi Ambient
Té per objectius l'aplicació de principis que permetin coordinar la política ambiental dels diversos països i el finançament de programes d'acció.

Política d'ajuts.

Cohesió econòmica i social
Reunió o adhesió de les polítiques econòmiques i socials dels Estats de la Unió Europea per eliminar els desequilibris existents entre les diverses regions que la integren.
El principi de cohesió econòmica i social va ser incorporat per l'Acta Única Europea, que reconeixia la necessitat que els països més rics ajudessin els països del sud en el seu desenvolupament. Amb aquest objectiu es van engegar les polítiques de fons estructurals, que actualment són quatre: el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), l'FSE (Fons Social Europeu), el FEOGA-O (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Orientació) i l'IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca).
Fons Estructurals
Partides del pressupost europeu que es destinen a tots els Estats de la Unió Europea, segons les seves necessitats, per reduir els desequilibris regionals.
Partides pressupostàries de la Unió Europea destinades als països i a les regions menys desenvolupades. A fi que un estat pugui rebre aquest tipus d'ajut econòmic (en aquest cas, els fons estructurals s'anomenen Fons de Cohesió), el seu PIB ha de ser inferior al 90% de la mitjana de tots els països de la Unió.
Fons de Cohesió
Partides del pressupost europeu que es destinen als Estats de la Unió Europea amb una renda més baixa. L'objectiu d'aquests fons és que s'assoleixi la convergència econòmica i monetària dels Estats de la Unió Europea, o sigui, que aquests països concorrin en uns mateixos criteris econòmics (deute, dèficit, inflació, etc.).
Fons Estructurals de la Comunitat Europea
Instruments de les polítiques comunitàries, per al finançament d'inversions o despeses públiques, programats i gestionats per la Comissió Europea. En són el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d'Organització i Garantia Agrícola i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Reformats el 1988, tenen com a objectius prioritaris les àrees endarrerides i en declivi industrial, la desocupació, l'ocupació juvenil i la política agrícola comuna. Altres instruments, amb vocació estructural, són la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (1952) per a les regions carboníferes i siderúrgiques, el Banc Europeu d'Inversions (1958), i el Fons de Cohesió Social (1991), per als estats i regions endarrerits.
Fons Estructurals de la Unió Europea
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea. Són quatre: el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), l'FSE (Fons Social Europeu), el FEOGA-O (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Orientació) i l'IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca). Aquests fons es regulen a través del Marc d'Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos. L'any 1997 representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea.
El nivell global de la dotació dels Fons Estructurals i del Fons de Cohesió per al període 2000-06 s'establí en 213 000 milions d'euros, que significà el 0,46% del producte nacional brut (PNB) de la Unió Europea. El 69,7% dels recursos es destinaren a l'anomenat objectiu 1, que té com a finalitat promoure el desenvolupament i l'ajustament estructural de les regions on el PIB és inferior al 75% de la mitjana de la Unió. Els nous fons aprovats dins del marc de l'Agenda 2000 tingueren en compte les futures ampliacions de l'Europa dels Quinze.

Fons d'ajut de la Unió Europea.

Fons Europeu de Desenvolupament (FED)
Fons de cooperació financera de la Comunitat Econòmica Europea establert pels tractats de Roma. El fons és destinat a crear infrastructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres. Els tractats bàsics d'ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució; Yaoundé I (1963) i Yaoundé II (1969), Lomé I (1975) i Lomé II (1979). L'ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc. Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus de productes primaris d'exportació mitjançant la rebaixa del cost dels préstecs del Banc Europeu d'Inversions. El FED no té personalitat jurídica desvinculada de la CEE però té autonomia financera.
Des de la seva creació, el 1975, el FEDER ha tingut com a objectiu corregir els desequilibris regionals de la Unió Europea participant financerament en projectes d'inversió destinats a afavorir el creixement de les regions menys desenvolupades. Es regeix pel criteri d'addicionalitat que fa que la regió que rep l'ajut del FEDER hagi d'aportar una quantitat similar a la que rep. El FEDER representa al voltant del 53% del total dels Fons Estructurals de la Unió Europea.
Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA)
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb l'agricultura. Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents: la Secció Orientació, que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia, que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d'acord amb els reglaments de la política agrària comuna (PAC). El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%.
El FEOGA té com a finalitat millorar les estructures agràries i els processos de transformació i de comercialització dels productes agrícoles així com la conservació del medi natural.
Secció Orientació Fons Europeu d'Organització i Garantia Agrícola
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1964 i destinat a l'increment de la productivitat agrària, silvícola i pesquera i a l'ocupació òptima dels factors de la producció, especialment de la mà d'obra. Contribueix financerament, complementant-les en un 25-65% en les sumes que els estats dediquen al reforçament de les estructures, a la comercialitzazció, la transformació, la reconversió i el desenvolupament social i medi ambient i a altres activitats, programades per la Comissió Europea. El seu àmbit territorial són les regions agràries i les zones rurals i pesqueres.
Fons Social Europeu (FSE)
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1960, destinat a millorar les facilitats d'ocupació (formació professional, contractació, revalorització) i la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors. Les seves contribucions financeres complementen les dels estats en un 50%. El seu àmbit territorial és el de tota la Comunitat.
El FSE té com a objectius disminuir l'atur i augmentar les possibilitats d'accés a la formació professional dels grups socials més desafavorits de la Unió Europea.
Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
Fons estructural de la Comunitat Europea (1975) destinat a corregir els principals desequilibris territorials (predomini agrari, mutacions industrials, subocupació estructural, etc). Complementa en un 50-55% les inversions que els estats dediquen a fomentar la no productivitat, les infrastructures, els estudis i les experiències pilot i es fa càrrec de les altres despeses programades per la Comissió Europea. El seu àmbit territorial són les àrees o regions endarrerides i les zones industrials en declivi (per a llur reconversió). El FEDER concedeix crèdits per a programes de desenvolupament regional.
Des de la seva creació, el 1975, el FEDER ha tingut com a objectiu corregir els desequilibris regionals de la Unió Europea participant financerament en projectes d'inversió destinats a afavorir el creixement de les regions menys desenvolupades. Es regeix pel criteri d'addicionalitat que fa que la regió que rep l'ajut del FEDER hagi d'aportar una quantitat similar a la que rep. El FEDER representa al voltant del 53% del total dels Fons Estructurals de la Unió Europea.

La Zona Econòmica Europea (ZEE).

Mercat Comú
Espai regional dintre del qual no existeix cap obstacle per a la circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis.
Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat Econòmica Europea.
Unió Duanera
Acord d'integració econòmica entre diversos estats que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius. Són exemples d'unions duaneres el Pacto Andino (constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela), la Comunitat del Carib (CARICOM), la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental (CEAO), que substituí la Union Douanière des États de l'Afrique de l'Ouest i l'Union Douanière de l'Afrique Central.
Zona Econòmica Europea (ZEE)
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l'EFTA. En són excloses les mercaderies importades d'estats tercers. Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l'extensió progressiva de l'acquis communautaire. Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer: els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia. La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials. És així mateix una fórmula de trànsit cap a una nova ampliació de la Comunitat Europea.
Entrà en funcionament l'1 de gener de 1994. Des de llavors, tres països que en aquell moment pertanyien a l'EFTA han ingressat a la Unió Europea (Àustria, Suècia i Finlàndia).
La Zona Econòmica Europea entrà en vigor al gener del 1994, i constituí un mercat d'aproximadament 380 milions de consumidors. Només Suïssa, que no ratificà l'acord, deixà de formar-hi part. A partir de llavors es creà una estructura administrativa única que es reflectí en trobades d'àmbit ministerial dues vegades l'any. Les decisions s'implementaren a escala governamental sense que l'acord establís poders supranacionals. Des del gener del 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia participaren en la Zona Econòmica Europea com a estats de la Unió Europea. Liechtenstein esdevingué participant de ple al maig del 1995. El 27 de novembre de 2000, l'EFTA signà un acord de lliure comerç amb Mèxic, el primer de caràcter transatlàntic, que entrà en vigor l'1 de juliol de 2001.
Espai Econòmic Europeu (EEE)
Nom amb el qual és coneguda també la Zona Econòmica Europea.
Mercat Interior Europeu
Espai econòmic, sense barreres interiors, que constituirà el mercat interior de la Comunitat Europea des del 1993. Proposat com objectiu pel president de la Comissió J. Delors, en prendre possesió del càrrec, i dissenyat en el llibre blanc La compleció del mercat interior (1985), s'hi assenyalaven tres-centes mesures a prendre (1985-1992) per a eliminar les barreres existents. Els objectius són possibilitar la Unió Europea, reestructurar les empreses, i reforçar-ne la competitivitat. L'Acta Unica Europea n'ha facilitat els mitjans.
Espai econòmic de la Comunitat Econòmica Europea a l'interior del qual a partir de l'1 de gener de 1993 circularan lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respectarà el principi de llibertat d'establiment. L'origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l'Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987. El Mercat Interior pretén mobilitzar els recursos que es mantenien rígids a causa de la relativa fragmentació dels dotze mercats comunitaris. El Llibre Blanc del Mercat Interior distingeix tres tipus de barreres que impedeixen la plena mobilitat dels factors productius i dels béns i serveis: fronteres físiques, fronteres tècniques i fronteres fiscals. L'existència de fronteres físiques —duanes, controls d'immigració i de passaports i declaracions d'equipatges—, es justifica per raons de tipus polític (control de droga i terrorisme), de tipus tècnic (compliment de normes tècniques i sanitàries) i de tipus fiscal (ajustament dels tipus d'IVA i dels impostos especials). Per eliminar aquestes fronteres se suprimeixen els llocs de duana i alhora s'intensifiquen tant el control en les fronteres externes de la Comunitat Europea com la cooperació entre les policies dels diferents estats membres, a més d'harmonitzar les legislacions sobre control d'armes i drogues, com també sobre els immigrants d'altres països. En el camp de control de mercaderies s'aplica la millora dels mecanismes de trànsit comunitari, la supressió de quotes i contingents comercials, l'abolició dels contingents de transport, els controls sistemàtics de seguretat en els autobusos de passatgers i la realineació de les monedes de l'ecu verd. Pel que fa a les fronteres tècniques s'eliminen totes aquelles que resulten de les disparitats legislatives i de les diverses normes i reglamentacions tècniques aprovades unilateralment i en vigor en cada estat. En l'àmbit del Mercat Interior Europeu, l'harmonització no inclou aspectes tècnics detallats, sinó que se cenyeix als aspectes essencials des del punt de vista sanitari, de seguretat o industrial. En segon lloc, el principi de reconeixement mutu es generalitza a la major part de béns, serveis i treballadors, com també als procediments d'assaig i certificació. Per últim, es generalitza el mecanisme de comunicació de regles i normes tècniques industrials. Un altre àmbit és el de la contractació pública, on s'assegura la transparència, incloent-hi els sectors exclosos fins a la seva entrada en vigor i es controla la correcta aplicació de la legislació comunitària. En el terreny de la lliure circulació de persones, les modificacions principals se centren en el reconeixement mutu de les formacions i dels corresponents diplomes. Pel que fa als títols, es combina el principi de reconeixement mutu amb l'harmonització. Paral·lelament s'incorporen les condicions que facilitin la cooperació industrial entre empreses d'estats membres diferents. Això implica eliminar nombroses barreres fiscals i legals que la dificulten i actuar en àmbits com el dret i la fiscalitat de societats, propietat intel·lectual i industrial. Una de les raons fonamentals que explica l'existència dels controls comunitaris a les fronteres són les divergències fiscals: per suprimir aquests controls i per integrar el mercat interior és indispensable aconseguir una aproximació sensible de la fiscalitat indirecta, és a dir, de l'IVA i dels impostos especials. L'objectiu que es persegueix és que no hi hagi impostos fiscals que produeixin distorsions en la competència i alteracions en els intercanvis.

Política exterior de la Unió Europea.

Convenis de Yaoundé
Dos acords temporals, signats els anys 1963 i 1969, entre la CEE (que aleshores tenia sis membres) i divuit estats africans i el malgaix associats (EAMA), que estableixen preferències comercials i cooperació financera i tècnica per al desenvolupament. El 1969 també se signà a Arusha un conveni d'associació amb Kenya, Uganda i Tanzània. Foren substituïts pels convenis de Lomé.
Convenis de Lomé
Acords internacionals, temporals, pels quals és reconeguda la lliure entrada dins la Comunitat Europea dels productes procedents dels estats ACP, sense cap altra reciprocitat. Aquests acords, quatre en conjunt, signats després del de Yaoundé, entre els anys 1975 al 1985, preveuen la cooperació financera (Fons Europeu de Desenvolupament i el BEI) i tècnica per al desenvolupament. Hom ha creat institucions comunes per a la gestió dels acords.
ACP
Nom que rep el conjunt dels estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic, que, en nombre de seixanta-sis, són associats a la Unió Europea per la signatura dels convenis de Lomé (1975, renovats el 1979, 1984 i 1989). La majoria són antigues colònies dels estats membres de la Unió, d'estructura econòmica subdesenvolupada.

Símbols de la Unió Europea.
Els símbols europeus permeten identificar a la Unió Europea com a entitat política.

Bandera de la Unió Europea
L'any 1986, el Consell Europeu va adoptar la bandera que avui constitueix l'emblema de la Unió Europea. Sobre un fons blau, dotze estrelles daurades (grogues) formen un cercle, que representa la unió dels pobles d'Europa. Les estrelles són invariablement dotze, símbol de perfecció, plenitud i unitat.
Himne de la Unió Europea
L'himne de la Unió Europea és l'Himne a l'Alegria, de la novena simfonia de Beethoven.
L'himne europeu, l'Oda a l'Alegria, adaptada del moviment final de la Novena Simfonia de Beethoven, va ser elegit pel Consell d'Europa l'any 1972 i ha estat utilitzat per la Unió Europea des de 1986. Herbert von Karajan, un dels més grans directors d'aquest segle, va accedir a una petició del Consell d'Europa d'escriure tres arranjaments instrumentals per a piano sol, vent i orquestra sinfònica.
Dia d'Europa / 9 de maig
El 9 de maig, dia d'Europa, commemora la declaració feta en 1950 per Robert Schuman, acte que es considera va donar naixement a la Unió Europea. El 9 de maig de 1950, Robert Schuman va presentar la seva proposta per a la creació d'una Europa organitzada, requisit indispensable per al manteniment de relacions pacífiques. Aquesta proposta, coneguda com "Declaració Schuman", es considera el germen de la creació del que actualment és la Unió Europea. El 9 de Maig s'ha convertit en el símbol europeu (Dia d'Europa) que, juntament amb la moneda única (l'euro), la bandera i l'himne, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea. En el Dia d'Europa se celebren activitats i festejos que apropen a Europa als seus ciutadans i agermanen als distints pobles de la Unió.

Estats membres de la Unió Europea.

Alemanya
Nom oficial: República Federal d'Alemanya; alemany: Bundesrepublik Deutschland.
Extensió: 356 854 km². Població: 81 642 000 h [1996].
País de l'Europa central que limita a l'W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l'E amb la República Txeca i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica. La capital és Berlín.
Àustria
Nom oficial: República d'Àustria; alemany: Republik Österreich.
Extensió: 83 859 km². Població: 8 102 000 h [est 1996].
Estat de l'Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l'W, amb Alemanya i la República Txeca al N, amb Hongria i Eslovàquia a l'E i amb Itàlia i Eslovènia al S. La capital és Viena.
Bèlgica
Nom oficial: Regne de Bèlgica; francès: Royaume de Belgique; neerlandès: Koninkrijk België.
Extensió: 30 528 km². Població: 10 185 000 h [est 1996].
Estat de l'Europa Occidental limitat pels Països Baixos al N i NE, per Luxemburg i Alemanya a l'E, per França al SW i per la mar del Nord al Nord. La capital és Brussel·les.
Dinamarca
Nom oficial: Regne de Dinamarca; danès: Kongeriget Danmark.
Extensió: 43 080 km². Població: 5 330 020 h [est 2000].
Estat de l'Europa septentrional format per una península que limita al S amb Alemanya i separa la mar del Nord de la mar Bàltica, i que inclou també diverses illes adjacents. De Dinamarca depenen també les illes Fèroe i Grenlàndia. La capital és Copenhaguen.
Eslovàquia
Nom oficial: eslovac: Slovenská Republika.
Extensió: 49 035 km². Població: 53 794 555 h [2001].
Estat de l'Europa central. Limita al N amb Polònia, a l'E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l'W amb Àustria i la República Txeca. La capital és Bratislava.
Eslovènia
Nom oficial: eslovè: Republika Slovenija
Extensió: 20 251 km². Població: 1 948 300 h [est 2002]
Estat de l'Europa central situat entre Àustria al N, Hongria a l'E, Croàcia a l'E i S, i Itàlia a l'W. La capital és Ljubljana.
Espanya
Nom oficial: castellà: Reino de España.
Extensió: 504 783 km². Població: 39 669 394 h [1996].
Estat de la Península Ibèrica, a l'extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l'E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic, i a l'W per Portugal i l'oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l'oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina. La capital és Madrid.
Estònia
Nom oficial: estonià: Eesti.
Extensió: 45 226 km². Població: 1 366 723 h [est 2000].
Estat de l'Europa septentrional que ocupa el territori comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l'est limita amb Rússia, al sud amb Letònia i a l'oest i al nord amb la mar Bàltica. La capital és Tallinn.
Finlàndia
Nom oficial: República de Finlàndia; finès: Suomen Tasavalta; suec: Republiken Finland.
Extensió: 338 145 km². Població: 5 171 302 h [2000].
Estat del N d'Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l'E, amb la qual té més de 1 000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l'W, i Suècia i Noruega, al NW. La capital és Hèlsinki.
França
Nom oficial: francès: République Française.
Extensió: 543 965 km². Població: 60 185 831 h [1999].
Estat de l'Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l'W amb l'Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l'E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, el Rin constituint parcialment frontera. Inclou Còrsega, illa mediterrània a uns 170 km al SE de Niça, i diversos territoris d'ultramar, entre els quals l'illa de Nova Caledònia, a l'oceà Pacífic. La capital és París.
Grècia
Nom oficial: República Hel·lènica; grec: Ellhnikh Dhmokratia.
Extensió: 131 957 km². Població: 10 541 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l'E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l'W. A més del territori peninsular comprèn un gran nombre d'illes. La capital és Atenes.
Hongria
Nom oficial: República d'Hongria; hongarès: Magyar Köztársaság.
Extensió: 93 033 km². Població: 10 157 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Iugoslàvia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W). La capital és Budapest.
Irlanda
Nom oficial: irlandès: Éire.
Extensió: 70 285 km². Població: 3 644 000 h [est 1997].
Estat que ocupa l'illa d'Irlanda, llevat del territori del NE. La capital és Dublín.
Itàlia
Nom oficial: italià: Repubblica Italiana.
Extensió: 301 308 km². Població: 57 612 615 h [1999].
Estat de l'Europa mediterrània. Format per dues unitats naturals ben definides: d'una banda, el sector peninsular, juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l'altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; dins el primer hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà. La capital és Roma.
Letònia
Nom oficial: letó: Latvijas Republika.
Extensió: 64 586 km². Població: 2 472 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa septentrional que limita al N amb Estònia, al S amb Lituània, a l'E amb Rússia i Bielorússia, i a l'W és banyat per la mar Bàltica. La capital és Riga.
Lituània
Nom oficial: lituà: Lietuvos Respublika.
Extensió: 65 200 km². Població: 3 706 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa septentrional que limita amb Letònia al N, amb Bielorússia a l'E i S, amb Polònia al S i amb Rússia i la mar Bàltica a l'W. La capital és Vílnius.
Luxemburg
Nom oficial: francès: Grand-Duché de Luxembourg; alemany: Grosseherzogtum Luxemburg.
Extensió: 2 586 km². Població: 420 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa occidental, situat entre Bèlgica a l'W i al N, Alemanya a l'E i França al S. La capital és Luxemburg.
Malta
Nom oficial: maltès: Repubblika ta' Malta; angl: Republic of Malta.
Extensió: 316 km². Població: 375 000 h [est 1997].
Estat insular d'Europa, situat al centre de la Mediterrània, uns 90 km al S de Sicília i uns 290 al N de Líbia. La capital és La Valletta.
Països Baixos
Nom oficial: Regne dels Països Baixos; neerlandès: Koninkrijk der Nederlanden.
Extensió: 41 863 km². Població: 15 619 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa nord-occidental, limitat a l'W i al N amb la mar del Nord, a l'E amb Alemanya i al S amb Bèlgica. La capital és Amsterdam.
Polònia
Nom oficial: República de Polònia; polonès: Rzeczpospolita Polska.
Extensió: 312 685 km². Població: 38 802 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l'enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l'E, Eslovàquia i la República Txeca al S i Alemanya a l'W. La capital és Varsòvia.
Portugal
Nom oficial: portuguès: República Portuguesa.
Extensió: 91 831 km². Població: 9 943 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa sud-occidental que s'estén a manera d'un rectangle d'uns 560 km de llarg per uns 170 km d'ample (entre 220 km i 130 km d'amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la Península Ibèrica, on limita al N i a l'E amb Espanya. La capital és Lisboa.
Regne Unit
Nom oficial: anglès: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland.
Extensió: 244 110 km². Població: 59 500 900 h [est 1999].
Estat insular del NW d'Europa, a l'oceà Atlàntic. Comprèn, a més de l'illa de la Gran Bretanya (formada pels tres països d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les), Irlanda del Nord o Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d'Escòcia); és banyada al N i al SW per l'oceà Atlàntic, a l'W per la mar d'Irlanda, al S per la Mànega i a l'E per la mar del Nord. La capital és Londres. L'illa de Man i les illes Anglonormandes no pertanyen al Regne Unit, però deuen vassallatge a la corona anglesa. La capital és Londres.
República Txeca
Nom oficial: txec: Ceská Republika.
Extensió: 78 866 km². Població: 10 292 933 h [est 2001].
Estat de l'Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l'W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l'E amb Eslovàquia. La capital és Praga.
Suècia
Nom oficial: Regne de Suècia; suec: Konungariket Sverige.
Extensió: 449 964 km². Població: 8 844 499 h [est 1997].
Estat del N d'Europa, que correspon al sector oriental de la península d'Escandinàvia; limita a l'W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l'E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l'estret de Kattegat. La capital és Estocolm.
Xipre
Nom oficial: República de Xipre; grec: Kipriakí Demokratía; turc: K&ii;br&ii;s Cumhuriyeti.
Extensió: 9 251 km². Població: 762 887 h [est 2001].
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia. El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet: d'una banda, la República de Xipre, reconegut internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior (5 896 km2; 675 000 h [est 2001]). De l'altra, la República Turca del Nord de Xipre (3 355 km2; 198 000 h [est 2001]), proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia. La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc.

PERSONATGES

Llistat de personatges.	1. Presidents de la Comissió Europea. 2. Altres personatges destacats.
Presidents de la Comissió Europea.	Delors, Jacques Lucien Jean (1925) Polític i economista francès. Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79. Consultor (1969) del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d'economia i finances. Diputat al Parlament Europeu (1979-84), president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees (1979-81). Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l'aprovació de l'Acta Única Europea (1986), el Tractat de Maastricht (1992) i l'admissió de nous membres. Els seus assoliments més notables foren els avenços en la unió econòmica i monetària i l'enfortiment les institucions europees, així com la projecció internacional de la Unió Europea. El 1995 deixà la presidència de la Comissió Europea després de 10 anys d'ocupar-ne el càrrec, durant els quals impulsà el mercat únic, la unió monetària i la cohesió entre els estats membres; fou substituït per Jacques Santer, primer ministre luxemburguès. La seva filla, Martine Aubry, fou designada ministra de treball en el gabinet Jospin, arran de les eleccions a l'Assemblea Nacional francesa del maig-juny del 1997, que donaren la victòria als socialistes. Ha rebut el títol de doctor honoris causa de vint-i-quatre universitats d'arreu del món, i l'any 1998 la Generalitat de Catalunya el guardonà amb el Premi Internacional Catalunya per la seva contribució a la construcció de la Unió Europea. Ha escrit el llibre Combats pour l'Europe (1999), entre altres obres. Hallstein, Walter (1901-1982) Polític alemany. Membre del partit democratacristià, fou secretari d'afers estrangers (1951-58) i presidí la comissió executiva de la CEE (1958-67), però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle. Fou president del Moviment Europeu (1968-74) i membre del Bundestag (1969-72). Formulà l'anomenada doctrina Hallstein: el govern alemany de la República Federal d'Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l'URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d'Alemanya. Aplicada a Iugoslàvia (1957) i a Cuba (1963), fou substituïda des del 1970 per l'Ostpolitik. Jenkins, Roy Harris (1920-2003) Polític i escriptor britànic. Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l'exèrcit. Diputat pel Partit Laborista (1948), on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l'Exchequer (1967-70) i secretari de l'interior (1965-67 i 1974-76), càrrec des del qual afavorí la despenalització de l'homosexualitat i de l'avortament. Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea (1977-81), des d'on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu. El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de l'antieuropeisme i l'esquerranisme d'aquest i cofundà el partit socialdemòcrata, del qual fou diputat (1982-87) i líder parlamentari (1982-83). Fou portaveu del Grup Liberal a la Cambra dels Lords (1988-98). Escriví biografies i assaigs de tema polític, entre els quals A Life at the Centre (1991, memòries), Gladstone (1995, premi Whitbread) i Churchill (2001). Prodi, Romano (1939) Polític italià. Llicenciat en dret a la universitat catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA. Professor a la universitat de Bolonya (1971-78), fou ministre d'indústria d'un dels governs de Giulio Andreotti (1978). En 1982-89 i 1993-94 fou director de l'Institut per a la Reconstrucció Industrial (IRI). Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s'integrà a l'Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L'Ulivo. Aconseguí el reingrés d'Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu (del qual era exclosa des del 1992) en canvi d'una estricta política pressupostària que, rebutjada pels comunistes (suport extern de L'Ulivo al parlament) determinà finalment la dimissió de Prodi (1998). En política exterior, autoritzà la intervenció militar a Albània (1997). Al març del 1999 fou elegit president de la Comissió Europea. Fou primer ministre italià del 1996 al 1998, any en què dimití el càrrec després que Refundació Comunista abandonés la coalició de govern. Fou substituït per Massimo D'Alema. El 24 de març de 1999 fou nomenat president de la Comissió Europea durant el Consell Europeu de Berlín, en substitució de Jacques Santer. S'encarregà d'aplicar l'Agenda 2000, així com d'establir un nou marc financer de la UE per al període 2000-06. Durant el seu mandat, entrà en vigor el tractat d'Amsterdam, que atribuïa majors poders al Parlament Europeu i creava la figura de l'alt representant de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna). Romano Prodi és membre de l'associació de cultura i política Il Mulino (Bolonya) i de l'Associació Italiana d'Economistes, amb seu a Roma. Pertany a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (Madrid). És membre honorari de la London School of Economics, i ha rebut nombrosos títols honoraris de diverses universitats d'arreu del món. Santer, Jacques (1937) Polític luxemburguès. Graduat en lleis a Estrasburg i a l'Institut d'Études Politiques de París, el 1961 entrà a l'administració de l'estat. Secretari general (1972-74) i president (1974-82) del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d'estat per als afers culturals. El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989. Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident (1975-77) i president del grup democratacristià (1987-89). Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea. Assumí la presidència de la Comissió Europea en un moment clau de la UE (1995), ja que l'any 1996 tingué lloc la revisió del tractat de Maastricht. Davant l'aparició de signes d'euroescepticisme i de conflictes de poder entre les institucions europees, adoptà una actitud conciliadora i defensà una visió federal de la Unió. Però les relacions entre el Parlament Europeu i la Comissió es deterioraren progressivament. El Parlament acusà la Comissió de nepotisme i falta de transparència i, davant l'amenaça d'una moció de censura, la Comissió presentà la seva dimissió col·lectiva al març del 1999. Santer fou substituït en la presidència per Romano Prodi. Actualment, és diputat al Parlament Europeu en representació del partit socialcristià de Luxemburg. Thorn, Gaston (1928) Polític luxemburguès. Advocat, fou elegit diputat el 1959 i esdevingué president del partit democràtic el 1961. Ocupà diversos ministeris, com ara el d'afers estrangers (1969-80), i fou alhora primer ministre i ministre d'estat (1974-79). President de la Internacional Liberal (1970-82) i de la Federació de Partits Liberals i Democràtics de la Comunitat Europea (1976-80), ha exercit diferents càrrecs d'àmbit europeu, entre ells el de president de la Comissió de les Comunitats Europees (1981-84). Figura de renom internacional, és un partidari decidit de la unió d'Europa i presideix el Moviment Europeu (des del 1985). Des del 1985 és president de la banca internacional a Luxemburg. Vice-president i director general de la RTL de Luxemburg des de la mateixa data, n'assolí la presidència el 1987. Entre els anys 1987 i 2000 fou president de l'RTL de Luxemburg. És president del Moviment Europeu Internacional des del 1985. Fou president del Banc Internacional a Luxemburg del 1985 al 2000, any en què en fou nomenat president honorífic. Des del 1995, també presideix el Centre d'Estudis Europeus d'Estrasburg.
Altres personatges destacats.	Duisenberg, Willem Frederik (1935) Economista holandès. Graduat a la universitat de Groningen (1961), treballà al FMI en 1966-69. Posteriorment fou professor de macroeconomia a la universitat d'Amsterdam (1970-73), ministre de finances del govern socialdemòcrata (1973-77) i president del banc central dels Països Baixos (1982-97). President de la Institució Monetària Europea (1997), el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l'1 de gener de 1999, data en què entrà en vigor aquest organisme. Schuman, Robert (1886-1963) Polític francès. Dirigent del Mouvement Republicain Populaire (MRP), fou diputat, ministre de finances (1946), president del consell (1947-48), ministre d'afers estrangers (1948-53) i de justícia (1955-56). Partidari de la unió europea, proposà l'anomenat Pla Schuman (1950), que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa (1952). Fou president del moviment europeu (1955) i de l'Assemblea Parlamentària d'Europa (1958-60), i un dels principals impulsors del moviment d'unificació europea. Solana Madariaga, Francisco Javier (1942) Polític castellà. Nebot de S. de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid (1965). Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense. Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d'Ensenyament de la UGT. El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures. Ministre de cultura (1982-88 i 1988-92), portaveu del govern socialista (1985-88), ministre d'educació i ciència (1988-92) i d'afers estrangers (1992-95), de 1995 a 1999 fou secretari general de l'OTAN i dirigí les intervencions a Bòsnia-Hercegovina (1995) i Iugoslàvia (1999) i presidí la primera ampliació de l'organització des del 1982. El 1999 fou el primer alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) de la UE i fou també elegit secretari general del Consell de Ministres de la UE i secretari general de la UEO.

