1949-1950 Inici
					Commemoració de les Noces d'Or del Club, en una temporada sense cap títol. L'equip és cinquè a la Lliga i a la Copa és eliminat pel Racing de Santander (4-1 a Les Corts i 1-5 a Santander). Ramon Llorens, nou entrenador interinament. Una greu lesió als ulls del porter Velasco dóna una oportunitat al seu jove suplent: Ramallets.
1950-1951 Inici
					Al juny de 1950 s'aconsegueix, gràcies a les gestions de Josep Samitier, el fitxatge del jugador hongarès Laszi Kubala i de l'entrenador txec Fernando Daucik. Era el preludi d'una època plena d'èxits. Kubala, sancionat per la FIFA per haver fugit d'Hongria, no pot debutar oficialment fins al 29 d'abril de 1951. En els partits amistosos en què participa el jugador, el Barça no marca mai menys de quatre gols. L'equip queda quart a la Lliga, sense Kubala. A la Copa, ja amb el davanter hongarès, guanya el trofeu amb sis victòries i un sol empat. A semifinals derrota l'Ath.Bilbao (empat a casa i victòria a San Mamés per 1-2) i a la final, disputada a Madrid, venç la Reial Societat per un clar 3-0.
1951-1952 Inici
					Kubala, nacionalitzat espanyol (va haver de batejar-se per aconseguir-la) condueix el Barça a una de les temporades més exitoses de la seva història: es guanya la Lliga, la Copa, la Copa Llatina i els trofeus Eva Duarte (com a doble campió de Lliga i Copa) i Martini&Rossi (per posseir la millor diferència de gols). És el Barça de les Cinc Copes. A la Copa victòria front el València a la final, tot i anar perdent per 0-2. A la Copa Llatina triomf davant l'Olympique de Niça en la final jugada a París; en la tornada, l'expedició blaugrana, que viatja en tren, rep un homenatge popular impressionant des de Portbou fins a Barcelona. El Club arriba als 30.000 socis i es comença a pensar en construir un camp nou. De fet, el 27 de setembre de 1950 ja s'havia signat una opció de compra d'uns terrenys prop de Les Corts. El president Agustí Montal i Galobart deixa la presidència a Enric Martí i Carreto, un dels seus dofins.
1952-1953 Inici
					Kubala pateix tuberculosi i es retira a una masia de Monistrol de Calders per recuperar-se. El Barça disputa gairebé mitja Lliga sense ell, fins que reapareix el 22 de febrer a Santander. Comença la remuntada i es torna a guanyar la Lliga. A la Copa s'aconsegueix el tercer triomf consecutiu, derrotant l'Ath.Bilbao a la final per 2-1, davant la famosa davantera dels "lleons" bilbaíns. L'equip també aconsegueix els trofeus Eva Duarte i Martini&Rossi, però no la Copa Llatina ja que la Federació Espanyola prefereix inscriure-hi el València.
1953-1954 Inici
					El 15 de setembre de 1953 la Federació Espanyola va anunciar la seva decisió sobre el cas Di Stéfano, que començava així la seva llarga carrera al Madrid després dels dissortats intents del Barcelona per fitxar-lo. La directiva de Martí i Carreto presentà la dimissió. La voluntat de la Federació era que el jugador argentí jugués alternativament una temporada amb el Reial Madrid i una temporada amb el Barcelona. Celebració de les primeres eleccions quasi democràtiques per elegir nou president (15 de novembre de 1953). Votaren 17.241 socis (només homes) (62,92 % de participació) i va guanyar Francesc Miró-Sans (8.771 vots, el 50,8 %) front Amat Casajuana (8.470 vots, el 49,1 %). A la Lliga guanya el Madrid, que no ho feia des de 1933. A la Copa, el Barça perd la final front el València (0-3), en un trofeu en el que va destacar la gravíssima lesió de Kubala a San Mamés als quarts de final (agredit per Arieta, va patir trencament de lligament lateral i menisc intern del genoll dret i no va raparèixer fins quatre mesos i mig després). A finals de temporada, s'incorpora a l'equip el jove galleg Luis Suárez.
