HISTÒRIA 1924-1949

 

Tornar a Història    Tornar a Barça

Activa la música

Himne del Barça


 

1924-1925                                                                                                                    Inici

         
  • L'hongarès Poszony, nou entrenador de l'equip.
  • Triomfs en els Campionats de Catalunya i d'Espanya.
  • El 23 de novembre de 1924 un Barça-Espanyol acaba a garrotades. Davant la pluja de monedes, l'àrbitre suspèn el partit, que es tornarà a jugar (15 de gener de 1925) a porta tancada.
  • A començaments de desembre de 1924, commemoració de les Noces d'Argent del F.C.Barcelona.
  • El 14 de juny de 1925, en un partit homenatge a l'Orfeó Català, una banda britànica va interpretar la Marxa Reial, rebuda amb una xiulada impressionant que es va convertir en aplaudiments en sentir-se les notes de l'himne britànic. Les autoritats de l'època (l'Estat espanyol vivia de ple la dictadura de Primo de Rivera) decideixen clausurar el camp de Les Corts i "conviden" Joan Gamper a abandonar el territori espanyol.
  • Joan Coma, president en funcions.

1925-1926                                                                                                                    Inici

         
  • El tancament de Les Corts (per tres mesos) representa un fort cop econòmic per a l'entitat.
  • Arcadi Balaguer és elegit nou president (17 de desembre de 1925).
  • L'anglès Kirby substitueix Poszony com a entrenador de l'equip.
  • El Barça guanya els Campionats de Catalunya i d'Espanya. En aquest darrer, se supera el Real Madrid a quarts de final (1-5 allà i 3-0 aquí) i l'Atlètic de Madrid a la final celebrada a València.
  • Primer gran fitxatge d'una figura estrangera, Héctor Scarone, considerat el millor futbolista uruguaià de tots els temps. Per manca d'adaptació va fracassar; només va jugar nou partits.

1926-1927                                                                                                                    Inici

         
  • Canvis d'entrenador: primer, l'anglès Jack Demby i, després, Romà Forns, el primer entrenador català del Barça.
  • Es guanya el Campionat de Catalunya perdent només un partit, a l'última jornada (front l'Europa).
  • A la Copa, derrota a semifinals davant l'Arenas de Guecho.
  • El 24 de setembre de 1926 s'estrena la gespa de Les Corts en un partit contra el Wiener AC en el qual venç el Barça per 4-2.

1927-1928                                                                                                                    Inici

         
  • Triomfs al Campionat de Catalunya i al Torneig de Campions, primer assaig de la Lliga.
  • Victòria heròica al Campionat d'Espanya, en una gesta històrica, considerada la més gran de la història del club durant anys. El Barça juga la final contra la Real Sociedad a Santander. Després de dos partits amb empat, el 29 de juny de 1928 es juga el tercer partit, amb victòria blaugrana per 3-1. L'equip fou rebut de manera apoteòsica a Barcelona.

1928-1929                                                                                                                    Inici

         
  • El Barça es proclama campió de la primera edició del Campionat de Lliga. La marxa de l'equip català fou sorprenent: a la primera volta és sisè a cinc punts del líder, el Real Madrid, però en una segona volta impressionant, va remuntant posicions fins arribar al lideratge... a l'última jornada. Just per aconseguir el títol.
  • Tomàs Rosés substitueix Arcadi Balaguer a la presidència (23 de març de 1929).

1929-1930                                                                                                                    Inici

         
  • L'anglès James Bellamy, nou entrenador.
  • Es repeteix triomf en el Campionat de Catalunya, aconseguit en un emocionant darrer partit a Les Corts contra l'Espanyol, al qui es guanya per 3-2. A la Lliga només es pot aconseguir el subcampionat (rere l'Athletic de Bilbao) i a la Copa és eliminat a semifinals pel Bilbao.
  • Gaspar Rosés elegit president per tercera vegada (30 de juny de 1930).

1930-1931                                                                                                                    Inici

         
  • El 13 d'octubre de 1930 es rep la notícia de la mort de Joan Gamper, el fundador i cinc vegades president del club, a més de jugador. L'enterrament fou multitudinari. La junta va decidir conservar-li per sempre més el carnet de soci número 1.
  • Victòria al Campionat de Catalunya. A la Lliga el Barça pateix la derrota més gran de la història del club en partit oficial, en perdre al camp de l'Athletic de Bilbao per 12-1.

1931-1932                                                                                                                    Inici

         
  • L'anglès Jack Greenwell torna a fer-se càrrec de l'equip.
  • Nou triomf en el Campionat de Catalunya. A la Lliga es queda en tercera posició i s'arriba a la final de Copa, perdent-la contra l'Athletic de Bilbao (0-1) a Madrid (19 de juny de 1932).
  • El 22 d'octubre de 1931 Antoni Oliver és escollit nou president. Poc després (20 de desembre) és substituït per Joan Coma.
  • Amb la proclamació de la República disminueix l'interès de la gent pel futbol i el Barcelona pateix una davallada de socis: dels 12.000 que tenia el 1924 (xifra rècord) es passa a 9.581 (any 1931) i a 8.844 (any 1932).