CRONOLOGIA

1945	Final de la Segona Guerra Mundial. Creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
1946	Creació de la Unió de Federalistes Europeus, a París. Proposta de Winston Churchill.
1947	Creació del moviment Europa Unida, impulsat per Winston Churchill.
1948	Constitució de l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) (abril). Fundació del Moviment Europeu (octubre).
1949	Constitució del Consell d'Europa a l'ONU (gener). Creació del Consell d'Assistència Econòmica Mútua (COMECON) per al desenvolupament econòmic dels països socialistes (gener). Creació de l'OTAN (abril).
1950	Proposta Schuman: posar en comú els recursos de carbó i d'acer de França i la RFA en una organització oberta a la resta d'Europa, la CECA.
1951	La República Federal Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, "els sis", signen a París el 18 d'abril, el tractat constitutiu de la Comissió Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
1952	Se signa a París el tractat constitutiu de la Comissió Europea de Defensa (CED).
1955	Reunió de Messina dels "sis", on es decideix ampliar la integració europea a tota l'economia. S’encarrega l’informe Spaak.
1956	Aprovació de l'informe Spaak.
1957	El 25 de març, la República Federal Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg,signen els Tractats de Roma, constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea d'Energia Atòmica (Euratom).
1958	L’1 de gener entren en vigor els Tractats de Roma i s'instal.len a Brusel.les les comissions de la CEE i l'Euratom.
1959	Creació de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) (juliol).
1960	El 4 de gener se signa el Conveni d'Estocolm pel qual, a iniciativa del Regne Unit, es crea l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC). Es crea el Fons Social Europeu (FSE).
1961	Els caps d’estat o de govern decideixen impulsar la Unió Política dels "sis". Inici de les conferències periòdiques. Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit presenten sol·licituds d’adhesió.
1962	Noruega sol·licita l’adhesió. Es comença a desenvolupar la Política Agrícola Comuna (PAC).
1963	Manifest del general De Gaulle, segons el qual França veta l'entrada del Regne Unit a la CEE. El 20 de juliol se signa el Conveni de Yaoundé, d'associació entre la CEE i divuit països africans.
1964	Reduccions aranzelàries multilaterals de la Ronda Uruguai. Posada en pràctica de la PAC, amb la regulació del preu dels cereals. També comença a funcionar el FEOGA.
1965	El 8 d'abril se signa el Tractat de fusió dels executius de les tres Comunitats, constituint un Consell i una Comissió únics. El Tractat entraria en vigor l'1 de juliol de 1967. Proposta de la Comissió d’augmentar el seu poder i sobirania i oposició francesa. Política de "la cadira buida".
1966	En el 'compromís de Luxemburg', França accepta tornar a ocupar la seva cadira al Consell a canvi de que es mantingui la unanimitat quan estiguin en joc interessos molt importants.
1967	El Regne Unit reitera la seva sol·licitud d’adhesió a la CEE. A més del Regne Unit també ho sol.liciten Irlanda, Dinamarca i Noruega. Unificació de la Comissió i de l’Alta Autoritat CECA. De Gaulle veta l'ingrés del Regne Unit a la CEE.
1968	L'1 de juliol entra en vigor la Unió Duanera, amb l'eliminació dels darrers drets de duana intracomunitaris i la creació de l'aranzel duaner comú. Pla Manshold sobre la modernització de les estructures agrícoles.
1969	Declaració de L'Haia sobre la creació d’una unió econòmica i monetària. S'estimula la circulació de treballadors dels països membres de la CEE. Segon conveni Yaoundé.
1972	Se signen a Brussel.les els Tractats d'ampliació de la CEE amb el Regne Unit, Noruega, Irlanda i Dinamarca. L’ampliació és un fet a partir de 1973, amb excepció de Noruega, on la població rebutja en referèndum la incorporació. S’inicia la coordinació en matèria monetària. Renúncia al "patró or". A la cimera de París, la CEE defineix noves polítiques: a) Política regional; b) Política de medi ambient; i c) Política d’energia.
1973	L'1 de gener ingrés a la CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca: l'Europa dels "nou". EUA proposa noves negociacions al GATT (Ronda Tòquio). Inclusió dels ACP als quadres Yaoundé.
1974	Referèndum britànic sobre la continuïtat a la CEE. A la cimera de París, celebrada el 9 i 10 de desembre, es decideix crear el Consell Europeu, posar en marxa el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i aprovar que el Parlament europeu sigui escollit per sufragi universal.
1975	Signatura el 28 de febrer del Conveni de Lomé entre la Comunitat i 46 estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP).
1978	A la cimera de Bremen, França i la RFA proposen la creació del Sistema Monetari Europeu, que entraria en funcionament el 13 de març de 1979.
1979	Primeres eleccions al Parlament Europeu, per sufragi universal (juny). Se signa el conveni Lomé II amb 58 estats ACP. El Consell aprova les negociacions de la Ronda Tòquio.
1980	Es proposa una reducció voluntària de la producció siderúrgica.
1981	L'1 de gener, Grècia entra a la CEE.
1984	Adopció del programa ESPRIT, programa estratègic de recerca i desenvolupament en tecnologies de la informació. El 8 de desembre se signa a Togo el conveni Lomé II amb 66 estats ACP.
1985	Al Consell Europeu de Luxemburg s'acorda revisar el Tractat de Roma i rellançar la integració europea amb l'aprovació de l’Acta Única.
1986	L'1 de gener Espanya i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Signatura de l'Acta de la Unió Europea (Acta Única Europea) (febrer). Comença la VIII Ronda de Negociacions del GATT, coneguda com a Ronda Uruguai.
1987	El dia 1 de juliol entra en vigor l’Acta Única Europea, que confirma la data de l'1 de gener de 1993 per a la realització del mercat únic.
1989	El 15 de desembre se signa el IV Conveni de Lomé amb els països ACP. El Consell Europeu aprova un pla d’unió monetària realitzable en tres etapes.
1990	Signatura dels acords de Schengen i liberalització de la circulació de capitals. Inici de la primera etapa del pla d’unió monetària. Reunificació d’Alemanya, incorporant-se així a la Comunitat el territori i la població de l’Alemanya de l’Est.
1991	El Consell Europeu, reunit a Maastricht el 9 i 10 de desembre, acorda el contingut del Tractat de la Unió Europea.
1992	El 7 de febrer se signa a Maastricht el Tractat de la Unió Europea, que revisa i amplia el Tractat de Roma de 1957. La CEE passa a anomenar-se Unió Europea. Es contempla la moneda única per a l'1 de gener de 1999.
1993	L'1 de gener entra en vigor del Mercat Únic. Queda definitivament fixada la composició de l’ecu en les proporcions i quantitats vigents. L'1 de novembre entra en vigor el Tractat de Maastricht, fet que suposa el naixement de la Unió Europea. Finalitza la Ronda Uruguai sobre el comerç mundial.
1994	Conclouen al Consell Europeu de Corfú les negociacions amb Àustria, Finlàndia, Noruega i Suècia sobre el contingut dels seus respectius tractats d’incorporació a la Unió.
1995	L'1 de gener Àustria, Finlàndia i Suècia entren oficialment a formar part de la Unió Europea. Es fixa el calendari d'implantació de la moneda única, que rebrà el nom d'euro. El 26 de març entra en vigor el Conveni de Schengen, pel qual es suprimeix el control de les persones a les fronteres. Entra en funcionament l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
1997	Durant el Consell Europeu d'Amsterdam s'aprova un nou tractat de la Unió Europa. Aquest tractat "consolidat" se signa el 2 d'octubre (Tractat d'Amsterdam).
1998	Inici de negociacions amb Xipre, República Txeca, Estònia, Hongria, Polònia i Eslovènia per a la seva incorporació a la UE. Creació del Banc Central Europeu. Definició dels països que participaran en la moneda única europea, en funció del compliment dels criteris de convergència.
1999	Inici de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària: entra en vigor la moneda única europea, l'euro (gener). L'1 de gener es fixen els tipus de canvi definitius entre les monedes dels països membres de la UE i l'euro. La nova moneda s'introdueix a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. L'euro es considera moneda obligatòria per a totes les transaccions financeres entre els països comunitaris i entre la Unió Europea i la resta del món. Aprovació de l'Agenda 2000, que regirà el marc financer de la UE durant el període 2000-2006 per fer front a una possible ampliació als països d'Europa Central i de l'Est.
2002	L'1 de gener es posen en circulació les monedes i els bitllets d'euro. A partir d'aquest moment tots els contractes i les transaccions s'han de comptabilitzar en euros. El 28 de febrer es retiren de la circulació les monedes i els bitllets nacionals. L'euro s'estableix definitivament com la moneda única.
2004	L'1 de maig s'incorporen a la Unió Europea deu estats més: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta.

HISTÒRIA DE LA UNIÓ EUROPEA (fins 2004)
Font: pàgina web de la Unió Europea (http://www.europa.eu.int/)