1954-1955 Inici
					Després de la derrota a la Copa, Miró-Sans destitueix l'entrenador Daucik i el substitueix per l'italià Sandro Puppo. La incorporació de Suárez, juntament amb la de l'uruguaià Villaverde, compensen el definitiu declivi d'altres grans figures del passat, cas de César. Kubala reapareix el 10 d'octubre de 1954, però les seqüeles de la greu lesió són evidents. L'equip acaba segon a la Lliga, després de perdre de nou Kubala, que pateix una fractura de clavícula a la jornada 24, i a la Copa cau eliminat a semifinals amb l'Athletic de Bilbao. Comencen les obres de construcció del Camp Nou (28 de novembre de 1954), una de les promeses electorals de Miró-Sans. La primera pedra s'havia col.locat al març d'aquell mateix any.
1955-1956 Inici
					El nou entrenador és l'ex porter Platko. A la Lliga es repeteix subcampionat, superat per l'Ath.Bilbao, entrenat per Daucik. A la Copa és eliminat per l'Espanyol. El dia de Nadal de 1955 el Barça debuta a la Copa de Fires amb samarreta blanca i l'escut de la ciutat, guanyant (6-2) a la selecció de Copenhaguen. La nit de Sant Joan de 1956 es disputa un amistós amb el Botafogo. A la segona part es va muntar una "tangana" històrica entre jugadors, suplents, tècnics i auxiliars. Kubala, es recolza contra el pal d'una porteria perquè no l'ataquessin per l'esquena i es defensa a cops de puny.
1956-1957 Inici
					Domènec Balmanya és el nou entrenador de l'equip. A la Lliga l'equip queda tercer i perd el subcampionat a l'última jornada en empatar a Les Corts amb el Sevilla. Gràcies a aquest resultat, el Sevilla, i no el Barça, va guanyar el dret a acompanyar el Madrid a la Copa d'Europa. A la Copa s'aconsegueix el gran èxit de la temporada. El Barcelona goleja tots els seus rivals (destaca un 8-1 a l'At.Madrid, amb set gols d'Eulogio Martínez, i un 6-1 al R.Madrid) i es planta a la final front l'Espanyol, entrenat per Zamora, a Montjuïc. Un gol de Sampedro va donar el triomf als blaugrana.
1957-1958 Inici
					El 24 de setembre de 1957, diada de la Mercè, patrona de la ciutat, s'inaugura oficialment el Camp Nou. El Barcelona ja té un dels millors estadis del món. Malgrat la incorporació d'Evaristo, el Barça torna a quedar tercer a la Lliga, molt lluny del Madrid, el campió. A la Copa l'equip cau eliminat a semifinals amb l'Ath.Bilbao. El 7 de gener de 1958 se celebren eleccions a la presidència. Només poden votar els socis compromissaris i venç Miró-Sans amb 158 vots davant els 55 del seu adversari, Antoni Palés, apadrinat per Martí i Carreto, Agustí Montal i Narcís de Carreras. Es presenta el nou entrenador, l'argentí Helenio Herrera (22 d'abril de 1958). Pocs dies després l'equip juga el partit de tornada de la final de la primera edició de la Copa de Fires i s'imposa a la selecció de Londres per un contundent 6-0. Amb aquest partit, es retira Estanislau Basora.
1958-1959 Inici
					El Barça d'Helenio Herrera (HH), reforçat per jugadors com Kocsis i Czibor, aconsegueix una brillant temporada. Guanya la Lliga, marcant 96 gols en 30 partits, i la Copa, derrotant el Granada a la final. A més, disputa tres partits de la II Copa de Fires i els guanya tots (destaca un 4-0 a l'Inter de Milà). L'arribada d'HH suposa la marginació de Josep Samitier, que feia les funcions de secretari tècnic. Igual que el 1932 com a jugador, Samitier, ressentit, també se'n va al Madrid. El nombre de socis va augmentant cada any. A finals de 1958 són ja 38.000. El Santos de Pelé juga al Camp Nou (28 de juny de 1959) i s'imposa (1-5) a un Barça amb molts suplents.