1932-1933                                                                                                                    Inici

         
  • El Barça acusa les baixes de Piera i Sagi i no aconsegueix cap títol. Queda quart a la Lliga, perd el Campionat de Catalunya a l'última jornada (empat amb l'Espanyol a Les Corts) i queda eliminat de la Copa als setzens de final pel Betis.
  • Josep Samitier, ídol del club, anuncia el seu fitxatge pel Real Madrid. La notícia causa una gran commoció entre l'afecció, que no dubtarà en considerar-lo un autèntic traïdor.

1933-1934                                                                                                                    Inici

         
  • Jack Demby torna a seure's a la banqueta del Barça.
  • Les contínues baixes de jugadors (com la d'Arocha) fan que l'equip no aixequi el cap. A la Copa de nou és eliminat pel Betis, es perd el Campionat de Catalunya i a la Lliga es fa la pitjor actuació de tota la història del club en acabar en penúltima posició. Per sort, l'ampliació de la Primera Divisió a 12 equips evita el descens de categoria.
  • Al juny de 1934 es dóna el nom de Joan Gamper a un carrer de Les Corts.
  • Esteve Sala, nou president del Barça (16 de juliol de 1934).

1934-1935                                                                                                                    Inici

         
  • L'ex porter Platko, entrenador.
  • L'equip aconsegueix guanyar el Campionat de Catalunya, però queda sisè a la Lliga i és eliminat als quarts de final de la Copa.
  • Josep Sunyol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, nou president del club (27 de juliol de 1935).

1935-1936                                                                                                                    Inici

         
  • L'irlandès O'Connell, que ha fet campió de Lliga el Betis, nou entrenador de l'equip.
  • L'equip es reforça amb Balmanya, Iborra i Areso.
  • Es torna a guanyar el Campionat de Catalunya, però a la Lliga no es passa d'un discret cinquè lloc.
  • Derrota a la final de Copa, el 21 de juny de 1936, per 1-2, front el Reial Madrid, amb un magnífic Ricardo Zamora a la porteria, en el dia del seu comiat.
  • El nombre de socis del club és de 7.719, amb clara disminució.

1936-1939                                                                                                                    Inici

         
  • El 18 de juliol de 1936 esclata la guerra civil espanyola i durant quasi tres anys tot es paralitza, incloent, és clar, les activitats esportives. El Barça, a més, per ser qui era i a qui representava, en rebrà greus conseqüències.
  • A principis d'agost de 1936 el president Josep Sunyol és detingut i afusellat prop de Madrid. El Club resta en mans dels empleats, entre els quals destacarà Rossend Calvet, que aconsegueix l'ajut de tres ex directius i prepara tots els detalls d'una oportuna gira per Amèrica que reportarà 12.000 dòlars. Calvet els diposita en un banc de París.
  • Diversos jugadors (Ventolrà, Iborra) decideixen quedar-se a Mèxic i d'altres (Balmanya, Escolà) resten a França.
  • La nit del 16 de març de 1938 una bomba destrueix el local social, al carrer Consell de Cent, amb trofeus, papers, llibres i records. El conserge, Josep Cubells, passa els dies següents recuperant tot el que pot i salva part dels arxius del Club.
  • Durant la guerra es disputen dues edicions oficioses del Campionat de Catalunya (el Barça guanya la de 1937-38), una Lliga Catalana (que guanya el Barça també) i una Lliga Mediterrània entre equips catalans i valencians, amb victòria blaugrana.
  • El dia 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entren a Barcelona. Més tard, el primer d'abril de 1939 es dóna per acabada la guerra civil. Començava una nova època per al país i també per al Barça.

1939-1940                                                                                                                    Inici

         
  • L'any 1939 el Barça només té 2.500 socis.
  • El 6 de maig de 1939 es fa càrrec del Club una gestora dirigida per Joan Soler fins que el 13 de maig de 1940 Enric Piñeyro, marquès de la Mesa de Asta, és designat nou president.
  • Josep Planas és el nou entrenador.
  • En la primera Lliga de la postguerra, el Barça queda en novena posició i només evita el descens per tres punts. En l'última edició del Campionat de Catalunya derrota l'Espanyol a la final. En la nova Copa del Generalísimo, l'equip cau eliminat, precisament per l'Espanyol, als vuitens de final.
  • El nou règim franquista imposa una modificació de l'escut del Club, que perd dues barres, i del nom, que passa a ser "Club de Fútbol Barcelona".
  • En l'equip comencen a jugar dues de les grans figures de la postguerra: César i Martín.

1940-1941                                                                                                                    Inici

         
  • Després d'un any sancionats, tornen Raich, Escolà i Pedrol, i un any més tard, Balmanya. Comencen a jugar Gonzalvo III i Seguer.
  • A finals de 1940 el Barça arriba als 4.760 socis i al 1941 puja als 10.000.
  • L'equip queda quart a la Lliga i és eliminat de nou per l'Espanyol a la Copa.
  • S'encarrega un primer estudi d'ampliació del camp de Les Corts i les oficines del Club es traslladen a un xalet del passatge Méndez Vigo, seu oficial de l'entitat fins a finals dels anys seixanta.