ANY 1946
19 setembre	Crida de Winston Churchill a favor d'una "espècie d'Estats Units d'Europa" en un discurs pronunciat a la Universitat de Zuric (Suïssa).
17 desembre	Es crea a París (França) la Unió de Federalistes Europeus.
ANY 1947
14 maig	Impulsat per Winston Churchill, es crea el moviment Europa Unida. Aquest moviment és contrari als òrgans supranacionals però està a favor d'una cooperació intergovernamental.
1 juny	René Courtin crea el Consell francés per a una Europa Unida que serà absorbit posteriorment pel Moviment Europeu (1953). Promoguts pels demòcrates cristians, es creen els Nouvelles Equipes Internationales, que més tard se convertiran en la Union européenne des démocrates-chrétiens (Unió Europea Demòcrata Cristiana) (1965).
3 juny	Es funda el Moviment pels Estats Units Socialistes d'Europa, que en 1961 passarà a anomenar-se Esquerra Europea.
5 juny	S'anuncia el pla Marshall, creat per a la reconstrucció econòmica d'Europa.
27-31 agost	Se celebra a Montreux (Suïssa) el Congrés de la Unió de Federalistes Europeus.
13-14 desembre	Les organitzacions de federalistes i unionistes es reuneixen en el Comitè de coordinació internacional de moviments per a la unificació europea.
ANY 1948
1 gener	Entra en vigor el Conveni duaner entre Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.
17 març	Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit signen el Tractat de la Unió Occidental (Tractat de Brussel.les).
16 abril	Es crea l'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE) amb l'objectiu de coordinar el pla Marshall.
7-11 maig	Promogut pel Comitè de coordinació internacional de moviments per a la unificació europea, se celebra a L'Haia (Països Baixos) el Congrés Europeu, presidit per Winston Churchill i al que assisteixen 800 delegats. Els participants recomanen la creació d'una assemblea deliberativa europea i un Consell especial europeu que s'encarreguin de preparar la integració política i econòmica dels països europeus. També aconsellen l'aprovació d'una Carta dels drets humans i la creació d'un Tribunal de Justícia per a garantir el respecte a aquesta Carta.
ANY 1949
28 gener	França, Gran Bretanya i els països del Benelux decideixen crear un Consell d'Europa i demanen a Dinamarca, Irlanda, Itàlia, Noruega i Suïssa que participin en la preparació del seu estatut.
4 abril	Signatura a Washington del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).
5 maig	L'estatut del Consell d'Europa se signa a Londres (Regne Unit).
3 agost	Entra en vigor l'estatut del Consell d'Europa.
10 agost a 8 setembre	Se celebra a Estrasburg (França), la primera sessió de l'assemblea consultiva del Consell d'Europa. Els membres federalistes del Parlament demanen la creació d'una autoritat política europea.
ANY 1950
9 maig	En un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, ministre d'Afers Exteriors francès, proposa que França i Alemanya, i els altres països europeus que desitgin unir-se a aquesta iniciativa, posin en comú els seus recursos de carbó i acer ("Declaració Schuman").
3 juny	Bèlgica, França, Luxemburg, Itàlia, els Països Baixos i Alemanya subscriuen la "Declaració Schuman".
26-28 agost	L'assemblea del Consell d'Europa aprova el Pla Schuman.
19 setembre	Es crea la Unió Europea de Pagaments.
4 novembre	Signatura dels Convenis de drets humans i drets fonamentals a Roma (Itàlia).
ANY 1951
15 febrer	Se celebra a París (França), una reunió per a crear una Comunitat Europea de Defensa. Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Alemanya assisteixen a la reunió al costat de sis països observadors (EUA, Canadà, Dinamarca, Noruega, el Regne Unit i els Països Baixos).
18 abril	Els sis (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) signen el Tractat de París pel qual es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
10 desembre	Paul-Henri Spaak abandona la Presidència de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa en protesta per la tèbia actitud del Regne Unit cap a Europa.
ANY 1952
27 maig	Els sis (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) signen a París el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED).
23 juliol	Entra en vigor el Tractat CECA. Jean Monnet és nomenat President de l'Alta Autoritat i Paul-Henri Spaak de l'Assemblea Comuna.
30 juliol	S'elegeix Luxemburg como a seu temporal de la CECA.
10 agost	Pren possessió del seu càrrec l'Alta Autoritat de la CECA.
10 novembre	L'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) decideix concedir als sis una derogació del tractament de nació més afavorida, per a permetre que compleixin les obligacions derivades del Tractat CECA.
ANY 1953
1 gener	Entra en vigor l'exacció CECA, primer impost europeu.
10 febrer	Es crea el mercat comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les restriccions quantitatives sobre aquestes primeres matèries.
7 març	Es publica en el Diari Oficial de la CECA el Reglament de procediment del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. A partir d'aquesta data es poden presentar davant el Tribunal els recursos prevists pel Tractat de París.
9 març	Paul-Henri Spaak, President de l'assemblea ad hoc creada el 10 de setembre de 1952, remet a G. Bidault, President del Consell de la CECA, un projecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de caràcter polític. Aquesta Comunitat tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els drets fonamentals, garantir la seguretat dels Estats membres enfront de les agressions, assegurar la coordinació de la política exterior dels Estats membres i instaurar progressivament el mercat comú. El projecte de tractat preveu cinc institucions: un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres nacionals, un Tribunal de Justícia i un Comitè Econòmic i Social.
15 març	Es crea el mercat comú de la ferralla de l'acer.
12 agost	La CECA i l'Organització Internacional del Treball (OIT) signen un acord de cooperació.
ANY 1954
11 maig	Alcide de Gasperi és elegeix President de l'Assemblea Parlamentària Europea.
20-23 agost	Els sis es reuneixen a Brussel.les (Bèlgica). El polític francès Pierre Mendès France no té èxit en la seva petició d'atenuar al caràcter supranacional de la Comunitat Europea de Defensa (CED).
30 agost	L'Assemblea Nacional francesa rebutja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa.
20 octubre	Després de la conferència de Londres, se signen a París els acords sobre un Tractat de Brussel.les modificat i neix la Unió Europea Occidental (UEO).
10 novembre	Jean Monnet, President de l'Alta Autoritat de la CECA dimiteix després del fracàs de la CED.
21 desembre	El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dicta la seva primera sentència.
ANY 1955
1 juny	René Mayer és elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA.
1-2 juny	Els Ministres d'Afers Exteriors dels Sis, reunits a Messina (Itàlia), coincideixen a desitjar la integració econòmica del seus països.
23 octubre	Mitjançant un referèndum, el Sarre rebutja el seu estatut autònom i decideix unir-se a Alemanya.
8 desembre	El Consell de Ministres del Consell d'Europa adopta com a emblema la bandera blava amb 12 estrelles d'or.
ANY 1956
7 gener	L'Alta Autoritat de la CECA confirma el principi de lliure circulació, en la Comunitat, dels productes siderúrgics importats de tercers països.
6 maig	Paul-Henri Spaak, Ministre de Afers Exteriors belga, presenta als seus col.legues de la CECA un informe sobre els projectes de tractats comunitaris que preveuen la creació de la CEE i de l'Euratom.
29 maig	S'aprova l'informe Spaak. En la seva reunió de Venècia els Ministres d'Afers Exteriors decideixen obrir negociacions intergovernamentals per a celebrar dos tractats pels quals es crearan una Comunitad Econòmica Europea i una Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.
26 juny	S'obren a Brussel.les les negociacions per a la redacció dels textos fundadors de la CEE i de l'Euratom.
ANY 1957
25 març	Els Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom) són signats pels Sis (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) a Roma i a partir d'aleshores seran coneguts com "els Tractats de Roma".
17 abril	Se signen a Brussel.les els Protocols sobre els privilegis i immunitats concedits a les Comunitats Europees i sobre l'estatut del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.
8 octubre	El Consell demana a l'Alta Autoritat de la CECA que prepari una política general de l'energia.
27 novembre	Hans Furler és elegit President de l'Assemblea Comuna de la CECA.
ANY 1958
1 gener	Els Tractats de Roma entren en vigor. Les Comunitats de la CEE i de l'Euratom comencen a treballar a Brussel.les. L'Assemblea Parlamentària, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de Justícia són comuns a les tres Comunitats.
7 gener	Walter Hallstein és elegit President de la Comissió de la CEE, Louis Armand, President de la Comissió de l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA.
26 gener	Els Sis decideixen crear el Comitè de Representants Permanents (COREPER) per a preparar el treball dels Consells.
10 febrer	Els Estats membres creen una tarifa harmonitzada per al carbó i l'acer, encara que es concedeixen derogacions a França i Itàlia, que podran, per a alguns productes, exigir drets més alts durant dos anys.
19 març	La sessió per la qual es crea l'Assemblea Parlamentària Europea se celebra a Estrasburg (França). Robert Schuman n'és elegit President. Aquesta Assemblea substituirà la de la CECA.
15 abril	El primer Reglament del Consell institueix l'alemany, francès, italià i holandès com les llengües oficials de les Comunitats.
20 abril	Es publica el primer Diari Oficial de les Comunitats Europees, que substitueix el Diari Oficial de la CECA.
22 abril	El Consell nomena als membres del Comitè Econòmic i Social (CES).
13 maig	Els diputats de l'Assemblea Parlamentària s'asseuen per primera vegada segons els seus grups polítics i no segons la seva nacionalitat.
19 maig	Se celebra a Brussel.les la reunió constitutiva del CES.
21-27 maig	L'Assemblea Parlamentària adopta el seu reglament intern.
3-11 juliol	Una conferència celebrada a Stresa (Itàlia) fixa les bases d'una Política Agrícola Comú (PAC).
7 juliol	A Ginebra, Walter Hallstein signa un acord formal d'enllaç i col.laboració entre la CEE i l'Organització Internacional del Treball (OIT).
7 octubre	És creat i establert a Luxemburg el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que reemplaça al de la CECA.
4 desembre	Els Governadors del Consell del BEI adopten les primeres directives relatives a la política creditícia del Banc.
29 desembre	L'Acord Monetari Europeu entra en vigor.
ANY 1959
1 gener	Es prenen les primeres mesures per a abolir progressivament els drets de duana i les quotes a la CEE.
7 gener	Robert Schuman és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària.
2 febrer	Etienne Hirsch és elegit President de la Comissió de l'Euratom.
3 març	El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees adopta les seves normes de procediment.
20 març	El Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedeix els seus primers préstecs.
5 maig	El Consell Europeu accepta la "proposta Dillon" dels EUA sobre les negociacions comercials multilaterals (marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç). La Comissió, ajudada per un comitè especial designat pel Consell, conduirà les negociacions.
8 juny	Grècia sol.licita l'associació amb la CEE.
22 juny	Les administracions fiscals nacionals de la CEE creen tres grups de treball per a estudiar la possibilitat d'harmonitzar la legislació sobre impostos indirectes.
25-26 juny	Se celebra la primera reunió d'experts en dumping dels Estats membres, que revisen els reglaments que han d'aprovar-se per a evitar el dumping intracomunitari.
20-21 juliol	Set països de l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE), a saber Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia i Suïssa, decideixen establir una Associació Europea de Lliure Comerç (AELC).
31 juliol	Turquia sol.licita la seva associació a la CEE.
10 setembre	Comencen les negociacions per a l'associació de Grècia a la CEE.
11 setembre	Piero Malvestiti és elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA.
27 setembre	Comencen les negociacions per a l'associació de Turquia a la CEE.
13 octubre	Pierre Wigny, Ministre d'Afers Exteriors belga, llança la idea de reunir en una sola institució a l'Alta Autoritat de la CECA i a les dues Comissions (CEE i Euratom) establertes pel Tractat de Roma.
ANY 1960
4 gener	Signatura a Estocolm (Suècia) del Conveni Europeu de l'Associació de Lliure Comerç (AELC), composta por Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i el Regne Unit.
3 maig	Entra en vigor el Conveni d'Estocolm pel qual es crea l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC).
11 maig	Adopció pel Consell del reglament relatiu al Fons Social Europeu, l'objectiu del qual és fomentar l'ocupació i la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors en la Comunitat.
20 setembre	Entra en vigor el reglament del Fons Social Europeu.
13 desembre	Signatura a Brussel.les del Conveni pel qual s'estableix l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol).
14 desembre	L'Organització per a la Cooperació Econòmica Europea (OECE) es converteix en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
ANY 1961
10-11 febrer	Celebració a París d'una cimera sobre la necessitat d'establir una cooperació política sana.
7-10 març	El Sr. Furler és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària.
27 juny	Presentació pel Govern dels Països Baixos d'un projecte propi en el qual defensa la revisió dels Tractats de Roma i París mitjançant l'adopció d'un Conveni en virtut del qual es creï un únic Consell per a les tres Comunitats i una Alta Comissió Europea (fusió dels executius). Consulta al Parlament Europeu i a les dues Comissions referent a això. Les divergències entre els Estats membres sobre l'abast de la reforma impedeixen que s'avanci en el projecte de fusió dels executius.
18 juliol	Celebració a Bonn d'una cimera europea, en la qual els Sis expressen el seu desig de crear una unió política.
31 juliol	Sol·licitud formal d'Irlanda d'ingressar en les Comunitats Europees.
9 agost	Sol·licitud formal del Regne Unit d'ingressar en les Comunitats Europees.
10 agost	Sol.licitud formal de Dinamarca d'ingressar en les Comunitats Europees.
1 setembre	Entra en vigor el primer reglament sobre la lliure circulació dels treballadors.
20-21 novembre	Celebració a Estrasburg d'un col·loqui de les Institucions de la Comunitat Econòmica Europea, en el que es debat sobre la transició de la primera a la segona etapa del mercat comú i de l'associació amb els països d'ultramar.
20 desembre	El Sr. Walter Hallstein és reelegit President de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.
ANY 1962
10 gener	Presa de possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea, amb el Sr. Hallstein com a President. Pierre Chatenet és elegit President de la Comissió d'Euratom.
14 gener	Adopció pel Consell dels primers reglaments sobre la Política Agrícola Comú (PAC), instaurada amb la finalitat de crear un mercat únic de productes agrícoles i fomentar la solidaritat financera a través del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA).
5-6 febrer	Aprovació pel Consell del reglament intern del Fons Social Europeu (FSE).
27-30 març	El Sr. Gaetano Martino és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. L'Assemblea Parlamentària decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu.
4 abril	Adopció dels reglaments i decisions bàsiques sobre la PAC.
30 abril	Sol·licitud formal de Noruega d'ingressar en les Comunitats Europees.
1 juliol	Reducció al 50% del seu nivell de 1957 dels drets de duana per l'intercanvi de productes industrials entre països membres.
30 juliol	Entren en vigor els reglaments pels quals es crea la Política Agrícola Comú (PAC).
13 octubre	Adopció pel Consell de la primera directiva de caràcter general en matèria d'alimentació per la que s'especifiquen els colorants que poden afegir-se als productes alimentosos en la CEE.
1 novembre	Entra en vigor l'Acord d'Associació entre Grècia i la Comunitat.
ANY 1963
14 gener	El General de Gaulle, President de la República Francesa, declara que França abriga dubtes sobre la voluntat política del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, després de la qual se suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesió de tots els països candidats.
5 febrer	Sentència Van Gend en Loos. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees afirma que la Comunitat implica un nou ordenament jurídic en què en el seu benefici els Estats membres han consentit restringir els seus Drets sobirans.
25-29 març	El Sr. Gaetano Martino és reelegit President del Parlament Europeu.
4 maig	Obertura oficial de les negociacions comercials del GATT (Kennedy Round).
1 juliol	D'acord amb la decisió d'agilitar la creació d'una unió duanera, es redueixen per sisena vegada els drets de duana intracomunitaris i es porta a terme la segona alineació de l'aranzel exterior comú.
20 juliol	Signatura a Yaoundé del Conveni homònim, celebrat per un període de cinc anys entre la Comunitat i 17 Estats africans, a més de Madagascar.
4 setembre	Mor Robert Schuman.
23-24 setembre	Acord de principi del Consell sobre la qüestió de la fusió dels executius.
8 octubre	El Sr. Dino del Bo és elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA.
ANY 1964
10 gener	El Sr. Hallstein és elegit President de la Comissió de la CEE.
20 març	El Sr. Duvieusart és elegit President del Parlament Europeu.
4 maig	Obertura oficial de les negociacions comercials multilaterals del Kennedy Round de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT), en les quals participa la Comunitat.
23-25 maig	Celebració a Ginebra de la Conferència Mundial sobre Comerç i Desenvolupament.
1 juny	Entra en vigor el Conveni de Yaoundé.
1 juliol	Creació del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA).
15 juliol	Sentència Costa / ENEL. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sosté que el Dret comunitari prima sobre el Dret nacional.
18 setembre	Acord del Consell sobre la composició de la Comissió única, que comptarà per fi amb nou membres.
1 desembre	Entra en vigor el Tractat d'Associació celebrat per la CEE i Turquia.
15 desembre	Instruccions del Consell a la Comissió perquè li presenti les seves propostes sobre el finançament de la Política Agrícola Comú (PAC) i la manera de transferir al pressupost comunitari les exaccions reguladores agrícoles.
30 desembre	Creació per l'Assemblea General de les Nacions Unides de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD) amb categoria d'òrgan de l'Assemblea General.
ANY 1965
2 març	El Sr. Leemans és elegit President del Parlament Europeu.
5-30 abril	Primera reunió a Nova York de l'òrgan permanent de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD). Aprovació del programa de treball, creació dels seus òrgans subsidiaris i fixació del seu mandat.
8 abril	Signatura a Brussel·les del Tractat de fusió dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE, Euratom), que entra en vigor l'1 de juliol de 1967.
26 juny	Ratificació per França del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
30 juny	Ratificació per Alemanya del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
1 juliol	França trenca les negociacions sobre el finançament de la Política Agrícola Comú (PAC). El Govern francès retira al seu representant permanent i durant un temps la delegació francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comitè de Representants Permanents.
22 juliol	Presentació per la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre el finançament de la PAC i els ingressos independents de la Comunitat.
26-27 juliol	El Consell accepta el memoràndum de la Comissió sobre el finançament de la PAC com a base sòlida per a la discussió.
20 setembre	Recomanació de la Comissió als Estats membres, en la qual demana que s'eviti crear nous obstacles al comerç intracomunitari a l'adoptar lleis i reglaments de caràcter tècnic.
1 desembre	Sentència Dekker. En el marc de la seguretat social dels treballadors migrants, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees clarifica que el terme prestacions en espècie no inclou les quantitats complementàries de les pensions destinades a cobrir una part de les contribucions de l'assegurança de malaltia del pensionista.
ANY 1966
1 gener	Tercera i última fase de la transició al Mercat Comú, amb la substitució del vot per unanimitat pel sistema majoritari en gairebé totes les decisions del Consell.
20 gener	Celebració a Brussel·les de la reunió conjunta anual de les Institucions europees. Les discussions giren principalment entorn de dos problemes institucionals: la cooperació entre la Comissió i el Consell i l'aprovació pel sistema majoritari de les decisions del Consell.
28-29 gener	Compromís de Luxemburg. França, després de practicar durant set mesos la política de la cadira buida, torna a ocupar el seu lloc en el Consell en canvi del manteniment del vot per unanimitat en assumptes que estiguin en joc interessos vitals.
7 març	El Sr. Alain Poher és elegit President del Parlament Europeu.
31 març	Presentació per la Comissió davant el Consell de la seva proposta sobre el finançament de la Política Agrícola Comú (PAC), els ingressos independents de la Comunitat i l'ampliació dels poders del Parlament Europeu.
5 abril	Ratificació per Bèlgica del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
29 abril	Ratificació per Itàlia del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
11 maig	Adopció pel Consell de les decisions i resolucions per les quals es fixa el calendari i es regula el finançament de la Política Agrícola Comú (PAC) i fixació d'objectius en altres àmbits d'interès comú.
30 juny	Ratificació per Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
25 octubre	Ratificació pels Països Baixos del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
28 novembre	Reunió conjunta de les Institucions europees, en la qual les discussions giren principalment entorn dels progressos de la Comunitat cap a la unió econòmica i les seves futures perspectives.
ANY 1967
9 febrer	Decisió del Consell de Ministres de la CEE d'harmonitzar els impostos indirectes en la Comunitat, adopció del principi del sistema impositiu sobre el valor afegit i aprovació del primer programa de política econòmica a mitjà termini pel qual es defineixen i fixen els objectius de la política econòmica de la Comunitat per als anys següents.
13 març	El Sr. Alain Poher és reelegit President del Parlament Europeu.
11 maig	Nova sol·licitud del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc després de la de Noruega. El General De Gaulle se segueix mostrant poc inclinat a acceptar l'adhesió britànica.
29-30 maig	Celebració d'una cimera a Roma per a commemorar el desè aniversari de la signatura dels Tractats CEE i Euratom. Els Caps d'Estat i de Govern es mostren partidaris que el Tractat pel qual es fusionen les Institucions de les tres Comunitats entri en vigor l'1 de juliol de 1967.
30 juny	Signatura per la Comissió de l'acta final de les negociacions multilaterals del Kennedy Round de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
1 juliol	Entra en vigor el Tractat de fusió dels executius de les Comunitats Europees (CECA, CEE, Euratom). A partir d'aquest moment les Comunitats Europees compten amb una única Comissió i un únic Consell, si bé ambdós segueixen actuant conformement a les normes per les quals es regeix cadascuna de les Comunitats.
3 juliol	Primera sessió del Consell de les Comunitats Europees sota presidència alemanya.
6 juliol	Presa de possessió de la nova Comissió sota la presidència de Jean Rey.
13 setembre	Dictamen de la Comissió sobre les sol·licituds d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega.
28 novembre	Reunió conjunta anual de les Institucions, en la qual s'analitzen les perspectives de desenvolupament de les Comunitats després de la fusió institucional.
ANY 1968
1 gener	Assumpció per França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
12 març	El Sr. Alain Poher és reelegit President del Parlament Europeu.
1 juliol	Assumpció per Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor la unió duanera. Abolició 18 mesos abans del previst pel tractat de Roma dels drets de duana del comerç intracomunitari i instauración de l'Aranzel Duaner Comú en substitució dels drets de duana nacionals aplicables al comerç amb la resta del món.
23 octubre	Recepció oficial pel desè aniversari del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, al que assisteix gran nombre de representants de les Institucions comunitàries, dels Governs i dels alts òrgans jurisdiccionals dels Estats membres.
27 novembre	Intercanvi d'impressions del Consell, el Parlament i la Comissió sobre les perspectives de les Comunitats, en el qual s'aborda la necessitat de democratitzar la maquinària institucional de les Comunitats consolidant-la i ampliant-la, garantir el futur d'Euratom i establir una estreta col·laboració en el camp monetari.
ANY 1969
1 gener	Assumpció per Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
6-7 febrer	Reunió a Luxemburg del Consell de la Unió Europea Occidental (UEO).
1 juliol	Assumpció pels Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
6 juliol	El Sr. Jean Rey és elegit President de la Comissió.
16 juliol	Presentació per la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre la substitució de la contribució financera nacional pels recursos propis comunitaris i l'ampliació dels poders pressupostaris del Parlament Europeu.
22-23 juliol	El Consell reprèn l'examen de la sol·licitud d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega i demana a la Comissió actualitzi referent a això el seu dictamen de setembre de 1967.
29 juliol	Signatura del segon Conveni de Yaoundé.
10 agost	Actualització per la Comissió a petició del Consell del dictamen sobre la sol·licitud d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega.
26 agost al 23 setembre	Celebració a Ginebra de la novena sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD). Les discussions giren principalment entorn de la contribució de la CNUCD a la segona Dècada de Desenvolupament de l'ONU
1 octubre	Dictamen suplementari de la Comissió sobre les sol·licituds d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega.
15 octubre	Presentació per la Comissió al Consell d'un projecte de decisió per a dotar a la Comunitat dels instruments necessaris per a instaurar una política de desenvolupament regional.
12 novembre	Sentència Stauder. Primeres observacions del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre la protecció de l'individu, en les quals sosté que els principis generals del Dret comunitari, pel respecte del qual ha de vetllar el Tribunal, inclouen els drets fonamentals de l'individu.
1-2 desembre	Celebració d'una cimera a L'Haia . Els Caps d'Estat i de Govern reiteren el seu desig de seguir avançant paulatinament cap a una autèntica unió econòmica i monetària i cap a l'estreta equiparació de les polítiques socials que això implica i reiteren també el seu vistiplau al principi de l'ampliació de la Comunitat.
11 desembre	El President de la Comissió, Sr. Rey, expressa davant el Parlament Europeu la seva satisfacció per les decisions de la Cimera pel que es refereix a l'enfortiment i consolidació de la Comunitat.
31 desembre	Finalitza el període transitori de dotze mesos previst pel Tractat constitutiu de les Comunitat Econòmica Europea (CEE) per a la instauración del Mercat Comú.
ANY 1970
1 gener	Assumpció per Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
4 març	Presentació per la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre la preparació del pla de creació de la Unió Econòmica i Monetària.
6 març	El Consell encarrega a un comitè d'experts presidit per Pierre Werner que elabori propostes per a crear una Unió Econòmica i Monetària i confia a altre presidit per Étienne Davignon que elabori propostes sobre cooperació política.
10 març	El Sr. Mario Scelba és reelegit President del Parlament Europeu.
22 abril	Signatura del Tractat de Luxemburg. Decisió del Consell d'anar introduint paulatinament un sistema de recursos propis en virtut del qual la Comunitat rebrà tots els drets de duana dels productes importats de països no membres, totes les exaccions per importació de productes agraris i els recursos procedents de l'impost sobre el valor afegit. Decisió d'ampliar els poders pressupostaris del Parlament Europeu.
13 maig	Cerimònia commemorativa per a celebrar el vintè aniversari de la Declaració Schuman.
30 juny	S'inicien a Luxemburg les negociacions amb quatre futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit ).
1 juliol	Assumpció per Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
2 juliol	Entra en funcions la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió del seu càrrec de President.
8 octubre	Publicació pel Consell de l'informe final sobre el memoràndum de la Comissió sobre la creació de la Unión Econòmica i Monetària.
26 octubre	Acord del Consell sobre els principis i procediments per a portar a terme l'acció comunitària en el camp de la política regional.
27 octubre	Aprovació pels Estats membres de l'informe Davignon sobre cooperació política, l'objectiu del qual és aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants.
26 novembre	Decisió del Consell de reformar el Fons Social Europeu (FSE) per a dotar a la Comunitat d'un instrument adequat amb què garantir una interacció entre la política social i les altres polítiques comunes.
17 desembre	Sentència Internationale Handelsgesellschaft. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees clarifica la idea dels Drets fonamentals en el Dret comunitari i declara que, encara que s'inspiri en les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres, la protecció d'aitals Drets ha d'estar garantida en el marc de les estructures i objectius comunitaris.
ANY 1971
1 gener	Assumpció per França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entren en vigor el segon Conveni de Yaoundé (Camerun), i el segon Acord d'Arusha (Tanzània).
11-13 gener	Celebració a Yaoundé (Camerun), de la reunió anual de la conferència parlamentària de la CEE i dels Estats Africans i Malgatxe Associats (EAMA).
12 febrer	Adopció pel Parlament Europeu d'una resolució referent a l'informe de la Comissió sobre l'estat d'aplicació de les Directives del Consell en matèria de llibertat d'establiment i de prestació de serveis, en la qual es posa l'accent en la necessitat que els Estats membres apliquin aquestes Directives i la Comissió supervisi la seva correcta aplicació.
22 març	Adopció pel consell del Pla Werner de millora de la coordinació de les polítiques econòmiques, en virtut del qual els Estats membres han de prendre mesures per a harmonitzar les seves polítiques pressupostàries i reduir el marge de fluctuació de les seves monedes.
31 març	Sentència sobre l'Acord europeu en matèria de transport per carretera (AETR). El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees senta els principis pels quals es delimiten els corresponents poders de la Comunitat i dels Estats membres i precisa que en matèria de normes comunes la Comunitat és l'única instància facultada per a assumir i complir amb les obligacions contretes amb els països no membres en qualsevol aspecte que entri dintre de l'àmbit d'aplicació de l'ordenament jurídic comunitari.
12 maig	Introducció pel Consell d'un sistema de muntants compensatoris monetaris destinat al comerç de productes agraris entre Estats membres amb la finalitat de mantenir la unitat del mercat agrícola comú.
25 maig	Sentència Defrenne. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que cap pensió de jubilació que formi part d'un sistema de seguretat social previst per la Llei pot ser considerada com a benefici abonat indirectament pel empleador a l'empleat en virtut de l'ocupació d'aquest últim.
3 juny	Primera reunió, a Luxemburg, dels Ministres de Justícia de la Comunitat. Signatura de dos protocols que, després de ser ratificats pels Estats membres, concediran nous poders al Tribunal de Justícia.
7 juny	Adopció pel Parlament Europeu d'una resolució sobre normes de competència i sobre la posició de les empreses comunitàries en el Mercat Comú i en l'economia mundial. Se sol·licita a la Comissió present al Parlament un informe anual de caràcter especial sobre els progressos realitzats en política de competència.
30 juny	Els països candidats a les Comunitats Europees, a saber Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit, defineixen les seves respectives postures de cara a la negociació.
1 juliol	Assumpció per Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
21-28 setembre	Celebració a Viena de la 15ª Conferència general sobre l'energia atòmica. Mandat del Consell a la Comissió perquè negociï un acord sobre garanties amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA).
16-26 novembre	XXVII sessió de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
ANY 1972
1 gener	Assumpció per Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
22 gener	Signatura per Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit dels Tractats d'Adhesió a les Comunitats Europees.
14 març	El Sr. Walter Behrendt és reelegit President del Parlament Europeu.
21 març	Dimissió del President de la Comissió, Franco-Maria Malfatti, que és substituït pel vicepresident Sicco Mansholt. Adopció pel Consell d'una resolució basada en un estudi general realitzat per la Comissió sobre les condicions necessàries per a la primera etapa de la Unión Econòmica i Monetària.
13 abril al 21 maig	Celebració a Santiago (Xile), de la tercera Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD).
24 abril	Creació de la serp monetària: acord dels Sis per a limitar al 2,25% el marge de fluctuació de les seves monedes.
24-25 abril	Aprovació pel Consell de l'Acord d'Associació pel qual s'admet a Illa Maurici en el Conveni celebrat entre la CE i els Estats Africans i Malgatxe Associats (EAMA).
1 maig	Entra en funcionament el Fons Social Europeu (FSE), reformat per la Decisió del Consell de febrer de 1971.
10 maig	Irlanda es pronuncia en referèndum a favor de l'adhesió a les Comunitats Europees.
5-6 juny	Decisió del Consell d'ampliar a partir de gener de 1973 les preferències generalitzades als països en vies de desenvolupament integrats en el grup dels Setanta-set i a altres països i territoris. El Consell es mostra d'acord amb les directrius que ha de seguir la Comunitat a l'hora d'estudiar el Tractat d'Adhesió a l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
1 juliol	Assumpció pels Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
12 setembre	Reunió a Roma dels ministres de finances dels Sis i dels quatre països que han sol·licitat la seva adhesió. Acord sobre la necessitat de crear un fons de cooperació monetària europea en la primera etapa de la Unión Econòmica i Monetària.
18 setembre	Signatura dels Acords preferencials amb Egipte i Líban.
19 setembre	Signatura de l'Acord preferencial amb Xipre.
25 setembre	Noruega es pronuncia en referèndum en contra de l'adhesió a les Comunitats Europees.
2 octubre	Dinamarca es pronuncia en referèndum a favor de l'adhesió a les Comunitats Europees.
9 octubre	Amb motiu del resultat negatiu del referèndum, el Govern noruec desestima presentar en el Parlament la Llei per a la ratificació de l'adhesió. Aprovació pel parlament Europeu d'una resolució amb suggeriments i peticions concretes en pro de l'abolició dels controls fronterers intracomunitaris.
16 octubre	Ratificació pel Regne Unit dels actes relatius a l'adhesió a les Comunitats Europees.
19-21 octubre	Celebració a París d'una Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es fixen nous camps d'acció per a la Comunitat en matèria de política regional, mediambiental, social, energètica i industrial i es confirma que la Unión Econòmica i Monetària entrarà en funcionament en 1980.
1-14 novembre	Celebració a Ginebra d'una reunió de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
ANY 1973
1 gener	Assumpció per Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acord de Lliure Comerç celebrat entre la Comunitat i Àustria, Suïssa, Portugal i Suècia.
6 gener	El Sr. François-Xavier Ortoli pren possessió del seu càrrec com a President de la Comissió Europea.
8 febrer	Creació de la Confederació Europea de Sindicats.
21 febrer	Sentència Continental Can. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que incorre en abús de poder en el sentit del disposat en el Tractat CEE tota empresa que ocupi una posició dominant i intenti aconseguir mitjançant concentracions un grau de poder tal que impliqui de fet la supressió de la lliure competència.
13 març	El Sr. Cornelis Berkhouwer és elegit President del Parlament Europeu.
1 abril	Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial celebrat entre la Comunitat i Islàndia.
6 abril	Tercera reunió a Madrid de la Comissió mixta CEE-Espanya. La delegació espanyola exposa el punt de vista del seu Govern sobre les futures relacions entre Espanya i la Comunitat de cara especialment a la negociació d'un nou acord.
1 juny	Entra en vigor l'Acord d'Associació i el Protocol addicional celebrat entre la Comunitat i Xipre.
1 juliol	Assumpció per Dinamarca de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial celebrat entre la Comunitat i Noruega.
3-7 juliol	Celebració a Hèlsinki (Finlàndia) de la sessió inaugural de la Conferència per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (CSCE).
12-14 agost	Celebració a Tòquio (Japó) d'una reunió ministerial de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). Acord de les parts implicades sobre la necessitat de crear un sistema monetari que posi a l'economia mundial a l'empar de les crisis i els desequilibris i sobre el fet que la nova fase en la liberalització del comerç ha de potenciar el funcionament harmoniós del sistema monetari.
5 octubre	Signatura per Finlàndia de l'Acord de lliure comerç industrial celebrat amb les Comunitats.