1959-1960 Inici
					Triomf a la Lliga, després d'un frec apassionant amb el Reial Madrid, i a la Copa de Fires, en una temporada sobrecarregada de partits (60 en total). El 3 de setembre de 1959 el Barça debuta a la Copa d'Europa. Supera tres rondes (destaca l'eliminació del Milan i del Wolverhampton), però és eliminat a semifinals pel Madrid. Tres dies després, el 30 d'abril de 1960, Miró-Sans destitueix Helenio Herrera, que és substituït per Enric Rabassa. Amb Rabassa a la banqueta, l'equip és eliminat a la Copa per l'Ath.Bilbao però guanya la II Copa de Fires en vèncer el Birmingham per 4-1 al Camp Nou.
1960-1961 Inici
					Crisi tant esportiva com econòmica. El nou entrenador és el croat Ljubisa Brocic, que només dura sis mesos i és substituït pel seu ajudant, Enrique Orizaola. A la Lliga el Barça acaba a vint punts del Madrid, a la Copa és eliminat per l'Espanyol i a la Copa de Fires cau davant l'Hibernian escocès. L'única competició que sembla anar bé per a l'equip és la Copa d'Europa. El 23 de novembre de 1960 el Reial Madrid (pentacampió de la competició) cau eliminat al Camp Nou. Però a la final de Berna contra el Benfica (31 de maig de 1961), els blaugrana perden per 2-3, en un partit marcat per la desgràcia dels pals a la porteria portuguesa. És el punt i final d'un dels millors equips de la història del Barça. Suárez, elegit dos mesos enrere millor jugador d'Europa, se'n va a l'Inter de Milà, Kubala i Ramallets es retiren i Czibor i Tejada deixen el Club. Miró-Sans presenta la dimissió i Antoni Julià de Campmany es fa càrrec interinament de la presidència fins a fer-se eleccions, que se celebren el 7 de juny de 1961 pel sistema de compromissaris. El nou president és Enric Llaudet, amb 122 vots per 98 del seu rival, Jaume Fuset.
1961-1962 Inici
					El nou entrenador és l'ex porter Lluís Miró, però els mals resultats fan que sigui substituït per Kubala. Amb Kubala, l'equip remunta a la Lliga i acaba segon. A la Copa cau eliminat pel Madrid i a la Copa de Fires arriba a la final, contra el València, que queda ajornada fins a la temporada següent. A la Copa destaca l'enfrontament amb el Vasconia, on juga un porter que promet, Iríbar. El Barça guanya per 0-2 a l'anada i per 10-1 al Camp Nou.
1962-1963 Inici
					El Barça perd la final de la Copa de Fires de la temporada anterior amb el València (2-6 a Mestalla i empat al Camp Nou). A la Lliga el rendiment és molt baix i el 8 de gener de 1963, Kubala és destituït. El seu lloc l'ocupa un altre ex jugador, Josep Gonzalvo (Gonzalvo II). Kubala, que havia abandonat l'Escola de Jugadors per dedicar-se al primer equip, se sent enganyat i poc després tornarà a l'activitat com a jugador amb l'Espanyol. L'equip no millora i acaba en sisena posició a la Lliga, la pitjor classificació des de l'any 1944. A la Copa es van superant, amb força dificultats, les eliminatòries fins a arribar a la final, en què guanya al Saragossa (3-1) en un partit jugat al Camp Nou (23 de juny de 1963).
1963-1964 Inici
					César Rodríguez, el gran golejador dels quaranta, es fa càrrec de l'equip. Totes les il.lusions per conquerir la Lliga s'esvaeixen en perdre a casa davant el Madrid per 1-2 en un partit decisiu. A la Copa l'equip és eliminat pel Saragossa a semifinals. El Barcelona debuta a la Recopa. És eliminat per l'Hamburg alemany en un desempat jugat a Lausana (Suïssa). La venda de Les Corts és una qüestió preocupant i s'estudien diverses propostes. Entre elles destaca la del vicepresident de l'Espantyol, Juan Vila Reyes, que pretén vendre Sarrià i quedar-se amb Les Corts. No hi va haver acord.