1941-1942                                                                                                                    Inici

         
  • Es guanya la Copa en derrotar l'Ath.Bilbao per 4 a 3. Una setmana més tard l'equip salva la promoció de descens amb el Múrcia (5-1).
  • El president Piñeyro dimiteix però torna al cap d'un mes.
  • Josep Nogués es fa càrrec de l'equip, substituint Ramon Guzmán, a finals de temporada.

1942-1943                                                                                                                    Inici

         
  • A la Lliga l'equip acaba tercer i Mariano Martín guanya el trofeu Pichichi amb 32 gols en 26 partits, un rècord encara no superat.
  • Escàndol històric a les semifinals de Copa. A les Corts el Barça supera el Reial Madrid per 3-0. En el partit de tornada, a Madrid, en un ambient escalfat per la premsa, l'equip és rebut amb una pitada infernal (als afeccionats se'ls va regalar un xiulet a l'entrada). Abans de començar el partit, el director general de Seguretat i l'àrbitre entren al vestidor blaugrana per advertir sobre les conseqüències del comportament dels jugadors, en un to amenaçador. El resultat del partit fou un aclaparador 11-1 per als madridistes. La junta de Piñeyro dimiteix en ple i els dirigents de la Federació Catalana presenten la renúncia, que no va ser acceptada.

1943-1944                                                                                                                    Inici

         
  • Després d'una curta presidència de Josep Antoni de Albert, el general Moscardó designa el coronel Josep Vendrell, que llavors ocupava la Direcció d'Ordre Públic de La Corunya, per dirigir el Club (20 de setembre de 1943).
  • La temporada tampoc és bona: sisè a la Lliga i eliminació de la Copa als vuitens de final. La greu lesió del golejador Martín en fou una causa determinant.
  • Es retiren, entre d'altres, Lluís Miró, el porter de l'escandalós 11-1 a Madrid de la temporada anterior.

1944-1945                                                                                                                    Inici

         
  • El nou entrenador de l'equip és Josep Samitier.
  • Per fi el Barça guanya la Lliga, la segona de la història del Club després de la de 1928-29 (la primera edició disputada). César comença a destacar com a golejador. A la Copa, però, l'equip és eliminat de nou als vuitens de final.
  • El nombre de socis segueix augmentant i ja se supera la xifra de 20.000.
  • A finals de temporada s'inaugura la nova tribuna del camp de Les Corts.

1945-1946                                                                                                                    Inici

         
  • A la Lliga, el Barça perd la possibilitat de repetir el triomf de la temporada anterior en empatar l'últim partit amb el Sevilla, a Les Corts. Aquell dia va morir mossèn Sabaté, que va beneir la primera pedra de Les Corts; poc abans de morir, va preguntar pel resultat del partit i li van dir que el seu equip (era un gran seguidor culé) havia guanyat per 2-0.
  • Pocs dies després es va saber que el Sevilla feia sis partits que alineava el migcampista Antúnez sense haver presentat la fitxa federativa, però tot es va quedar en una multa.
  • A la Copa el Barça cau davant el Sevilla després de ser àmpliament golejat en el partit d'anada per 8-0, en un encontre duríssim, en el que l'equip blaugrana va acabar amb set jugadors.

1946-1947                                                                                                                    Inici

         
  • La tímida liberalització del règim franquista permet que els directius designin el president. Així, l'empresari cotoner Agustí Montal i Galobart arriba a la presidència del Barça (20 de setembre de 1946). Entre les seves primeres decisions està la de recuperar el bust de Joan Gamper i aconseguir el permís municipal per restituir el nom del fundador al carrer que se li va dedicar el 1934.
  • L'equip és quart a la Lliga i és sorprenentment eliminat pel Gimnàstic de Tarragona a la Copa.

1947-1948                                                                                                                    Inici

         
  • Enrique Fernández, ex jugador uruguaià, és el nou entrenador de l'equip.
  • Es guanya la tercera Lliga, en aferrissada lluita amb el València.
  • El 28 de juliol de 1948 se celebra la primera assemblea de socis des del 1936. Són els anomenats "socis compromissaris", 210 en total, sobre un total de 20.704 socis. En aquells moments, el club era superat en nombre de socis per dos equips de Madrid: el Reial Madrid (43.000) i l'At.Madrid (35.000).

1948-1949                                                                                                                    Inici

         
  • El Barça revalida el títol de Lliga, de nou en dura lluita amb el València. D'aquell equip destaquen el porter Velasco, els germans Gonzalvo i els davanters Basora i César.
  • Els campions de Lliga de França, Itàlia, Portugal i Espanya disputen la primera edició de la Copa Llatina, que se l'enduu el Barça en vèncer a la final l'Sporting de Lisboa per 2-1.

Inici  Tornar a Història  Tornar a Barça


© BUXABARÇA - 1998