6-27 octubre	Guerra del Yom Kippur. Decisió dels països productors de petroli de reduir o prohibir les exportacions a determinats països occidentals i decisió de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) d'augmentar els preus del cru.
15 octubre	Adopció pel Consell d'una sèrie de mesures per a millorar les seves relacions amb el Parlament Europeu, entre les quals figuren una participació cada vegada major del Consell en els treballs del Parlament en matèria de celebració d'acords comercials i la millora del procediment de consulta a la Cambra.
6 novembre	Declaració dels Nou en la qual reiteren el seu compromís a favor d'una solució pacífica de la crisi d'Orient Mitjà.
20 novembre	Discussió en detall pel Consell de les mesures proposades per la Comissió sobre la reorganització de la Política Agrícola Comuna (PAC) que cal portar a terme per a finals de 1977.
14-15 desembre	Celebració a Copenhaguen (Dinamarca) d'una Cimera. Moguts per la crisi del petroli, els Estats membres decideixen portar a terme una política energètica comuna. Publicació d'una declaració sobre la identitat europea, producte de diversos acords de cooperació política i aprovada pels Ministres d'Afers Exteriors.
ANY 1974
1 gener	Assumpció per Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entren en vigor els Acords entre la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i Àustria, Portugal, Suïssa i Suècia. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial entre les Comunitats i Finlàndia.
31 gener	Declaració de la Comissió destinada als Caps de Govern sobre l'estat de la Comunitat, en la qual se subratlla la necessitat de mobilitzar de nou a Europa aproximant les polítiques nacionals i establint polítiques comunes. Per la seva banda, el Parlament declara que la unitat d'Europa només es pot aconseguir si es permet que les Institucions comunitàries portin a terme una política basada en una autèntica solidaritat europea.
11-12 febrer	El Consell reconeix formalment el dret del Comitè Econòmic i Social (CES) a emetre dictàmens a iniciativa pròpia i a publicar-los.
1 abril	Declaració davant el Consell, després del canvi de Govern produït en el Regne Unit, del Secretari d'Estat britànic per a Afers Exteriors i de la Commonwealth sobre la política comunitària del nou Govern. Demana importants canvis en la Política Agrícola Comú (PAC), "mètodes més justos de finançar el pressupost comunitari" i solucions als problemes monetaris.
2 abril	Presentació davant el Consell d'una declaració conjunta sobre l'estat de la Comunitat. Els Presidents del Consell i de la Comissió reconeixen que cal millorar el procés de presa de decisions si es vol realitzar progressos substancials i garantir a llarg termini l'operativitat de la Comunitat i presenten diverses propostes pràctiques referent a això.
29-30 maig	Reunió a nivell ministerial del Consell de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). El Vicepresident de la Comissió, Sir Christopher Soames, posa l'accent en la necessitat de consolidar la cooperació internacional i de seguir treballant per la cada vegada major liberalització del comerç mundial. Declaració del Consell de l'OCDE en la qual se subratlla la gravetat de les dificultats econòmiques per les quals travessen els Estats membres, especialment en matèria de dèficit en els pagaments internacionals.
4 juny	Consell: estudi dels procediments que deurien adoptar-se per a solucionar els problemes suscitats pel Regne Unit i debat sobre la manera de funcionament de les Institucions comunitàries. Acord sobre les millores necessàries per a millorar els processos de decisió.
10 juny	Adopció de dues decisions del Consell sobre la concessió d'una ajuda del Fons Social Europeu a determinades mesures específiques destinades a les persones i treballadors migrants amb discapacitat.
21 juny	Sentència Reyners. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que els Estats membres han d'abstenir-se d'aplicar tota llei, reglament, disposició o pràctica administrativa que, en comparació de les aplicades als seus propis ciutadans, resulti discriminatòria per a tot ciutadà d'altre Estat membre que desitgi emprendre una activitat empresarial en ell.
1 juliol	Assumpció per França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
15 juliol	Transmissió pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees a les altres Institucions comunitàries d'un document sobre la Unió Europea, convertint-se d'aquesta manera en la primera Institució que respon a la petició feta en la Cimera de París de 1972.
25-26 juliol	Celebració a Kingston (Jamaica), de la Conferència ministerial conjunta de la UE amb els països d'Àfrica del Carib i del Pacífic (ACP), en la qual es posa en relleu la voluntat política d'aquests països i de la Comunitat d'adoptar el Conveni en el termini imposat pel venciment del de Yaoundé (Camerun), i de l'Acord d'Arusha (Tanzània). Acord sobre directrius polítiques per a la futura millora de determinats aspectes.
17 setembre	Aprovació formal pel Consell d'una sèrie de directrius per a la negociació d'amplis acords amb Espanya, Israel, Algèria, el Marroc i Tunis i l'ampliació de l'existent amb Malta als temes de cooperació i agricultura.
14-16 novembre	Celebració a Roma de la Conferència Mundial de l'Alimentació. La Comunitat és conscient de la greu crisi alimentària amb la qual s'enfronten molts països en vies de desenvolupament i s'esforça per incrementar la seva ajuda alimentària. Per aquest motiu participa en els treballs de la Conferència col·laborant en la recerca d'una solució a mitjan o llarg termini al problema de la seguretat alimentària.
26 novembre	Decisió del Consell de modificar les disposicions del Tractat referents al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees amb la finalitat de millorar el seu sistema processal i permetre-li plantar cara a la creixent càrrega de treball. Concretament, es decideix que determinades peticions de decisió prejudicial referents a assumptes de tipus tècnic o sobre les quals ja existeix jurisprudència puguin ser assignades pel tribunal a la seva Sala a condició que cap Estat membre s'oposi i cap Institució demani que el cas sigui conegut per tot el Tribunal.
30 novembre	Ratificació per tots els Estats membres de la Comunitat dels Acords celebrats entre la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i Noruega i Finlàndia, que entraran en vigor l'1 de gener de 1975.
3 desembre	Acord del Consell sobre el contingut del projecte de tractat sobre els poders pressupostaris del Parlament i sobre la creació del Tribunal de Comptes. Sentència Binsbergen. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que tot ciutadà comunitari pot invocar davant els tribunals nacionals la legislació comunitària en matèria de lliure prestació de serveis en la mesura que l'objecte de la disposició comunitària sigui suprimir les discriminacions que pugui ser víctima un prestador de serveis per raons de nacionalitat o perquè resideixi en un Estat membre distint d'aquell en el qual presti els seus serveis.
9-10 desembre	Celebració a París d'un Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es decideix celebrar tres reunions anuals en qualitat de Consell Europeu, es dóna via lliure a la celebració d'eleccions directes al Parlament Europeu i s'acorda crear el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i la Unió Econòmica i Monetària. Petició perquè el Primer Ministre belga, Sr. Tindemans, elabori per a finals de 1975 un informe succint sobre la Unió Europea .
19 desembre	Decisió dels representants dels Governs dels Estats membres de prorrogar fins el 5 de gener de 1977 el mandat del President de la Comissió, Sr. François-Xavier Ortoli.
ANY 1975
1 gener	Assumpció per Irlanda de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
15-16 gener	Reunió a Washington DC del Consell Superior del Comitè Interí del Fons Monetari Internacional (FMI). Acord per a incrementar la quota total dels països membres, suprimir el preu oficial de l'or i concedir als drets especials de gir un paper central en el sistema monetari internacional.
22 gener	Acord del Consell per a alliberar un segon termini de 100 milions de dòlars a càrrec de la Comunitat per a contribuir amb un total de 500 milions de dòlars en l'Operació Emergència a favor dels països en vies de desenvolupament més perjudicats per l'augment dels preus internacionals.
28 febrer	Signatura a Lomé per la Comunitat i els 46 països d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP) del Conveni conegut com Lomé I, que substitueix als de Yaoundé.
10-11 març	Primera reunió a Dublín del Consell Europeu. Importants decisions que permeten al Govern del Regne Unit recomanar seguir pertanyent a la Comunitat. Declaració sobre la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa.
11 març	Elecció del Sr. Georges Spénale com a President del Parlament Europeu.
18 març	Creació pel consell del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Comitè de Política Regional. Adopció pel Consell d'una unitat europea de compte basat en una cistella de monedes comunitàries, que s'emprarà al principi conformement al Conveni de Lomé i en les operacions del Banc Europeu d'Inversions i posteriorment s'anirà introduint en altres sectors d'activitat. El primer ministre britànic, Sr. Harold Wilson, afirma en la Cambra dels Comuns que el Govern britànic recomana als britànics votar sí en el referèndum sobre si el Regne Unit ha de seguir pertanyent a la Comunitat.
20 març	Creació a Florència de l'Institut Universitari Europeu en la primera reunió de l'Alt Consell i nomenament del seu director.
27 març	Publicació pel govern britànic del Llibre Blanc sobre el resultat de les renegociacions.
9 abril	369 membres de la Cambra dels Comuns britànica voten a favor de la pertinença del Regne Unit a la Comunitat enfront de 170 en contra.
14 abril	Adopció pel Consell d'un programa preliminar de política de protecció i informació del consumidor.
28 abril	Signatura a Brussel·les del Protocol addicional pel qual s'amplia l'aplicació de l'Acord d'Associació CEE-Grècia als tres nous Estats membres i de l'Acord interí sobre l'aplicació de les disposicions comercials d'aquest Protocol addicional.
9 maig	Cerimònies de commemoració del vintè cinquè aniversari de la Declaració Schuman.
11 maig	Signatura a Brussel·les d'un nou Acord CEE-Israel, que substitueix l'Acord de 1970 i conté diverses clàusules de cooperació, a més de les disposicions comercials.
5 juny	El 67,2% dels votants britànics es declara a favor que el Regne Unit segueixi pertanyent a la Comunitat.
12 juny	Sol·licitud formal d'adhesió de Grècia a les Comunitats Europees.
23-27 juny	Participació de la Comunitat en la primera sessió, celebrada a Roma, del Consell Mundial de l'Alimentació creat després de la Conferència Mundial de l'Alimentació de 1974.
24-25 juny	Adopció pel consell o pels representants dels Governs dels Estats membres reunits en el si del Consell de diversos reglaments pels quals es permet als Estats ACP beneficiar-se a partir del 1 de juliol de les disposicions comercials del Conveni de Lomé abans que entre oficialment en vigor aquest Conveni.
1 juliol	Assumpció per Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
15 juliol	Signatura d'un acord comercial entre la Comunitat i Mèxic.
16-17 juliol	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu. El Consell Europeu sol·licita al Consell d'Afers Exteriors un informe, que s'haurà de publicar a la fi d'any, sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe.
22 juliol	Signatura d'un Tractat, que entrarà en vigor al juny de 1977, pel qual es concedeixen al Parlament Europeu poders pressupostaris i es crea el Tribunal de Comptes.
1 agost	Signatura a Hèlsinki per 35 Estats de l'Acta final de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa.
30 agost	Reunió a Washington DC del Comitè provisional del Fons Monetari Internacional (FMI). Acord sobre les noves disposicions reguladores del comerç de l'or.
15 setembre	Reunió anual dels governadors del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Participació de la Comissió en qualitat d'observador. Declaració del President del Consell, Sr. Colombo, en nom de la Comunitat.
16 setembre	Establiment de relacions oficials entre Xina i la Comunitat.
13-16 octubre	Participació de la Comunitat en la reunió preparatòria per a la Conferència sobre Cooperació Econòmica Internacional, celebrada a París. Data d'inauguració de la conferència: el 16 de desembre.
15-17 novembre	Cimera a Rambouillet (França). Els Caps d'Estat i de Govern de la República Federal d'Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Japó subratllen la urgent necessitat de recuperació econòmica en els països industrialitzats i expressen la seva voluntat d'intensificar la cooperació internacional.
18 novembre	Conferència tripartita a Brussel·les sobre la situació econòmica i social, en la qual participen els ministres d'economia i assumptes socials, els representants dels treballadors i la patronal dels nou Estats membres i de la Comissió. Es demana a la Comissió que examini minuciosament els assumptes tractats i prepari la pròxima conferència.
26 novembre	La Comissió denúncia a França davant el Tribunal de Justícia per infracció al Tractat al gravar la importació de vins italians.
1-2 desembre	Celebració a Roma del Consell Europeu. Decisions sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe, sobre la unificació de passaports i sobre la representació comunitària única en el diàleg Nord-Sud.
15 desembre	Signatura del Conveni comunitari sobre patents europees en el mercat comú (patent comunitària).
16 desembre	Sentència sobre la indústria sucrera. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix la definició de normes i pràctiques concertades en diverses qüestions d'importància per al desenvolupament del Dret comunitari sobre competència.
16-19 desembre	Celebració a París de la conferència ministerial sobre cooperació econòmica internacional. Els vint-i-set participants (els set països més industrialitzats i la Comunitat com a tal, més dinou països en vies de desenvolupament) decideixen crear quatre comissions en matèria d'energia, matèries primeres, desenvolupament i economia.
ANY 1976
1 gener	Assumpció per Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
7 gener	Publicació pel Primer Ministre belga, Sr. Leo Tindemans, de l'informe sobre la Unió Europea sol·licitat pels Caps d'Estat i de Govern.
7-8 gener	Reunió a Kingston (Jamaica), del comitè interí del Fons Monetari Internacional per a tractar de la reforma del sistema monetari internacional. Acords sobre les quotes, la situació de l'or, el sistema de tipus de canvi i la millora de l'accés als recursos del Fons.
21 gener	Itàlia suspèn la cotització oficial de la lira enfront de les monedes estrangeres.
2-16 febrer	Participació de la Comissió en la Conferència de Barcelona, en la qual s'adopta un projecte de conveni per a la protecció del Mediterrani.
4 febrer	En un intent per donar suport a la lira, el Govern italià pren mesures per a incrementar els dipòsits en el Banc Central i reduir el període de conversió de moneda estrangera que gaudeixen els exportadors.
9 febrer	El Consell dóna la seva conformitat a la sol·licitud d'adhesió de Grècia.
1 març	Itàlia reprèn la cotització oficial de la lira enfront de les monedes estrangeres.
4 març	Signatura de dos protocols amb Malta. Ampliació de l'Acord d'Associació de 1970 per a incloure en ell el sector agrícola i la cooperació.
15 març	Examen pel Consell de la situació econòmica de la Comunitat sobre la base de dos documents de la Comissió: un estat recapitolatiu de les polítiques econòmiques practicades en 1975 i una comunicació sobre el reajustament de les directrius de 1976 sobre polítiques econòmiques.
17-18 març	Mesures del Govern italià per a frenar la caiguda de la lira i sanejar la situació de les finances públiques.
1 abril	Entra en vigor el Conveni CEE-ACP, signat a Lomé el 28 de febrer de 1975.
1-2 abril	Celebració a Luxemburg del Consell Europeu. Primer intercanvi d'impressions dels Caps d'Estat i de Govern sobre l'informe Tindemans de 7 de gener sobre la Unió Europea.
6 abril	La Comissió presenta en les negociacions comercials multilaterals de la Tòquio Round del GATT la seva oferta de concessions als països en vies de desenvolupament en matèria de productes tropicals.
8 abril	Sentència Defrenne. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sosté que el principi d'igualtat de salari per a homes i dones és directament aplicable.
14 abril	Rebuig formal de la Comissió de la sol·licitud del Govern irlandès d'exempció de l'aplicació del principi d'igualtat de salari entre homes i dones.
25-27 abril	Signatura per la Comunitat d'acords de cooperació amb tres països del Magrib (Algèria, el Marroc i Tunísia).
5 maig	La Comissió permet a Itàlia prendre mesures de protecció de la lira i li autoritza a imposar un dipòsit a tres mesos, sense interessos, a l'adquirir divises i dipositar lires en comptes estrangers.
6-7 maig	Primera reunió a Dublín del Consell d'Administració de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball.
11 maig	En resposta a la petició italiana, els governadors dels bancs centrals dels Estats membres decideixen concedir a Itàlia ajuda financera a curt termini.
31 maig	Finalitza la quarta sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD). Decisió d'adoptar un programa integrat d'estudi i negociació d'acords sobre béns individuals i un fons comú per a coordinar el finançament de reserves reguladores (buffer stocks), així com un codi de conducta per a les transferències de tecnologia i la modificació del Conveni de París sobre propietat industrial de manera que es respectin els interessos dels països en vies de desenvolupament. Decisió tanmateix d'establir abans de finals de 1976 unes directrius per les quals es guiï la suspensió a títol individual del deute dels països en vies de desenvolupament.
1 juny	Signatura d'un acord de cooperació comercial entre la CEE i Pakistan.
16 juny	El Parlament debat i sotmet a votació la moció de censura presentada el 13 de maig contra la Comissió en rebuig per la manera que s'ha consultat al Parlament respecte a un assumpte. Derrota de la moció de censura, primera que se sotmet a votació, per 109 vots a favor, 18 en contra i 4 abstencions.
24 juny	Celebració a Luxemburg d'una conferència tripartida sobre la situació econòmica i social, a la qual assisteixen la Comissió, els representants dels Governs i els interlocutors socials dels Estats membres.
1 juliol	Assumpció pels Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
6 juliol	Signatura a Ottawa per Canadà i la CEE d'un acord bàsic per a la cooperació econòmica i comercial.
12-13 juliol	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu. Acord sobre el nombre i distribució d'escons del Parlament Europeu que s'elegirà per sufragi universal directe. Designat President de la Comissió pel Consell el Sr. Roy Jenkins.
14 juliol	Sentència Kramer. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees defineix el paper respectiu de la Comunitat i dels seus Estats membres en el marc internacional de la pesca.
27 juliol	S'inicien formalment les negociacions per a l'adhesió de Grècia a la Comunitat.
13 setembre	Signatura per la Comunitat del Conveni de Barcelona per a la protecció del Mar Mediterrani enfront de la contaminació.
17 setembre	Finalitza la cinquena sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar. Petició de la delegació comunitària perquè el futur conveni contingui una clàusula en virtut de la qual la Comunitat pugui participar com a tal en el Conveni.
20 setembre	Signatura dels instruments per a l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe.
22 setembre	Adopció pel Govern francès del Pla Barre per a lluitar contra la inflació, una de les mesures de la qual és la reducció de l'IVA.
1 octubre	Adopció pel Govern italià del Pla Andreotti per a frenar la caiguda de la lira amb mesures fiscals, monetàries i socials.
3 novembre	Decisió del Consell per la qual a partir de l'1 de gener de 1977 els Estats membres poden ampliar fins les 200 milles els límits de les seves zones de pesca en el Mar del Nord i en l'Atlàntic Nord. Aquesta decisió marca el principi de la Política Pesquera Comuna (PPC).
29-30 novembre	Celebració a L'Haia del Consell Europeu. Examen de la situació econòmica, estudi dels problemes relacionats amb el diàleg Nord-Sud i declaració sobre la construcció de la Unió Europea.
13 desembre	Designació pels representants dels Governs dels Estats membres dels membres de la nova Comissió pel període comprès entre el 6 de gener de 1977 i el 5 de gener de 1981. Presentació d'una moció de censura per la denegació de la Comissió a remetre al subcomissió de control del Parlament un informe publicat pel Control Financer sobre el sector de la malta. Es retira la moció sense ser sotmesa a votació.
ANY 1977
1 gener	Assumpció pel Regne Unit de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor la decisió dels Nou d'ampliar a 200 milles els límits de la seva zona de pesca en l'Atlàntic i el Mar del Nord.
6 gener	Presa de possessió de la nova Comissió designada al desembre de 1976 sota la Presidència del Sr. Jenkins.
18 gener	Signatura d'un acord de cooperació amb tres països del Mashrek (Egipte, Jordània i Síria) després dels celebrats a l'abril de 1976 amb els del Magrib (Algèria, el Marroc i Tunísia).
23 març	La moció de censura presentada contra la Comissió el 10 de març en el Parlament no aconsegueix la majoria necessària.
25 març	Celebració per la Comunitat del vintè aniversari de la signatura dels Tractats de Roma.
25-26 març	Celebració a Roma del Consell Europeu.
28 març	Sol·licitud formal d'adhesió de Portugal a les Comunitats Europees. Signatura d'acords per Sao Tomé i Príncipe , Cap Verd i Papua-Nova Guinea amb la Comunitat de cara a la seva adhesió al Conveni de Lomé.
5 abril	Declaració conjunta del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió sobre el respecte dels Drets fonamentals.
3 maig	Signatura d'un acord de cooperació entre la Comunitat i Líban en el marc general de la política mediterrània.
7-8 maig	Cimera de Downing Street, Londres. Primera plena participació de la Comunitat com a tal en la cimera econòmica de països industrialitzats d'Occident.
17 maig	Adopció formal pel Consell de la sisena Directiva sobre l'IVA per la qual s'estableix una base uniforme per al càlcul de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
23 maig	Celebració a Nova York de la sisena sessió de la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar.
30 maig al 2 juny	Tancament amb una reunió ministerial de la conferència sobre cooperació econòmica internacional després de divuit mesos de discussions. Els seus vint-i-set participants arriben a un acord sobre la transferència de recursos, la qualitat i la quantitat de les primeres matèries i l'ajuda oficial al desenvolupament. Importants esforços en el sector de l'agricultura, dels productes alimentosos, de les infraestructures i la industrialització.
1 juny	Entra en vigor el Tractat pel qual s'incrementen els poders pressupostaris del Parlament.
15 juny	La Comissió proposa la creació d'un nou instrument de préstec comunitari per a finançar la inversió estructural.
29-30 juny	Celebració a Londres del Consell Europeu.
1 juliol	Assumpció per Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Ampliació de l'Aranzel Duaner Comú (CTT) als nous Estats membres, a saber, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
28 juliol	Sol·licitud formal d'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees.
19-23 setembre	Assistència de la Comissió a la Conferència energètica mundial celebrada a Istanbul.
26 setembre	El President del Consell, Sr. Simonet, resumeix la política exterior comunitària en la trentadosena sessió de l'Assemblea General de l'ONU.
4 octubre	Obertura a Belgrad de la reunió de seguiment de la Conferència d'Hèlsinki sobre Seguretat i Cooperació a Europa.
25 octubre	Reunió inaugural a Luxemburg del Tribunal de Comptes de les Comunitats Europees, que substitueix a la Comissió de Control de la CEE i de l'Euratom i a l'Auditor de la CECA. Decisió del Consell d'instal·lar a Culham (Regne Unit), el projecte Joint European Torus (JET) de fusió nuclear controlada.
9 novembre	Michael Murphy és elegit President del Tribunal de Comptes
5-6 desembre	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu.
13 desembre	Celebració a Roma de la primera reunió del Fons internacional per al desenvolupament agrícola, creat a instàncies de la Conferència mundial sobre alimentació celebrada al novembre de 1974.
ANY 1978
1 gener	Assumpció per Dinamarca de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
2 febrer	Presentació per Djibouti davant la Secretaria General del Consell dels instruments d'adhesió al Conveni de Lomé.
6 febrer	Entra en vigor el Conveni de Barcelona sobre protecció del Mediterrani, signat al febrer de 1976.
13 febrer	S'obren negociacions entre la Comunitat i Iugoslàvia per a un Acord de cooperació que substitueix a l'Acord comercial que expira el 30 d'agost.
6-11 març	Assistència de la Comunitat a la reunió ministerial del Comitè sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD) per a parlar sobre l'endeutament dels països en vies de desenvolupament.
9 març	Sentència Simmenthal. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees consolida el principi de primacia del Dret comunitari.
22-24 març	Declaració conjunta després de les consultes CEE-Japó celebrades a Tòquio sobre les mesures necessàries per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balança comercial japonesa enfront de la Comunitat.
28 març al 19 maig	Assistència de la Comunitat en qualitat d'observador a la setena sessió de la Tercera Conferència de les Nacions Unides (ONU) sobre el Dret del mar.
3 abril	Signatura d'un acord comercial entre la Comunitat i la República Popular Xinesa, que entra en vigor l'1 de juny.
7-8 abril	Celebració a Copenhaguen del Consell Europeu. Acord sobre les primeres eleccions directes al Parlament Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern subscriuen la declaració conjunta del Parlament, el Consell i la Comissió sobre el respecte dels Drets fonamentals.
19 maig	Dictamen favorable de la Comissió sobre la sol·licitud d'adhesió de Portugal.
6 juny	El Consell dóna la seva conformitat a la sol·licitud d'adhesió de Portugal i entaula les negociacions.
29-30 juny	Negociacions de la Comunitat amb els EUA sobre els problemes suscitats per l'aplicació als productes comunitaris de la Llei sobre control de substàncies tòxiques.
1 juliol	Assumpció per Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
6-7 juliol	Celebració a Bremen del Consell Europeu. Acord sobre una estratègia comuna per a aconseguir un major índex de creixement econòmic, reduir l'atur i crear un sistema monetari europeu (SME).
13 juliol	Declaració conjunta sobre la situació de la Tòquio Round.
16-17 juliol	Segona plena participació de la Comunitat en la cimera econòmica occidental celebrada a Bonn.
24 juliol	Inauguració oficial a Brussel·les de la reunió ministerial per a negociar un nou Conveni ACP que substitueixi al de Lomé, que expira l'1 de març de 1980.
25 juliol	Adopció per Consell de la decisió per la qual es fixen les dates de celebració de les primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
26 setembre	Adopció pel Consell dels acords de cooperació celebrats amb Algèria, el Marroc, Tunísia, Egipte, Síria, Jordània i Líban i dels protocols financers addicionals signats amb Israel, Portugal i Malta.
27 setembre	Presentació per les Illes Salomó dels instruments d'adhesió al Conveni de Lomé.
9 octubre	Signatura pels representants dels Governs dels Estats membres, reunits en el si del Consell, del Conveni d'adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit al Conveni sobre jurisdicció i aplicació de sentències en assumptes civils i comercials.
24 octubre	Signatura a Ottawa del nou Conveni sobre cooperació multilateral en l'Atlàntic Noroccidental.
1 novembre	Entren en vigor els acords de cooperació celebrats amb els països del Magrib (Algèria, el Marroc i Tunísia) i del Mashrek (Egipte, Síria, Jordània i Líban) i els protocols financers addicionals signats amb Israel, Portugal i Malta.
9 novembre	Celebració a Brussel·les de la IV Conferència Tripartida de ministres d'economia i ocupació i representants de la patronal i dels treballadors. Examen del document de la Comissió en el qual es proposa una estratègia global que fomenti el creixement i inclogui mesures de reajustament estructural, divisió del treball i, de cara al futur, un major protagonisme del sector de serveis.
29 novembre	Dictamen favorable de la Comissió sobre la sol·licitud d'adhesió espanyola. Data prevista per a l'inici de les negociacions el 5 de febrer de 1979.
4-5 desembre	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu. Creació del sistema monetari europeu basat en una unitat monetària europea: l'ecu. Creació d'un comitè de personalitats destacades que estudiïn els reajustaments necessaris en els mecanismes i procediments institucionals de cara a l'ampliació.
19 desembre	Renovació pels representants dels Governs dels Estats membres del mandat del Sr. Jenkins com a President de la Comissió del 6 de gener de 1979 al 5 de gener de 1981.
ANY 1979
1 gener	França es fa càrrec de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
17 gener	Tuvalu subscriu el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè membre (ACP).
5 febrer	Inauguració formal a Brussel·les de les negociacions d'adhesió d'Espanya.
6 febrer	Adopció formal pel Consell de les directrius sobre política regional comunitària i de les modificacions del Reglament de 1975 pel qual s'estableix el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
20 febrer	Sentència Cassis de Dijon. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees declara que els consumidors poden tenir accés a productes alimentosos d'altres Estats membres a condició que aquests hagin estat fabricats i comercialitzats legalment en un Estat membre i no plantegin problemes greus de salut o resultin perjudicials per al medi ambient.
26 febrer	Dominica subscriu el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè sisè membre (ACP).
6-7 març	Assistència de la Comissió en qualitat d'observador a la primera conferència dels ministres responsables de la seguretat social dels països membres del Consell d'Europa.
12-13 març	Reunió a París del Consell Europeu. Fixació de l'entrada en vigor del Sistema Monetari Europeu (SME) per al 13 de març i debats sobre la situació econòmica i social, la política agrícola comuna i el sector energètic.
13 març	Entra en vigor el Sistema Monetari Europeu (SME).
16 març	Mor Jean Monnet.
19 març al 27 abril	Assistència de la Comunitat en qualitat d'observador a la primera part de la VIII sessió de la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar.
19 març al 8 abril	Conferència de plenipotenciaris de les Nacions Unides i decisió per la qual l'Organització per al Desenvolupament Industrial de les Nacions Unides (UNIDO) es converteix en una agència especialitzada.
4 abril	Adopció per la Comissió d'un memoràndum sobre l'adhesió de les Comunitats Europees al Conveni europeu per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals.
12 abril	Fase final de les negociacions comercials multilaterals de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) (Ronda de Tòquio).
7 maig al 3 juny	Assistència de la Comunitat en qualitat d'observador a la Conferència de les Nacions Unides sobre comerç i desenvolupament (CNUCD) celebrada a Manila (Filipines).
28 maig	Signatura a Atenes de l'Acta d'adhesió de Grècia a les Comunitats.
7-10 juny	Primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
15 juny	Primera tanda de negociacions per a l'adhesió d'Espanya a nivell de sotssecretaris.
21-22 juny	Reunió a Estrasburg del Consell Europeu. Acord per a elaborar una estratègia energètica conjunta i examen dels problemes relacionats amb la convergència econòmica dels Estats membres.
28 juny	Ratificació pel Parlament grec del Tractat d'Adhesió. Santa Lucia subscriu el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè Estat (ACP).
28-29 juny	Celebració a Tòquio de la cimera econòmica occidental.
1 juliol	Assumpció per Irlanda de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
16 juliol al 24 agost	Assistència de la Comunitat a la segona part de la VIII sessió de la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar.
17-20 juliol	Sessió inaugural a Estrasburg (França) del primer Parlament elegit per sufragi directe. En la segona votació Simone Veil és elegida Presidenta per majoria absoluta.
25 juliol	Reunió del Consell de representants de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
31 juliol	Transmissió al Consell per la Comissió de la directiva per la qual s'estableix el dret dels ciutadans dels Estats membres a residir permanentment en el territori d'altre Estat membre.
18 setembre	Inauguració de la 34ena sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). Esbós pel president del Consell de la posició dels Estats membres de la Comunitat sobre els principals assumptes de l'ordre del dia. Descripció de la posició de la Comunitat i dels seus Estats membres sobre el diàleg entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament i referència a la importància del Sistema Monetari Europeu (SME) i de les eleccions directes al Parlament Europeu.
19 setembre	Signatura per la Comunitat i els seus Estats membres del Conveni del Consell d'Europa sobre la protecció de la fauna europea i dels seus hàbitats naturals.
4 octubre	Dictamen consultiu del Tribunal de Justícia sobre els poders comunitaris en matèria d'acords internacionals, amb especial referència a l'Acord d'estabilització del cautxú natural.
30 octubre	Kiribati subscriu el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè Estat (ACP).
31 octubre	Signatura a Lomé del II Conveni Àfrica, Carib, Pacífic (ACP) - CEE (Lomé II).
20 novembre	Aprovació pel Consell dels resultats de les negociacions comercials multilaterals de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
26-30 novembre	Aprovació formal i per consens dels resultats de la Tokyo Round en la reunió anual de les Parts Contractants de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT).
29-30 novembre	Celebració a Dublín del Consell Europeu. Discussió dels següents assumptes: convergència econòmica i pressupostària dels Estats membres, propostes de regulació dels mercats agrícoles i acords de procediment per a estudiar l'informe del Comitè de savis sobre els reajustaments dels mecanismes i procediments institucionals.
13 desembre	Debat en el Parlament dels resultats de la Tokyo Round i propostes de la Comissió sobre política comercial.
17 desembre	Signatura per la Comunitat dels acords de la Tokyo Round.
ANY 1980
1 gener	Itàlia assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees
27 febrer	Saint Vincent i les Grenadines es converteix en el 59º Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé.
7-8 març	Signatura de l'Acord de cooperació entre la Comunitat Europea i l'ASEAN (Associació de Nacions de l'Àsia Sudoriental).
2 abril	Se signa un Acord de cooperació entre la Comunitat Europea i Iugoslàvia.
27-28 abril	Es reuneix a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Es debaten els problemes relatius a la convergència i la contribució britànica al pressupost de la comunitat.
9 maig	Trentè aniversari de la declaració de Schuman.
30 maig	El Consell aconsegueix un acord de compromís per a la contribució del Regne Unit al pressupost comunitari.
12-13 juny	Es reuneix a Venècia (Itàlia), el Consell Europeu. Es fan públiques quatre declaracions sobre Orient Mitjà, el diàleg euro-àrab, el Líban i Afganistan.
1 juliol	Luxemburg assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
25 agost al 15 setembre	Desena sessió extraordinària de l'Assemblea General de les Nacions Unides, dedicada al desenvolupament.
16 setembre	Sessió inaugural de la 35ena sessió ordinària de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
18 setembre	Se signa l'Acord marc de cooperació entre la Comunitat i Brasil.
1 octubre	Entra en vigor l'Acord entre la Comunitat Europea i l'Associació de Nacions de l'Àsia Sudoriental (ASEAN).
29-30 octubre	Thomas Roseingrave és elegit President del Comitè Econòmic i Social.
4 novembre	Zimbabwe es converteix en el 60è Estat ACP (estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé.
11 novembre	Comença a Madrid, la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa.
12-13 novembre	Es reprèn a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el diàleg euro-àrab a nivell polític.
1-2 desembre	Es reuneix a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. S'adopten decisions sobre les ajudes que es concediran a Itàlia per a la reconstrucció després del terratrèmol, sobre les relacions Est-Oest, sobre Orient Mitjà i sobre les ajudes que es concediran a Polònia.
ANY 1981
1 gener	Els Països Baixos assumeixen la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Grècia es converteix en el 10è membre de la Comunitat Europea.
20 gener	La nova Comissió entra en funcionament, sota la presidència de M. Thorn.
12 març	El Parlament adopta el seu nou Reglament amb vista a millorar el seu funcionament intern i la consideració de les seves opinions i esmenes.
18 març	La República de Vanuatu es converteix en el 61è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé.
23-24 març	Es reuneix a Maastrich (Països Baixos), el Consell Europeu. Es debaten principalment les perspectives econòmiques i socials.
30 març	El Consell decideix augmentar el nombre de jutges i el nombre d'advocats-generals del Tribunal de Justícia europeu, que passarà a estar integrat per 11 jutges i 5 advocats-generals.
26 abril	Se celebren eleccions presidencials a França.
26 maig	Se celebren eleccions legislatives als Països Baixos .
7 i 21 juny	Se celebren eleccions legislatives a França.
11 juny	Se celebren eleccions legislatives a Irlanda.
23 juny	Signatura d'un Acord per a la cooperació comercial i econòmica entre la Comunitat Europea i l'Índia.