1964-1965 Inici
					La retirada de Segarra marca l'inici de la temporada. Una derrota al camp del Llevant per 5-1 fa que la directiva sancioni els jugadors i l'entrenador "per la pobra demostració de joc". César presenta la dimissió i és rellevat pel seu segon, Vicenç Sassot. L'equip acaba sisè a la Lliga, i a la Copa (amb debut dels joves Lluís Pujol i Carles Rexach) és eliminat pel Saragossa. A la Copa de Fires és eliminat a quarts de final per l'Estrasburg francès. Després d'empatar tres partits consecutius, el llançament d'una moneda decideix l'eliminació blaugrana. El 15 de maig de 1965 Llaudet es presenta a la reelecció i, malgrat els pobres resultats esportius, supera el seu rival, Josep Maria Vendrell, de forma clara: 164 vots a favor per 35 en contra.
1965-1966 Inici
					Roque Olsen arriba a la banqueta del Barça. A la Lliga l'equip queda tercer i a la Copa és eliminat, per tercera vegada consecutiva, pel Saragossa. A la Copa de Fires es classifica per a jugar la final, precisament contra el Saragossa. El 13 d'agost de 1965 el consell de ministres aprova definitivament la requalificació de Les Corts. El 18 de maig de 1966 Llaudet n'oficialitza la venda a la immobiliària Habitat, representada per l'advocat Josep Maria Figueras, per 226 milions de pessetes. D'aquesta manera, el Barcelona pot refer la seva economia.
1966-1967 Inici
					El 30 d'agost de 1966 s'instaura el trofeu Joan Gamper, organitzat pel Barcelona. El Barça guanya la final ajornada de la Copa de Fires davant el Saragossa. A la Lliga l'equip acaba segon. Cal destacar el partit del Bernabeu, front el Reial Madrid, en què va perdre amb un gol marcat al minut 95 pels madridistes. L'àrbitre del partit, Ortiz de Mendíbil, va justificar l'allargament del matx "perquè se li havia aturat el rellotge". El partit va durar 102 minuts! A la Copa el Barcelona és eliminat a vuitens de final i a la Copa de Fires no passa de la primera ronda.
1967-1968 Inici
					Salvador Artigas, ex aviador republicà a la guerra civil, és el nou entrenador del Barça. L'equip repeteix subcampionat a la Lliga i a la Copa de Fires cau eliminat pel Zurich a la primera ronda. A la Copa, però, s'aconsegueix el triomf de manera brillant. Arriba a la final, al Bernabeu, contra el Reial Madrid, i guanyen els blaugrana per 0-1, amb gol en pròpia porta de Zunzunegui al minut 6 de partit. El públic va omplir el camp d'ampolles de vidre. Aquest partit és conegut, per això, com "la final de les ampolles". A inicis de 1968, Llaudet convoca eleccions anticipades i es presenta l'única candidatura de Narcís de Carreras, que és proclamat per aclamació nou president del Club (17 de gener de 1968). El 6 d'abril de 1968, el dia abans d'un Barça-Madrid, mor el jugador urguaià Julio César Benítez, víctima d'una intoxicació alimentària.
1968-1969 Inici
					La Lliga es resisteix un any més: el Barça queda en tercera posició. A la Copa és eliminat a la primera de canvi per la Reial Societat. A la Recopa, en canvi, arriba a la final després de superar a semifinals al Colònia alemany, en un magnífic partit de tornada, en el qual Fusté va marcar tres gols. A la final de la Recopa, disputada a Basilea (21 de maig de 1969), el Barça perd davant l'Slovan de Bratislava per un ajustat 2-3, tot i jugar millor que els txecs. Els gols del Barça fóren marcats per Zaldúa i Rexach, aquest de còrner directe. La possibilitat de fitxar de nou Helenio Herrera com a entrenador de l'equip provoca greus discussions i dimissions a la junta directiva.
1969-1970 Inici
					En el primer partit de Lliga, el Barça empata a 3 al Bernabeu davant el Reial Madrid. En aquest matx es lesiona de gravetat el davanter blaugrana Bustillo, que havia fet dos gols en cinc minuts, en una duríssima entrada de De Felipe. No s'acaba d'anar bé a la Lliga i l'entrenador Artigas dimiteix. L'ex jugador Josep Seguer ocupa la banqueta fins a l'arribada de l'anglès Vic Buckingham. A la Lliga es queda finalment en cinquena posició. A la Copa l'equip cau als quarts de final amb el Madrid, amb escàndol històric. Després de perdre (2-0) a l'anada, a Madrid, en el partit de tornada (6 de juny de 1970) el gran protagonista fou l'àrbritre basc Guruceta en xiular penal contra el Barça una falta comesa clarament fora de l'àrea. A la Copa de Fires l'equip cau eliminat per l'Inter de Milà, on encara hi jugava Suárez. En les eleccions presidencials del 18 de desembre de 1969, Agustí Montal i Costa venç Pere Baret per un ajustat resultat (126 vots a 112).