29-30 juny	Es reuneix a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Es debaten principalment les perspectives econòmiques i socials i les relacions entre la Comunitat, els Estats Units d'Amèrica i Japó.
1 juliol	El Regne Unit assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
19-21 juliol	Se celebra a Ottawa (Canadà), una cimera econòmica occidental.
1-14 setembre	Se celebra a París, la Conferència de les Nacions Unides sobre els països menys avançats.
18 octubre	Se celebren eleccions legislatives a Grècia. Simultàniament, els grecs elegeixen als seus diputats al Parlament Europeu. Pierre Lelong és elegit President del Tribunal de Comptes.
22-23 octubre	Se celebra a Cancún (Mèxic), una cimera Nord-Sud. Es reconeix la urgència d'aconseguir un consens sobre les negociacions globals de les Nacions Unides.
7 novembre	França i la República Federal d'Alemanya presenten el Pla Genscher-Colombo, un projecte d'"Acta Europea" per a millorar els mecanismes institucionals.
8 novembre	Se celebren eleccions legislatives a Bèlgica.
26-27 novembre	Es reuneix a Londres, el Consell Europeu. Els seus debats se centren en les comunicacions realitzades per la Comissió.
8 desembre	Se celebren eleccions legislatives a Dinamarca.
ANY 1982
1 gener	Bèlgica assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
19 gener	Pieter Dankert és elegit President del Parlament Europeu.
18 febrer	Se celebren eleccions legislatives a Irlanda.
23 febrer	En un referèndum consultiu, Grenlàndia, que s'havia convertit en membre de la Comunitat Europea com a part de Dinamarca, opta per retirar-se de la Comunitat.
5 març	Belize es converteix en el 62è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé.
25 març	25è aniversari de la signatura del Tractat de Roma.
29-30 març	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu.
30 maig	Espanya es converteix en el 16è membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).
4-6 juny	Se celebra a Versalles (França), una cimera econòmica occidental.
28-29 juny	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu.
1 juliol	Dinamarca assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
30 juliol	Antigua i Barbuda es converteix en el 63è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé.
8 setembre	Se celebren eleccions legislatives als Països Baixos.
15 setembre	El Parlament celebra el 30è aniversari de la primera reunió de l'Assemblea de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
1 octubre	Entra en vigor l'Acord marc de cooperació entre la Comunitat i Brasil.
28 octubre	Se celebren eleccions legislatives a Espanya.
24 novembre	Se celebren eleccions legislatives a Irlanda.
3-4 desembre	Es reuneix a Copenhaguen (Dinamarca), el Consell Europeu. S'estableixen alguns objectius prioritaris en els àmbits econòmic i social i es confirma el seu compromís polític en favor de l'ampliació.
ANY 1983 Any europeu de les petites i mitjanes empreses i de l'artesania
1 gener	Alemanya assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
7 febrer	La Comissió envia al Consell un Llibre Verd sobre el finançament futur de la Comunitat.
10 febrer	El Tribunal de Justícia europeu rebutja la demanda presentada pel govern luxemburguès destinada a anul·lar la resolució del Parlament relativa al seu lloc de treball.
6 març	Se celebren eleccions legislatives a la República Federal d'Alemanya.
21-22 març	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. Es confirmen els objectius prioritaris establerts en el Consell Europeu de Copenhaguen de 1982, a saber: els objectius prioritaris establerts per als àmbits econòmic i social i el seu compromís polític en favor de l'ampliació.
27-28 abril	Se celebra a Brussel·les (Bèlgica), una sessió especial del Parlament Europeu dedicada al problema de l'atur.
28-31 maig	Se celebra en Williamsburg (EUA), una cimera econòmica occidental. Es presenta una declaració sobre la reactivació econòmica i un informe que defineix els temes que tractaran els Ministres d'Hisenda en futures consultes i s'aborda l'enfortiment de la cooperació monetària per al creixement i l'estabilitat
3 juny	Primera reunió conjunta dels Ministres d'Ocupació i Assumptes Socials i dels Ministres d'Educació.
9 juny	Se celebren eleccions legislatives al Regne Unit.
17-19 juny	Es reuneix a Stuttgart (Alemanya), el Consell Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern i els Ministres d'Afers Exteriors signen una Declaració Solemne sobre la Unió Europea.
20 juny	El Tribunal de Comptes envia al Consell un informe sobre l'anàlisi global dels sistemes de gestió comunitària.
26 juny	Se celebren a Itàlia eleccions legislatives.
28 juny	Se celebra a Brussel·les (Bèlgica), la cerimònia d'obertura al públic dels arxius històrics de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
1 juliol	Grècia assumeix, per primera vegada, la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
25 juliol	El Consell adopta una resolució sobre els programes marc per a les activitats comunitàries d'investigació, desenvolupament i demostració, així com el Primer programa marc per al període de 1984-87.
14 setembre	El diputat europeu Altiero Spinelli presenta al Parlament Europeu un Projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea .
19 setembre	El Consell i els Ministres d'Educació adopten una resolució sobre les mesures relatives a la introducció de les noves tecnologies de la informació en l'educació.
4-6 desembre	Es reuneix a Atenes (Grècia), el Consell Europeu. Es presenten diverses propostes sobre el finançament futur de la Comissió, els desequilibris pressupostaris, l'adaptació de la política agrícola comuna (PAC), l'enfortiment dels Fons Estructurals i el desenvolupament de les noves polítiques comunitàries.
14 desembre	El Consell aconsegueix un acord global sobre la política pesquera comuna.
17 desembre	Se signa a Cartagena (Colòmbia), un Acord de cooperació econòmica entre la Comunitat i els països del Pacte Andí.
ANY 1984
1 gener	França assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
10 gener	Se celebren a Dinamarca eleccions legislatives
14 febrer	El Parlament Europeu aprova per àmplia majoria el Projecte de Tractat per a la Fundació de la Unió Europea (projecte Spinelli).
28 febrer	El Consell adopta una decisió sobre el programa estratègic europeu d'investigació i desenvolupament en l'àmbit de les tecnologies de la informació (Esprit).
12 març	El Consell signa un acord sobre les futures relacions de Grenlàndia i la Comunitat.
19-20 març	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. S'aconsegueixen acords en una sèrie d'àmbits, si bé la major part no arriben al consens final a causa dels desacords sobre el càlcul i l'import de la compensació que s'ha de concedir al Regne Unit per a reduir la seva contribució al pressupost comunitari.
9 abril	Inauguració a Culham (Regne Unit), del Joint European Torus (JET), en l'àmbit de la investigació sobre l'ús per a fins pacífiques de l'energia atòmica.
7 juny	El Consell i els representants dels Governs dels Estats membres adopten una resolució sobre la reducció dels controls fronterers sobre les persones.
7-9 juny	Se celebra a Londres, una cimera econòmica europea. Els set Caps d'Estat o de Govern i els representants de la Comunitat presenten una declaració sobre les mesures que s'han d'adoptar per a consolidar la reactivació econòmica perceptible.
14 i 17 juny	Se celebren les segones eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
17 juny	Se celebren a Luxemburg eleccions legislatives.
19 juny	El Consell adopta un Reglament sobre la reforma del Fons Regional.
25-26 juny	Es reuneix en Fontainebleau (França), el Consell Europeu. Els Deu aconsegueixen un acord sobre l'import de la compensació que es concedirà al Regne Unit per a reduir la seva contribució al pressupost comunitari.
28 juny	La Comissió envia al Consell un Llibre Verd sobre el desenvolupament del mercat comú per als serveis i equips de telecomunicacions.
1 juliol	Irlanda assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
13 juliol	Se signa a Saarbrucken (Alemanya), l'Acord francoalemany sobre l'abolició gradual dels controls fronterers.
24 juliol	Pierre Pflimlin és elegit President del Parlament Europeu.
26 setembre	Xina i la Comunitat signen un Acord de cooperació comercial i econòmica.
9 octubre	Se signa a Brussel·les un Acord de cooperació entre la Comunitat i la República de l'Iemen.
18 octubre	Marcel Mart és elegit President del Tribunal de Comptes
8 novembre	El Consell decideix accelerar la reducció dels aranzels prevista per les negociacions comercials multilaterals (Ronda Tòquio).
14 novembre	Per primera vegada, el Parlament Europeu no aprova la gestió de la Comissió del pressupost comunitari de 1982.
3-4 desembre	Es reuneix a Dublín (Irlanda), el Consell Europeu. Es decideix reforçar el Sistema Monetari Europeu (SME) i atorgar a l'ecu un paper més important.
8 desembre	Els deu Estats membres de la Comunitat i els seus 65 socis dels països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP) signen a Lomé (Togo), el Tercer Conveni ACP-EEC.
ANY 1985 Any europeu de la música
1 gener	Itàlia assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Els primers passaports europeus s'expedeixen en la majoria dels Estats membres.
7 gener	Entra en funcions la nova Comissió presidida pel francès Jacques Delors.
1 febrer	Grenlàndia abandona la Comunitat però roman associada a ella com a territori d'ultramar.
13 febrer	Sentència de l'assumpte Gravier. El Tribunal de Justícia aplica el principi de no-discriminació per nacionalitat a un estudiant francès, a qui no pot imposar-se-li el pagament d'una matrícula més elevada que els estudiants belgues per a estudiar a Bèlgica disseny de còmics.
29-30 març	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. S'accepta l'adhesió d'Espanya i Portugal a les Comunitats i s'arriba a un acord sobre els Programes Integrats Mediterranis (PIM), segons la proposta de la Comissió.
7 maig	Se celebra a Bonn (Alemanya), la 11ena cimera econòmica occidental. La Comissió presenta una declaració política en ocasió del 40è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i una declaració econòmica sobre el creixement sostenible i l'ocupació.
22 maig	El Tribunal de Justícia dictamina en el recurs per omissió presentat pel Parlament Europeu contra el Consell Europeu sobre la política comuna de transport.
2 juny	Se celebren a Grècia eleccions legislatives.
10 juny	El Comitè de Governadors dels bancs centrals dels Estats membres adopta mesures destinades a reforçar el Sistema Monetari Europeu (SME).
12 juny	Signatura dels Tractats d'Adhesió d'Espanya i Portugal.
14 juny	La Comissió presenta al Consell un Llibre Blanc titulat "La consecució del mercat interior". Se signa a Schengen (Luxemburg), l'Acord de Schengen sobre l'eliminació de controls fronterers entre Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg i els Països Baixos.
20 juny	El Comitè ad hoc "Europa dels ciutadans" presenta el seu informe definitiu al Consell.
25 juny	Se celebren a Itàlia eleccions presidencials.
28-29 juny	Es reuneix a Milà (Itàlia), el Consell Europeu. Els Caps de Govern aproven el Llibre Blanc de la Comissió sobre el mercat interior i decideixen organitzar una Conferència Intergovernamental per a estudiar una reforma institucional.
1 juliol	Luxemburg assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
20 juliol	Els Ministres i Governadors dels Bancs Centrals dels Estats membres ajusten els tipus de canvi centrals dintre del Sistema Monetari Europeu (SME).
22 juliol	El Consell aprova la convocatòria d'una Conferència dels representants dels Governs dels Estats membres per a presentar esmenes al Tractat de la Comunitat Econòmica Europea i preparar una política exterior i de seguretat comuna.
23 juliol	La Comissió envia al Consell un Llibre Verd sobre les perspectives de la política agrícola comuna.
9 setembre	Se celebra la primera reunió de la Conferència Intergovernamental amb la presència dels Ministres d'Afers Exteriors dels Deu i d'Espanya i Portugal.
13 octubre	Se celebren a Bèlgica eleccions legislatives.
12 novembre	Se signa un Acord de cooperació entre la Comunitat Econòmica Europea i els països signants del Tractat General d'Integració Econòmica Centreamericana i Panamà.
28 novembre	El Comitè Econòmic i Social adopta un dictamen sobre la consecució del mercat interior ("La consecució del mercat interior" - Llibre Blanc de la Comissió).
1-2 desembre	Es reuneix a Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Els Deu acorden modificar el Tractat de Roma i revitalitzar el procés de la unificació europea mitjançant l'elaboració d'una Acta Única Europea.
ANY 1986 Any europeu de seguretat en la carretera
1 gener	Els Països Baixos assumeixen la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Adhesió d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees.
26 gener i 16 febrer	Se celebren a Portugal eleccions presidencials.
17 i 28 febrer	Se signa a Luxemburg i L'Haia l'Acta Única Europea per la qual es modifica el Tractat de Roma.
26 febrer	Sentència de l'assumpte Marshall. El Tribunal de Justícia determina el principi d'igualtat de tracte entre homes i dones, fins i tot en matèria d'acomiadaments.
16 març	Se celebren a França eleccions legislatives.
30 abril	Sentència de l'assumpte Nouvelles Frontières. El Tribunal de Justícia decreta que les normes dels Tractats, incloses les normes en matèria de competitivitat, són aplicables en l'àmbit del transport aeri.
1 maig	Entra en vigor el Tercer Conveni ACP (països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic)-Comunitat Econòmica Europea, signat a Lomé (Togo), el 8 de desembre de 1984.
4-6 maig	Se celebra a Tòquio (Japó), una cimera econòmica occidental.
21 maig	Se celebren als Països Baixos eleccions legislatives.
29 maig	La bandera europea, adoptada per les institucions comunitàries, s'hissa per primera vegada davant l'edifici Berlaymont, als sons de l'himne d'Europa.
11 juny	El Parlament, el Consell i la Comissió signen una declaració conjunta contra el racisme i la xenofòbia.
22 juny	Se celebren a Espanya eleccions legislatives.
26-27 juny	Es reuneix a L'Haia (Països Baixos), el Consell Europeu.
1 juliol	El Regne Unit assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
15-20 setembre	A Punta de l'Est (Uruguai), els Ministres de noranta-dos països acorden celebrar una nova ronda de negociacions multilaterals (Ronda Uruguai).
5-6 desembre	Es reuneix a Londres, el Consell Europeu. S'examina amb deteniment la lluita contra el terrorisme, la immigració clandestina i el tràfic de drogues.
ANY 1987 Any europeu del medi ambient
1 gener	Bèlgica assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
20 gener	Lord Henry Plumb és elegit President del Parlament Europeu.
25 gener	Se celebren a la República Federal d'Alemanya eleccions legislatives.
17 febrer	Se celebren a Irlanda eleccions legislatives.
25 març	Té lloc a Roma, una celebració oficial en commemoració del 30è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma.
14 abril	El Govern turc sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees.
13 maig	El Banc d'Espanya signa un acord per a entrar en el Sistema Monetari Europeu (SME).
26 maig	Després dels resultats del referèndum sobre la ratificació de l'Acta Única Europea celebrat a Irlanda, es modifica la Constitució irlandesa per a permetre a Irlanda ratificar l'Acta Única i dipositar els instruments de ratificació.
8-10 juny	Se celebra a Venècia (Itàlia), una cimera econòmica europea.
10 juny	Se celebren a Espanya eleccions europees.
11 juny	Se celebren al Regne Unit eleccions legislatives.
14 juny	Se celebren a Itàlia eleccions legislatives.
29-30 juny	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. Examina els diversos aspectes de la comunicació sobre l'Acta Única.
1 juliol	Dinamarca assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acta Única Europea.
19 juliol	Se celebren a Portugal eleccions europees i legislatives.
20 juliol	El Consell modifica les seves normes internes quant a l'engegada del procediment de votació. A més per pròpia iniciativa, el President del Consell pot iniciar un procediment de votació a petició d'un membre del Consell o de la Comissió, sempre que la majoria dels membres del Consell estiguin d'acord.
8 setembre	Se celebren a Dinamarca eleccions legislatives.
12 setembre	Els Ministres d'Economia i Hisenda adopten determinades mesures per a reforçar el Sistema Monetari Europeu (SME).
28 setembre	El Consell adopta el programa marc d'investigació i desenvolupament tecnològic per a 1987-1991.
10 novembre	El Banc de Portugal signa un acord per a entrar en el Sistema Monetari Europeu (SME).
4-5 desembre	Es reuneix a Copenhaguen (Dinamarca), el Consell Europeu. Decideix prosseguir al febrer de 1988 amb l'examen dels diversos aspectes del pla per a l'entrada en vigor de l'Acta Única.
13 desembre	Se celebren a Bèlgica eleccions legislatives.
ANY 1988 Any europeu Jean Monnet Any europeu del cinema i la televisió
1 gener	Alemanya assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
2 febrer	Se celebra a Brussel·les (Bèlgica), una reunió ministerial entre la Comunitat, els seus Estats membres i els Estats de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) per a tractar del mercat interior.
11-13 febrer	Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. S'arriba a un acord sobre totes les conclusions relatives a l'objectiu "L'Acta Única: una nova frontera per a Europa".
29 març	La Comissió publica els resultats de "Europa 1992 - El repte global", un estudi realitzat a instàncies seves per un grup d'experts independents per a avaluar els avantatges del mercat únic.
24 abril i 8 maig	Se celebren a França eleccions presidencials.
10 maig	Se celebren a Dinamarca eleccions legislatives.
5 i 12 juny	Se celebren a França eleccions legislatives.
14 juny	La Comissió presenta davant el Consell Europeu un Llibre Verd titulat "Els drets d'autor i el desafiament de la tecnologia - Aspectes dels drets d'autor que exigeixen una actuació immediata".
15 juny	Se signa un Acord de cooperació entre la Comunitat i els membres del Consell de Cooperació per als Estats àrabs del Golf; es publica una declaració política conjunta.
19-21 juny	Se celebra en Toronto (Canadà), una cimera econòmica occidental.
25 juny	Se signa una declaració conjunta per la qual s'estableixen les relacions oficials entre la Comunitat i el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM).
27-28 juny	Es reuneix a Hannover (Alemanya), el Consell Europeu. Es posa en relleu la importància dels aspectes socials de l'avanç cap als objectius de 1992, s'expressa inquietud davant els perills que amenacen al medi ambient i es designa un comitè com a guia cap a la unió monetària; així mateix, s'acorda renovar el mandat de Jacques Delors com a President de la Comissió.
1 juliol	Grècia assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acord Interinstitucional sobre disciplina pressupostària i millora del procediment pressupostari aprovat al juny .
26 setembre	Se signa a Brussel·les un Acord de comerç i cooperació econòmica entre la Comunitat i Hongria. El Consell Europeu adopta una declaració relativa a la llei nord-americana sobre comerç i competitivitat (la "Trade Act") i expressa la seva preocupació pel potencial proteccionista de la mateixa.
7 octubre	La Comunitat ratifica la Convenció de Viena per a la Protecció de la Capa d'Ozó.
12-13 octubre	Obertura de les negociacions per a la renovació del Conveni ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic)- Comunitat Econòmica Europea.
24 octubre	El Consell Europeu adopta una decisió per la qual es crea un Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees.
2-3 desembre	Es reuneix en Rodas (Grècia), el Consell Europeu. Es passa revista al progrés realitzat cap a l'objectiu de 1992, posant en relleu la significació del treball sobre la protecció del medi ambient i la importància de desenvolupar la capacitat audiovisual d'Europa.
ANY 1989 Any europeu d'informació contra el càncer
1 gener	Espanya assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
2 febrer	Sentència de l'assumpte Cowan. El Tribunal de Justícia dictamina sobre el principi de la no-discriminació basada en la nacionalitat. Concedeix a un turista britànic que va ser atacat en el metro de París les mateixes prestacions d'indemnització que s'haguessin concedit a un ciutadà francès.
13 març	Desè aniversari del Sistema Monetari Europeu (SME).
5-6 abril	Fi de la revisió a mitjà termini de la Ronda Uruguai i adopció de nous marcs de negociació.
12 abril	El Comitè Delors presenta l'informe sobre la Unión Econòmica i Monetària. El Parlament adopta la Declaració de Drets i Llibertats Fonamentals.
15 juny	Se celebren a Irlanda eleccions generals.
15-18 juny	Se celebren per tercera vegada eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
18 juny	Se celebren a Grècia eleccions generals. Se celebren a Luxemburg eleccions generals.
19 juny	La pesseta espanyola entra en el mecanisme de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu (SME); s'ajusta la composició de l'ecu després de la inclusió de la pesseta espanyola i de l'escut portuguès.
26-27 juny	Es reuneix a Madrid, el Consell Europeu. S'adopten conclusions sobre la Unió Econòmica i Monetària, es posa l'accent en la necessitat de l'equilibri que s'ha d'aconseguir entre els aspectes socials i econòmics del mercat únic i es confirma el caràcter prioritari dels temes de medi ambient. En virtut dels procediments de cooperació política, també adopta dues declaracions fonamentals sobre la situació a l'Orient Mitjà i a la Xina.
1 juliol	França assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
14-16 juliol	Se celebra a París, una cimera econòmica occidental. Aquesta demana a la Comissió que coordini les mesures necessàries per a col·laborar en la reestructuració econòmica a Polònia i Hongria.
17 juliol	Àustria sol·licita oficialment l'adhesió a la Comunitat Europea.
6 setembre	Se celebren als Països Baixos eleccions generals.
19 setembre	Se signa a Varsòvia (Polònia), l'Acord de comerç i de cooperació econòmica i comercial entre la Comunitat i Polònia.
2 octubre	Se celebra a París, una conferència audiovisual, que conclou amb una declaració conjunta signada per 26 països europeus i la Comissió sobre l'establiment de "Eureka Audiovisual" per a incrementar la productivitat i competitivitat del sector audiovisual europeu mitjançant una cooperació més estreta.
29 octubre	Se celebren a Espanya eleccions legislatives.
5 novembre	Se celebren a Grècia eleccions legislatives.
9 novembre	Cau el Mur de Berlín. La República Democràtica Alemanya obre les seves fronteres.
8-9 desembre	Es reuneix a Estrasburg (França), el Consell Europeu. Decideix convocar una Conferència Intergovernamental abans de 1990 a fi d'elaborar esmenes al Tractat per a les fases finals de la Unió Econòmica i Monetària. Els Caps d'Estat i de Govern d'11 Estats membres adopten la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors.
15 desembre	Se signa a Lomé (Togo), el nou Conveni entre els Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP) i la Comunitat Econòmica Europea entre els dotze països comunitaris i els 69 països ACP.
18 desembre	Se signa a Brussel·les (Bèlgica), un Acord de comerç i de cooperació econòmica i comercial entre la Comunitat i la Unió Soviètica.
ANY 1990 Any europeu del turisme
1 gener	Irlanda assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
9 gener	Aldo Angioi és elegit President del Tribunal de Comptes.
21 febrer	La Comissió celebra la seva reunió número 1000.
7 març	Sentència de l'assumpte GB-Inno-BM. El Tribunal de Justícia declara que una legislació nacional que denega l'accés a qualsevol publicitat que estigui autoritzada en el país d'adquisició, és contrària al principi de la lliure circulació de mercaderies.
2 abril	La Comunitat Europea i Argentina signen un Acord marc sobre cooperació comercial i econòmica.
28 abril	Se celebra a Dublín (Irlanda), un Consell Europeu extraordinari. S'acorda un enfocament comú respecte a la unificació alemanya i de les relacions de la Comunitat amb els països d'Europa Central i Oriental.
7 maig	El Consell determina la creació de la Fundació Europea de la Formació i adopta un reglament relatiu a la creació d'una Agència Europea del Medi Ambient.
9 maig	40è aniversari de la declaració de Robert Schuman.
22 maig	El Tribunal de Justícia dictamina que el Parlament Europeu pot ser dut davant el Tribunal de Justícia per altres institucions i que altres institucions poden ser dutes davant el Tribunal de Justícia pel Parlament Europeu si es posa en tela de judici l'equilibri institucional. Aquests principis s'inclouran posteriorment en el Tractat de Maastricht.
29 maig	Se signa a París, l'Acord fundacional del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) per a proporcionar ajuda econòmica als països d'Europa Central i Oriental.
6 juny	La Comissió Europea presenta un Llibre Verd sobre el medi ambient urbà.
19 juny	Els països del Benelux, França i Alemanya signen l'Acord de Schengen per a l'eliminació dels controls fronterers.
20 juny	La Comunitat Econòmica Europea i l'AELC inicien negociacions formals per a la creació de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
25-26 juny	Es reuneix a Dublín (Irlanda), el Consell Europeu. Es confirma la necessitat de celebrar en paral·lel dues Conferències Intergovernamentals, una sobre la Unió Econòmica i Monetària i l'altra sobre els aspectes de la Unió Política.
1 juliol	Itàlia assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor la primera fase de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Es concedeix un règim excepcional a quatre Estats membres (Espanya, Portugal, Grècia i Irlanda) tenint en compte el seu insuficient progrés cap a la integració financera.
4 juliol	Xipre sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees.
16 juliol	Malta sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees.
3 octubre	Unificació d'Alemanya i el Länder (regió) de l'antiga Alemanya de l'Est passa a formar part de la UE.
27-28 octubre	Se celebra a Roma, un Consell Europeu extraordinari. S'ultimen els preparatius de les dues Conferències Intergovernamentals, una sobre la Unió Econòmica i Monetària i l'altra sobre els aspectes de la Unió Política.
19-21 novembre	Se celebra una reunió a París. Trenta-quatre Caps d'Estat i de Govern de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa (CSCE) signen una Carta per a una nova Europa.
27 novembre	Itàlia signa l'Acord de Schengen.
2 desembre	Se celebren a la República Federal d'Alemanya eleccions legislatives.
4 desembre	El Consell Europeu adopta les mesures transitòries acordades en el marc de la reunificació alemanya.
12 desembre	Se celebren a Dinamarca eleccions legislatives.
14-15 desembre	Es reuneix a Roma, el Consell Europeu. S'inicien les dues Conferències Intergovernamentals, una sobre la Unió Econòmica i Monetària i l'altra sobre la Unió Política.
ANY 1991
1 gener	Luxemburg assumeix de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
18 març	S'inaugura a Managua (Nicaràgua) la 7ena Conferència ministerial entre la Comunitat i els Estats membres i els països centreamericanos, a més de Panamà, Colòmbia, Mèxic i Veneçuela. La conferència se centra en el diàleg polític i la cooperació econòmica (San José VII).
8 abril	El Consell Europeu celebra una reunió informal a Luxemburg per a examinar els problemes d'Orient Mitjà derivats de la crisi del Golf. Decideix sobre l'ajuda humanitària urgent que ha de concedir-se per als refugiats kurds i d'altres.
14 abril	S'inaugura a Londres el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD).
4 juny	El Consell de Ministres de Sanitat adopta el pla d'acció Europa contra la SIDA.
19 juny	S'inaugura a Berlín la primera sessió del Consell de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE).
28-29 juny	Se celebra a Luxemburg el Consell Europeu, que confirma la necessitat de celebrar al mateix temps, sobre la base del projecte de tractat elaborat per la Presidència, ambdues Conferències Intergovernamentals: la centrada a la Unió Econòmica i Monetària i la centrada en els aspectes de la Unió Política.
1 juliol	Els Països Baixos assumeixen la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Suècia sol·licita formalment ingressar en les Comunitats Europees.
15-17 juliol	Celebració a Londres de la dissetena cimera econòmica occidental. Acord per a celebrar reunions anuals amb la Unió Soviètica i per a definir un pla de suport destinat a ella. Acord per a obrir els mercats soviètics als productes i serveis dels països d'Europa de l'Est i compromís per a concloure amb èxit les negociacions de la Ronda Uruguai .
22 juliol	El Consell proporciona ajuda financera a Israel i a la població palestina dels Territoris Ocupats.
25 juliol	Sentència Stoeckel. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees declara que les disposicions de la legislació laboral francesa per les quals es prohibeix el treball nocturn de les dones en el sector industrial són contràries a la igualtat de tracte entre dones i homes en matèria d'accés a l'ocupació.
22 agost	Cop d'Estat fallit a la Unió Soviètica.
1 setembre	Entra en vigor el IV Conveni de Lomé, amb el qual es potencien les relacions entre la Comunitat i els Estats ACP.
7 setembre	Obertura a L'Haia de la Conferència de pau sobre Iugoslàvia.
21 octubre	Acord del Consell sobre l'establiment de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
30 octubre al 14 novembre	Inauguració a Madrid de la Conferència de pau sobre Orient Mitjà. S'atorga a la Comunitat el principal paper en les pròximes negociacions multilaterals.
6 novembre	Decisió de la Comissió de crear l'Oficina Humanitària de la Comunitat Europea (ECHO).
7 novembre	Acord del Consell per a reduir el deute dels països ACP.
19 novembre	Sentència Francovich. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees declara que tot Estat membre que lesioni a un particular infringint el Dret comunitari ha de pagar-li una compensació.
26 novembre	La Comunitat ingressa en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) convertint-se en la primera organització econòmica membre de ple dret d'un organisme de les Nacions Unides.
9-10 desembre	Celebració a Maastricht (Països Baixos) del Consell Europeu. Acord sobre el projecte de Tractat de la Unió Europea.
16 desembre	Signatura d'acords europeus amb Polònia, Hongria i Txecoslovàquia.
17 desembre	Signatura de la Carta Europea de l'Energia.
21 desembre	Signatura a Alma Ata (Kazakhstan) pels Presidents de les Repúbliques de la Unió Soviètica, Geòrgia exclosa, de l'Acord pel qual es crea la Comunitat d'Estats Independents (CEI).
25 desembre	Dimissió del President de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov.
ANY 1992 Any europeu de la seguretat, la higiene i la salut en el treball
1 gener	Portugal assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
3 febrer	El Consell adopta mesures positives per a ajudar a Croàcia, Eslovènia, les Repúbliques iugoslaves de Bòsnia i Hercegovina i Montenegro i l'antiga República iugoslava de Macedònia.
7 febrer	Signatura a Maastricht del Tractat de la Unió Europea pels Ministres d'Afers Exteriors i d'Economia dels Estats membres.
19 febrer	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre l'impacte del transport en el medi ambient.
18 març	Sol·licitud formal de Finlàndia d'adhesió a les Comunitats Europees.
4 abril	L'escut portuguès s'incorpora al mecanisme de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu (SME).
2 maig	Signatura a Porto (Portugal), de l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
20 maig	Suïssa sol·licita formalment entrar a formar part de les Comunitats Europees.
2 juny	Referèndum a Dinamarca, contrari a la ratificació del Tractat de la Unió Europea.
3-14 juny	Celebració a Rio de Janeiro (Brasil) de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament (CNUMAD) amb participació de la Comunitat Europea i signatura de diversos convenis internacionals sobre el canvi climàtic global i la diversitat biològica.
18 juny	Celebració d'un referèndum a Irlanda, per a la ratificació del Tractat sobre la Unió Europea.
26-27 juny	Celebració a Lisboa del Consell Europeu, en el qual se subratlla la importància de respectar el calendari per a la ratificació del Tractat de la Unió Europea.
1 juliol	El Regne Unit assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees.
2 juliol	Ratificació per Luxemburg del Tractat de la Unió Europea.
6-8 juliol	Celebració a Munic de la XVIII Cimera econòmica occidental. Els membres dels set països més industrialitzats del món estudien la possibilitat de crear una nova associació amb la resta d'Europa i del món basada en el progressiu arrelament de valors comuns.
31 juliol	Ratificació per Grècia del Tractat de la Unió Europea.
7 agost	Adopció pel Consell d'un reglament sobre l'ampliació del programa d'ajuda econòmica (PHARE) a Eslovènia.
25 agost	Inauguració a Londres d'una conferència internacional sobre l'antiga Iugoslàvia.
20 setembre	Celebració d'un referèndum a França, a favor de la ratificació del Tractat sobre la Unió Europea.
7 octubre	La Comissió concedeix més ajuda d'urgència a les víctimes de la guerra a l'antiga Iugoslàvia.
12-13 octubre	Celebració a Ginebra (Suïssa) de la conferència de donants d'ajuda a Somàlia, amb participació de la Comunitat tenint en compte les seves futures donacions.
16 octubre	Celebració d'un Consell Europeu extraordinari a Birmingham i adopció d'una declaració titulada "Una comunitat propera als seus ciutadans".
26 octubre	Ratificació per Itàlia del Tractat de la Unió Europea.
4 novembre	Ratificació per Bèlgica del Tractat de la Unió Europea.
25 novembre	Sol·licitud formal de Noruega d'adhesió a les Comunitats Europees. Ratificació per Espanya del Tractat de la Unió Europea.
2 desembre	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre el futur desenvolupament de la política comuna de transports.
6 desembre	Celebració d'un referèndum a Suïssa, contrari a la ratificació de l'Acord pel qual s'estableix l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
11 desembre	Ratificació per Portugal del Tractat de la Unió Europea.
11-12 desembre	Celebració a Edimburg del Consell Europeu, en el que s'ofereix a Dinamarca la possibilitat de celebrar un segon referèndum sobre la ratificació del Tractat, s'aprova el Paquet de mesures Delors II i s'acorda iniciar les negociacions d'adhesió amb Àustria, Suècia i Finlàndia l'1 de gener.
15 desembre	Ratificació pels Països Baixos del Tractat de la Unió Europea.
18 desembre	Ratificació per Alemanya del Tractat de la Unió Europea.
21 desembre	André Middelhoek és elegit President del Tribunal de Comptes.
23 desembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd titulat "Pluralisme i concentració de mitjans de comunicació en el mercat interior - avaluació de la necessitat d'una intervenció comunitària".
ANY 1993 Any europeu de la tercera edat i de la solidaritat entre les generacions
1 gener	Dinamarca assumeix la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor el mercat únic europeu.
1 febrer	Inici a Brussel·les de les negociacions per a l'adhesió d'Àustria, Finlàndia i Suècia. Signatura de l'Acord europeu sobre assumptes comercials amb Romania.
8 març	Signatura de l'Acord europeu sobre comerç celebrat amb Bulgària.
5 abril	Inici a Luxemburg de les negociacions per a l'adhesió de Noruega.
14 maig	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la reparació del dany ecològic.
18 maig	Vot de Dinamarca a favor del Tractat sobre la Unió Europea en un segon referèndum.
19-24 juny	Participació de la Comunitat en la conferència mundial de les Nacions Unides sobre els Drets Humans.
21-22 juny	Celebració a Copenhaguen del Consell Europeu. Instruccions a la Comissió perquè elabori un Llibre Blanc sobre l'estratègia a llarg termini necessària per a fomentar el creixement, la competitivitat i l'ocupació. Confirmació que l'adhesió d'Àustria Finlàndia, Suècia i Noruega tindrà lloc abans de 1995 . Garantia als països associats d'Europa Central i Oriental que seran membres de ple dret tan aviat com satisfacin les condicions polítiques i econòmiques indispensables.
1 juliol	Bèlgica assumeix la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
7-9 juliol	Celebració a Tòquio de la cimera del G7.
19 juliol	Adopció pel Consell del nou programa TACIS destinat als Estats Independents de l'antiga Unió Soviètica.
2 agost	Ratificació pel Regne Unit del Tractat de la Unió Europea
29 setembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la dimensió europea de l'educació.
8-9 octubre	Assistència de la Comunitat a la cimera de Viena organitzada pel Consell d'Europa.
20 octubre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre les garanties dels béns de consum i els serveis postvenda.
25 octubre	Celebració a Luxemburg d'una conferència interinstitucional. Declaració del Consell, la Comissió i el Parlament sobre la democràcia, la transparència i la subsidiarietat. Aprovació, d'una banda, del projecte de decisió del Parlament sobre les condicions generals reguladores de les funcions del Defensor del Poble i, d'altra banda, del text sobre els mètodes de treball del Comitè de Conciliació conformement al procediment de codecisió.
29 octubre	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu. Declaració amb la qual se saluda l'entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea. Confirmació que la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària entrarà en vigor l'1 de gener de 1994. Acord sobre els assumptes que seran objecte de l'actuació conjunta de la Unió en política exterior i de seguretat comuna. Decisió sobre la situació de diverses agències i organismes comunitaris.
1 novembre	Finalitzen tots els procediments de ratificació i entra en vigor el Tractat de la Unió Europea.
16 novembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia i la solució de litigis en matèria de consum.
17 novembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la política social europea-Opcions davant la Unió.
5 desembre	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació-Reptes i pistes per a entrar en el segle XXI.
6 desembre	El Consell i la Comissió arriben a un acord sobre el codi de conducta referent a l'accés públic a documents oficials de les institucions.
9 desembre	Signatura d'una declaració de Borís Ieltsin, Jacques Delors i el President del Consell Europeu, Jean Luc Dehaene, per la que es consoliden les relacions entre la Federació Russa i la Unió Europea , especialment en el camp polític.
10-11 desembre	Celebració a Brussel·les del Consell Europeu. Pla d'acció a curt i mig termini basat en el Llibre Blanc de la Comissió sobre creixement, competitivitat i ocupació, i altre pla d'acció inicial en el camp de la justícia i dels assumptes d'interior. Es convoca una conferència per a concloure un pacte d'estabilitat amb Europa Central i Oriental.
13 desembre	Acord del Consell pel qual es crea l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
15 desembre	Signatura a Ginebra per les delegacions dels Estats participants en les negociacions de l'Uruguai Round (GATT) d'un acord per a portar a terme la major liberalització de la història del comerç mundial.
ANY 1994 Any europeu de l'alimentació
1 gener	Grècia assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea . Segona etapa de la Unión Econòmica i Monetària i creació de l'Institut Monetari Europeu (IME). Entra en vigor l'Acord pel qual s'estableix l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
19 febrer	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial sobre els controls relatius a les irregularitats i als fraus en el sector agrícola.
9-10 març	Celebració de la sessió inaugural del Comitè de les Regions, creat pel Tractat de la Unió Europea. Jacques Blanc és elegit President.
29 març	Reunió informal a Ioánnina (Grècia) dels Ministres d'Afers Exteriors. Adopció de cara a l'ampliació d'una decisió de compromís sobre les normes reguladores de les decisions per majoria qualificada.
30 març	Conclouen a Brussel·les les negociacions per a l'adhesió d'Àustria, Suècia, Finlàndia i Noruega.
31 març	Sol·licitud formal d'Hongria d'adhesió a la Unió Europea.
5 abril	Sol·licitud formal de Polònia d'adhesió a la Unió Europea.
6 abril	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la política audiovisual de la Unió.
15 abril	Signatura a Marraqueix de l'Acta final de les negociacions de l'Uruguai Round (GATT).
19 abril	Acció conjunta del Consell en matèria de política exterior i de seguretat comuna en suport del procés de pau d'Orient Mitjà.
26 abril	Adopció pel Parlament i el Consell del IV programa marc sobre investigació, desenvolupament tecnològic i demostració (1994-1998).
25 maig	Creació pel Consell Superior del Banc Europeu d'Inversions del Fons Europeu d'Inversions.
26-27 maig	Celebració a París de la conferència inaugural del pacte d'estabilitat per a Europa Central i Oriental.
9-12 juny	Quartes eleccions directes al Parlament Europeu.
12 juny	Celebració d'un referèndum a Àustria. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesió a la Unió Europea.
14 juny	Signatura a Luxemburg d'un acord d'associació i cooperació entre la Unió Europea i Ucraïna.
24-25 juny	Celebració a Corfú (Grècia) del Consell Europeu. Principal punt tractat: el Llibre Blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació. Signatura de les Actes d'adhesió d'Àustria, Suècia, Finlàndia i Noruega. Signatura d'un nou acord d'associació i cooperació entre les Comunitats Europees, els Estats membres i Rússia.
1 juliol	Alemanya assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea .
8-10 juliol	Celebració a Nàpols (Itàlia) de la vintena Cimera econòmica occidental.
14 juliol	Sentència Faccini-Dori. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que tot Estat membre que lesioni a un particular per ometre traslladar a la legislació nacional una directiva comunitària ha d'abonar a aital particular una compensació sempre que se satisfacin determinades condicions.
15 juliol	Celebració a Brussel·les d'una reunió extraordinària del Consell Europeu. Es proposa a Jacques Santer com a President de la Comissió en successió de Jacques Delors.
18 juliol	Signatura a Brussel·les dels acords del lliure comerç amb Estònia, Letònia i Lituània.
19-26 juliol	Celebració del la primera sessió, a Estrasburg, del nou Parlament Europeu. Klaus Hänsch és elegit President. Es proposa a Jacques Santer com a President de la Comissió Europea.
27 juliol	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre política social europea.
10 octubre	Signatura de l'Acord de cooperació entre la Comunitat i Sud-àfrica. Inaugurada a Budapest (Hongria) la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE).
16 octubre	Celebració d'un referèndum a Finlàndia. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesió a la Unió Europea.
25 octubre	Adopció per la Comissió de la primera part del Llibre Verd sobre la liberalització de les estructures de telecomunicacions i de les xarxes de televisió per cable.
13 novembre	Celebració d'un referèndum a Suècia. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesió a la Unió Europea.
15 novembre	Primera reunió, a Frankfurt, del Consell de l'Institut Monetari Europeu.
28 novembre	Celebració d'un referèndum a Noruega. La majoria de l'electorat es pronuncia en contra de l'adhesió a la Unió Europea.
29 novembre	Adopció pel Parlament, el Consell i la Comissió de les perspectives financeres de 1995-99 de cara a l'ampliació.
30 novembre	Adopció pel Consell d'una primera acció conjunta en el camp de la cooperació en matèria de justícia i assumptes d'interior.
6 desembre	El Consell adopta el programa Leonardo da Vinci sobre formació contínua i la seva primera resolució en virtut del Protocol social europeu.
9-10 desembre	Celebració a Essen (Alemanya), del Consell Europeu. Establiment de les línies d'acció per a consolidar l'estratègia del Llibre Blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació amb especial referència a les mesures per a combatre l'atur i posar en marxa les xarxes transeuropees. Acord sobre l'estratègia global per a aproximar la Comunitat als països associats d'Europa Central i Oriental i nous vots per a crear un règim de cooperació euromediterránea. Aprovació del principi de programa d'ajuda plurianual per a Irlanda del Nord.
15-16 desembre	Adopció pel Consell d'una conclusió sobre l'estratègia comunitària per a reduir les emissions de CO2 i sobre transport i medi ambient. Adopció d'un Reglament sobre les substàncies que esgoten la capa d'ozó i d'una Directiva sobre la incineració de residus perillosos.
17 desembre	Signatura a Lisboa de la Carta Europea de l'Energia.
ANY 1995 Any europeu de la seguretat en la carretera i dels conductors joves
1 gener	França assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea . Àustria, Finlàndia i Suècia, membres de la Unió Europea .
23 gener	Els representants dels Governs dels Estats membres designen al President i als membres de la Comissió Europea per un període de 5 anys després del vot d'aprovació del Parlament el 18 de gener.
25 gener	Adopció per la Comissió de la segona part del Llibre Verd sobre la liberalització de les estructures de telecomunicacions i de les xarxes de televisió per cable.
1 febrer	Entren en vigor els Acords d'associació europeus pels quals s'estableix una associació entre la Unió Europea i Bulgària, Romania, Eslovàquia i la República Txeca.
23 febrer	Sentència Bordessa. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que els ciutadans poden exportar bitllets de banc, moneda i xecs sense autorització prèvia.
25-26 febrer	Reunió a Brussel·les de la conferència ministerial del G7 sobre la societat de la informació. En ocasió d'aquesta reunió es llança "Europa", el lloc web de la Unió Europea .
8 març	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial sobre l'instrument financer de cohesió.
14 març	Signatura pel Consell i el Parlament del programa Sócrates en el camp de l'educació.
20-21 març	Signatura i adopció a París del Pacte d'estabilitat per a Europa Central i Oriental.
26 març	Entra en vigor l'Acord de Schengen entre Bèlgica, França, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Portugal i Espanya.
4 abril	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre el paper de la Unió en el camp del turisme.
9 abril	Liechtenstein ratifica en referèndum la seva adhesió a l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
10 abril	Adopció pel Consell d'un informe sobre el funcionament del Tractat de la Unió Europea de cara a la Conferència Intergovernamental de 1996.
21 abril	Adopció pel Comitè de les Regions d'un dictamen d'iniciativa per a preparar la Conferència Intergovernamental de 1996.
28 abril	Àustria signa l'Acord de Schengen.
1 maig	Liechtenstein s'incorpora a l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
3 maig	Aprovació per la Comissió del programa Info 2000 per a fomentar la creació d'una indústria europea de continguts multimèdia en la nova societat de la informació.
3-10 maig	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre la integració dels països associats d'Europa Central i Oriental en el mercat interior de la Unió Europea.
11 maig	Ampliació per un període il·limitat del Tractat de no proliferació d'armes nuclears (actuació conjunta en matèria de política exterior i de seguretat comuna).
31 maig	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre les modalitats de transició a la moneda única.
12 juny	Signatura dels Acords d'associació europeus amb Estònia, Letònia i Lituània.
15 juny	Celebració a Halifax (Canadà), de la XXI cimera del G7.
22 juny	Sol·licitud de Romania d'adhesió a la Unió Europea.
26-27 juny	Celebració a Cannes (França), del Consell Europeu. Acord global sobre finançament exterior, en el qual s'inclouen les normes de finançament del VIII Fons Europeu de Desenvolupament (FED) destinat als països d'Àfrica, Carib i Pacífic (ACP). Confirmat per l'1 de gener de 1999 el pas a la moneda única.
27 juny	Sol·licitud d'Eslovàquia d'adhesió a la Unió Europea .
1 juliol	Espanya assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea.
12 juliol	El Parlament Europeu nomena al finlandès Jacob Söderman Defensor del Poble de la Unió Europea.
17 juliol	Signatura d'un acord interí amb Rússia, d'un acord euromediterráneo amb Tunísia i d'un acord de cooperació amb Vietnam.
19 juliol	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre els drets d'autor i drets afins en la societat de la informació i sobre el model d'utilitat (protecció jurídica de la propietat intel·lectual).
26 juliol	Signatura pels Estats membres del Conveni d'Europol sobre cooperació policial.
12 setembre	Inaugurada a Pequín la IV Conferència Mundial sobre la Dona.
25 setembre	Adopció pels Estats membres d'una llista de països no membres els ciutadans dels quals han de disposar de visat per a entrar en la Unió Europea.
17 octubre	Sentència Kalanke. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees considera que qualsevol mesura que garanteixi la prioritat automàtica a les dones en els ascensos atempta contra el principi de la igualtat de tracte entre homes i dones i constitueix una discriminació per raons de gènere.
27 octubre	Sol·licitud formal de Letònia d'adhesió a la Unió Europea.
7 novembre	Signatura d'un nou acord Euratom-EUA sobre l'ús pacífic de l'energia atòmica.
20 novembre	Signatura d'un Acord de cooperació amb Nepal i de l'Acord euromediterrani d'associació amb Israel.
27 novembre	Sol·licitud formal d'Estònia d'adhesió a la Unió Europea.
27-28 novembre	Celebració a Barcelona de la Conferència Euromediterránea.
29 novembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre transport urbà (Citizens´ Network) i del Llibre Blanc sobre educació i formació.
12 desembre	Sol·licitud formal de Lituània d'adhesió a la Unió Europea.
13 desembre	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre política energètica en la Unió Europea.
14 desembre	Signatura a París de l'Acord de pau de Dayton per a l'antiga Iugoslàvia.
15 desembre	Sentència Bosman. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que les normes de les federacions de futbol per les quals es restringeix el nombre de jugadors estrangers en els equips de futbol i per les quals es regulen les transferències de jugadors són contràries al Dret comunitari.
15-16 desembre	Celebració a Madrid del Consell Europeu. El 29 de març de 1996, data d'inici de la Conferència Intergovernamental. Confirmació de l'1 de gener de 1999 com a data del pas a la moneda única (euro).
20-21 desembre	Organitzada a Brussel·les per la Comissió Europea i el Banc Mundial una reunió de països i organitzacions donants per a la reconstrucció de Bòsnia i Hercegovina.
ANY 1996 Any europeu de l'educació i de la formació permanent
1 gener	Itàlia assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea . Entra en vigor la unió duanera entre la UE i Turquia.
17 gener	La República Txeca sol·licita oficialment l'adhesió a la Unió Europea.
18 gener	Bernhard Friedmann és elegit President del Tribunal de Comptes
31 gener	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la revisió del reglament sobre el control de les operacions de concentració
1 febrer	Entren en vigor els acords provisionals amb Rússia i Ucraïna.
26 febrer	Se signa amb el Marroc un Acord d'associació euromediterránia.
1-2 març	Se celebra a Bangkok (Tailàndia), una cimera Europa-Àsia.
5 març	Sentència dels assumptes Brasserie du pêcheur i Factortame. El Tribunal de Justícia especifica en quines circumstàncies un Estat membre que violi el Dret comunitari pot considerar-se responsable dels danys causats a un ciutadà.
6 març	La Comissió adopta un Llibre Blanc sobre la Gestió del tràfic aeri i un Llibre Verd sobre la protecció jurídica dels serveis codificats en el mercat interior.
27 març	La Comissió adopta una decisió sobre mesures urgents per a la protecció contra l'EEB (encefalopatia espongiforme bovina) i imposa la prohibició d'exportar carn de boví i productes derivats a qualsevol part del món.
29 març	Té lloc a Torí (Itàlia), l'obertura de la Conferència Intergovernamental per a revisar el Tractat de Maastricht. El Consell defineix el seu programa.
1-2 abril	Se celebra a Lille (França), la conferència del G7 sobre l'ocupació
19-20 abril	Se celebra a Moscou (Rússia), la reunió del G7+1 sobre seguretat nuclear.
22 abril	La Unió Europea signa Acords d'associació i de cooperació amb Geòrgia, Armènia i Azerbaitjan.
8 maig	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre les comunicacions comercials en el mercat interior.
13 maig	El Consell adopta un Pla d'Acció de la Unió Europea per a Rússia.
22 maig	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre els serveis financers.
23 maig	Sentència de l'assumpte Hedley Lomas. El Tribunal de Justícia afirma que un Estat membre que infringeixi el Dret comunitari al negar-se a emetre una llicència d'exportació a un ciutadà ha de pagar-li una indemnització.
1 juny	Entren en vigor els Acords de cooperació amb el Vietnam i Nepal.
10 juny	Eslovènia sol·licita oficialment l'adhesió a la Unió Europea.
14-15 juny	Se celebra a Roma, una conferència tripartida sobre creixement i ocupació en la qual prenen part les institucions comunitàries, els Estats membres i els interlocutors socials.
21 juny	Se signen Acords de cooperació amb Uzbekistan i Xile.
21-22 juny	Es reuneix a Florència (Itàlia), el Consell Europeu. Precisa els objectius i el programa de la CIG, protegeix el programa marc presentat per la Comissió per a l'eradicació de l'EEB i resol el problema de la competència del Tribunal de Justícia per a interpretar el Conveni Europol.
25 juny	El Consell adopta el nou reglament TACIS relatiu a l'assistència als nous Estats independents i a Mongòlia per al període 1996-1999.
27-29 juny	Se celebra a Lió (França), la cimera del G7. S'adopten tres documents: una declaració sobre el terrorisme, un comunicat econòmic titulat "Dur a bon port la universalització en benefici de tots" i una declaració del President denominada "Més seguretat i estabilitat en un món més interdependent".
1 juliol	Irlanda assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea.
24 juliol	La Comissió adopta un Llibre Verd titulat "Viure i treballar en la societat de la informació: Prioritat per a les persones" i un Llibre Verd sobre la funció, posició i responsabilitat civil de l'auditor legal en la Unió Europea.
25 juliol	El Consell adopta un reglament relatiu a les ajudes concedides per a la reconstrucció de les Repúbliques de l'antiga Iugoslàvia.
30 juliol	La Comissió adopta un Llibre Blanc sobre l'estratègia per a la revitalització dels ferrocarrils comunitaris.
16-17 setembre	Després de la cimera solar mundial celebrada a Harare (Zimbabwe), els participants proposen un programa solar mundial per a 1996-2005.
27 setembre	Els 15 Estats membres de la Unió Europea signen un conveni relatiu a l'extradició i un protocol relatiu a la protecció dels interessos financers de les Comunitats. El Consell adopta els actes corresponents.
1 octubre	El Consell adopta una Acció comuna per a l'eliminació total de les mines terrestres antipersones.
2 octubre	La Comissió adopta un Llibre Verd titulat " Educació - Formació - Investigació - Els obstacles per a la mobilitat transnacional".
5 octubre	Es reuneix a Dublín (Irlanda), un Consell Europeu extraordinari. Els Caps d'Estat i de Govern confirmen el calendari de la Conferència Intergovernamental (CIG).
8 octubre	Sentència de l'assumpte Dillenkofer. El Tribunal de Justícia declara que un Estat membre que, infringint el Dret comunitari, no incorpori a la seva legislació nacional una Directiva dintre del termini fixat, podrà ser condemnat a indemnitzar els mals ocasionats a un ciutadà.
13 octubre	Àustria celebra eleccions al Parlament Europeu per primera vegada.
14 octubre	El marc finlandès entra en el mecanisme de tipus de canvi del SME.
20 octubre	Finlàndia celebra eleccions al Parlament Europeu per primera vegada.
28 octubre	La Unió Europea i la República de Corea signen un Acord de cooperació.
4 novembre	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la política futura de lluita contra el soroll.
7-9 novembre	Se celebra en Cork (Irlanda), una conferència europea sobre desenvolupament rural.
11 novembre	El Consell adopta una acció comuna per a donar suport al procés democràtic al Zaire.
20 novembre	La Comissió adopta els següents Llibres Verds: Relacions entre la Unió Europea i els països ACP, Política de numeració dels serveis de telecomunicació a Europa, Energia per al futur: Fonts d'energia renovables.
25 novembre	La lira italiana torna a entrar en el mecanisme de tipus de canvi del SME.
27 novembre	La Comissió adopta un Llibre Verd titulat "La contractació pública a la Unió Europea: Reflexions per al futur".
4-5 desembre	A la Conferència de Londres sobre l'aplicació dels acords de pau en l'antiga Iugoslàvia s'adopta un pla per a consolidar la pau.
9-13 desembre	Se celebra a Singapur la conferència de ministres de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que conclou amb un acord sobre els productes de la tecnologia de la informació.
10 desembre	Se signa l'Acord provisional euromediterrani amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).
13-14 desembre	Es reuneix a Dublín (Irlanda), el Consell Europeu. S'arriba a un acord sobre els diversos elements necessaris per a la introducció de la moneda única (marc jurídic, pacte d'estabilitat, nou mecanisme de tipus de canvi), s'adopta la declaració de Dublín sobre l'ocupació i es confirma el calendari de la Conferència Intergovernamental (CIG).
16 desembre	Se celebra a Washington (EUA), una cimera transatlàntica entre la Unió Europea i els Estats Units.
19 desembre	Dinamarca, Finlàndia i Suècia signen l'Acord de Schengen.
ANY 1997 Any Europeu contra el racisme i la xenofòbia
1 gener	Els Països Baixos assumeixen la presidència del Consell de la Unió Europea.
22 gener	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la política de competència comunitària i les restriccions verticals.
15 febrer	Acord sobre les telecomunicacions de base en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
19 febrer	El Parlament adopta una resolució sobre les conclusions de la comissió temporal d'investigació sobre l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB)
24 febrer	La Comunitat Europea i l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) signen conjuntament una declaració per la qual s'estableix un diàleg polític regular i un acord d'associació euromediterrani provisional per un període de cinc anys.
25 març	Se celebra al Capitoli de Roma una cerimònia commemorativa del 40è aniversari del Tractat de Roma.
26 març	Els participants en l'Acord comercial sobre productes de la tecnologia de la informació en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) estableixen la llista definitiva dels compromissos.
16 abril	La Comissió adopta el Llibre Verd "Cooperació per a una nova organització del treball".
17 abril	Igualtat de drets de pensió de viduïtat per a homes i dones: el Tribunal de Justícia amplia el principi de la igualtat de tracte d'homes i dones per a la concessió de pensions de supervivència en l'àmbit dels règims d'assegurances vinculades a l'activitat laboral.
24 abril	El Consell de Ministres ACP-UE adopta una decisió per la qual aprova el protocol que regula l'adhesió de Sud-àfrica al Conveni de Lomé.
29 abril	La UE signa Acords de cooperació amb Cambotja i Laos.
6 maig	La Comissió adopta el seu programa de treball de lluita contra el frau 1997-1998.
12 maig	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial sobre l'ajuda humanitària de la Unió Europea entre 1992 i 1995.
26 maig	El Consell estableix un conveni relatiu al trasllat i a la notificació dels actes judicials i extrajudicials en matèria civil i mercantil. El Consell estableix un conveni relatiu a la lluita contra la corrupció en què estiguin involucrats els funcionaris.
2 juny	El Consell adopta un reglament relatiu a la creació de l'Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia. El Consell adopta una posició comuna en la qual es defineix l'estratègia de la Unió Europea respecte a Albània.
4 juny	La Comissió adopta un pla d'acció en favor del mercat únic.
10 juny	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre les pensions complementàries en el mercat únic.
16-17 juny	El Consell europeu es reuneix a Amsterdam i aconsegueix un consens sobre un projecte de tractat. Aprova diferents propostes que faciliten el pas a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària, adopta una resolució sobre el creixement i l'ocupació i obre la via al llançament del procés d'ampliació.
24 juny	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la patent comunitària i el sistema de patents a Europa.
1 juliol	Luxemburg assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea.
16 juliol	La Comissió presenta l'Agenda 2000 "Per a una Europa més fort i més gran" amb els seus 10 dictàmens sobre les sol·licituds d'adhesió dels països d'Europa central.
22 juliol	El Consell extraordinari de la UEO adopta una declaració destinada a adjuntar-se a l'acta final del Tractat d'Amsterdam sobre el paper de la UEO, les seves relacions amb la Unió Europea i amb l'Aliança Atlàntica.
23-24 juliol	Se celebra a Brussel·les la tercera conferència de donants internacionals per a la reconstrucció de Bòsnia i Hercegovina.
2 octubre	Els Ministres d'Afers Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea signen el Tractat d'Amsterdam.
20 octubre	La Comissió adopta el seu informe final per a la comissió temporal del Parlament Europeu encarregada del seguiment de les recomanacions relatives a l'encefalopatia espongiforme bovina.
11 novembre	Sentència de l'assumpte "Marschall vs Land Nordrhein-Westfalen". El Tribunal de Justícia sentencia que una llei nacional que garanteixi la prioritat per a les dones en les promocions en el sector públic, en els casos que existeixin homes i dones candidats al lloc que estiguin igualment qualificats per al mateix, no contravé el Dret comunitari sempre que es compleixin determinades condicions.
21-22 novembre	Se celebra a Luxemburg un Consell Europeu extraordinari sobre l'Ocupació. S'acorden les directrius en matèria d'ocupació per a 1998 dels Estats membres.
26 novembre	La Comissió adopta un Llibre Blanc sobre les fonts d'energia renovables.
1-10 desembre	Se celebra en Kioto (Japó), una conferència internacional sobre el canvi climàtic, que conclou amb el compromís dels països industrialitzats de reduir les emissions de gasos "hivernacle".
3 desembre	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la convergència dels sectors de les comunicacions, dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació. Se signa a Ottawa (Canadà), un conveni internacional sobre les mines terrestres antipersones.
4 desembre	El Consell dóna el seu acord per a prohibir la publicitat del tabac.
8 desembre	La Unió Europea i Mèxic signen un acord d'associació econòmica, de coordinació política i de cooperació.
12 desembre	Acord sobre els serveis financers en el marc de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
12-13 desembre	El Consell Europeu es reuneix a Luxemburg i adopta les decisions necessàries per al llançament del procés d'ampliació. S'adopta també una resolució sobre la coordinació de les polítiques econòmiques.
ANY 1998
1 gener	El Regne Unit assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea. Entra en vigor l'Acord de cooperació amb l'antiga República Iugoslava de Macedònia.
1 febrer	Entren en vigor els Acords europeus amb Estònia, Letònia i Lituània.
1 març	Entren en vigor l'Acord d'associació i cooperació amb Ucraïna i l'Acord d'associació euromediterrània amb Tunísia.
12 març	Se celebra a Londres una Conferència Europea a la qual assisteixen els 15 Estats membres i els països que han sol·licitat oficialment l'adhesió a la UE.
16 març	La dracma grega entra en el mecanisme de tipus de canvi del SME.
25 març	La Comissió adopta l'Informe de Convergència i recomana que 11 Estats membres adoptin l'euro l'1 de gener de 1999.
30 març	Una reunió de ministres dóna inici al procés d'adhesió de Xipre i dels 10 països candidats de l'Europa Central i Oriental
2 abril	Sentència de l'assumpte Greenpeace. El Tribunal de Justícia especifica en quines condicions les persones físiques, o les associacions que les representen, estan facultades per a sol·licitar l'anul·lació d'una decisió adoptada per la Comissió.
3-4 abril	Se celebra a Londres la segona cimera Europa-Àsia.
28 abril	Sentència dels assumptes Kohll vs Union des Caisses de Maladie i Decker vs Caisse de Maladie des Employés Privés. El Tribunal de Justícia decreta que els ciutadans comunitaris podran rebre tractament mèdic en un altre Estat membre i ser reemborsats d'acord amb les tarifes de l'Estat en el qual estiguin assegurats.
29 abril	Se signa a Nova York el Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic.
30 abril	Acord de pau a Irlanda del Nord.
1 maig	Entra en vigor l'Acord marc de cooperació entre la Comunitat Europea i els països membres de l'acord de Cartagena.
3 maig	Un Consell extraordinari decideix que onze Estats membres compleixen les condicions necessàries per a l'adopció de la moneda única l'1 de gener de 1999. Després d'aquesta decisió, el Consell adopta dos Reglaments, sobre l'harmonització de les prescripcions tècniques de les monedes en euro i sobre la introducció de l'euro; i els Ministres, juntament amb els governadors dels bancs centrals dels Estats membres que adopten la moneda única, la Comissió i l'Institut Monetari Europeu precisen les condicions de la fixació dels tipus de conversió irrevocables de l'euro.
7 maig	Alemanya diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
12 maig	Sentència de l'assumpte Martínez Sala vs Freistaat Bayern. El Tribunal de Justícia estableix que els ciutadans d'un Estat membre, gràcies a la seva ciutadania europea, estan protegits contra la discriminació per causa de nacionalitat per part d'un altre Estat membre.
15 maig	Suècia diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
15-17 maig	Se celebra en Birmingham (Regne Unit), la cimera del G8.
25 maig	El Consell adopta una posició comuna relativa als drets humans, els principis democràtics, l'Estat de Dret i el bon govern a l'Àfrica.
26 maig	Els Governs dels Estats membres que adopten la moneda única nomenen de comú acord al President del Banc Central Europeu, al seu Vicepresident i als altres membres del seu Comitè Executiu.
1 juny	Es crea el Banc Central Europeu. Entra en vigor l'acord pel qual es modifica el Quart Conveni ACP-CE de Lomé després de la revisió intermèdia, que conté el nou protocol financer, i el protocol que regula l'adhesió de Sud-àfrica a aquest conveni.
8-10 juny	Se celebra a Nova York una sessió especial de l'Assemblea General de les Nacions Unides consagrada al problema de les drogues.
15 juny	El Regne Unit diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
15-16 juny	El Consell Europeu es reuneix a Cardiff (Regne Unit). Defineix els elements essencials de l'estratègia de la Unió Europea per a prosseguir les reformes econòmiques amb la finalitat de promoure el creixement, la prosperitat, l'ocupació i la inserció social, assenyala els mitjans concrets que permetran apropar més la Unió als seus ciutadans, defineix les orientacions i el calendari de les pròximes negociacions sobre l'Agenda 2000 i promou un debat a llarg termini sobre el futur desenvolupament de la Unió.
18 juny	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial relatiu a l'aplicació, per la Comissió, de la política i l'acció de la Unió Europea en matèria de contaminació de les aigües.
24 juny	Dinamarca diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
25 juny	Se signa a Aarhus (Dinamarca), el conveni de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides sobre accés a la informació, participació pública i accés als procediments judicials en qüestions de medi ambient.
30 juny	Sentència de l'assumpte Mary Brown. El Tribunal de Justícia declara que acomiadar a les dones durant el seu embaràs és contrari al Dret comunitari.
1 juliol	Àustria assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea. Entren en vigor l'Acord interí sobre comerç i mesures complementàries entre la Comunitat Europea i Mèxic, l'Acord de col·laboració i cooperació amb Moldàvia i l'Acord de cooperació amb el Iemen.
15 juliol	Finlàndia diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
21 juliol	Àustria diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
22 juliol	La Comissió adopta un Llibre Blanc sobre un enfocament comunitari per a la tarificación en matèria d'infraestructures de transport i una comunicació sobre les mesures destinades a lluitar contra la falsificació de les monedes i bitllets en euros. El Tribunal de Comptes publica l'informe especial relatiu als serveis de la Comissió encarregats de la lluita contra el frau, en particular, la Unitat de Coordinació de la Lluita contra el Frau.
24 juliol	Itàlia diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
30 juliol	Irlanda diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
4 setembre	Luxemburg diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
1 octubre	Entra en vigor el Conveni Europol sobre la lluita contra les toxicomanies.
15 octubre	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la lluita contra la usurpació de marca i la pirateria en el mercat interior.
24-25 octubre	Reunió informal de Caps d'Estat i de Govern a Pörtschach (Àustria).
4 novembre	La Comissió adopta els informes d'avaluació sobre els progressos realitzats pels països candidats a l'adhesió.
10 novembre	Conferències ministerials per a les negociacions de l'adhesió de Xipre, Polònia, Estònia, la República Txeca, Hongria i Eslovènia.
11-13 novembre	Se celebra a Buenos Aires la quarta conferència de les Parts del conveni marc de les Nacions Unides sobre els canvis climàtics.
16 novembre	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial relatiu a l'avaluació de les intervencions dels Fons Estructurals relatius als períodes 1989-1993 i 1994-1999.
9 desembre	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la política en matèria de freqüències. El Tribunal de Comptes publica l'informe especial relatiu al finançament comunitari d'algunes mesures adoptades després de la crisi de l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), acompanyada de les respostes de la Comissió.
11-12 desembre	El Consell Europeu es reuneix a Viena (Àustria). Adopta les directrius per a l'ocupació el 1999, decideix reforçar el procés de convergència de les polítiques d'ocupació en la perspectiva d'un pacte europeu per a l'ocupació, fixa les condicions de la representació externa de l'euro, aprova el pla d'acció relatiu a l'establiment d'un espai de llibertat, seguretat i justícia i defineix una estratègia relativa a l'organització dels treballs de la Unió el 1999.
16 desembre	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial sobre la gestió per la Comissió de l'aplicació de mesures destinades a promoure la igualtat d'oportunitats per a homes i dones acompanyat de les respostes de la Comissió.
31 desembre	Els Països Baixos dipositen els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam. El Consell adopta els tipus de conversió fixos i irrevocables entre les monedes nacionals dels onze Estats membres participants i l'euro.
ANY 1999
1 gener	Alemanya assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea. Implantació oficial de l'euro. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal adopten l'euro com a moneda oficial.
5 gener	Espanya diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
12 gener	Jacques Santer, President de la Comissió Europea, demana la confiança del Parlament.
18 gener	Jan Karlsson és elegit President del Tribunal de Comptes.
19 gener	El Tribunal de Justícia sentencia que l'expulsió de per vida del territori d'un Estat membre és contrària al dret comunitari.
20 gener	La Comissió aprova un Llibre Verd sobre la informació del sector públic en la societat de la informació.
27 gener	La Comissió aprova el Llibre Blanc del comerç.
1 febrer	Entren en vigor l'Acord d'associació entre les Comunitats Europees i Eslovènia i l'Acord marc de cooperació amb Xile.
17 febrer	Bèlgica diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
11 març	La Comissió Europea publica els Codis de conducta dels membres de la Comissió i les relacions entre aquests i els serveis de la Comissió.
15 març	Dimissió col·legiada dels membres de la Comissió amb motiu del primer informe del Comitè Independent d'Experts sobre les denúncies de frau, irregularitats i nepotisme en la Comissió Europea .
16 març	El Tribunal de Justícia anul·la la denominació "feta" del registre de denominacions d'origen protegides.
22 març	Portugal diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
23 març	Grècia diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
24 març	Declaració del Consell sobre la designació del Sr. Prodi, nou President de la Comissió.
24-25 març	Es reuneix a Berlín (Alemanya), el Consell Europeu extraordinari. S'aconsegueix un acord global sobre l'Agenda 2000, es demana al Sr. Prodi que accepti la Presidència de la nova Comissió i s'aproven dues declaracions sobre Kosovo. Així mateix, s'aproven declaracions sobre el procés de pau d'Orient Mitjà i l'ampliació. S'aprova la celebració de l'acord de comerç i cooperació amb Sud-àfrica.
30 març	França diposita els instruments de ratificació del Tractat d'Amsterdam.
15-16 abril	Se celebra en Stuttgart (Alemanya), la tercera Conferència Euromediterrània. Líbia participa per primera vegada com a convidat especial de la Presidència. Els Ministres acorden donar un nou impuls a la seva associació en cadascun dels tres àmbits destacats en la conferència de Barcelona (relacions polítiques i de seguretat; relacions econòmiques i financeres; relacions socials, culturals i humanes), millorant en particular la cooperació intrarregional i subregional i la participació d'agents no governamentals en les activitats portades a terme.
23 abril	El Consell aprova una posició comuna i un reglament en relació amb la prohibició de venda i subministrament de petroli i de determinats productes derivats del petroli a la República Federativa de Iugoslàvia.
26 abril	El Consell aprova una acció comuna relativa a l'ajuda per a l'acollida i repatriació voluntària de refugiats, persones desplaçades i sol·licitants d'asil, incloses les persones fugides de Kosovo. El Consell adopta una decisió que permet al Tribunal de Primera Instància europeu, en determinades circumstàncies, dictar resolucions actuant com a òrgan unipersonal sobre determinats assumptes de la seva competència.
28 abril	La Comissió aprova un Llibre Blanc sobre la modernització de les normes d'aplicació dels articles 85 i 86 del Tractat CE (política de competència).
1 maig	Entra en vigor el Tractat d'Amsterdam.
5 maig	El Parlament aprova la designació del Sr. Prodi com a President de la Comissió.
28 maig	El President del Tribunal de Justícia presenta al Consell de Ministres de Justícia diverses propostes i idees sobre el futur del sistema judicial de la Unió Europea.
3-4 juny	Es reuneix en Colònia (Alemanya), el Consell Europeu. S'adopta la primera estratègia comuna de la Unió Europea, referent a Rússia, així com declaracions sobre Kosovo i sobre el reforç de la política europea comuna de seguretat i defensa. Es designa al Sr. Solana Madariaga alt representant per a la PESC i Secretari General del Consell. S'adopta així mateix el pacte europeu en favor de l'ocupació, es defineix el mandat de la pròxima Conferència intergovernamental i es decideix l'elaboració d'una carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.
10 juny	Eleccions al Parlament Europeu al Regne Unit, els Països Baixos i Dinamarca.
11 juny	Eleccions al Parlament Europeu a Irlanda.
13 juny	Eleccions al Parlament Europeu a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suècia.
14 juny	Conclusions del Consell sobre la contaminació dels aliments per dioxines.