1970-1971 Inici
					Vic Buckingham dirigeix l'equip des del principi de la temporada però la Lliga segueix resistint-se: el Barça és segon, empatat a punts amb el València, el campió. A la Copa de Fires el Barça cau eliminat a setzens amb el Juventus de Torí. S'aconsegueix el títol de Copa en guanyar la final contra el València (campió de Lliga), al Bernabeu, per 4-3, després d'una emocionant pròrroga, decidida per l'encert d'Alfonseda.
1971-1972 Inici
					El nou entrenador és l'holandès Marinus Michels. A la Lliga s'acaba en tercera posició, deixant escapar llastimosament l'oportunitat d'aconseguir el títol, en ser incapaç de guanyar en la penúltima jornada al camp del Córdoba, que ja estava a Segona. El 22 de setembre de 1971 es disputa al Camp Nou la final de campions de la Copa de Fires, que disputen el Barça, com a primer guanyador, i el Leeds United, últim campió. El Barça venç (2-1) i es proclama Campió de Campions de la Copa de Fires, competició que passa a denominar-se Copa de la UEFA. A la Copa l'equip és eliminat per l'Atlético de Madrid als quarts de final, i a la Recopa cau davant l'Steaua de Bucarest. La final de la Recopa d'aquella temporada es va disputar al Camp Nou i els seguidors del Glasgow Rangers, uns 10.000, van destrossar tot el que van poder, especialment les butaques de fusta de la tribuna principal. Mor a Barcelona Josep Samitier (5 de maig de 1972).
1972-1973 Inici
					El Barça torna a deixar escapar el títol de Lliga per ben poc. Una derrota al Camp Nou amb l'Espanyol (0-1) frena de cop les seves opcions. A la Copa és eliminat pel Sevilla i esclata la polèmica quan l'entrenador Michels enxampa set jugadors bevent xampany a l'hotel després de caure al Sánchez Pizjuán per 3-1. A la Copa de la UEFA és eliminat pel Porto a la primera ronda. La Federació nega la condició d'oriünd (estranger fill de pares espanyols) al jugador Heredia, fitxat pel Barcelona, i la directiva encarrega un estudi de l'afer a l'advocat Miquel Roca. Tot indica que 46 dels 60 oriünds admesos al futbol espanyol han falsificat els papers. Havia esclatat el polèmic afer dels oriünds. El Barcelona presenta un informe sobre els oriünds a les autoritats i finalment el 26 de maig de 1973 s'autoritza el fitxatge de dos estrangers per equip.
1973-1974 Inici
					La parella d'estrangers del Barça la formen l'holandès Johan Cruyff i el peruà Hugo "Cholo" Sotil. El fitxatge de l'holandès, considerat aleshores el millor jugador del món, es concreta gràcies a les gestions d'Armand Carabén. Per manca de permís, l'astre holandès no podrà debutar en partit oficial fins ja començada la Lliga i la seva presència es notarà moltíssim. L'equip, sota el lideratge de Cruyff, guanya la Lliga després de 14 anys sense fer-ho. I ho fa de manera indiscutible, amb vuit punts d'avantatge. En la Lliga d'aquell any cal destacar l'històric 0-5 al Bernabeu, amb gols d'Asensi (2), Cruyff, Juan Carlos i Sotil. El partit se celebrà el 17 de febrer de 1974 i fou televisat. Agustí Montal és reelegit president (18 de desembre de 1973) amb 902 vots a favor pels 340 que obté Lluís Casacuberta. A la UEFA l'equip torna a caure a la primera ronda, eliminat pel Niça quan Cruyff encara no tenia permís per jugar. A la Copa, sense estrangers per una curiosa normativa de l'època, l'equip arriba a la final amb el Reial Madrid, però la perd per un contundent 4-0, en un partit jugat al Bernabeu.

Inici Tornar a Història Tornar a Barça

Pàgina d'inici