17 juny	Se celebra a Bonn (Alemanya), una cimera entre la UE i el Canadà. Les dues parts signen un acord sobre l'aplicació de les seves respectives lleis de la competència i es feliciten també dels progressos realitzats en l'aplicació del pla d'acció conjunt de 1996, així com de la iniciativa comercial adoptada per les dues parts el 1998, i, en particular, de l'inici de la taula rodona entre els mitjans empresarials de la Unió Europea i Canadà. Les seves converses també es refereixen a la preparació de la pròxima ronda de negociacions comercials multilaterals, per a les quals defineixen objectius comuns.
18 juny	Instauració de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF).
18-20 juny	Se celebra en Colònia (Alemanya), la cimera anual del G8. Els Caps d'Estat i de Govern defineixen les seves prioritats per a plantar cara als reptes del segle XXI, en particular al de la mundialització: algunes de les prioritats assignades són també aconseguir un creixement constant mitjançant l'aplicació de polítiques macroeconòmiques adequades i reformes estructurals, elaborar polítiques econòmiques que afavoreixin l'ocupació i consolidar les garanties socials; donar suport a la millora de la situació econòmica de Rússia; construir un sistema comercial mundial per a tots, basat en l'Organització Mundial del Comerç, obrint una nova ronda de negociacions comercials multilaterals àmplia i ambiciosa, i engegar una iniciativa de reducció del deute per als països en desenvolupament. Els participants adopten així mateix una declaració sobre les qüestions regionals, en la qual es feliciten per l'adopció del pacte d'estabilitat per a Europa Sudoriental per iniciativa de la Unió Europea i reiteren el seu suport a la presència internacional civil i a la presència internacional de seguretat a Kosovo.
20 juny	Se celebra a Bonn (Alemanya), la cimera entre la UE i el Japó. Les dues parts destaquen la seva voluntat de reforçar les seves relacions, en particular mitjançant l'elaboració de projectes comuns en l'esfera política, la cooperació en el marc de la preparació de la pròxima ronda de negociacions comercials multilaterals i la celebració d'un acord bilateral de reconeixement mutu.
21 juny	Se celebra a Bonn (Alemanya), la cimera entre la UE i EUA. Tant la Unió Europea com els Estats Units es comprometen, en una declaració comuna, a reforçar la seva associació en el marc de la nova temàtica transatlàntica i, en particular, a cooperar en la prevenció i resolució de les crisis internacionals. Destaquen la importància de la instauración progressiva d'una política europea comuna en matèria de seguretat i defensa, acorden la creació d'un sistema d'alerta ràpida que permeti a les dues parts detectar signes indicadors de conflictes potencials amb temps suficient per a desactivar la situació, de manera que s'evitin conflictes comercials perjudicials. Els participants dediquen una part important dels treballs a Kosovo i Europa Sudoriental, estudiant les formes d'utilitzar tan bé com sigui possible la seva cooperació per a facilitar la reconstrucció de la regió i acorden que la Comissió coordini amb el Banc Mundial l'acció dels donants.
28-29 juny	S'aprova la Declaració de Río com a colofó de la primera cimera de Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, països d'Amèrica Llatina i del Carib. En ella es posa l'accent en el desenvolupament d'una associació estratègica entre les dues regions i s'estableixen 55 prioritats d'acció Les prioritats polítiques inclouen la cooperació en els fòrums internacionals, la lluita contra la delinqüència organitzada, la corrupció, la droga i el terrorisme, la prevenció de les catàstrofes i el desenvolupament sostenible. En l'àmbit econòmic, es dóna prioritat a l'acció conjunta en favor de l'aplicació dels resultats de la Ronda Uruguai, a l'engegada d'un nou cicle mútuament beneficiós de negociacions comercials multilaterals, i a la consolidació del sistema financer internacional. Els Caps d'Estat i de Govern insten també al Banc Europeu d'Inversions perquè incrementi les seves accions a Amèrica Llatina i al Carib.
1 juliol	Finlàndia assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea.
9 juliol	La Comissió aprova decisions per les quals s'estableixen mesures de protecció contra la contaminació per dioxines de determinats productes d'origen animal destinats al consum humà o animal, i decisions per les quals s'autoritza un conjunt d'ajudes en favor de les explotacions agràries i les empreses afectades per la crisi de la dioxina a Bèlgica.
19 juliol	D'acord amb les conclusions del Consell Europeu de Viena, se celebra a Brussel·les una reunió dels Ministres d'Afers Exteriors dels quinze Estats membres de la Unió Europea, dels deu països candidats d'Europa Central i Oriental i de Xipre, Malta i Suïssa (Turquia va declinar la seva assistència). Els principals punts examinats en aquesta reunió són la lluita contra el crim organitzat transnacional i la situació en els Balcans occidentals.
20 juliol	El nou Parlament Europeu elegeix President a la Sra.Fontaine.
23 juliol	La Comissió aprova una decisió per la qual es fixa l'1 d'agost com a data en la qual poden començar els enviaments de productes bovins del Regne Unit conformement al sistema d'exportació basat en una data.
28 juliol	La Comissió aprova un Llibre Verd sobre la responsabilitat civil per productes defectuosos.
30 juliol	El Comitè Econòmic i Social organitza la primera trobada sobre la "Contribució de la societat civil organitzada a la integració europea"
30 agost	El Comitè d'Experts Independents del Parlament Europeu emet un segon informe.
30 agost al 7 setembre	Compareixen davant el Parlament els membres designats de la nova Comissió.
15 setembre	El Parlament Europeu vota i aprova la nova Comissió.
29 setembre a l'1 octubre	Se celebra a Viena una Conferència Internacional UE - EUA sobre la lluita contra la pornografia infantil a Internet.
11-14 octubre	Se celebra a Nassau (Bahames), la 29ena sessió de l'Assemblea Paritària ACP-EU.
15-16 octubre	Es reuneix a Tampere (Finlàndia), el Consell Europeu extraordinari. S'aconsegueix un acord sobre una sèrie d'orientacions i prioritats polítiques, com són el dret d'asil, la immigració, l'accés a la justícia i la lluita contra la delinqüència. S'adopten decisions relatives a les modalitats d'elaboració del projecte de carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.
18-19 octubre	L'Assemblea de la UEO celebra una sessió especial a Luxemburg entorn del tema "Seguretat i defensa, el repte d'Europa després de Colònia".
19 octubre	El Consell de la Unió Europea publica el "Primer informe anual sobre els drets humans".
22 octubre	Se celebra a Hèlsinki (Finlàndia), la cimera entre la UE i Rússia. El conflicte de Txetxènia ocupa un lloc destacat en les converses.
26 octubre	El Tribunal de Justícia sentencia que les decisions nacionals sobre l'organització i gestió de les forces armades han de respectar, com a norma general, el principi d'igualtat de tracte entre homes i dones.
28 octubre	Primera sentència emesa per un sol jutge al Tribunal de Primera Instància.
25 novembre	Philippe Maystadt és nomenat President del Banc Europeu d'Inversions.
26 novembre	Informe de la Comissió sobre els riscos que comporta per a la salut l'exposició a dioxines.
30 novembre al 3 desembre	Se celebra en Seattle (EUA), la reunió de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre la Ronda del Mil·lenni. Prevista com l'inici d'una nova ronda de negociacions comercials, finalitza sense que els participants hagin pogut arribar a un acord.
9 desembre	La Comissió Europea adopta una decisió sobre l'ajuda comunitària per a l'associació i reconstrucció dels Balcans occidentals (programa CARA).
10-11 desembre	El Consell Europeu es reuneix a Hèlsinki (Finlàndia). Es decideix obrir negociacions d'adhesió amb Romania, Eslovàquia, Letònia, Lituània, Bulgària i Malta i acceptar a Turquia com a país candidat i convocar al febrer de 2000 una Conferència Intergovernamental de revisió dels Tractats.
16 desembre	Se celebra a Ottawa (Canadà), la cimera entre l'EU i el Canadà. Les dues parts adopten declaracions conjuntes sobre el comerç electrònic i la societat de la informació, la cooperació nòrdica i les armes de petit calibre. Les converses es refereixen també a les conseqüències de la conferència ministerial de l'OMC a Seattle i a diferents assumptes comercials, felicitant-se les parts per l'èxit de la iniciativa de comerç bilateral.
17 desembre	Se celebra a Washington (EUA), la cimera entre la UE i els Estats Units. Ambdues parts adopten declaracions conjuntes sobre Europa Sudoriental, Txetxènia, la dimensió septentrional d'Europa, les armes lleugeres i l'Organització Mundial del Comerç. En aquesta última declaració, les dues parts es comprometen a prosseguir els seus treballs amb vista al llançament d'una nova ronda englobadora de negociacions comercials multilaterals, i recalquen referent a això la necessitat de dotar de major transparència les activitats de l'OMC i aconseguir que aquestes negociacions resultin més atractives per als països en desenvolupament. Les parts acorden igualment intensificar la seva cooperació, particularment en matèria de justícia i afers interiors, així com de biotecnologia.
21 desembre	Se celebra a Pequín (Xina), la cimera entre la UE i la República Popular Xinesa. El procés de reformes xinès, la situació dels drets humans, les relacions econòmiques i comercials i, especialment, l'adhesió de Xina a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) protagonitzen les converses. En aquesta cimera s'anuncien també la creació d'una cambra de comerç xinès-europea a Pequín i la continuació del diàleg comercial entre ambdues parts («EU-China Business Dialogue»).
ANY 2000
1 gener	Portugal assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea.
11 gener	Resolució de Kreil. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees declara que la legislació alemanya per la qual s'exclou a les dones de les forces armades llevat dels serveis sanitaris i de les bandes militars de música és contrària al Dret comunitari sobre igualtat de sexes.
12 gener	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre la seguretat dels productes alimentosos.
15 gener	Celebració a Brussel·les (Bèlgica), de les conferències ministerials intergovernamentals per a la negociació de l'adhesió de Malta, Romania, Eslovàquia, Letònia, Lituània i Bulgària. Al capdavant de la delegació comunitària es trobava el Ministre portuguès d'Afers Exteriors i President del Consell de Ministres, Sr. Gama, i el Comissari per a l'ampliació, Sr. Verheugen. Les delegacions dels països candidats van estar dirigides pels ministres d'afers exteriors, Srs. Borg, Roman, Kukan, Berzins i Saudargas i per la Sra. Mihailova. El Sr. Gama va recordar als països candidats la importància dels següents aspectes: - la transposició i aplicació del patrimoni comunitari. - el bon funcionament del mercat interior i de les polítiques de la UE, especialment en matèria d'agricultura, justícia i assumptes d'interior i medi ambient . - l'alineació amb la UE en les relacions amb tercers països i organitzacions internacionals. El Sr. Gama va confirmar tanmateix que cada sol·licitud s'examinaria basant-se en els respectius mèrits. Els països candidats van explicar els objectius estratègics i les aspiracions polítiques, culturals i socioeconòmiques que per a ells comporta l'adhesió.
18 gener	Amb vista al Llibre Blanc sobre la Reforma, la Comissió tenen previst publicar abans de març un document consultiu sobre el pla d'acció que portarà a terme una vegada s'hagi adoptat aquesta reforma.
2-3 febrer	Celebració a Brussel·les, de la quarta Conferència Ministerial entre la UE i els països d'Àfrica, Carib i Pacífic (ACP) amb vista a un nou acord d'associació per al desenvolupament. La Unió Europea i els països ACP estan d'acord sobre el pla d'acció que ha de substituir al IV Conveni de Lomé, que venç a la fi de febrer.
9 febrer	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre assistència judicial en assumptes civils.
14 febrer	Inauguració a Brussel·les, de la Conferència Intergovernamental per a la reforma institucional.
1 març	La Comissió adopta un Llibre Blanc relatiu a la seva reforma.
8 març	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre el comerç dels drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea.
23-24 març	Celebració d'un Consell Europeu especial a Lisboa (Portugal), per a adoptar la nova estratègia de la Unió en matèria d'ocupació, reforma econòmica i cohesió social com a parts integrants d'una economia basada en el coneixement.
27 març	El Consell de Ministres "Justícia i Assumptes d'Interior" adopta un programa d'acció sobre el crim organitzat.
3-4 abril	Una Cimera Àfrica-Europa, sota els auspicis de l'Organització de la Unitat d'Àfrica i la Unió Europea, se celebra al Caire (Egipte).
7 abril	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial sobre les mesures d'ajuda a l'ocupació dels joves que depenen del Fons Social Europeu i del Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola (Secció Orientació), acompanyat de les respostes de la Comissió.
10 abril	Reunió del Consell de Cooperació entre la Unió Europea i Rússia.
18-19 abril	La novena trobada entre el President del Parlament Europeu i els Presidents dels Parlaments dels països candidats a l'adhesió a la Unió Europea se celebra a Ljubljana (Eslovènia).
3 maig	La Comissió Europea proposa a Grècia convertir-se en el dotzè membre de la zona euro.
9 maig	Les institucions europees celebren el 50è aniversari de la Declaració Schuman.
8 juny	El Parlament i el Consell adopten una decisió per la qual es designa 2001 com a l'Any Europeu de les Llengües.
19-20 juny	Reunió del Consell Europeu a Santa María da Feira (Portugal). S'adopten les Orientacions Generals de Política Econòmica dels Estats membres i la Comunitat per a l'any 2000 i una Estratègia Comuna per a la Regió Mediterrània. S'aprova l'entrada de Grècia a l'euro. Es dóna suport a un Pla d'Acció sobre la Dimensió Septentrional en matèria de política exterior i transfronterera de la Unió Europea per als anys 2000-03 i s'aprova el Pla d'Acció de la Unió Europea en matèria anti-drogues.
23 juny	Signatura a Cotonou (Benín), entre la Comunitat i els països d'Àfrica, Carib i Pacífic (ACP) del Conveni que substitueix els Convenis de Lomé.
28 juny	Celebració de la primera cimera Unió Europea-Índia a Lisboa (Portugal).
1 juliol	França assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea .
19 juliol	IIX Cimera UE-Japó a Tòquio. Les converses se centren en l'enfortiment general de les relacions Japó-UE: relacions econòmiques i comercials, cooperació Japó-UE en els fòrums internacionals, com la cimera G8, les Nacions Unides i l'ASEM, i situació internacional (en particular la península de Corea, el procés de pau a l'Orient Mitjà i Kosovo/Sud-est europeu.
21-23 juliol	Cimera G8 a Okinawa (Japó). Els participants tracten de l'economia mundial, la tecnologia de la informació i la comunicació, el desenvolupament, el deute, la salut, l'educació, el comerç, la diversitat cultural, la delinqüència i les drogues, l'envelliment, la biotecnologia i la seguretat dels aliments, el genoma humà, el medi ambient, la seguretat nuclear, la prevenció de conflictes, el desarmament, el control d'armaments i la no proliferació i el terrorisme.
26 juliol	La Comissió Europea adopta un Llibre Verd sobre els problemes mediambientals relacionats amb el policlorur de vinil (PVC).
10 agost	El Tribunal de Comptes publica l'informe especial relatiu a la gestió per la Comissió del suport prestat per la Unió Europea al desenvolupament dels drets humans i de la democràcia als tercers països.
8 setembre	La Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides se celebra a Nova York (EUA). El President de la Comissió Europea, Romano Prodi, es reuneix amb el primer ministre Ehud Barak, d'Israel, el President Seyed Mohammad Khatami, d'Iran i el President xilè, Ricardo Lagos.
8-10 setembre	Se celebra un Consell Ecofin informal a Versalles (França). Els Ministres de Finances i Economia de la UE discuteixen el nivell actual del preu del petroli i conviden a l'OPEP a executar mesures per a garantir que el proveïment del mercat s'adapti millor a la situació econòmica global.
12 setembre	Se celebra una audiència (diàleg monetari) a Brussel·les entre el Comitè d'assumptes econòmics i monetaris del Parlament Europeu i Wim Duisenberg, President del Banc Central Europeu.
15 setembre	Se celebra a París, una cimera UE-Ucraïna . Les discussions giren al voltant de la situació actual a Ucraïna i a la Unió Europea, la situació respecte a l'aplicació de l'Acord d'Associació i Cooperació (PCA), la cooperació en els àmbits de la justícia i assumptes d'interior i els diversos aspectes del Memoràndum d'acord referent al tancament de Txernòbil.
19 setembre	Se celebren a Brussel·les la setena reunió del Consell d'Associació entre la Unió Europea i Hongria i la sisena reunió del Consell d'Associació entre la Unió Europea i la República Txeca.
22 setembre	El Banc Central Europeu, la Reserva Federal dels EUA i el Banc de Japó decideixen intervenir en suport de l'euro.
28 setembre	Dinamarca celebra un referèndum sobre l'euro. La majoria rebutja integrar-se en la moneda única europea.
20-21 octubre	La tercera Cimera entre Àsia i Europa se celebra a Seül (Corea). Les converses giren entorn dels últims desenvolupaments aconseguits en ambdues regions, a la incentivació del diàleg polític, a la consolidació de la cooperació econòmica i financera, a la promoció de la cooperació en altres àmbits així com a l'impuls del procés ASEM.
25 octubre	Se celebra a Skopje, FYROM, una cimera especial sobre el procés de cooperació al sud-est d'Europa.
30 octubre	Se celebra una cimera de la Unió Europea i Rússia a París, amb la finalitat d'ampliar tots els camps de cooperació entre la UE i Rússia.
8 novembre	La Comissió lliura al Consell l'informe global sobre l'ampliació, que consisteix en informes provisionals que avaluen la preparació dels països candidats i en una proposta d'"associació per a l'adhesió" que identifica les qüestions claus que Turquia ha de completar abans de començar les negociacions d'adhesió.
14 novembre	El Comitè de Regions celebra, a Brussel·les (Bèlgica), una conferència sobre l'ampliació, la globalització i les noves formes de governament.
15-16 novembre	La quarta conferència euromediterrània se celebra a Marsella (França). Els Ministres d'Afers Exteriors discuteixen la contribució de la UE a l'associació per a l'estabilitat a la regió mediterrània, l'associació política i de seguretat, els assumptes econòmics i comercials, els assumptes socials, culturals i humans i la cooperació financera.
23-24 novembre	Celebració de la cimera Unió Europea-Balcans a Zagreb (Croàcia).
29 novembre	La Comissió adopta un Llibre Verd sobre la seguretat del proveïment energètic de la Unió.
1 desembre	La Comissió Europea publica un Llibre Verd sobre una estratègia europea per a la seguretat del subministrament energètic.
7 desembre	AL marge del Consell Europeu de Niça, els Presidents del Parlament Europeu, el Consell Europeu i la Comissió proclamen solemnement la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
7-9 desembre	Se celebra a Niça (França), un Consell Europeu. El Consell confirma que desitja que la carta de drets fonamentals, proclamada conjuntament pel Consell de la UE, el Parlament Europeu i la Comissió, sigui difosa el més àmpliament possible entre els ciutadans de la Unió. Acull amb satisfacció la intensificació de les negociacions d'adhesió amb els països candidats i aprecia els esforços fets per aitals països per a complir amb les condicions d'adopció, posada en pràctica i aplicació real del patrimoni; acull amb satisfacció els progressos fets en l'execució de l'estratègia de preadhesió de Turquia. El Consell també delibera sobre la seguretat europea i la política de defensa, aprova l'ordre del dia social europeu, tracta de la innovació i el coneixement a Europa, la coordinació de polítiques econòmiques, la salut i seguretat del consumidor, la seguretat marítima, el medi ambient, els serveis d'interès general, la garantia de subministraments de certs productes, la llibertat, la seguretat i la justícia, la cultura, les regions exteriors i les relacions exteriors. La Conferència Intergovernamental finalitza amb un acord polític sobre el Tractat de Niça.
ANY 2001 Any Europeu de les Llengües
1 gener	Suècia assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea .
2 gener	Grècia es converteix en el 12è membre de la zona euro.
8 febrer	La Comissió Europea adopta el Llibre Verd sobre la Política de Productes Integrada (PPI).
13 febrer	La Comissió Europea adopta un Llibre Blanc relatiu a l'estratègia futura en relació amb els productes químics.
26 febrer	Després del Consell Europeu de desembre de 2000, celebrat a Niça (França), se signa un nou Tractat (Tractat de Niça), que modifica el Tractat sobre la Unió Europea i els Tractats constitutius de les Comunitats Europees.
20 març	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la política pesquera comuna després del 2002.
23-24 març	El Consell Europeu celebrat a Estocolm (Suècia), estableix les directrius per a aconseguir un creixement constant, unes condicions macroeconòmiques estables i uns objectius en matèria de taxa d'ocupació
17 maig	Se celebra a Moscou, una cimera entre la UE i Rússia.
7 juny	En el referèndum celebrat a Irlanda, l'electorat vota en contra del Tractat de Niça.
14 juny	Se celebra en Göteborg (Suècia), la cimera entre la UE i els Estats Units.
15-16 juny	El Consell Europeu celebrat a Göteborg (Suècia), estableix el marc per a la conclusió de les negociacions d'ampliació, adopta una estratègia de desenvolupament sostenible i aprova les Orientacions Generals de Política Econòmica, així com els grans principis que garantiran la viabilitat a llarg termini dels sistemes de pensions. També aprova un programa de la UE per a la prevenció dels conflictes violents i aconsegueix determinats avanços pel que fa a la dimensió septentrional de la Unió.
21 juny	Se celebra a Estocolm (Suècia), la cimera entre la UE i el Canadà.
25 juny	Se signa amb Egipte un Acord d'associació euromediterrània.
1 juliol	Bèlgica assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea.
18 juliol	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre "Promoció d'un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses".
20-22 juliol	La Cimera del G7/G8 se celebra a Gènova (Itàlia). Els temes abordats pels participants són la salut, el comerç internacional, la lluita contra la pobresa, el desenvolupament, el deute, el medi ambient, la seguretat internacional, els Balcans i el Pròxim Orient.
25 juliol	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre el Governament Europeu.
5 setembre	Se celebra una cimera de la Unió Europea i Xina a Brussel·les.
12 setembre	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre la política europea de transports.
21 setembre	Es reuneix a Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu extraordinari amb la finalitat d'analitzar la situació internacional després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre a Nova York i Washington (Estats Units) i de donar els impulsos necessaris a les accions de la Unió Europea.
28 setembre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre indemnització a les víctimes del terrorisme.
2 octubre	Adopció per la Comissió del Llibre Verd sobre la protecció dels consumidors en la Unió Europea.
3 octubre	Cimera entra la UE i Rússia a Brussel·les.
19 octubre	Reunió informal de Caps d'Estat o de Govern a Gant (Belgica), en la qual es ressalta el ple suport a la lluita contra el terrorisme en el marc definit per les Nacions Unides i es reitera la solidaritat amb els Estats Units.
29 octubre	Signatura de l'Acord d'Estabilització i Associació entre la Unió Europea i Croàcia.
9-13 novembre	Se celebra a Doha (Qatar) la conferència de ministres de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).
22 novembre	Adopció per la Comissió del Llibre Blanc sobre la joventut.
23 novembre	Cimera entre la UE i l'Índia a Nova Delhi.
24 novembre	La UE signa un Acord de cooperació amb el Pakistan.
5 desembre	La Comissió Europea adopta el seu programa de treball per a 2002.
8 desembre	Se celebra una cimera de la Unió Europea i el Japó a Brussel·les.
11 desembre	La Comissió Europea adopta un Llibre Verd sobre la creació d'una Fiscalia europea per a la protecció penal dels interessos financers comunitaris. La Comissió Europea adopta un Llibre Verd sobre la reforma del sistema de control de les operacions de concentració.
12 desembre	La Comissió Europea adopta l'informe anual 2001 de les activitats d'investigació i desenvolupament tecnològic de la Unió Europea.
14 desembre	Els països de la zona euro distribueixen els euro-kits. Els ciutadans poden ja comprar monedes d'euro abans de la transició a la nova moneda.
14-15 desembre	El Consell Europeu a Laeken (Belgica), adopta una declaració sobre el futur de la Unió Europea que prepara el camí per a la gran reforma i convoca una Convenció per a preparar la pròxima Conferència Intergovernamental. També pren decisions amb la finalitat de reforçar el paper d'Europa en el món, especialment en l'àmbit de la lluita contra el terrorisme i, per a concloure, a la fi de 2002, les negociacions amb els països candidats que estiguin preparats per a l'adhesió, de manera que puguin participar en les eleccions al Parlament Europeu de 2004. Així mateix, adopta una declaració d'operativitat de la Política Europea comuna de Seguretat i Defensa i una altra sobre la situació a l'Orient Mitjà.
18 desembre	Cimera entre la UE i el Canadà a Ottawa.
ANY 2002
1 gener	Espanya assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea. Els bitllets i monedes euro entren en circulació en els dotze països membres de la zona euro: Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal i Espanya.
15 gener	El Parlament Europeu elegeix President al Sr. Cox.
28 febrer	L'euro es converteix en l'única moneda oficial dels dotze Estats Membres participants, una vegada que el període de doble circulació ha finalitzat. La sessió inaugural de la Convenció per al Futur d'Europa se celebra a Brussel·les.
15-16 març	El Consell Europeu celebrat a Barcelona, se centra en els assumptes econòmics, socials i mediambientals i concedeix prioritat a la interconnexió de les economies europees en els àmbits dels mercats financers i de les xarxes d'energia, transport i comunicacions. Expressa el seu desig d'accelerar el procés legislatiu d'obertura per a aconseguir aquests objectius. Reforça les polítiques relatives a la plena ocupació i al desenvolupament d'una economia competitiva basada en el coneixement. També fa referència a l'associació euromediterrània, a les relacions amb els Estats Units i amb determinats països dels Balcans occidentals, així com a la situació a Zimbabue. Tanmateix, aprova una declaració relativa a l'agreujament del conflicte palestí-israelià.
26 març	Es llança GALILEO, el sistema europeu de posicionament i navegació per satèl·lit.
10 abril	La Comissió Europea publica un Llibre Verd relatiu a una política comunitària de retorn dels residents il·legals.
19 abril	La Comissió Europea publica un Llibre Verd sobre les modalitats alternatives de solució de conflictes en l'àmbit del dret civil i mercantil.
22 abril	La UE i Algèria signen un Conveni d'Associació a València.
23 abril	La Comissió Europea adopta una proposta per a combatre la ciberdelinqüència.
8 maig	Se celebra una Cimera UE-Canadà a Toledo.
17-18 maig	Se celebra una Cimera UE-Amèrica Llatina i Carib a Madrid.
18 maig	Se celebra una Cimera UE-Mèxic a Madrid.
29 maig	Se celebra una Cimera UE-Rússia a Moscou.
31 maig	La Unió Europea ratifica el Protocol de Kyoto.
17 juny	La UE i el Líban signen un Acord d'Associació a Luxemburg.
21-22 juny	Se celebra un Consell Europeu a Sevilla.
1 juliol	Dinamarca assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea.
4 juliol	Una cimera UE-Ucraïna se celebra a Copenhaguen (Dinamarca).
8 juliol	Se celebra a Tòquio una cimera UE-Japó.
23 juliol	El Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) expira després de cinquanta anys en vigor.
24 setembre	Se celebra una Cimera entre la Unió Europea i Xina a Copenhaguen (Dinamarca). Se celebra una Cimera entre la Unió Europea i la República de Corea a Copenhaguen (Dinamarca).
26 setembre	Se celebra el primer Dia Europeu de les Llengües i seguirà celebrant-se cada any amb vista a difondre la importància de les llengües per tota Europa.
9 octubre	La Comissió Europea recomana la conclusió de les negociacions d'adhesió amb els següents països per a finals de 2002: Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Eslovaca i Eslovènia. La Comissió estima que aquests països estaran en condicions de formar part de la UE a principis de 2004.
10 octubre	Se celebra una Cimera UE-Índia a Copenhaguen (Dinamarca).
19 octubre	El poble irlandès vota a favor del Tractat de Niça en un segon referèndum.
24-25 octubre	Se celebra un Consell Europeu a Brussel·les (Bèlgica).
11 novembre	Se celebra una Cimera entre la Unió Europea i Rússia a Brussel·les (Bèlgica).
18 novembre	Se signa l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i Xile a Brussel·les (Bèlgica).
12-13 desembre	Se celebra un Consell Europeu a Copenhaguen (Dinamarca).
19 desembre	Se celebra una Cimera entre la Unió Europea i el Canadà a Ottawa.
ANY 2003
1 gener	Grècia assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea. La Unió Europea celebra el 10è aniversari del Mercat Únic.
15 gener	S'inaugura la primera Missió de Policia de la Unió Europea a Bòsnia i Hercegovina.
26 gener	Es llança a Atenes l'Any Europeu de les persones amb discapacitat.
27-28 gener	Se celebra una reunió ministerial entre la UE i ASEAN a Brussel·les (Bèlgica).
17 febrer	Se celebra un Consell Europeu extraordinari a Brussel·les (Bèlgica).
8 març	Se celebra a Malta un referèndum en el que la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
14 març	Signatura d'un Pacte de Seguretat entre la UE i l'OTAN a Atenes (Grècia).
19 març	Se celebra una votació en el Parlament Europeu en la qual la majoria aprova l'informe que dóna llum verda a l'adhesió de Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia en 2004.
20-21 març	Se celebra el tercer Consell Europeu de primavera a Brussel·les (Bèlgica). Els ministres de la Unió resolen intensificar els esforços amb vista a l'aplicació de l'estratègia de competitivitat, ocupació i inclusió social acordada a Lisboa. Així mateix, es debat la situació a l'Iraq.
23 març	Se celebra un referèndum a Eslovènia en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
9 abril	El Parlament Europeu emet el seu dictamen conforme sobre l'adhesió a la Unió Europea de la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia.
12 abril	Se celebra un referèndum a Hongria en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
16 abril	Se signa a Atenes (Grècia), el Tractat d'Adhesió a la Unió Europea de la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia.
10-11 maig	Se celebra a Lituània un referèndum en el que la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
16-17 juny	Se celebra a Eslovàquia un referèndum en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
28 maig	Se celebra una Cimera entre la UE i Canadà a Atenes (Grècia).
31 maig	Se celebra una Cimera entre la UE i Rússia a Sant Petersburg (Rússia).
7-8 juny	Se celebra a Polònia un referèndum en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
13-14 juny	Se celebra a la República Txeca un referèndum en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
20-21 juny	Se celebra un Consell Europeu a Salònica (Grècia). S'acull el projecte de Constitució de la UE com a base per a les pròximes negociacions sobre el futur d'Europa. Els dirigents de la UE es reuneixen amb els representants dels estats balcànics i expressen la intenció que aquests formin part de la Unión a condició que fomentin l'estabilitat democràtica, l'Estat de Dret i el desenvolupament econòmic. Així mateix, se subratlla la importància que tenen les relacions transatlàntiques per a l'estabilitat internacional.
25 juny	Se celebra una Cimera UE - EUA a Washington DC. La Unió Europea i els Estats Units resolen cooperar en la lluita contra el terrorisme i la proliferació d'armes. Així mateix, resolen intercanviar informació sobre comptes bancaris que es trobin sota sospita i establir equips conjunts d'investigació. S'al·ludeix també a la situació a l'Iran i Corea del Nord i al «full de ruta» per a arribar a la pau a l'Orient Mitjà.
1 juliol	Itàlia assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea.
14 setembre	Se celebra a Suècia un referèndum en el qual la majoria rebutja l'adopció de la moneda única europea. Se celebra a Cancún (Mèxic), la Cinquena Conferència Ministerial de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Es devia negociar un grup de propostes relatives a les inversions, la política de competència, la transparència de la contractació pública i la facilitació del comerç però la reunió acaba sense consens dels participants.
20 setembre	Se celebra a Letònia un referèndum en el qual la majoria es mostra a favor de l'adhesió del país a la Unió Europea.
4 octubre	Se celebra a Roma (Itàlia), la Conferència Intergovernamental (CIG) que té com objectiu principal la redacció i adopció de la versió final de la primera Constitució de la UE. Diversos Estats membres demanen que es realitzin modificacions en el projecte de Constitució de la UE que la Convenció Europea va proposar al juliol. La CIG haurà d'arribar a un acord abans que se celebrin les eleccions al Parlament Europeu, previstes per al juny de 2004.
16-17 octubre	Se celebra un Consell Europeu a Brussel·les (Bèlgica), centrat en tres aspectes: el seguiment del Consell de Salònica sobre la política d'asil i immigració, la política econòmica des de la perspectiva de la iniciativa per al creixement i les relacions exteriors.
23-24 octubre	Se celebra a Madrid (Espanya), la Conferència per a la reconstrucció de l'Iraq. Les donacions (28 mil milions d'euros) es realitzen mitjançant diverses formes i abasten diferents períodes de temps: ajuda humanitària i per a la reconstrucció, crèdits a l'exportació i finançament de projectes.
1 novembre	Canvia la presidència del Banc Central Europeu. Jean-Claude Trichet, antic governador del Banc de França succeeix Willem F. Duisenberg, president del BCE des de l'1 de juny de 1998 al 31 d'octubre de 2003.
6 novembre	Se celebra una Cimera entre la UE i la Federació Russa a Roma (Itàlia).
18 novembre	Se celebra una reunió dels Ministres d'Afers Exteriors sobre la CIG a Brussel·les (Bèlgica).
25-26 novembre	Se celebra una Conferència ministerial sobre el desenvolupament sostenible en la pesca a Venècia (Itàlia).
29 novembre	Se celebra una Cimera entre la UE i l'Índia a Nova Delhi (Índia).
12 desembre	La Comissió Europea decideix posar en marxa la primera contribució del pressupost de la UE per a les activitats de reconstrucció a l'Iraq.
12-13 desembre	Se celebra un Consell Europeu a Brussel·les (Bèlgica)
19 desembre	Se signa l'acord per a establir a partir de gener de 2004 l'obertura d'una delegació de la Comissió Europea a Sana'a (Iemen).
ANY 2004
1 gener	Irlanda assumeix la Presidència del Consell de la Unió Europea. Es llança a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya), L'Any Europeu de l'Educació a través de l'Esport, AEED 2004. Entra en vigor l'Acord comercial provisional entre la UE i Egipte.
20 gener	Se celebra a Brussel·les (Bèlgica) la jornada sobre Solidaritat Juvenil, organitzada pel Parlament Europeu i l'Oficina d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO) a la qual van assistir uns 550 joves de tots els Estats membres de la UE.
21 gener	Es publica l'informe anual sobre l'estratègia de Lisboa que servirà de base per al debat del Consell Europeu de primavera, previst per al 26 de març.
5 febrer	La UE signa un acord bilateral de pesca amb les Illes Salomon que començarà a aplicar-se l'1 de gener de 2005, per a un període inicial de tres anys.
11 febrer	Peter Straub, President del Parlament de Baden-Württemberg, elegit President del Comitè de les Regions.
12 febrer	La Unió Europea signa un important acord turístic amb la Xina, a Pequin.
16-19 febrer	Se celebra la setena sessió de l'Assemblea Parlamentària ACP-UE a Addis Abeba (Etiòpia).
12 març	La Unió Europea felicita Raúl Rivero, periodista i poeta cubà empresonat, pel premi que la UNESCO li va otorgar el 24 de febrer, l'UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize de 2004.
18 març	Se celebra una Cimera UE - Canadà, a Ottawa.
22-23 març	Se celebra a Atenes (Grècia), la sessió inaugural de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.
24 març	El president Prodi rep a la Comissió de la Unió Africana (AUC) a Brussel·les (Bèlgica).
25-26 març	Se celebra a Brussel·les (Bèlgica), el quart Consell Europeu de primavera, que va tenir com a temes centrals l'Estratègia de Lisboa i la situació econòmica, social i mediambiental de la Unió. Ha rebut també un informe de la Presidència sobre la Conferència Intergovernamental i ha adoptat una Declaració relativa a la lluita contra el terrorisme.
5 abril	Signatura de la carta de la seguretat vial de la Comissió amb el Primer Ministre irlandès Bertie Ahern, el Ministre de Transports Seamus Brennan i la Vicepresidenta de la Comissió Loyola de Palacio, a Dublin Castle (Irlanda).
7 abril	Declaració del President Prodi a la Comissió amb motiu del desè aniversari del genocidi a Rwanda.
13-15 abril	Compareixença dels deu Comissaris dels països en vies d'adhesió. A tres setmanes de l'1de maig, data que la Unió Europea compatarà amb deu nous Estats membres, el Parlament Europeu celebra audiències públiques per a examinar l'aptitud dels 10 Comissaris designats per aquests països. El 5 de maig a Estrasburg (França) se celebra la votació en sessió plenària.
27 abril	L'Alt Representant de la UE Javier Solana es reuneix amb el líder libi, el coronel Al Gadafi a Brussel·les (Bèlgica).
30 abril	La Comissió Europea publica un Llibre Verd sobre la colaboració publicoprivada i el dret comunitari en matèria de contractació pública i concessions.

Els Estats membres de la Unió Europea

Any	Denominació	Estats adherits
1957	L'Europa dels Sis. Comunitat Econòmica Europea (CEE).	França, República Federal Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos.
1973	L'Europa dels Nou. Comunitat Econòmica Europea (CEE).	Regne Unit, Dinamarca i Irlanda.
1981	L'Europa dels Deu. Comunitat Econòmica Europea (CEE).	Grècia.
1986	L'Europa dels Dotze. Comunitat Econòmica Europea (CEE).	Espanya i Portugal.
1995	L'Europa dels Quinze. Unió Europea (UE).	República Democràtica Alemanya (unificada en la RFA), Àustria, Suècia i Finlàndia.
2004	L'Europa dels Vint-i-cinc. Unió Europea (UE).	Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta.

BIBLIOGRAFIA

OBRES ESPECÍFIQUES

BARBE, E. i GRASA, R. La Comunitat Europea i la Nova Europa. Fundació Jaume Bofill. 1992.

DE AZAOLA, J.M. La Unión Europea Hoy. Acento Editorial. Madrid, 1995.

FONTAINE, P. 10 lecciones sobre Europa. Col. Documentación europea. Oficina de Publicaciones de las Comunidades Europeas. Luxemburg, 1998.

POU, V. Las organizaciones internacionales. Barcelona, 1973.

UNIÓ EUROPEA. Etapas de Europa, cronología de la Comunidad Europea. Col. Documentación europea. Oficina de Publicaciones de las Comunidades Europeas. Luxemburg, 1987.

OBRES GENERALS

ARACIL, R., OLIVER, J. i SEGURA, A. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1995.

BENZ, W. i GRAML, H. El siglo XX. Europa después de la Segunda Guerra Mundial, 1945-1982. Siglo XXI. Madrid, 1986.

CALVOCORESSI, P. Historia política del mundo contemporáneo de 1945 a nuestros días. Akal. Madrid, 1990.

DIEZ ESPINOSA, J.R. i altres. Historia del mundo actual (desde 1945 hasta nuestros días). Universidad de Valladolid. Valladolid, 1996.

GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i LORENZO ESPINOSA, J.M. Historia del mundo actual (1945-1994). Círculo de Lectores. Barcelona, 1994. / Alianza. Madrid, 1991.

KINDLEBERGUER, Ch. El Orden Económico Internacional. Crítica. Barcelona, 1992.

MAMMARELLA, G. Historia de Europa contemporánea desde 1945 hasta hoy. Ariel. Barcelona, 1996.

MARTÍNEZ CARRERAS, J.U. Historia del mundo actual. Marcial Pons. Madrid, 1996.

VILLANI, P. La edad contemporánea, 1945 hasta hoy. Ariel. Barcelona, 1997.

WOLFANG, B. i HERMANN, G. Europa después de la Segunda Guerra Mundial (volum II). Siglo XXI. Madrid, 1986.

Inici

Tornar a Temes

Tornar a Història